Aquesta pàgina pertany a
La memòria de les cases.
Fes clic aquí per a més informació »

Manuel Torrens Girona

Sitges, 1889 - 1966

Manuel Torrens forma part de la galeria de músics sitgetans i durant tota la seva vida va estar vinculat a l'activitat musical de la vila.

Estudià música i tocava l'orgue, el piano, el violí i el contrabaix i va compondre música sacra, caramelles i posà música a composicions poètiques.

Manuel Torrens professionalment començà l'any 1905. I de 1907 fins que va morir (1966) ocupà el càrrec de mestre de capella de l'església parroquial. Alhora va ser director primer de la banda d'El Retiro (1910-1913) i des de 1915 director musical del Casino Prado, dirigint les caramelles pradistes i com a pianista amenitzava les vetllades de cinema mut i les seves festes i balls. L'any 1928 estrenava l'obra Ça c'ést Paris, dins la qual hi ha la Marxa-himne de Sitges. Després de la guerra civil (1936-39) junt amb l'artista polifacètic Artur Carbonell creà diversos espectacles de varietés, que es representaren a la tardor al Prado amb molt d'èxit. Jofre Vilà ens en parla i els nomena Espectacles Septembrins.

Fundà l'orquestra Jazz Orchestra Mozart, que primer va ser el Quintet Mozart ( 1910) i després sextet, orquestrina, jazz-band i cobla. La cobla va ser la primera que existí a Sitges (1932). Fou, a la vegada, l'impulsor de l'Schola Cantorum del Patronat (1941) (Associació d'Acció Social Catòlica).

Manuel Torrens signava les seves composicions amb el pseudònim snerrot, la qual cosa confirma que el seu cognom és Torrens i no Torrents com se cita en alguns llibres consultats.

Manuel Torrens Girona

Sitges, 1889 - 1966

Manuel Torrens forma part de la galeria de músics sitgetans i durant tota la seva vida va estar vinculat a l'activitat musical de la vila. La música li agradava tota i en l'entrevista que li varen fer a la Gaseta de Sitges del 4 d'agost de 1929 digué: "La música m'agrada tota un cop destriada de la que s'escriu només de cara a l'interès i a l'efecte."

Estudià música i tocava l'orgue, el piano, el violí i el contrabaix i va compondre música sacra, caramelles i posà música acomposicions poètiques de poetes com Salvador Olivella Carreras, Joan Puig Mestre, Salvador Marsal Picas i la poetessa Rita Benaprès.

Es va casar amb Esperança Urgell Badia, que també era organista i un dels seus fills, Manuel, va seguir la professió familiar, ajudant el pare en les classes de sofeig, i formà part de la cobla La Sitgetana.

Arxiu municipal de Sitges. Fons Manuel Torrens

Manuel Torrens començà professionalment l'any 1905. Francesc Parra explica que començà fent classes de piano, cant i violí quan només tenia setze anys. El mateix any es va estrenar com a músic al Pavelló de Mar, al Retiro i a la Palma. L'any 1907, Torrens substituí el mestre de capella Amadeu Cuscó i des d'aleshores i fins que va morir fou l'organista de l'església parroquial.

A part de ser el mestre de capella va ser director primer de la banda d'El Retiro (1910-1913) i des de 1915 director musical del Casino Prado, dirigint les caramelles pradistes i com a pianista amenitzava les vetllades de cinema mut i les seves festes i balls. L'any 1928 estrenava l'obra Ça c'ést Paris, dins la qual hi ha la Marxa-himne de Sitges, l'obra és de Joan Darna. Després de la guerra civil (1936-1939) junt amb l'artista polifacètic Artur Carbonell creà diversos espectacles de varietés, que es representaven a la tardor al Prado amb molt d'èxit. Jofre Vilà ens en parla i els nomena Espectacles Septembrins.

Ramon Planes el recorda en el seu llibre Llibre de Sitges com: "Un esperit lliurat obscurament però apassionada al seu art. [...] Si té un moment d'oci, entre les activitatspúbliques i les lliçons, es gira cap a Mozart, el seu ídol, i les notes del geni donen la pau a la seva ànima, on dormen tantes recances". I potser per la seva admiració vers el gran artista austríac, li posà el seu nom a l'orquestra Jazz Orchestra Mozart, que primer va ser el Quintet Mozart ( 1910) i després sextet, orquestrina, jazz-band i cobla. La cobla va ser la primera que existí a Sitges (1932).

Fotografia cedida pel grup “Fotos de sempre de gent de Sitges” https://www.facebook.com/groups/493125210764795/
El mestre Torrens és el pianista.

Fou, alhora, l'impulsor de l'Schola Cantorum del Patronat (1941) (Associació d'Acció Social Catòlica), aquesta coral masculina lluïa la seva veu per Pasqual, cantant les populars caramelles. Torrens les dirigí els anys 1941 i 1942 i l'any 1943 el substituí el seu fill Manuel fins al 1947.

El 26 d'abril de 1959 va rebre un "multitudinari homenatge" , en el qual no hi faltà el Retiro, en reconeixement a la seva participació en la societat com a director musical, tal i com ja hem dit, durant tres anys. Montserrat Gutiérrez i Jofre Vilà ho expliquen a Set+cent vint-i-cinc (Aproximació a la història del Casino Prado Suburense). L'acte comptà amb l'espectacle de Jofre Vilà, Microfantasia Glamour, i l'Schola Cantorum i el grup de caramelles del Prado interpretaren "perfectamente «Himne a la Jovenesa», letra de Salvador Soler Forment, «Sol d'abril», letra de Luis Via, y «Cançó de Primavera», letra de Trinidad Catasús, todas ellas musicadas por el Mtro. Torrens y por él mismo dirigidas, entre continuas ovaciones teñidas de evocaciones." (L'Eco de Sitges, 3 de maig de 1959)

L’homenatge. Fotografia cedida pel grup “Fotos de sempre de gent de Sitges” https://www.facebook.com/groups/493125210764795/

Manuel Torrens signava les seves composicions amb el pseudònim snerrot, la qual cosa confirma que el seu cognom és Torrens i no Torrents com se cita en alguns llibres consultats.

Algunes de les obres musicals del mestre Torrens són:

  • El 1925 posà música a Passió i mort de nostre Sr Jesucrist que es tornà a representar l'any 1957.
  • I 1939 a Los claveles y la alsaciana.
  • L'any 1941 musicà juntament amb el seu fill Manuel Torrens Urgell, Sitges 1900-1914 espectacle d'Artur Carbonell.
  • 1953 dirigí l'espectacle Glamour, sent-ne el director artístic Jofre Vilà i hi partricipà l'orquestra Mozart
  • Composà moltes caramelles, algunes de les quals són: Dolç encís, Nit de Pasqua, Torna l'abril o Convit a la dansa
  • Espectacles de varietés: Sitges, 1900-1914 (1941); La viuda alegre (1943), Sitges sonríe (1944); Varieté (1900-1947)...

 

1932. La primera cobla sitgetana de sardanes, la Cobla Mozart. Fotografia cedida pel grup “Fotos de sempre de gent de Sitges” https://www.facebook.com/groups/493125210764795/
D'esquerra a dreta: Dalt: Antoni Pagès, Josep Rafel, Panxito Pagès, Ramon Almirall, el mestre Manel Torrens. Baix: Antoni Sanabre, Lambert Aleacar, Jaume Vidilla, Josep Pagès i Juan Milà.

Bibliografia:
Gutiérrez Gavaldà Montserrat i Vilà Soler Jofre (2003), Set+cent vint-i-cinc (Aproximació a la història del casino Prado Suburense (2003) Fragments d'Història núm 3, Ajuntament de Sitges, Sitges.
Fontanals Argenter, Blai (1994), El Retiro. "Cent anys i escaig d'història, al compàs dels músics de la societat. Edita: Societat Recreativa El Retiro.
Fontanals Argenter, Blai (2009), El discret món de la música Sitgetana 1694-1920. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sitges. Sitges.
Fontanals Argenter, Blai, "informacions diverses orals"
Parra Mestres, Francesc (2015), Cent anys de teatre a Sitges. Història de les companyies teatrals, els músics i els autors locals, de 1839 a 1936. Grup d'estudis sitgetans núm 34, Sitges.
Planes Ramon (2004), Llibre de Sitges, Grup d'Estudis sigetans núm 29. Sitges
Sierra Farreras, Roland, Diccionari Bibliogràfic de Sitgetans. (1998). Ajuntament de Sitges: Sitges.
Soler Marcé, Albert (2005), Les caramelles de Sitges. Quadern núm 46, Grup d'Estudis sitgetans. Sitges
G V (Gaspar Virella, "El mestre Torrents, la múdica i la seva Orquestrina Mozart", Gaseta de Sitges, 4 d'agost de 1929.