Enric Morera Viura

Barcelona, 1865 - 1942

Enric Morera Viura (1865-1942) es va vincular a Sitges des de 1893 quan, retornat a Barcelona, després del seu periple familiar i de formació musical, va fer coneixença amb la colla de L'Avenç i Rusiñol el convidà a la Segona Festa Modernista (1893), en la qual s'interpretaren obres seves. En la Quarta Festa Modernista (1897) estrenà l'òpera La Fada i decidí quedar-s'hi. A la mateixa festa Rusiñol presentà el retrat que li havia fet, "escardalenc i amb cara austera" dirigint el cor de La Catalunya Nova, i a l'agost es publicà el llibre Oracions, amb lletra de Rusiñol, música de Morera i il·lustracions de Miquel Utrillo, mostra de l'Art Total.

Molt implicat amb l'activitat artística i cultural de Sitges, per a la Cinquena Festa Modernista (1899) posà música a L'alegria que passa de Rusiñol. Participà també en la festa d'inauguració del monument a El Greco el 1898 i en l'estrena del nou saló de l'ajuntament el 1900. Compongué l'himne a la senyera del Prado i la sardana "Festa Major", dedicada a Sitges. I encara un altre himne per a la Festa de l'Arbre Fruiter que es va celebrar a Sitges l'any 1907, amb unes grans cavalcades. I posà música a diverses obres d'autors sitgetans i de Rusiñol.

Morera s'enamorà de Maria Riera Mestre, "la més xamosa del poble i potser la més bella del Principat". Es van casar al 1897, tingueren diverses llars. En aquesta casa davant del mar, batejada Empòrium, passaren uns anys.

Malgrat ser un gran mestre musical, de vegades viure de l'art no és fàcil, i Morera hagué de realitzar altres activitats econòmiques diverses per sobreviure, no sempre reeixides. El 1911 se li tributà un multitudinari homenatge que suposà un reconeixement popular envers la seva tasca. Fou nomenat sotsdirector de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, la qual cosa li va permetre recuperar-se i desplegar una intensa activitat.

Sitges li ha retut diversos homenatges (1911, 1935, 1966), l'últim el 3 de maig de 1981 tingué lloc al Mas d'en Puig. Encara un darrer homenatge ben popular, el 1992 l'Agrupació de Balls Populars de Sitges li dedica un capgròs. I el 1993 es reestrena La Fada amb motiu del centenari.

Enric Morera Viura

Barcelona, 1865 - 1942

Fou l'hoste predilecte del mas d'en Puig entre 1901 i 1905. Hi va escriure l'òpera "Empòrium" (1906), amb lletra d'Eduard Marquina. Amb aquest nom batejà també l'estudi que obrí al c. del Port de n'Alegre núm. 57 el dia 6 de maig de 1904. I entre 1906 i 1909, tingué casa pròpia als afores, entre la via del tren i la carretera, des de llavors l'indret és conegut com la Sínia Morera. Diu Miquel Saperas: "Té diners, i per fugir de l'atmosfera irrespirable, per espessa i bellugosa, de la ciutat; segurament, però, perquè porta encara enganxada als ulls la immensitat del cel i els paisatges de les pampes argentines, compra una petita masia blanca, amb rellotge de sol, i paller, i gallines i conills, i verdures, i fruiterars i flors, i, encara, una sínia perquè res no hi manqui. [...] Fa de pagès i de músic. No en té prou, però; compra un ramat de cabres que ell mateix muny i en ven la llet. Encara, es planta a Figueres, mercadejant sis poltres de cria i recria. Se sent feliç i lliure. Rostre i voluntat se li colren de mar i de sol mediterranis. Se sent com un nou déu hel·lènic governant bucòlicament, batuta a la dreta, i a l'esquerra lluentejant aixada, tempestats i súbdits. Se sent com un nou déu hel·lènic governant bucòlicament, batuta a la dreta, i a l'esquerra lluentejant aixada, tempestats i súbdits".

El negoci de cria de poltres no va funcionar. Els números no li sortien, i se'n va anar dos anys a l'Argentina. En tornar el 1911, arruïnat també, es quedà definitivament a Barcelona. Se li tributà un multitudinari homenatge que suposà un reconeixement popular envers la seva tasca. Fou nomenat sotsdirector de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, la qual cosa li va permetre recuperar-se i desplegar una intensa activitat.

Sitges li ha retut diversos homenatges (1911, 1935, 1966), l'últim el 3 de maig de 1981 tingué lloc al Mas d'en Puig. Es col·locaren unes majòliques en forma de làpida a la façana nord, recordant que allà hi visqué el gran compositor català i fou on va inspirar-se per compondre la partitura de l'òpera «Empòrium». Encara un darrer homenatge ben popular, el 1992 l'Agrupació de Balls Populars de Sitges li dedica un capgròs. I el 1993 es reestrena La Fada amb motiu del centenari.