Bernat de Fonollar
Senyor del Castell de Sitges i Campdàsens.
? 1255? - Vilafranca del Penedès, 1326
Viceprocurador general del rei Jaume II i senyor feudal del castell de Sitges de 1306 a 1326.
El cavaller Bernat de Fonollar és el personatge més important de l’edat mitjana relacionat amb Sitges, gràcies a la compra dels castells de Sitges i Campdàsens, l’any 1306, a Agnès (l’últim membre de la família Sitges) i al seu marit Berenguer de Fonollar.
Bernat de Fonollar procedia d’una família documentada al segle XII al Baix Llobregat. Sabem que eren petits propietaris rurals –alouers- que ajudaren els seus senyors superiors, els Castellvell, sobretot a partir de Guillem Ramon III (+1178), a la població del “territori de Barcelona”. Van participar en la conquesta i ocupació de les terres del sud del Principal (Camp de Tarragona i terres de l’Ebre), i esdevingueren una de les famílies de l’estament militar i de la petita noblesa catalana força influent.
El 1302 és nomenat viceprocurador i majordom de l’infant Jaume i comptà amb la confiança del monarca per les seves aportacions i idees. Del seu càrrec Fonollar n’obtingué bons beneficis i tots aquests serveis li foren compensats pel monarca. Un clar exemple va ser la concessió del mer i mixt imperi (tot el poder jurídic i criminal) dels castells de Sitges i Campdàsens, després de comprar-los a Agnés de Sitges.
Bernat de Fonollar va viure al castell de Sitges de 1306 a 1326. Va fundar el primer hospital de la vila l’any 1324 (avui museu Maricel de Mar) i va crear dues capelles a la parròquia de Santa Tecla (ara Sant Bartomeu i Santa Tecla).
El seu ossari es troba a l’actual altar de les ànimes junt a les restes de la seva segona muller Blanca d’Abella.
Bernat de Fonollar
Senyor del Castell de Sitges i Campdàsens.
? 1255? - Vilafranca del Penedès, 1326
Viceprocurador general del rei Jaume II i senyor feudal del castell de Sitges de 1306 a 1326.
El cavaller Bernat de Fonollar és el personatge més important de l’edat mitjana relacionat amb Sitges, gràcies a la compra dels castells de Sitges i de Campdàsens, l’any 1306, a Agnès (l’últim membre de la família Sitges) i al seu marit, Berenguer de Fonollar.
Bernat de Fonollar procedia d’una família documentada al segle XII al Baix Llobregat. Sabem que eren petits propietaris rurals –alouers— que ajudaren els seus senyors superiors, els Castellvell, sobretot a partir de Guillem Ramon III (+1178), a la població del “territori de Barcelona”.
També van participar en la conquesta i ocupació de les terres del sud del Principal (Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre), i esdevingueren una de les famílies de l’estament militar i de la petita noblesa catalana força influent.
Majordom i viceprocurador general del comte-rei, Jaume II
No se sap exactament quan el cavaller Bernat de Fonollar va iniciar la seva tasca a la cort reial. La documentació estudiada ens situa a l’any 1290. El 1302 és nomenat viceprocurador i majordom de l’infant Jaume, fill primogènit de Jaume II, el Just (València, 10 d'agost de 1267 - Barcelona, 2 de novembre de 1327) i comptà amb la confiança del monarca per les seves aportacions i idees, per les nobles tasques fetes al rei i als seus negocis i per la seva fidelitat i serveis. El rei el nomenava Dilecto consiliario nostro Bernardo de Fonollar.
Del seu càrrec, Fonollar n’obtingué bons beneficis i tots aquests serveis li foren compensats pel monarca. Un clar exemple va ser la concessió del mer i mixt imperi (tot el poder jurídic i criminal) dels castells de Sitges i Campdàsens, després de comprar-los a Agnès de Sitges.
Bernat de Fonollar va viure al castell de Sitges de 1306 a 1326, un castell ric en béns mobles, atuells, robes, algunes joies, animals i, sobretot, cavalls, molt cars i preuats. Va fundar el primer hospital de la vila l’any 1324 (avui museu Maricel de Mar) i va crear dues capelles a la parròquia de Santa Tecla (ara Sant Bartomeu i Santa Tecla), una dedicada a Sant Miquel Arcàngel i l’altra a Sant Pere Màrtir, que l’any 1324 va pintar Ferrer Bassa, un dels pintors més importants del gòtic català.
Fonollar, en el codicil del seu testament, va deixar escrit que volia ser enterrar a l’església parroquial de Sitges. El seu ossari es troba a l’actual altar de les Ànimes junt amb les restes de la seva segona muller Blanca d’Abella.
Bibliografia:
AD, (2007) Història de Sitges. II. Època medieval. Fragments d’història núm. 7. Sitges. Ajuntament de Sitges.
Parés Corretger, Àngels (1988). “Breu esbós sobre el cavaller Bernat de Fonollar i el castell de Sitges del segle XIV”. Sitges. Butlletí GES, núm. 45/46, agost/setembre.
Parés Corretger, Àngels (2001). “Els Fonollar, una família del Pla de Barcelona”. Sant Vicenç de Castellet. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, 20 i 21 d'octubre.