Aquesta pàgina pertany a
La memòria de les cases.
Fes clic aquí per a més informació »

Can Benaprès

Gaietà Benaprès Mestre (Sitges 1848 – 1907), fill de farmacèutic, fou metge, polític i publicista. Renuncià a un prometedor futur com a acadèmic i preferí exercir professionalment a la seva vila nadiua. Una vida al servei de Sitges. La vila li dedicà un monument al passeig Marítim l’any 1917 conegut popularment com L’Estàtua. El seu fill Joan Ramon Benaprès Palet (Sitges 1872 – 1967) es va fer càrrec de la clientela del pare quan morí el 1907. Home de cultura, capdavanter en temes mèdics, de caràcter faceciós, tot plegat el convertí en un personatge irrepetible. Casa seva hostatjà visitants il·lustres (Santiago Rusiñol, Torres Garcia, Diego Ruiz, que hi escrigué Blanco Refugio el 1913, etc.). S’implicava directament en tots els àmbits sitgetans, per exemple en la Festa de la Poesia de 1917 o fent costat a Isabel Julià en el projecte de construir un pavelló antituberculosos al nou Hospital de Sant Joan Baptista. També publicà diversos articles al setmanari sitgetà. El 1952 el poble li dedicà un bust als jardins de l’Hospital obra de Pere Jou.

El doctor J. Ramon tenia dos germans del segon matrimoni del seu pare amb Corina Mestre, tots dos es dedicaren a les lletres.

Rita Benaprès Mestre (Sitges 1877 – 1968). Com que la casa del metge acollia les personalitats que visitaven Sitges, des dels modernistes als avantguardistes i fins els afins al règim, aquest ambient cultural afavorí l’obra poètica de Rita. Les seves composicions poètiques foren musicades pels mestres Amadeu Cuscó, Manuel Torrents, Enric Morera, etc.

L’altre germà, Joaquim Benaprès Mestre (Sitges 1881 – 1946), fou un home lletraferit, col·leccionista d’art, autor d’articles periodístics festius – col·laborador assidu d’El Eco de Sitges – i autor de llibrets d’obres líriques, sarsueles i gatades que tingueren un cert ressò en la seva època.

Can Benaprès

En aquesta casa del c. Major, 29, can Benaprès, hi ha viscut una nissaga de metges i escriptors. Gaietà Benaprès Mestre (Sitges, 1848 - 1907), fill de farmacèutic, metge, polític i publicista.

Renuncià a un prometedor futur com a acadèmic i preferí exercir professionalment a la seva vila nadiua. Redactà un Reglamento por el que deberà regirse el Hospital Civil de Sitges, document modèlic però que finalment no fou aprovat pel consistori municipal.

Família del Dr. Joan Ramon Benaprès al terrat de casa seva, 1915

També va escriure un opuscle científic, Los baños de mar (Madrid, 1882), i diversos articles a la premsa sitgetana. Una vida al servei de Sitges. La vila li dedicà un monument al passeig Marítim l’any 1917 conegut popularment com L’Estàtua.

El seu fill Joan Ramon Benaprès Palet (Sitges, 1872 - 1967), després de llicenciar-se ingressà com a facultatiu a la Companyia Transatlàntica Pinillos, Izquierdo y Cia. El 1898 passà a fer de metge a La Granada del Penedès i el 1907 es va fer càrrec de la clientela del pare que acabava de morir.

Va ser el metge del president Enric Prat de la Riba l’estiu de 1917. Home de cultura, capdavanter en temes mèdics, caràcter faceciós, tot plegat el convertí en un personatge irrepetible. Home de cultura, casa seva acollia cada tarda una tertúlia i era visitada per artistes i intel·lectuals.

També hostatjà visitants il·lustres (Santiago Rusiñol, Torres Garcia, Diego Ruiz –que hi escrigué Blanco refugio el 1913...). S’implicava directament en tots els àmbits sitgetans, per exemple en la Festa de la Poesia de 1917; féu costat a Isabel Julià en el projecte de construir un pavelló antituberculós al nou Hospital de Sant Joan Baptista.

Publicava articles al setmanari sitgetà. Escrigué Unas memorias intrascendentes, publicades a l’Antología de Sitges núm. 4-8 (1953-1955) i en segona edició el 2001 per l’editorial El Pati Blau. Fan referència al Sitges de final de segle, quan ell té vint anys i estudia a Barcelona. Llàstima que quedaren inacabades.

El 1952 el poble li dedicà un bust als jardins de l’Hospital obra de Pere Jou. Les seves filles Carolina i Maria Teresa foren les primeres sitgetanes que obtingueren un títol universitari. La primera en Lletres i la segona en Farmàcia.

El doctor J. Ramon tenia dos germans més del segon matrimoni del seu pare amb Corina Mestre Mestre. Curiosament tots dos es dedicaren a les lletres.

Rita Benaprès Mestre (Sitges, 1877 - 1968) tingué la sort de néixer en el si d’una família privilegia car vetllaren per l’educació de tots els seus fills per igual.

La casa del metge acollia les personalitats que visitaven Sitges, des dels modernistes als avantguardistes i fins els afins al règim. Era una casa de cultura en tots els sentits. Aquest ambient cultural afavorí l’obra poètica de Rita. Les seves composicions poètiques foren musicades per Amadeu Cuscó, Manuel Torrents, Enric Morera.

Sempre atenta a tots els actes de la vila, participava activament en vetllades artístico-poètiques, beneficència, festes pietoses, tómboles, certàmens, concerts benèfics, feia donatius, etc. Les amigues li publicaren un recull de poemes el maig de 1917 com a mostra d’amistat i homenatge, Càntics. Sempre fidel a la família i a la fe, s’hi pot llegir una existència de devoció mariana suburenca, de pietat contemplativa i activa.

Fou homenatjada pels actors del Patronat d’Acció Social Catòlica el 1950 per la seva tasca docent teatral i doctrina cristiana. El Prado i el Retiro s’afegiren a l’homenatge i ella decidí donar tots els guanys de la gala pro escoles nocturnes del Patronat. L’Ajuntament de Barcelona patrocinà la representació de la Sibil·la Casandra. Se li lliurà un pergamí de l’artista senyora Ferré de Serra i una medalla del joier Ramon Sunyer de Barcelona. Al programa hi ha poemes originals de Suriñach, Soler Forment, i J. A. Ricart-Forment.

El tercer germà, Joaquim Benaprès Mestre (Sitges, 1881 - 1946), home lletraferit, col·leccionista d’art, autor d’articles periodístics festius – col·laborador assidu de El Eco de Sitges— i autor de llibres d’obres líriques, sarsueles i gatades, que tingueren un cert ressò en la seva època.

Entre les que arribaren a estrenar-se cal destacar Nit de trons (1904), amb música d’Enric Morera; Felicitat (1906), amb partitura d’Amadeu Cuscó, i Escenes de platja (1907), musicada per Joan F. Tort.


Bibliografia:
Sierra Farreras, Roland (1998). Diccionari Biogràfic de Sitgetans. Ajuntament de Sitges. Sitges.
Esquerda Bosch, Montserrat (2000). La ciutat del record. Ramon Nadal editor. Sitges.
http://escriurecansa.blogspot.com, 16 de juliol de 2016: “Fer-la petar. Tertúlies sitgetanes en el tombant dels segles XIX i XX”.
Esquerda Bosch, Montserrat. Recull de premsa.