Lluïsa Vidal Puig
Barcelona, 1876 - 1918
Lluïsa Vidal Puig (1876-1918) neix al si d'una família de característiques excepcionals en el conjunt de la societat barcelonina; el seu lema era: "Una casa feta amb art i viscuda amb art". I aquest desig no tenia límits.
Els onze germans van créixer en un ambient refinat, burgès i catòlic, en què l'accés a l'educació va ser la norma. Entre els professors de música de les germanes Vidal hi havia Enric Granados, Isaac Albéniz i Pau Casals, tres dels millors.
Lluïsa Vidal va fer el mateix camí que altres artistes masculins del moment. També viatjà a París el 1900 i a Londres, i en tomar s'adonà de com era de lamentable veure tants venerats mestres creant art comercial convencional. Però ella ja ho tenia clar: als vint-i-cinc anys, l'art era la seva passió, i pintar, la seva vida.
La seva especialitat van ser els retrats, les escenes íntimes de gènere, els paisatges i les celebracions populars; distingint-se la seva obra per una execució espontània, per la frescor dels colors, i també per una lluminositat heretada de Mas i Fondevila i dels seus estius a Sitges. L'oli i el carbó van ser els seus mitjans preferits. Pel que fa als temes, cada cop foren temes més simbòlics.
El 1903, a la Sala Parés, presentà tretze obres en una mostra col·lectiva. Es vinculà amb cercles feministes de la ciutat, com ara la revista Feminal o l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona de Francesca Bonnemaison. Una crisi familiar portà Lluïsa, a partir de 1906, a fer-se càrrec del seu manteniment.
A Sitges vingueren durant cinc anys a estiuejar. Participaren activament en els actes que s'hi celebraven; destaquem l'estrena d'un poema simfònic de la Mercè a la primera part de la Quarta Festa Modernista de Sitges (1897). El vincle més evident de l'artista Lluïsa Vidal amb Sitges i el Modernisme fou a través de Miquel Utrillo, amb el qual va mantenir una ferma amistat, la qual cosa li va permetre retratar la seva dona. Per desgràcia, quan Lluïsa ja havia mort, obres seves van ser signades i venudes com si fossin d'un altre artista, concretament de Ramon Casas. El 1898 Lluïsa va considerar que ja estava preparada per exposar a Els 4 Gats, cap altra dona ho va fer. Curiosament, cap a la mateixa època, la Sala Parés va organitzar una exposició d'obres fetes exclusivament per "señoras y señoritas". Lluïsa Vidal, va decidir no participar-hi.
Lluïsa Vidal Puig
Barcelona, 1876 - 1918
La pintora Lluïsa Vidal Puig (Barcelona, 1876-1918) neix al si d'una família de característiques excepcionals en el conjunt de la societat barcelonina, de tradició artística; la mare, una dona intel·ligent i imaginativa, i el pare, amb la ferma voluntat de transmetre als seus onze fills aquest amor a l'Art. El seu lema era: "Una casa feta amb art i viscuda amb art". I aquest desig no tenia límits.
Lluïsa fou la nineta dels ulls de la mare i diposità en ella totes les seves expectatives, per això n'afavorí permanentment la seva formació. Els onze germans van créixer en un ambient refinat, burgès i catòlic, en què l'accés a l'educació —el 80% de les dones eren analfabetes— va ser la norma.
Entre els professors de música de les germanes Vidal hi havia Enric Granados, Isaac Albéniz i Pau Casals, tres dels millors.
Lluïsa Vidal va fer el mateix camí que altres artistes masculins del moment. Després dels seus primers passos formatius a Barcelona, viatjà a París el 1900 amb el seu pare. Un any més tard hi tornà tota sola i passà per diverses escoles. El 1903 va tornar a Barcelona amb un bon nombre d'obres. Però aquell any la família entrà en crisi, el pare perdé el cap per problemes de feina i perquè anava perdent el control dels fills, s'agreujà amb la mort de Carlota a causa de la verola.
Viatjà també a Londres i en tomar a París s'adonà com era de lamentable veure tants venerats mestres creant art comercial convencional. Però ella ja ho tenia clar: Als vint-i-cinc anys, l'art era la seva passió, i pintar, la seva vida.
La seva especialitat van ser els retrats, les escenes íntimes de gènere, els paisatges i les celebracions populars; distingint-se la seva obra per una execució espontània, per la frescor dels colors, i també per una lluminositat heretada de Mas i Fondevila i dels seus estius a Sitges. L'oli i el carbó van ser els seus mitjans preferits. Pel que fa als temes, cada cop foren temes més simbòlics.
El 1903, a la Sala Parés, presentà tretze obres en una mostra col·lectiva, d'estudis a l'aire lliure i pintures. Es començà a vincular amb cercles feministes de la ciutat, com ara la revista Feminal, en què va col·laborar, entre 1907 i 1915, en gairebé tots els seus números il·lustrant contes d'escriptores com Caterina Albert o Carme Karr, i, des de 1910, amb l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona de Francesca Bonnemaison. Quan l'economia familiar començà a no funcionar, els fills de la família es posaren a treballar. A partir de 1906, Lluïsa fou l'encarregada de mantenir la mare i les cinc germanes que vivien amb ella.
Malgrat l'opinió que pare i filla compartien sobre dos il·lustres pintors d'adopció sitgetana, Ramon Casas i Santiago Rusiñol, dels quals creien que eren uns filisteus i que no eren cap mena de models artístics a seguir, això no els va impedir que l'obrador del pare s'encarregués de fer els llums per al Cau Ferrat i que decidissin anar a passar alguns estius a Sitges amb la seva família, entre 1894 i 1901.
Solien instal·lar-se en una casa a la Ribera núm. 22, on abans havia viscut el pintor luminista Joaquim de Miró. Participaven de la vida artística de la població costanera, gaudien de l'amistat de les millors famílies de Sitges i de l'obra d'artistes com ara Antoni Almirall i Josep Mirabent Gatell. Era fàcil trobar les germanes passejant pel passeig Marítim de Sitges després de sopar, o escoltar, davant de la casa, els concerts que interpretaven.
De la relació de la família amb els actes que se celebraven a Sitges, destaquem l'estrena d'un poema simfònic de la Mercè –pianista i compositora— a la primera part de la Quarta Festa Modernista de Sitges, el dia 14 de febrer de 1897. El vincle més evident de l'artista Lluïsa Vidal amb Sitges i el Modernisme fou a través de Miquel Utrillo, amb el qual va mantenir una ferma amistat, la qual cosa li va permetre retratar la seva dona. Per desgràcia, quan Lluïsa ja havia mort, obres seves van ser signades i venudes com si fossin d'un altre artista, concretament de Ramon Casas. Per exemple el retrat que havia fet de Dolors Vidal d'Utrillo.
L'estiu de 1898 també participen en els actes de la Festa Major i en la inauguració del monument a El Greco, alhora que Lluïsa prepara la seva primera exposició a Els 4 Gats. Lluïsa va considerar que ja estava preparada per exposar, cap altra dona hi va exposar. Curiosament, cap a la mateixa època, la Sala Parés va organitzar una exposició d'obres fetes exclusivament per "señoras y señoritas". Lluïsa Vidal, va decidir no participar-hi.
Lluïsa Vidal tingué una vida curta (morí a causa de la grip espanyola del 1918 que causà 200.000 víctimes a l'estat espanyol) però intensa en el camp artístic.
Bibliografia:
Esquerda, Montserrat i Ribera, Ramon (2001): "Lluïsa Vidal, una pintora catalana". L'Eco de Sitges (10-11-2001).
Coll, Isabel ( 1989): "Algunes notícies sobre Lluïsa Vidal i Puig, pintora del segle XIX (1876-1918). Miscel·lània Penedesenca.
Ídem (2001): Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Sitges, Ed. El Centaure Groc.
Giribet de Sebastián, Blanca (2010): Ruta de les Dones de Sitges. Ajuntament de Sitges.
Rudo, Marcy (1996): Lluïsa Vidal, filla del Modernisme.
Oltra Esteve, Consol (2013): Lluïsa Vidal.