Aquesta pàgina pertany a
La memòria de les cases.
Fes clic aquí per a més informació »

Pepe Rubianes

Villagarcía de Arosa, 1947 - Barcelona, 2009

Pepe Rubianes, José Rubianes Alegret (Villagarcía de Arosa,1947-Barcelona, 2009)

Director de teatre, actor de cinema i teatre i escriptor.

Lluís Bozzo el defineix com "un dels millors comunicadors".

L'any 1977 inicià la seva carrera professional amb el grup de teatre Dagoll Dagom.

Rubianes aterrà a Sitges cap als anys noranta del segle passat. Possiblement atret per ser una vila costanera amb el mar i les palmeres del passeig. El mar li encantava, herència del pare mariner, segurament. I per això ens diu: "Ahora me encanta estar en Sitges" ¡Rubianes, payaso! (conversaciones a platea vacía). Va viure al passatge de Mossèn Félix Clarà núm 13 i després al carrer Tacó davant del seu estimat mar.

Viatger incansable li fascinava l'Àfrica i visqué a Kènia (cap al 2006) on esdevingué amic i col·laborador dels mashai, i a Etiòpia. Rubianes no només visità els països africans sinó que s'hi implicà. La seva solidaritat es concretà en la Fundación Pepe Rubianes, dirigida per la seva germana Carmen.

A Sitges actuà diverses vegades a l'estiu, en el programa "Refresc de teatre" que se celebrava a l'hotel Gran Sitges (2000 i 2007).

Pepe Rubianes

Villagarcía de Arosa, 1947 - Barcelona, 2009

Pepe Rubianes va néixer exactament a Vilaxoán, una localitat de Villagarcía de Arosa el 2 de setembre de 1947. Quan tenia cinc anys, la família es traslladà a Barcelona i des d'aleshores hi residí i es formà com a persona, per això ell es definia com a "actor galaico-català". Pepe moria l'1 de març de 2009.

Fou primer de tot actor amb majúscules i professionalment director de teatre, actor de cinema i teatre, i escriptor. Lluís Bozzo el defineix com "un dels millors comunicadors".

Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, mentre estudiava va formar part primer del Teatre Universitari de Càmera i després del Nou Grup de Teatre Universitari dirigit per Frederic Roda. L'any 1968 guanyà el Premio al Mejor Actor. De fet, quan se li preguntava per la seva afició al teatre deia: "Hombre, yo era bastante show-man".

Actuació de Pepe Rubianes al teatre (2003). CCMA.

L'any 1977 inicià la seva carrera professional amb el grup de teatre Dagoll Dagom amb l'obra No hablaré en clase i després Antaviana (1978), i amb els Joglars actuà a Operació ubú (1981). En acabar la representació d'aquesta darrera obra, viatjà a Cuba i en tornar formà companyia amb Rafael Álvarez, El Brujo, i després ja en solitari presentà l'espectacle Pay-Pay, al local del Teatro de El Globo de Sevilla (1983), i gràcies a aquest espectacle el manager Antonio Coll el convidà a debutar a la Cúpula Venus de Barcelona amb l'espectacle Jesucristo, un monòleg irreverent (1983), on coincidí amb Gato Pérez i Ángel Pavlovky, i allà el va conèixer Genís Hernàndez de la mà del qual recorregué Sitges i alguns dels seus bars i restaurants.

Genís, en Genís de "Oh Europa!" i "Oh Espanya!", recorda com li agradava seure al Xatet, al Roy o al Constantino i observar la gent que passava pel carrer, i també era un bon amic del Janio's. Rubianes explicava que li agradaven molt les "llibretetes" i que sempre en duia una a la butxaca. Aquestes llibretetes les anava omplint d'idees i imatges que observava mentre prenia un refresc, moltes vegades en solitari, en algun establiment de Barcelona o Sitges, llibretes que mai acabava.

Rubianes aterrà a Sitges cap als anys noranta del segle passat. Possiblement atret per ser una vila costanera amb el mar i les palmeres del passeig. El mar li encantava, herència del pare mariner, segurament. I per això ens diu: "Ahora me encanta estar en Sitges" ¡Rubianes, payaso! (conversaciones a platea vacía), i afegeix en un text publicat a L'Eco de Sitges (22-6-1996): "Tiene Sitges algo en su paisaje que recuerda a mi Cuba querida, concretamente al pueblo habanero, Cojimar, donde viví dos años inolvidables empaquetados por los colores mágicos del Mar de las Antillas, i el ritmo rumbero de las cinturas cubanas dejándose ir a su tiempo i sorteando al endiablado adoquín de las callejas de la época de la Colonia." I tenia tota la raó.

A Sitges va viure al passatge de Mossèn Félix Clarà núm. 13 i s'hi adaptà ràpidament. Després anà a viure al carrer Tacó, just davant del seu estimat mar. També a Barcelona cercà la proximitat del mar, a la popular Barceloneta, on un carrer duu el seu nom.

Pepe Rubianes a Etiòpia, 2008

Viatger incansable, li fascinava l'Àfrica i visqué a Kènia (cap al 2006) on esdevingué amic i col·laborador dels mashai, i a Etiòpia. Rubianes no només visità els països africans, sinó que s'hi implicà.

La seva solidaritat es concretà en la Fundación Pepe Rubianes, dirigida per la seva germana Carmen.

Rubianes fou un home compromès amb el país, Catalunya, i també tots aquells que el necessitaven, i ell els necessitava per a fugir del malson de la manca de democràcia.

Un home que deia les coses pel seu nom, sense embuts, fet que li comportà seriosos problemes amb l'establishment oficial. Amant del silenci, intentava fugir dels afalacs i la popularitat. Si ens cal donar-li un qualificatiu, aquest podria ser el d'ocell lliure.

A Sitges actuà diverses vegades a l'estiu, en el programa "Refresc de teatre" que se celebrava a l'hotel Gran Sitges (2000 i 2007).

La seva trajectòria professional ha estat, i citem només alguns exemples:

  • En el cinema i la televisió: Makinavaja, La Parabolica, Uptown, El crimen del cine Oriente, Boom Boom.
  • En el camp literari: Poemas africanos, ¡Metiendo caña!, Me'n vaig.
  • Com a actor i director de teatre: Por el amor de Dios, espectacle (1991), Rubianes: 15 años (direcció Pepe Rubianes, 1995) o Rubianes, solamente (direcció Pepe Rubianes, 1997).
  • I com a director i autor del text, l'excel·lent obra Lorca eran todos (2006).

Rubianes sentí admiració i respecte per Federico Garcia Lorca i per això va escriure aquest guió de teatre. També admirava Antonio Machado i Ramon del Valle-Inclán, escriptors molt crítics amb l'Espanya que els tocà viure, igual que el nostre biografiat.

Dos anys després de la seva mort, el cineasta Manuel Huerga realitzà el documental Pepe & Rubianes (2011), que vol ser "un sentit homenatge a qui es va definir com un "actor galaïco català" i va convertir episodis de la seva vida personal en material hilarant dels seus monòlegs teatrals".

En el seu pas per Sitges també va copsar l'esperit de personatges singulars com fou Toni Roig Pañella, a qui dedicà aquest poema:

Còpia cedida per Genís Hernàndez

Enaata kisooma oltaau leenye ("...hemos podido leer en su corazón").
Cita extreta de la pàgina web http://fpeperubianes.org


Bibliografia:
Carles Flavià, ¡Rubianes, payaso! (conversaciones a platea vacía), Ed. El Clavell, 1996: Barcelona. Editor Ginés Morillas.
Genís Hernàndez (2018), informació oral.
"Eco de Sitges" 22-6-1996.
"Internet", premsa diversa.