Fets per Sitges
Treballadors municipals, treballadors de confiança
Publicat el 7 de febrer de 2025
L'èxit d'un ajuntament no es mesura pel nombre de càrrecs de confiança que nomena, sinó per la dedicació i la professionalitat dels seus treballadors municipals. Són ells el veritable motor del servei públic, garantint cada dia el bon funcionament dels serveis i atenent la ciutadania amb coneixement i compromís. Però, paradoxalment, aquest esforç es veu sovint eclipsat per un sistema que afavoreix la designació de figures directives amb criteris més polítics que tècnics.
El model actual de govern municipal d’ERC, Sitges Grup Independent ( SGI ) i Verds en Comú amb el suport del PSC i Guanyem perpetua una estructura que prioritza la designació de càrrecs de confiança, moltes vegades sense els mèrits ni l'experiència necessària per dirigir equips o prendre decisions estratègiques. Aquesta pràctica no només desmotiva els treballadors que han accedit als seus llocs per mitjans rigorosos com oposicions i anys de dedicació, sinó que també posa en risc l'eficiència i transparència de la gestió pública.
Es fa imprescindible preguntar-se: si els treballadors municipals són seleccionats per la seva capacitació i experiència, per què no se'ls considera de confiança? Per contra, els càrrecs de confiança no han hagut de demostrar aquestes aptituds en cap procediment objectiu i, en molts casos, responen exclusivament als interessos del govern de torn. Aquesta distorsió genera desigualtats dins l'administració i erosiona la moral del personal municipal, que veu com se'ls imposen responsables amb menys coneixements i un compromís dubtós amb el servei públic.
Aquesta realitat no és nova ni exclusiva de Sitges. La designació arbitrària de càrrecs polítics pot derivar en falta de transparència, amiguismes i decisions que no responen a les necessitats reals del municipi, sinó a estratègies partidistes. Quan es prioritza el control polític sobre la professionalització, es posa en perill la qualitat del servei públic i la confiança de la ciutadania en les institucions.
Tot i els acords signats entre el govern municipal i els sindicats, és evident que encara hi ha un malestar latent entre els treballadors municipals. No podem confondre un pacte institucional amb un suport incondicional a les polítiques actuals, especialment quan el personal municipal reclama millores efectives en les seves condicions laborals i una organització interna més eficient.
El futur de l'administració municipal ha de passar per una reestructuració basada en la meritocràcia i la professionalització, on les decisions es prenguin en funció de les necessitats del municipi i no d'interessos partidistes. Això implica reconèixer el paper fonamental dels treballadors municipals i garantir que la seva veu sigui escoltada i valorada. Sense aquesta aposta ferma per la transparència i l'eficiència, continuarem perpetuant un sistema que prioritza el poder sobre el servei públic, en detriment del benestar col·lectiu.
Sitges: Un poble per viure-hi, no per especular-hi
Publicat el 31 de gener de 2025
A Sitges, l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un privilegi per a uns pocs mentre la majoria veu com els preus es disparen fins a límits insostenibles. Parlem d’una realitat colpidora: les famílies han de destinar un 64% dels seus ingressos al lloguer i un 81% a la propietat. Aquestes xifres no són només números freds, sinó una condemna a la precarietat per a centenars de persones que no poden permetre’s viure en el seu poble.
Com hem arribat fins aquí? La resposta és clara: la massificació del turisme, l’especulació immobiliària i la manca de polítiques valentes han fet que Sitges es converteixi en un parc temàtic per a visitants i inversors, mentre els seus habitants lluiten per no ser expulsats. Els joves no poden emancipar-se, les famílies amb pocs recursos es veuen forçades a marxar i les persones amb mobilitat reduïda tenen encara més dificultats per trobar un habitatge adaptat. No podem permetre que Sitges es converteixi en un decorat buit on només poden viure aquells amb grans comptes bancaris.
Davant d’aquesta situació, és imprescindible que ens mobilitzem per exigir polítiques públiques que posin el dret a l’habitatge per sobre dels interessos econòmics privats. El Pla Local d’Habitatge de Sitges 2025-2030 marca un camí per revertir aquesta situació: l’objectiu és que el 15% dels habitatges principals es destinin a polítiques socials el 2044, amb un 10,3% de lloguer social. A més, es preveu la creació de 276 habitatges socials d’aquí al 2030 i 1.720 en dues dècades. Però aquests compromisos només es faran realitat si la ciutadania pressiona i exigeix accions concretes, com ha estat el cas de la nostra formació, Fets per Sitges, que ha presentat una proposta d’acord en el ple de gener i que serà elevada aquest mes de febrer en el ple ordinari.
Creiem que és fonamental que l’Ajuntament exerceixi el dret de tempteig i retracte per evitar que els habitatges caiguin en mans de fons voltor. Així mateix, caldria signar convenis amb entitats bancàries per recuperar habitatges i destinar-los a lloguer social. No es tracta només d’ampliar el parc públic d’habitatge, sinó de garantir que aquest es destini als qui més ho necessiten, amb transparència i prioritzant les famílies en risc d’exclusió, els joves i les persones amb necessitats especials.
Aquesta lluita no pot quedar només en mans de l’administració. La ciutadania ha de jugar un paper clau. Cal organitzar-se, alçar la veu i pressionar perquè les promeses es converteixin en realitats. No podem permetre que Sitges continuï sent un paradís per a especuladors mentre els seus habitants són expulsats de casa seva. L’habitatge és un dret, no un luxe.
Volem un Sitges viu, divers i just, on tothom tingui l’oportunitat de viure dignament. Ens hi va el nostre futur. No ens quedarem de braços plegats!
'Les nostres voreres, la nostra identitat'
Publicat el 27 de gener de 2025
El passat mes de novembre, la nostra formació va presentar una sèrie d’al·legacions i consideracions respecte a les obres de Pau Barrabeitg i Carreta. Malauradament, la gran majoria han estat rebutjades. Ens preocupa que l’enfocament adoptat pel Govern municipal, liderat per ERC, SGI i Comuns, hagi estat percebut com a unilateral, limitant el diàleg efectiu amb els veïns i veïnes afectats, malgrat la celebració d’una audiència pública que, al nostre entendre, no va permetre un debat real. Diversos grups d’opinió, com la Plataforma No Em Toquis la Vorera, han presentat alternatives que considerem que haurien pogut contribuir a preservar el conjunt patrimonial sense afectar altres prioritats.
Des de la nostra formació, hem insistit en la necessitat de respectar i aplicar el Codi d’Accessibilitat, especialment l’Article 14.2, que regula les intervencions en conjunts històrics. Aquest article estableix que, en cas que no es pugui garantir una condició concreta d’accessibilitat, s’ha de redactar un pla que conciliï les necessitats patrimonials amb mesures per assegurar la màxima accessibilitat possible. Aquest pla, a més, ha de ser transparent i estar sotmès a la mateixa publicitat que els plans municipals. Diversos carrers del conjunt històric de la vila, inclosos en la fitxa número 8 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges, es veuen afectats per aquesta normativa.
També hem tingut coneixement de l’existència d’un jaciment arqueològic documentat l’any 2010 al carrer Pau Barrabeitg, 15. Aquesta intervenció va identificar restes d’estructures dels segles XVIII i XIX. Ens satisfà saber que finalment s’ha decidit incorporar un arqueòleg per al seguiment de les obres, una mesura que considerem fonamental i que vam sol·licitar des de Fets per Sitges. Tanmateix, lamentem que aquesta decisió no s’hagi comunicat de manera més clara i transparent, i pensem que seria just reconèixer les aportacions d’altres col·lectius en la defensa del patrimoni.
D’altra banda, celebrem els esforços de Sitges per implementar una zona de baixes emissions (ZBE) d’acord amb l’Acord per a la Millora de la Qualitat de l’Aire a Catalunya. Aquesta zona, que ocuparà 420.232 m² al centre històric, busca reduir un 15% les emissions respecte als nivells del 2019. Aquesta mesura millorarà la qualitat de vida de la ciutadania, retornant els carrers a les persones i avançant cap a un espai urbà més sostenible i accessible. Tot i això, considerem imprescindible fomentar el diàleg amb la ciutadania, especialment pel que fa al nucli històric, on cal equilibrar la protecció del patrimoni amb les necessitats d’accessibilitat dins d’un conjunt patrimonial, preservant el mateix patrimoni.
Finalment, volem subratllar la importància que el govern actual, els tècnics, els funcionaris i els representants polítics actuïn amb humilitat i respecte envers la ciutadania. Les decisions públiques han de reflectir la pluralitat democràtica i promoure el consens, evitant imposicions o actituds que puguin semblar arrogants. Com a representants del poble, tenim la responsabilitat d’escoltar, valorar i treballar col·lectivament pel bé comú.
Des de Fets per Sitges, reafirmem el nostre compromís de col·laborar amb els veïns i veïnes per preservar el patrimoni, mantenir la identitat del municipi i millorar la qualitat de vida de tots els seus habitants. Continuarem treballant amb fermesa i diàleg per assolir aquests objectius.