Fets per Sitges

Publicat el 4 de juny de 2025

Sant Joan és, sens dubte, una de les nits més estimades de l’any. La celebrem amb foc, retrobaments, música, i sí, també amb petards. És una expressió viva de la nostra cultura popular i una tradició que forma part de la identitat col·lectiva.

Ara bé, com tota expressió col·lectiva, la festa també genera impactes. I n’hi ha que, cada any, la viuen amb patiment: infants, persones grans, persones amb hipersensibilitat sensorial, famílies amb nens amb trastorns de l’espectre autista (TEA), mascotes i animals salvatges, i veïns que no poden descansar. Ells també formen part de Sitges. I és per ells que des de Fets per Sitges hem presentat una moció al ple municipal.

No, no volem prohibir la pirotècnia. No volem acabar amb la revetlla. El que volem és organitzar-la millor. Proposem una prova pilot aquest 2025 per habilitar espais públics per barris, amb franges horàries definides, mesures de seguretat, campanyes informatives i consens veïnal.

Per què? Perquè la normativa actual ja preveu que cal regular, però no concreta com fer-ho. La nostra proposta vol passar de la norma a l’acció, de la queixa a la solució. No imposa ubicacions, sinó que demana acord amb el territori. No exclou la festa, sinó que la fa més inclusiva.

Lamentem l’abstenció de l’equip de Govern i Guanyem, també el vot contrari del PSC amb aquesta proposta, tot i així, va ser aprovada finalment.

En una societat cada vegada més conscient, regular no vol dir restringir. Vol dir protegir els drets de tothom. I en aquest cas, vol dir garantir que tothom pugui gaudir de Sant Joan: els qui encenen metxes i els qui necessiten silenci.

No n’hi ha prou amb dir que defensem la tradició. Cal fer-la viable per a tothom. Una festa que exclou, no és una festa completa.

El repte no és triar entre petards o pau: és trobar l’equilibri. I això només ho aconseguirem si actuem amb empatia, amb responsabilitat i amb una mica de voluntat política.

Sitges pot ser un referent en convivència festiva. La normativa hi és. La sensibilitat hi és. Només falta la decisió.

Publicat el 15 de maig de 2025

A Sitges, com a molts altres municipis, ens trobem davant d’un dilema que va més enllà de la gestió dels serveis: quin model de ciutat volem? Un model que aposti per serveis públics, transparents i gestionats amb plantilla pròpia, o un que, sota discursos d’eficiència i reorganització, vagi debilitant la gestió directa del que és de tots?

Actualment, l’Ajuntament de Sitges està governat per una majoria d’esquerres formada per ERC, Comuns Verds i Sitges Grup Independent. Des d’una perspectiva de justícia social i coherència ideològica, esperàvem d’aquest govern un compromís ferm amb el reforç dels serveis públics municipals. Però la realitat ens preocupa.

Darrerament s’ha proposat convertir dues places de jardiner —una d’ajudant i una d’oficial— en figures que res tenen a veure amb aquest servei: una en peó ajudant de paleta, i l’altra en auxiliar tècnic. Entenem perfectament que cal reforçar el manteniment de la via pública, però no compartim que això es faci a costa de desmantellar la brigada de jardineria, un servei clau per a la qualitat de vida, el benestar i la imatge de Sitges.

La jardineria pública no és cap luxe: és essencial. No només crea ocupació de qualitat, sinó que garanteix un manteniment regular, una resposta ràpida i un control directe dels espais verds. Avui, aquests espais es troben en un estat preocupant: zones abandonades, manca de manteniment, vegetació deixada. Només cal passejar per Sitges per comprovar-ho.

Des de les esquerres sempre s’ha defensat que una plantilla municipal forta genera retorns directes a la societat: els recursos es queden aquí, no es perden en marges de benefici industrial per empreses privades. Quan els serveis són municipals, el poble hi guanya. És la comunitat qui es beneficia, no una empresa externa.

És cert que Sitges col·labora amb una entitat com TEGAR, i aquesta tasca és positiva. Però no confonguem col·laboració social amb externalització encoberta. Una cosa és complementar, i una altra, molt diferent, anar substituint progressivament la plantilla pública.

Des de Fets per Sitges sempre hem defensat les brigades municipals. Ho hem fet quan érem dins el govern i ho continuem fent des de fora. No serem còmplices d’un model que debilita el servei públic mentre es proclama progressista. No acceptem que el verd urbà sigui només un eslògan. Volem una jardineria pública visible, digna i ben cuidada.

Per això diem ben clar: més servei públic, més plantilla municipal, més brigada. I menys externalitzacions encobertes, vinguin d’on vinguin.

Publicat el 25 de març de 2025

El Mercat Municipal de Sitges ha estat sempre un punt neuràlgic de la nostra vila. No només és un espai de comerç, sinó un lloc de trobada, d’intercanvi i d’identitat local. Malauradament, la deixadesa de l’anterior administració ha portat al seu deteriorament, i ara ens trobem en una cruïlla decisiva. Cal actuar amb responsabilitat i compromís abans de la nova licitació, prevista per al 31 de desembre de 2025.

A Fets per Sitges no volem improvisacions ni pedaços. Abans de plantejar la licitació, exigim que es resolguin les mancances actuals del mercat. No es pot construir sobre fonaments fràgils. La rehabilitació de les infraestructures i serveis necessita una inversió d’almenys un milió d’euros, i és inadmissible que l’administració local hagi deixat escapar subvencions supramunicipals que haurien alleugerit aquesta despesa.

El nostre objectiu no és alterar el plec de clàusules, sinó aportar una visió municipalista i compromesa amb Sitges. Defensem un mercat arrelat al model mediterrani, amb productes de proximitat, sostenibilitat i innovació. Ha de ser un espai viu i dinàmic, on la gastronomia i la cultura tinguin un paper central, fent del mercat un motor econòmic i social.

Els paradistes són l’ànima del mercat, i la seva antiguitat i experiència han de ser reconegudes en el procés de licitació. No podem permetre que es prescindeixi del seu coneixement ni que se’ls aparti injustament. Per això, apostem per un model de gestió transparent, en què la comunicació entre l’Associació de Paradistes i la regidoria competent sigui la clau de l’eficiència. Creiem que la figura d’un gerent és innecessària si es garanteix una bona coordinació interna.

A més, proposem espais multifuncionals per fomentar la dinamització del mercat. Aquests espais poden acollir tallers gastronòmics, fires temàtiques, esdeveniments culturals i activitats educatives, afavorint així la interacció entre veïns, productors i consumidors. També defensem la creació de zones de descans i socialització, perquè el mercat no sigui només un lloc de compra, sinó també un punt de trobada ciutadana.

També proposem formació per als paradistes en digitalització, gestió i atenció al client, perquè puguin competir en un mercat cada cop més exigent.

Defensar el mercat és defensar Sitges. I això passa per exigir una administració diligent, responsable i transparent. No acceptarem favoritismes ni tractes opacs

El mercat és patrimoni de tots, i el futur de Sitges passa per potenciar-lo com a referent comercial, gastronòmic i social.

És moment de prendre decisions valentes i per aquest motiu hem presentat una bateria de propostes que esperem que les tinguin en compte per a la millora del Mercat Municipal.

Nosaltres ho tenim clar.

Publicat el 17 de març de 2025

Fa mesos es va suprimir l'aparcament de motos del carrer Francesc Gumà o del Prado per molts de nosaltres, ja es va dir que durant aquest any es faria el mateix amb el del Carrer Illa de Cuba. I així, l'endemà de Carnaval, i per sorpresa, es va eliminar l'aparcament que tants comentaris ha suscitat darrerament.

La veritat és que s'ha fet d'una manera no gaire correcta i sense cap avís, i això ha creat indignació entre la ciutadania i els usuaris de l’aparcament.

El primer que s'ha de dir és que estem parlant d'un carrer de molt de pas perquè uneix el centre històric amb el Mercat Municipal i l'estació del tren i ara sense les motos es veu un carrer ample i sense cap perill de ser envestit per alguna moto entrant o sortint a tot drap.

Per altra banda, els vianants guanyen més espai i se segueix amb el procés de convertir tot el centre en una zona exclusiva per a les persones, sense vehicles i amb menys contaminació.

Com és normal els que utilitzaven aquest carrer per aparcar les seves motos no estan gens contents, però igual com fa anys, quan els cotxes aparcaven pels carrers del centre i els van prohibir, també la gent es va queixar. Però amb el temps s'han acostumat a aparcar uns carrers més enllà i caminar una mica i amb les motos ha de passar el mateix.

Ara l'aparcament estarà al costat de l'estació i a l'Artur Carbonell, uns metres més lluny de l'aparcament que hi havia fins ara. El problema és que, tot i que se sabia que es faria aquesta actuació, s’ha fet tot sense avisar i sense la reforma prevista de més places, ja es veu que la comunicació entre regidories no funciona, ja que es va comentar que abans de fer aquesta actuació es faria una reordenació viària a l’Artur Carbonell i encara el més calent és a l'aigüera, i per això hi ha indignació entre els usuaris.

Tot és qüestió d'acostumar-se a la nova situació.

Publicat el 6 de març de 2025

Els animals no poden parlar, però nosaltres sí. I ho farem fort i clar: el Reial decret 666/2023 i l'actual fiscalitat dels serveis veterinaris són una vergonya que castiga tant els professionals com les famílies que cuiden els seus animals de companyia. Des de Fets per Sitges, diem prou a aquestes imposicions injustes i exigim mesures immediates per revertir aquest atropellament als drets dels animals i als seus propietaris.

El Govern ha decidit complicar encara més la feina dels veterinaris amb una normativa que posa traves burocràtiques innecessàries i posa en risc la salut animal. Exigir un microxip per accedir a medicació veterinària no només és un obstacle administratiu, sinó que suposa una barrera per als animals abandonats o en situació de vulnerabilitat. Quan un animal necessita atenció urgent, què és més important: la seva salut o un tràmit burocràtic absurd? La resposta és evident per a qualsevol persona amb un mínim de sentit comú.

A més, la imposició del 21% d’IVA als serveis veterinaris és una altra mostra de com el sistema castiga aquells que actuen amb responsabilitat. Els animals de companyia són part de les nostres famílies, ens ofereixen amor incondicional i contribueixen al nostre benestar emocional. Per què, doncs, se’ls tracta com a articles de luxe? Abaixar aquest impost al 4% i permetre la desgravació de les despeses veterinàries a la declaració de la renda és una mesura de justícia social i de foment de la tinença responsable.

Des de Fets per Sitges ho tenim clar: no deixarem que les mascotes siguin les víctimes d’un sistema insensible. Per això, exigim:

1. La revisió immediata del Reial decret 666/2023 per eliminar les traves que dificulten la feina dels veterinaris i per garantir que cap animal quedi sense tractament per motius burocràtics.

2. La reducció de l’IVA veterinari del 21% al 4%, perquè la salut animal no pot ser un privilegi per a qui s’ho pugui permetre.

3. La deducció de les despeses veterinàries a la declaració de la renda, com a mesura per alleugerir la càrrega econòmica de les famílies i fomentar la tinença responsable.

Aquesta no és una lluita només dels professionals veterinaris, sinó de tota la societat. Si realment volem ser un país que protegeix els animals i fomenta el benestar, calen fets, no només bones paraules. Fets per Sitges lidera aquesta batalla amb un compromís ferm i innegociable: els animals no són mercaderies ni números en una base de dades. Són éssers vius que mereixen respecte, protecció i, sobretot, decisions polítiques que estiguin a l’altura del seu valor per a les nostres vides.

És hora de fer el que és correcte. Nosaltres ja ho estem fent. I tu, t'hi sumes?

Publicat el 7 de febrer de 2025

L'èxit d'un ajuntament no es mesura pel nombre de càrrecs de confiança que nomena, sinó per la dedicació i la professionalitat dels seus treballadors municipals. Són ells el veritable motor del servei públic, garantint cada dia el bon funcionament dels serveis i atenent la ciutadania amb coneixement i compromís. Però, paradoxalment, aquest esforç es veu sovint eclipsat per un sistema que afavoreix la designació de figures directives amb criteris més polítics que tècnics.

El model actual de govern municipal d’ERC, Sitges Grup Independent ( SGI ) i Verds en Comú amb el suport del PSC i Guanyem perpetua una estructura que prioritza la designació de càrrecs de confiança, moltes vegades sense els mèrits ni l'experiència necessària per dirigir equips o prendre decisions estratègiques. Aquesta pràctica no només desmotiva els treballadors que han accedit als seus llocs per mitjans rigorosos com oposicions i anys de dedicació, sinó que també posa en risc l'eficiència i transparència de la gestió pública.

Es fa imprescindible preguntar-se: si els treballadors municipals són seleccionats per la seva capacitació i experiència, per què no se'ls considera de confiança? Per contra, els càrrecs de confiança no han hagut de demostrar aquestes aptituds en cap procediment objectiu i, en molts casos, responen exclusivament als interessos del govern de torn. Aquesta distorsió genera desigualtats dins l'administració i erosiona la moral del personal municipal, que veu com se'ls imposen responsables amb menys coneixements i un compromís dubtós amb el servei públic.

Aquesta realitat no és nova ni exclusiva de Sitges. La designació arbitrària de càrrecs polítics pot derivar en falta de transparència, amiguismes i decisions que no responen a les necessitats reals del municipi, sinó a estratègies partidistes. Quan es prioritza el control polític sobre la professionalització, es posa en perill la qualitat del servei públic i la confiança de la ciutadania en les institucions.

Tot i els acords signats entre el govern municipal i els sindicats, és evident que encara hi ha un malestar latent entre els treballadors municipals. No podem confondre un pacte institucional amb un suport incondicional a les polítiques actuals, especialment quan el personal municipal reclama millores efectives en les seves condicions laborals i una organització interna més eficient.

El futur de l'administració municipal ha de passar per una reestructuració basada en la meritocràcia i la professionalització, on les decisions es prenguin en funció de les necessitats del municipi i no d'interessos partidistes. Això implica reconèixer el paper fonamental dels treballadors municipals i garantir que la seva veu sigui escoltada i valorada. Sense aquesta aposta ferma per la transparència i l'eficiència, continuarem perpetuant un sistema que prioritza el poder sobre el servei públic, en detriment del benestar col·lectiu.

Publicat el 31 de gener de 2025

A Sitges, l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un privilegi per a uns pocs mentre la majoria veu com els preus es disparen fins a límits insostenibles. Parlem d’una realitat colpidora: les famílies han de destinar un 64% dels seus ingressos al lloguer i un 81% a la propietat. Aquestes xifres no són només números freds, sinó una condemna a la precarietat per a centenars de persones que no poden permetre’s viure en el seu poble.

Com hem arribat fins aquí? La resposta és clara: la massificació del turisme, l’especulació immobiliària i la manca de polítiques valentes han fet que Sitges es converteixi en un parc temàtic per a visitants i inversors, mentre els seus habitants lluiten per no ser expulsats. Els joves no poden emancipar-se, les famílies amb pocs recursos es veuen forçades a marxar i les persones amb mobilitat reduïda tenen encara més dificultats per trobar un habitatge adaptat. No podem permetre que Sitges es converteixi en un decorat buit on només poden viure aquells amb grans comptes bancaris.

Davant d’aquesta situació, és imprescindible que ens mobilitzem per exigir polítiques públiques que posin el dret a l’habitatge per sobre dels interessos econòmics privats. El Pla Local d’Habitatge de Sitges 2025-2030 marca un camí per revertir aquesta situació: l’objectiu és que el 15% dels habitatges principals es destinin a polítiques socials el 2044, amb un 10,3% de lloguer social. A més, es preveu la creació de 276 habitatges socials d’aquí al 2030 i 1.720 en dues dècades. Però aquests compromisos només es faran realitat si la ciutadania pressiona i exigeix accions concretes, com ha estat el cas de la nostra formació, Fets per Sitges, que ha presentat una proposta d’acord en el ple de gener i que serà elevada aquest mes de febrer en el ple ordinari.

Creiem que és fonamental que l’Ajuntament exerceixi el dret de tempteig i retracte per evitar que els habitatges caiguin en mans de fons voltor. Així mateix, caldria signar convenis amb entitats bancàries per recuperar habitatges i destinar-los a lloguer social. No es tracta només d’ampliar el parc públic d’habitatge, sinó de garantir que aquest es destini als qui més ho necessiten, amb transparència i prioritzant les famílies en risc d’exclusió, els joves i les persones amb necessitats especials.

Aquesta lluita no pot quedar només en mans de l’administració. La ciutadania ha de jugar un paper clau. Cal organitzar-se, alçar la veu i pressionar perquè les promeses es converteixin en realitats. No podem permetre que Sitges continuï sent un paradís per a especuladors mentre els seus habitants són expulsats de casa seva. L’habitatge és un dret, no un luxe.

Volem un Sitges viu, divers i just, on tothom tingui l’oportunitat de viure dignament. Ens hi va el nostre futur. No ens quedarem de braços plegats!

Publicat el 27 de gener de 2025

El passat mes de novembre, la nostra formació va presentar una sèrie d’al·legacions i consideracions respecte a les obres de Pau Barrabeitg i Carreta. Malauradament, la gran majoria han estat rebutjades. Ens preocupa que l’enfocament adoptat pel Govern municipal, liderat per ERC, SGI i Comuns, hagi estat percebut com a unilateral, limitant el diàleg efectiu amb els veïns i veïnes afectats, malgrat la celebració d’una audiència pública que, al nostre entendre, no va permetre un debat real. Diversos grups d’opinió, com la Plataforma No Em Toquis la Vorera, han presentat alternatives que considerem que haurien pogut contribuir a preservar el conjunt patrimonial sense afectar altres prioritats.

Des de la nostra formació, hem insistit en la necessitat de respectar i aplicar el Codi d’Accessibilitat, especialment l’Article 14.2, que regula les intervencions en conjunts històrics. Aquest article estableix que, en cas que no es pugui garantir una condició concreta d’accessibilitat, s’ha de redactar un pla que conciliï les necessitats patrimonials amb mesures per assegurar la màxima accessibilitat possible. Aquest pla, a més, ha de ser transparent i estar sotmès a la mateixa publicitat que els plans municipals. Diversos carrers del conjunt històric de la vila, inclosos en la fitxa número 8 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges, es veuen afectats per aquesta normativa.

També hem tingut coneixement de l’existència d’un jaciment arqueològic documentat l’any 2010 al carrer Pau Barrabeitg, 15. Aquesta intervenció va identificar restes d’estructures dels segles XVIII i XIX. Ens satisfà saber que finalment s’ha decidit incorporar un arqueòleg per al seguiment de les obres, una mesura que considerem fonamental i que vam sol·licitar des de Fets per Sitges. Tanmateix, lamentem que aquesta decisió no s’hagi comunicat de manera més clara i transparent, i pensem que seria just reconèixer les aportacions d’altres col·lectius en la defensa del patrimoni.

D’altra banda, celebrem els esforços de Sitges per implementar una zona de baixes emissions (ZBE) d’acord amb l’Acord per a la Millora de la Qualitat de l’Aire a Catalunya. Aquesta zona, que ocuparà 420.232 m² al centre històric, busca reduir un 15% les emissions respecte als nivells del 2019. Aquesta mesura millorarà la qualitat de vida de la ciutadania, retornant els carrers a les persones i avançant cap a un espai urbà més sostenible i accessible. Tot i això, considerem imprescindible fomentar el diàleg amb la ciutadania, especialment pel que fa al nucli històric, on cal equilibrar la protecció del patrimoni amb les necessitats d’accessibilitat dins d’un conjunt patrimonial, preservant el mateix patrimoni.

Finalment, volem subratllar la importància que el govern actual, els tècnics, els funcionaris i els representants polítics actuïn amb humilitat i respecte envers la ciutadania. Les decisions públiques han de reflectir la pluralitat democràtica i promoure el consens, evitant imposicions o actituds que puguin semblar arrogants. Com a representants del poble, tenim la responsabilitat d’escoltar, valorar i treballar col·lectivament pel bé comú.

Des de Fets per Sitges, reafirmem el nostre compromís de col·laborar amb els veïns i veïnes per preservar el patrimoni, mantenir la identitat del municipi i millorar la qualitat de vida de tots els seus habitants. Continuarem treballant amb fermesa i diàleg per assolir aquests objectius.