Mocions del Ple Municipal

Ple municipal de 28 de gener

L’accés a l’habitatge és un dret reconegut per la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Llei 18/2007, que estableixen que tota persona ha de poder accedir a un habitatge digne. Malgrat aquesta garantia legal, el dret a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania. Segons el Centre d’Estudis d’Opinió, en poc més d’un any la preocupació per l’habitatge ha passat del 7% al 31%, i actualment 1 de cada 3 catalans la identifica com el problema més greu del país.

Aquest problema estructural es reflecteix especialment en el lloguer, que és la principal despesa de moltes llars. El 25% de la població que viu de lloguer destina més del 40% dels seus ingressos al pagament de l’habitatge (situació de sobrecàrrega). Aquesta tensió contribueix també als més de 120 desnonaments diaris que es produeixen a Catalunya, que se sumen una gran quantitat d’expulsions silencioses i mudances forçoses.

En aquest context d’emergència habitacional, les institucions han impulsat mesures per limitar els preus del lloguer en els municipis declarats zona de mercat residencial tensat. Tot i això, aquesta regulació no s’aplica als lloguers de temporada i d’habitacions, que han esdevingut una via per esquivar la normativa i seguir apujant els preus. La proporció de contractes de temporada sobre el total a Catalunya han passat del 0,8% el 2021 al 10,08% el 2024 segons l’INCASÒL. Aquest fenomen ha estat assenyalat per diverses administracions, experts i entitats socials, que coincideixen a advertir que aquestes fórmules, actualment desregulades, permeten incrementar preus sense límit i generen un incentiu per substituir llogaters amb contractes habituals per lloguers temporals o d’habitacions (sovint sota la fórmula de colivings).

Des de l’entrada en vigor de la Llei estatal 12/2023, s’han impulsat iniciatives legislatives, tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats, per acabar amb aquesta situació i sotmetre els lloguers de temporada i d’habitacions a limitació de preus i un sistema de garanties bàsiques com té ara mateix el lloguer d’habitatge habitual.

Per aquests motius, es proposa l’adopció dels següents acords:

ACORDS

Primer - Instar el Congrés dels Diputats i els seus grups parlamentaris a aprovar una regulació clara dels contractes de lloguer de temporada i d’habitacions que els sotmeti al límit de preus del lloguer, i així blindar la Llei 11/2025 del Parlament de Catalunya.

Segon - Instar la Generalitat de Catalunya a desplegar efectivament la Llei 11/2025 i la Llei 18/2007, informant-ne la ciutadania, especialment la que viu de lloguer, i controlant i sancionant els incompliments que es produeixin.

Tercer - Traslladar aquesta moció als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana.

Ple municipal de 28 de gener

Adif ha anunciat que a partir del mes de març d'enguany s'executaran les obres de millora de la seguretat als túnels del Garraf.

La R2 Sud és una línia amb una alta demanda, que estructura la mobilitat del Penedès Marítim i que es troba clarament saturada, amb aglomeracions diàries i incidències recurrents.

Les obres previstes tindran una durada inicial de tres mesos i comportaran afectacions molt importants a la ciutadania, alterant les rutines de mobilitat de milers de persones usuàries que fa mesos que pateixen retards i deficiències constants en el servei.

Rodalies és una infraestructura estratègica per a la comarca del Garraf i per al municipi de Sitges. El seu ús ha augmentat exponencialment en els darrers anys fins a esdevenir essencial per a la mobilitat laboral, educativa i personal de la ciutadania.

En menys d’una setmana s’han encadenat episodis greus al sistema ferroviari català: la mort d’un maquinista en pràctiques en un accident a la R4 a Gelida, despreniments sobre les vies a la R1 i la R4, i la constatació de múltiples punts crítics de risc. Aquesta situació ha desembocat en una crisi de confiança i en interrupcions del servei que han deixat la ciutadania sense garanties per anar a treballar, estudiar o assumir responsabilitats bàsiques.

Davant d’aquesta realitat, cal una resposta a l’alçada. No n’hi ha prou amb explicacions ni amb l’excusa de competències disperses. Cal lideratge polític, manteniment preventiu, seguretat i resiliència climàtica, així com una planificació intermodal efectiva que garanteixi alternatives de mobilitat quan el servei ferroviari falla.

Per tot l’exposat, es proposa al Ple de l’Ajuntament de Sitges l’adopció dels següents.

ACORDS:

Primer. Instar a Rodalies de Catalunya i a la Generalitat de Catalunya a garantir un servei alternatiu de transport que cobreixi adequadament les necessitats de mobilitat de la població del Penedès marítim entre Sant Vicenç de Calders i l’Estació de França, tenint especialment en compte la demanda i les especificitats de mobilitat de la vila de Sitges, durant el període d’execució de les obres als túnels del Garraf. Aquest servei alternatiu s’hauria de concretar mitjançant un Pla Alternatiu de Transport reforçat, que inclogui com a mínim dues línies d’autobús: una línia directa amb sortida des de Sitges i una altra amb sortida des de Vilanova i la Geltrú, amb parades a Sant Pere de Ribes, Sitges, el Garraf i Platja de Castelldefels. A més, sol·licitar que els combois siguin de doble capacitat durant el període de servei alternatiu per poder absorbir la demanda existent

Segon. Sol·licitar que la informació sobre el servei alternatiu sigui degudament comunicat a la població del territori afectat, tenint en compte la necessitat d’oferir un calendari clar a les administracions locals, supramunicipals i el conjunt de la població sobre el temps d’afectació. En conseqüència, exigir un dispositiu operatiu d’emergència i continuïtat del servei ferroviari que garanteixi informació única i coordinada en temps real, protocols de represa progressiva del servei als trams segurs i alternatives de mobilitat activables i ben comunicades.

Tercer. Reclamar l’ampliació del servei de la línia R2 Sud fins a la mitjanit en ambdós sentits, en la mesura que sigui possible durant les obres de la línia, i consolidar aquesta ampliació un cop acabades les obres.

Quart. Explorar, de manera coordinada amb l’Ajuntament de Sitges i els operadors de transport, la possibilitat d’habilitar punts complementaris de sortida dels autobusos alternatius amb l’objectiu de millorar la mobilitat i reduir la pressió puntual a l’entorn de Can Robert, així com garantir una planificació específica de l’afectació al nucli del Garraf, atesa la seva dependència del transport públic per assegurar la connexió amb la resta del municipi.

Cinquè . Continuar desplegant les actuacions de millora i adequació de les parades del servei de bus urbà de Sitges, amb l’objectiu de garantir uns estàndards de qualitat, accessibilitat i confort adequats a l’increment de demanda, i alhora instar i coordinar-se amb les administracions i operadors competents perquè aquestes millores s’estenguin també a les parades del servei de bus interurbà, especialment en els punts amb major afluència d’usuaris.

Sisè. Treballar coordinadament amb els integrants del Penedès Marítim per coordinar una estratègia conjunta entre tots els municipis afectats per la línia R2 Sud.

Setè. Reclamar una auditoria integral i independent del sistema ferroviari a Catalunya i exigir-ne el desplegament immediat en forma de pla d’actuació calendaritzat, amb especial atenció a la seguretat i resiliència climàtica.

Vuitè. Establir mecanismes de seguiment i transparència amb informes públics periòdics sobre incidències, actuacions i funcionament de les alternatives de transport activades.

Novè. Mantenir la gratuïtat del peatge de la C-32 a Vallcarca fins a la finalització de les obres al tram dels túnels del Garraf.

Desè. Traslladar aquests acords al Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible, ADIF, RENFE, al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, als grups del Parlament de Catalunya, a les plataformes de persones usuàries i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Ple municipal de 26 de novembre de 2025

“La prevenció d’incendis forestals és una responsabilitat compartida que afecta la seguretat de les persones, els béns i el medi natural.

Sitges, com altres municipis del litoral i prelitoral català, compta amb diverses urbanitzacions properes a zones forestals que requereixen una gestió acurada i continuada de les franges de protecció.

La Llei 5/2003, i el seu Decret 123/2005, estableixen que el manteniment d’aquestes franges és responsabilitat dels propietaris dels terrenys, però alhora permeten que els ajuntaments assumeixin funcions de coordinació, suport o execució directa per garantir l’efectivitat de les mesures de prevenció.

A la pràctica, molts consistoris, també Sitges, es troben davant la necessitat de compatibilitzar el compliment legal amb la realitat socioeconòmica dels veïns i amb la necessitat de garantir una prevenció efectiva i homogènia a tot el municipi.

El municipi disposa d’un Pla Municipal de Prevenció d’Incendis Forestals (PPI), aprovat per l’Ajuntament i validat per la Generalitat de Catalunya, que estableix les línies d’actuació per reduir el risc d’incendi i protegir el conjunt del territori. Aquest instrument reconeix el paper essencial de l’Ajuntament com a garant de la seguretat col·lectiva, coordinant esforços amb els veïns, les entitats i les administracions supramunicipals.

Per això, cal trobar una fórmula equilibrada que combini la corresponsabilitat veïnal amb el compromís institucional, assegurant un tracte just i equitatiu entre tots els barris i urbanitzacions.

Davant la dificultat d’algunes comunitats per assumir el cost o la gestió de les franges, sembla oportú habilitar un mecanisme municipal de gestió i coordinació que permeti garantir-ne el manteniment periòdic i coordinat, sota direcció tècnica municipal i amb suport d’altres administracions.

Aquest model ja s’aplica amb èxit en municipis com Tarragona, Rubí, Castellbisbal o La Roca del Vallès, que han establert plans municipals de gestió directa o concertada. Sitges, per la seva situació i el risc associat al Parc Natural del Garraf, pot seguir aquesta línia i consolidar un model estable, tècnic i preventiu que doni compliment al seu PPI i reforci la seguretat col·lectiva i ambiental del municipi.

Proposta d’acord

El grup municipal Fets per Sitges proposa al Ple de l’Ajuntament de Sitges l’adopció dels següents acords, amb la finalitat de garantir una gestió municipal planificada, eficient i coordinada de les franges perimetrals de prevenció d’incendis forestals, en compliment de la Llei 5/2003 i del Pla Municipal de Prevenció d’Incendis Forestals (PPI) de Sitges:

Primer.- Reconèixer la responsabilitat legal dels propietaris dels terrenys en el manteniment de les franges de protecció tot assumint que l’Ajuntament té un paper essencial de planificació, coordinació i suport tècnic per garantir l’efectivitat de les actuacions.

Segon.- L’Ajuntament impulsarà un model municipal de gestió compartida de les franges forestals que contempli l’actuació directa de l’Ajuntament en la neteja, manteniment i gestió de les franges perimetrals de protecció, definides al Plànol de delimitació municipal de franges de prevenció d’incendis forestals i en cas d’inacció dels propietaris afectats mentre no s’hagi creat la taxa, a càrrec dels pressupostos municipals i sempre que els serveis jurídics ho autoritzin.

Tercer.- Encarregar als serveis tècnics municipals la redacció d’un Pla Municipal de Manteniment de Franges Perimetrals, amb criteris de prioritat per zones de major risc i amb una periodicitat mínima biennal, d’acord amb la normativa vigent i les recomanacions de la Diputació de Barcelona.

Quart.- Encarregar en els serveis tècnics de l’Ajuntament amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya la cooperació tècnica i econòmica necessària per implementar aquest pla, d’acord amb el que preveu l’article 2.2 de la Llei 5/2003.

Cinquè.- La planificació i execució coordinada de les actuacions per part de l’Ajuntament, amb la participació de les associacions de veïns, les ADF i els serveis tècnics, coordinar el Pla Municipal amb els protocols de Protecció Civil, ADF Garraf, Bombers de la Generalitat i associacions veïnals, amb l’objectiu d’establir un marc de col·laboració preventiva i operativa.

Sisè.- Fer pública anualment la informació sobre les actuacions de manteniment de franges i l’estat d’execució del pla, mitjançant el web municipal i el portal de transparència, per garantir la traçabilitat i la rendició de comptes.

Setè.- Declarar la prevenció d’incendis forestals com una política municipal prioritària, de caràcter estructural i permanent, vinculada als objectius de seguretat ciutadana, sostenibilitat i protecció ambiental.”

Proposta d'acord del grup municipal de Junts per Sitges per a la redacció d'un nou pla d'usos que impulsi la diversificació comercial a Sitges

Ple municipal de 26 de novembre de 2025

El comerç és una part essencial de la identitat i la vida quotidiana de Sitges, contribuint de manera directa a la seva vitalitat, atractiu turístic i cohesió social. En els darrers anys s’ha observat una concentració creixent de determinats tipus d’establiments en algunes zones del municipi, especialment al centre i als principals eixos comercials, amb la conseqüent pèrdua de diversitat i singularitat del nostre teixit comercial.

La presència equilibrada de diferents tipus de comerç és clau per mantenir una oferta variada i de qualitat, que doni servei tant a residents com a visitants, i que reforci el model de vila viva, oberta i amb personalitat pròpia.

Ciutats com Lloret de Mar o Girona han impulsat en els darrers anys plans d’usos o ordenances comercials amb l’objectiu de fomentar la diversificació, la qualitat i la complementarietat de les activitats econòmiques, des d’un enfocament positiu i de planificació estratègica, més que no pas de restricció. Aquests models han demostrat que una regulació ben dissenyada pot ajudar a preservar la identitat local, revitalitzar zones comercials tradicionals i millorar la convivència entre el comerç de proximitat i les activitats orientades al turisme.

En aquest sentit, Sitges, com a municipi amb una forta activitat turística però també amb una comunitat resident activa i diversa, necessita dotar-se d’un marc de planificació que vetlli pel comerç local, artesà i de proximitat, i que alhora garanteixi un equilibri entre la vitalitat econòmica i la qualitat urbana. Aquest marc hauria de permetre preservar la personalitat pròpia del nostre casc antic, dels barris i dels eixos comercials, promovent una oferta equilibrada, sostenible i adaptada a les necessitats reals de la població.

A més, aquesta realitat ja no es limita únicament al casc urbà. En diversos barris del municipi l’activitat comercial s’ha anat estenent i transformant, creant nous pols d’atracció i noves dinàmiques econòmiques. Atès aquest context, no té sentit que la planificació comercial i el Pla d’Usos es limitin exclusivament al centre urbà, ja que la realitat del comerç avui s’expandeix per tot el municipi més enllà del centre.

Per tot això, el Grup Municipal de Junts per Sitges proposa al Ple de la Corporació els següents acords:

Primer. Instar el govern municipal a iniciar els treballs per a l’elaboració d’un Pla d’Usos o Ordenança de diversificació comercial per a tot el municipi, amb l’objectiu d’ordenar i equilibrar la implantació de noves activitats econòmiques, especialment en les zones amb més concentració d’un mateix tipus de comerç.

Segon. Que aquest Pla tingui un enfocament propositiu i participatiu, incorporant:
• Una diagnosi actualitzada de la situació comercial de Sitges.
• Mecanismes per promoure la diversificació i la complementarietat entre comerços.
• Mesures per afavorir l’arrelament del comerç local, artesà i de proximitat, així com les activitats culturals, creatives i de servei al resident.
• Recomanacions urbanístiques o de distribució que ajudin a mantenir la qualitat i l’equilibri de l’espai públic.

Tercer. Que la redacció del Pla es faci amb la participació activa de les associacions de comerciants, el Gremi d’Hostaleria, entitats veïnals i altres agents econòmics del municipi.

Quart. Que es valorin, durant el procés de redacció, mesures temporals, restriccions o incentius per afavorir la diversificació mentre el Pla s’elabora.

Cinquè. Que el govern estableixi un calendari de treball amb un termini màxim de dotze mesos per a la presentació i aprovació inicial del Pla o Ordenança.

Sisè. Traslladar aquest acord a la Associació de Comerciants de Sitges, al Gremi d’Hostaleria de Sitges, a les associacions de comerciants de cada barri i a les entitats econòmiques del municipi.”

“La seguretat ciutadana ha de ser una prioritat per a l’Ajuntament de Sitges i és unelement essencial per a la convivència i la qualitat de vida de la població.

El municipi de Sitges comptava amb 32.405 habitants empadronats (a 1 de gener de 2024). A més, Sitges experimenta un creixement estacional significatiu, aconseguint en moments punta més de 5.000 persones addicionals vinculades al municipi (turisme, segones residències, visitants per esdeveniments i activitat estacional). Aquesta dinàmica poblacional incrementa de manera temporal però notable les necessitats de seguretat, mobilitat i atenció d'emergències en el municipi i, especialment, en els barris que queden fora del nucli urbà central.

En els nuclis de Garraf i Les Botigues de Sitges, situats fora del nucli principal de Sitges, la dispersió geogràfica i la distància fins a les dependències centrals de Policia Local han provocat temps de resposta més llargs en incidències i una percepció de menor presència policial de proximitat. L'augment de població en els períodes estacionals intensifica aquesta problemàtica, multiplicant la demanda de serveis, la pressió sobre la via pública i la possibilitat d'incidents que requereixen intervenció ràpida.

Les dades oficials de seguretat a Sitges i la comarca del Garraf reforcen aquesta necessitat:

Entre febrer de 2024 i gener de 2025 es va registrar una reducció global de les infraccions penals (~4%), amb descensos en robatoris amb violència o intimidació (~11,7%), robatoris amb força en domicilis (~13,2%) i furts (~6%).

No obstant això, els robatoris en interior de vehicles van augmentar un 24,4%, la qual cosa reflecteix un canvi en el patró delictiu que afecta directament veïns i visitants. •

Sitges apareix entre els municipis de més de 20.000 habitants amb índexs de criminalitat més elevats de Catalunya (≈ 52 delictes per cada 1.000 habitants), situantse per sobre de la mitjana autonòmica i només darrera de ciutats com Barcelona i El Prat de Llobregat.

En 2022-2023, es va detectar a més un increment del 13% en fets delictius, atribuït a l'augment de visitants i turistes, la qual cosa demostra la relació directa entre estacionalitat i criminalitat.

Aquestes dades demostren que, si bé la incidència d'alguns tipus de delictes ha millorat, la dispersió territorial del municipi i el fort impacte de la població estacional continuen deixant punts febles en matèria de seguretat, especialment en nuclis descentralitzats.

Per a respondre a aquestes necessitats de manera eficaç, és imprescindible reforçar la presència permanent i la capacitat operativa de la Policia Local en les zones perifèriques mitjançant l'obertura de dependències policials estables que permetin reduir temps de resposta, millorar la prevenció i facilitar la relació directa entre agents i veïnatge.

Per tot l'exposat, el Partit Popular proposa al Ple de l’Ajuntament de Sitges l'adopció dels següents acords:

1. Instar el Govern Municipal a iniciar els tràmits necessaris per a l'obertura de dependències de Policia Local de Sitges en el nucli de Garraf i Les Botigues de Sitges, amb dotació permanent de personal i mitjans.

2. Incorporar en el pròxim exercici pressupostari una partida destinada a habilitar l'espai físic, equipament i personal necessari per al correcte funcionament de la nova comissaria, tenint en compte les necessitats ordinàries i les derivades de l'increment estacional de població.

3. Elaborar i aprovar un calendari d'implantació amb terminis concrets (localització, habilitació i posada en servei) perquè la nova comissaria pugui estar operativa en el menor termini possible.

4. Encarregar un estudi tècnic que calculi la ràtio actual d'agents (Policia Local) per cada 1.000 habitants a Sitges, incorporant tant la població empadronada com la població estacional màxima, i que compari aquests resultats amb les referències i recomanacions autonòmiques i estatals. L'estudi haurà d'incloure propostes de plantilla i dotació operativa específica per a cobrir pics estacionals i torns segons demanda (nits i caps de setmana).

5. Coordinar amb la Junta de Seguretat Local, Mossos d'Esquadra i altres autoritats competents per a definir funcions, competències i protocols d'actuació entre cossos en la nova dependència.

6. Donar trasllat d'aquest acord a la Junta de Seguretat Local, a les associacions veïnals del barri de Garraf i les Botigues de Sitges, i a la Direcció General competent en matèria de seguretat de la Generalitat de Catalunya.”

Ple municipal de 24 de setembre de 2025

Exposició de motius:

Durant els darrers mesos el servei de Rodalies a la línia R2 Sud ha patit incidències i afectacions programades per obres que comprometen la fiabilitat del transport ferroviari a la comarca del Garraf i, en particular, a Sitges. Aquestes afectacions s’allargaran en el temps, amb períodes de reducció de servei o supressió del servei (setmana del 22 al 28 de setembre) fet que incrementa la pressió sobre el servei d’autobús interurbà Sitges–Barcelona.

Aquest increment de la demanda ja es percep diàriament a les parades principals del municipi, on en hores punta es formen llargues cues i sovint els vehicles arriben ocupació plena i no tothom pot accedir als autobusos. En paral·lel, el servei actual de la línia exprés.cat e16 (Les Roquetes – Sitges – Barcelona) presenta una oferta limitada en la franja de primera hora del matí: les sortides des de Sitges cap a Barcelona abans de les 8.00 h són escasses i amb intervals amplis, cosa que dificulta arribar a la capital abans de les 8.00 h per motius laborals o d’estudi.

A tall comparatiu, municipis veïns han impulsat millores en els darrers anys que han ampliat capacitat i opcions d’accés a Barcelona:

• Sant Pere de Ribes (línia e14): desplegament de la xarxa exprés.cat amb horaris de primera hora a partir de les 5.45 amb millors franges d’arribada a Barcelona.

• Vilanova i la Geltrú (línies e15.1 i e15.2): increment i ordenació d’expedicions amb ajustos recents d’horaris per adaptar-se a la demanda i millorar la connectivitat amb els principals eixos de Barcelona.

Així mateix, el sistema tarifari integrat T-mobilitat ja opera a les línies interurbanes de la zona i hi ha operadors metropolitans que permeten el pagament amb targeta bancària sense contacte al mateix autobús, pràctica que redueix l’ús d’efectiu, agilitza la pujada i disminueix el temps de parada. Són mesures fàcilment traslladables al servei del Garraf.

En aquest context, cal que l’Ajuntament de Sitges, en coordinació amb ATM, el Departament de Territori i l’operador del servei, impulsi actuacions immediates i un pla de reforç mentre durin les afectacions a Rodalies, i que consolidi permanentment millores estructurals del servei d’autobús Sitges–Barcelona.

Primer. Instar a iniciar contactes i treballs amb el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i a l’Autoritat de Transport Metropolitana a reforçar de manera urgent la línia e16 mentre durin les afectacions a Rodalies, amb l’objectiu d’assolir:

• Freqüència mínima de 15 minuts en hores punta (de 6.00 a 9.30 h i de 16.30 a 20.00 h) en dies feiners.

Reforç a les parades amb major demanda del municipi per evitar que usuaris quedin a terra en les franges de màxima ocupació.

Segon. Instar a l’ampliació de l’oferta de primera hora amb expedicions addicionals amb sortida de Sitges al voltant de les 6.45–7.00 h que permeti arribar a Barcelona abans de les 8.00 h, adaptant els horaris als horaris d’entrada habituals a centres de treball i universitats. Incloure busos amb entrada i parada a Diagonal per als universitaris i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Tercer. Instar a la implantació de la validació i venda a bord amb targeta bancària sense contacte (EMV) a la línia e16 mantenint i potenciant l’ús de T-mobilitat. L’Ajuntament instarà l’operador i l’ATM a fixar un calendari de desplegament i una campanya informativa específica a Sitges.

Quart. Millorar la gestió de parades i l’espai públic a les zones de màxima concentració d’usuaris:

• Reordenar les cues i la senyalització de les parades per evitar ocupacions
innecessàries de voreres i calçada.

• Ampliar marquesina i espais d’espera amb llum, bancs i informació en temps real.

Cinquè. Avaluació i calendari: Instar a sol·licitar un informe de resultats als 2 mesos de l’entrada en vigor del reforç i una avaluació semestral per valorar l’efectivitat de les mesures i, si escau, consolidar-les de manera permanent.

Sisè. Traslladar aquests acords al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), a l’operador Bus Garraf, a les associacions de veïns del municipi i a les entitats socials i econòmiques de Sitges.”

El grup proposant presenta esmena, aprovada per assentiment, al punt segon dels acords, que queden redactats de la següent manera:

Primer. Instar a iniciar contactes i treballs amb el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i a l’Autoritat de Transport Metropolitana a reforçar de manera urgent la línia e16 mentre durin les afectacions a Rodalies, amb l’objectiu d’assolir:
• Freqüència mínima de 15 minuts en hores punta (de 6.00 a 9.30 h i de 16.30 a 20.00 h) en dies feiners.
• Reforç a les parades amb major demanda del municipi per evitar que usuaris quedin a terra en les franges de màxima ocupació.

Segon. Instar a l’ampliació de l’oferta de primera hora amb expedicions addicionals amb sortida de Sitges, tenint en compte el Barri de les Botigues, al voltant de les 6.45–7.00 h que permeti arribar a Barcelona abans de les 8.00 h, adaptant els horaris als horaris d’entrada habituals a centres de treball i universitats. Incloure busos amb entrada i parada a Diagonal per als universitaris i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Tercer. Instar a la implantació de la validació i venda a bord amb targeta bancària sense contacte (EMV) a la línia e16 mantenint i potenciant l’ús de T-mobilitat.

L’Ajuntament instarà l’operador i l’ATM a fixar un calendari de desplegament i una campanya informativa específica a Sitges.

Quart. Millorar la gestió de parades i l’espai públic a les zones de màxima concentració d’usuaris:

• Reordenar les cues i la senyalització de les parades per evitar ocupacions innecessàries de voreres i calçada.

• Ampliar marquesina i espais d’espera amb llum, bancs i informació en temps real.

Cinquè. Avaluació i calendari: Instar a sol·licitar un informe de resultats als 2 mesos de l’entrada en vigor del reforç i una avaluació semestral per valorar l’efectivitat de les mesures i, si escau, consolidar-les de manera permanent.

Sisè. Traslladar aquests acords al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), a l’operador Bus Garraf, a les associacions de veïns del municipi i a les entitats socials i econòmiques de Sitges.”

Ple municipal de 24 de setembre de 2025

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El dissabte 13 de juliol de 2025, una DANA va descarregar més de 150 litres per metre quadrat en diversos punts del Penedès, provocant una crescuda sobtada del riu Foix, arribant a desbordar l’embassament del Foix, i greus afectacions al municipi de Cubelles. Tot i que la costa no va ser el punt de màximes precipitacions, sí que va ser el lloc on es van concentrar les conseqüències més greus, amb inundacions a la desembocadura del Foix, activació de protocols d’emergència, afectacions a les platges i al teixit urbà i agrícola. Aquest fet ha tornat a posar en evidència les limitacions estructurals i la manca de governança sobre el sistema hídric de la conca del Foix i, molt especialment, sobre la situació crítica del Pantà de Foix.

L’embassament del riu Foix, situat al municipi de Castellet i la Gornal i inaugurat l’any 1928, compta amb una capacitat nominal de 3,34 a 3,74 hm³. Amb el pas dels anys, aquesta infraestructura ha pa t un deteriorament significa u a causa de l’acumulació de sediments an cs, que han reduït greument la seva capacitat ú l i han inutilitzat les comportes inferiors. Una de les tres comportes mai no ha estat opera va des de la construcció, i avui dia, el pantà només pot evacuar aigua a través del sobreeixidor, fet que impedeix qualsevol ges ó ac va i controlada del cabal. En situacions de pluja torrencial com la viscuda aquest juliol, el sobreeiximent sobtat del pantà per manca de capacitat de regulació va contribuir directament al desbordament del riu, exposant les zones baixes a riscos greus per a la seguretat, el medi i la ciutadania.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va encarregar, el juliol del 2023, un estudi batimètric a l’empresa Seabots per determinar amb precisió la profunditat i l’estat de colmatació del pantà.

Tanmateix, a data d’avui, els resultats d’aquest estudi no s’han fet públics, i tampoc s’ha anunciat cap pla d’acció concret, ni cap calendari ni pressupost per afrontar les tasques de dragatge, descontaminació o de rehabilitació de les comportes i sistemes de regulació. Tampoc no consten proves de resistència estructural per garantir la capacitat de la presa per suportar pressions hidràuliques extremes, fet especialment preocupant en el context d’emergència climàtica.

Davant d’aquest escenari, múltiples veus expertes, en tats ambientals i tècnics municipals reclamen una actuació decidida i urgent per restaurar la funcionalitat hidràulica de la infraestructura, incrementar la seva capacitat de resposta i millorar la ges ó del cabal. També es reclama la revisió del règim de cabal ecològic del riu Foix. El cabal actual (situat entre 37 i 57 litres per segon, segons la planificació de 2018) és clarament insuficient per garantir la continuïtat fluvial i el manteniment dels ecosistemes de ribera. El tram final del Foix, especialment entre el pantà i la desembocadura, es troba gran part de l’any completament sec, amb conseqüències greus: destrucció d’hàbitats, desaparició del bosc de ribera, risc de desertificació del llit, manca de transport de sediments i pèrdua de connectivitat ecològica.

Aquests efectes no són només ambientals. La manca de cabal fa que el riu no contribueixi al manteniment de les platges del litoral, que retrocedeixen progressivament per manca de sediments, i augmenta la vulnerabilitat de la costa davant temporals. Alhora, el fet que el riu aparegui com una riera seca ha afavorit usos inadequats del llit (circulació de vehicles, camins improvisats, etc.) que poden posar en risc la ciutadania en cas de crescudes sobtades.

La qualitat de l’aigua és un altre factor preocupant. Tot i la finalització, l’any 2023, de les obres d’ampliació de la depuradora de Vilafranca del Penedès, amb cofinançament de l’ACA, con nua sense haver-hi separació efectiva entre aigües pluvials i residuals, fet que provoca episodis d’abocament al riu en situacions de pluja. La situació s’agreuja amb la inoperativitat o transformació en simples estacions de bombeig de diverses depuradores locals —com les dels Monjos, la Ràpita o la Múnia— que han deixat de complir la seva funció de sanejament local.

Les conseqüències són visibles. A Cubelles, les pluges del juliol van arrossegar aigües brutes, escumes i sediments contaminats fins a la desembocadura, amb afectació directa a la qualitat de l’aigua de mar, tancament temporal de platges i restriccions d’ús. Aquest tram final del riu forma part de la Xarxa Natura 2000 i de la ZEPA de la desembocadura del Foix, fet que obliga les administracions a garantir-ne la conservació i a actuar per revertir-ne el deteriorament.

A més, la manca de sanejament adequat i el col·lapse del sistema en episodis de pluja intensa incrementen el risc de contaminació difusa a tot el litoral del Penedès Marí m i, per extensió, a la Costa Daurada, especialment en zones de bany i ecosistemes vulnerables. Aquest risc posa en perill la salut pública, la biodiversitat marina i l’activitat econòmica associada al turisme i als usos recrea us del litoral. És imprescindible actuar amb urgència per evitar que aquest pus d’episodis esdevinguin recurrents i cronifiquin la degradació d’un espai natural i socialment vital per al territori.

El 2023 es va celebrar una trobada tècnica participa va impulsada per la Diputació de Barcelona, l’ACA, ajuntaments i en tats ambientals en el marc d’un projecte per a la millora de la qualitat ambiental i la continuïtat fluvial del riu. Tot i això, més enllà del diagnòstic, no s’han conegut avenços reals, ni compromisos concrets ni par des pressupostàries específiques.

Tot plegat evidencia una manca de governança efectiva, de planificació estratègica i de voluntat polí ca per afrontar els dèficits estructurals d’una conca hidrogràfica altament tensionada i ambientalment degradada. És urgent passar del diagnòstic a l’acció, i fer-ho amb transparència, amb criteris ecològics i amb justícia territorial. El que va passar el juliol de 2025 no pot tornar a passar.

Atesa la situació, el grup municipal Verds en Comú Podem de Sitges proposa al ple els següents

ACORDS :
1. Instar el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat que impulsi un pla d’actuació urgent i calendaritzat sobre el Pantà de Foix, que inclogui com a mínim:
• La re rada selectiva de sediments i la restauració de la capacitat ú l.
• La rehabilitació o substitució de comportes profundes i vàlvules de regulació.
• La modernització dels sistemes de control i monitoratge de la presa.
• La instal·lació de nous mecanismes que permetin una gestió activa i preventiva del cabal.

2. Instar el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat l’actualització immediata del règim de cabal ecològic del riu Foix, amb l’objectiu de garantir-ne la continuïtat fluvial, la recuperació del bosc de ribera, la millora de la biodiversitat i el manteniment del transport natural de sediments cap al litoral.

3. Instar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a fer públics de manera immediata els resultats de l’estudi batimètric encarregat a l’empresa Seabots el juliol de 2023, així com qualsevol altre informe tècnic elaborat sobre:
• L’estat de colmatació del vas del Pantà de Foix.
• La funcionalitat i seguretat de les comportes i el sobreeixidor.  L’estat estructural global de la presa.

4. Instar l’ACA i la Mancomunitat Penedès-Garraf a completar les actuacions pendents per garantir un sanejament eficient i resilient de la conca del Foix, en especial:
• La separació efectiva de les xarxes de pluvials i residuals.
• La reactivació i modernització de les depuradores locals actualment fora de
servei.
• La implantació d’un model descentralitzat, dimensionat i ambientalment sostenible.

5. Reclamar al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica la definició i execució d’una estratègia específica per a la restauració ecològica i la resiliència hidrològica de la conca del Foix, que inclogui també la protecció del litoral del Penedès Marí m i la Costa Daurada davant el risc de contaminació i regressió costanera, amb una visió de conca integrada i amb participació dels ajuntaments, en tats socials i ambientals, i sectors afectats.

6. Instar la revisió i reforç dels plans d’emergència locals i supramunicipals (DUPROCIM, CECOPAL i altres) per garantir una millor coordinació entre l’ACA, els serveis d’emergència i els ens locals en episodis de pluja torrencial o sobreeiximent del pantà.

7. Demanar a la Generalitat de Catalunya i al Govern de l’Estat la incorporació als pressupostos 2026-2027 d’una par da específica per:
• La restauració integral del Pantà de Foix.
• La millora del sistema de sanejament de la conca.
• La renaturalització del tram final del riu i la protecció del litoral del Penedès Marítim.

8. Instar la creació d’un espai estable de governança compartida de la conca del riu Foix, el Consell de Conca del Foix amb participació activa dels municipis, l’ACA, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i les en tats ambientals i socials del territori, per fer seguiment, avaluació i proposta conjunta d’actuacions.

9. Traslladar aquest acord a l’Agència Catalana de l’Aigua, el Departament de Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, el Departament d’Interior, la Mancomunitat Penedès-Garraf, l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, els grups polítics del Parlament de Catalunya, les en tats municipalistes de Catalunya i a tots els ajuntaments de la conca del riu Foix.”

Ple municipal de 30 de juliol de 2025

“Volem expressar, nostra més ferma condemna als greus fets ocorreguts recentment en la localitat murciana de Torre Pacheco. L'agressió a un veí de 68 anys, seguida de disturbis, atacs a comerços i discursos d'odi contra la comunitat migrant, ens obliga a reflexionar amb responsabilitat i urgència.

Aquests esdeveniments no són aïllats. Són el símptoma d'un caldo de cultiu social perillós, alimentat per la desinformació, l'estigmatització i la instrumentalització política de la immigració que les formacions d'ultradreta, com VOX o Aliança Catalana, han traslladat al debat social amb total impunitat i irresponsabilitat.

Les xarxes socials són avui un caldo de cultiu per a persones que amb el suport de les formacions polítiques citades, promouen actes com els succeïts a Torre Pacheco amb lemes, tant perillosos com indignants, que encoratjaven a la “cacera” contra persones d'origen magrebí, provocant enfrontaments, detencions, danys materials de valor considerable i un trencament a la convivència que costarà reparar.

Com a formació política progressista, antifeixista i defensora dels drets humans en qualsevol lloc del planeta, reafirmem que la violència racista no té cabuda en una societat democràtica.

La immigració no és el problema: és part de la solució. Torre Pacheco, amb poc més d’un 30% de població migrant, ha estat durant dècades exemple de treball, esforç i diversitat, com ho són també centenars de pobles i ciutats de l'estat espanyol on la convivència entre persones de diferents orígens són mostra de la diversitat del nostre país i la integració de persones que busquen un lloc millor on viure fugint de països amb enquistades dificultats socials i econòmiques.

Els fets de Torre Pacheco, i que desgraciadament es poden reproduir de nou en qualsevol altre lloc del nostre país, ens interpel·len com a societat. No podem permetre que la por substitueixi al respecte, ni que la intolerància s'imposi sobre la llei. La convivència es construeix amb diàleg, justícia i empatia.

Defensar els valors socials i polítics que sustenten la immigració és, en definitiva, defensar els valors democràtics que ens uneixen.

Per tot l'exposat anteriorment, instem el Ple de l'Ajuntament de Sitges a l'aprovació dels següents ACORDS:

1- Reforçar, des de totes les institucions públiques, les polítiques de convivència, amb especial atenció a les zones rurals i als barris vulnerables, així com combatre els discursos d’odi als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, mitjançant campanyes de sensibilització i educació en valors democràtics.

2- Fomentar la participació política i social de les persones migrades, com a expressió d’una ciutadania diversa i plural.

3- Garantir la seguretat ciutadana sense criminalitzar col·lectius ni fomentar discursos alarmistes o estigmatitzadors.

4- Defensar i enfortir les institucions democràtiques perquè siguin garants de la convivència i disposin de les eines necessàries per prevenir qualsevol acte o actitud que atempti contra persones o col·lectius per motius d’origen, raça, creença, o orientació sexual i afectiva.

5- Traslladar aquests acords a l’Ajuntament de Torre Pacheco, al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Govern d’Espanya, al Departament de Drets Socials i Inclusió del Govern de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, així com a les entitats i associacions antiracistes.”

Ple municipal de 30 de juliol de 2025

“El català es troba en una cruïlla decisiva. El seu ús social a Catalunya ha retrocedit al 32,6%, i el creixement demogràfic del país no ha anat acompanyat d’una oferta suficient per garantir-ne l’accés a tothom qui el vol aprendre o millorar. Segons l’última Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, més de 2 milions de persones volen accedir a la llengua per poder-la utilitzar més en el seu dia a dia, però actualment només hi ha 120.000 places anuals al conjunt de cursos de català.

Malgrat les dificultats, la voluntat d’aprendre la llengua catalana és viva i clara, com també la voluntat d’utilitzar-la més, però manquen oportunitats, espais i recursos per poder-ho fer.

Davant aquesta situació, més de 150 entitats de la societat civil s’han unit per impulsar «CATALÀ PER A TOTHOM» (peratothom.cat), un moviment de país plural que té com a objectiu universalitzar l’accés al català, amb la missió d’aconseguir que tothom que vol aprendre català ho pugui fer durant la pròxima dècada.

Aquest objectiu troba suport en el nostre marc normatiu: l’article 6.2 de l’Estatut de Catalunya reconeix el dret de tots els ciutadans de Catalunya a conèixer el català i l’article 9,2 de la Llei 10/2010 d’acollida estableix que els serveis de primera acollida han de garantir la formació i els recursos necessaris perquè tothom pugui aprendre la llengua, com a instrument fonamental per a la plena integració al país.

Aspirem a una Catalunya on el català sigui plenament accessible, usat amb normalitat en tots els àmbits i on ningú en quedi exclòs per falta de recursos o oportunitats. Cal garantir l'accés universal al català com un dret, eina de cohesió i d’oportunitats, afavorint que tothom pugui participar en la construcció social, econòmica i cultural del nostre país.

Els municipis i consells comarcals, com a institucions properes i arrelades al territori, som actors clau per fer efectiu el dret d'accés al català. Des de la proximitat, podem impulsar, conjuntament amb els agents socials del municipi, polítiques i accions que en garanteixin un accés real i efectiu.

Tot i que els municipis no disposen de totes les eines, entenem que cal un compromís institucional ampli i compartit amb totes les institucions, forces polítiques i agents locals per garantir l'accés universal a la llengua.

Per tot el que ha estat exposat, el Ple de l’Ajuntament acorda:

1. Adherir-se a Català per a tothom, compartint l’objectiu de garantir l’accés universal a la llengua com a dret, eina de cohesió i d’oportunitats.

2. Crear una Taula Local per la Llengua com a espai estable de coordinació entre l’Ajuntament, el CNL de referència, entitats i persones de l’àmbit associatiu, educatiu, cultural, econòmic, esportiu, etc., per abordar conjuntament els reptes locals de la llengua.

3. Impulsar de manera coordinada, des d’aquesta Taula Local, un pla d’acció a curt, mitjà i llarg termini per afavorir l’aprenentatge i l’ús social del català al municipi. D’aquesta manera, detectar les necessitats reals del municipi i explorar noves vies de col·laboració entre administracions, entitats i agents locals. Aquest impuls es farà en el marc de les línies d’actuació del moviment «Català per a tothom».

4. Donar trasllat d’aquests acords a Català per a Tothom, a l'Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l'Associació de Micropobles de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència, al CPNL, a la Conselleria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i al Consell Comarcal.”

Ple municipal de 30 de juliol de 2025

“El turisme de masses s’ha convertit en un dels principals motors d’especulació i transformació urbana als nostres municipis. Lluny de generar riquesa col·lectiva, ha imposat un model econòmic precari, basat en la temporalitat laboral i l’explotació intensiva del territori. Els beneficis generats no es redistribueixen ni milloren els serveis públics; al contrari, s’acumulen en mans d’uns pocs, mentre la gran majoria només en pateix les conseqüències: pèrdua de qualitat de vida, saturació dels espais públics i transformació cultural de les nostres ciutats.

Aquesta dinàmica té una expressió directa i greu: la crisi d’habitatge. La proliferació d’habitatges d’ús turístic (HUT) ha accelerat la gentrificació, expulsant veïns i veïnes dels barris on han viscut tota la vida. Cada pis que es converteix en allotjament turístic és un pis menys per al lloguer de llarga durada, i això provoca un augment desorbitat dels preus i una pressió enorme sobre les famílies treballadores. La ciutat deixa de ser un espai per viure-hi i esdevé un producte per ser consumit.

Aquest procés també impacta culturalment. L’enfocament exclusiu en el turisme ha contribuït a l’homogeneïtzació de les nostres ciutats. La llengua catalana, la cultura i les expressions pròpies són arraconades en favor d’un model de consum globalitzat pensat per al turista, no per a qui viu aquí. L’oferta gastronòmica, lúdica i cultural s’unifica a imatge d’altres capitals europees, i els grans esdeveniments es dissenyen per atraure visitants, no per satisfer les necessitats culturals de la població local.

És per això que cal actuar amb una doble estratègia: reduir el pes del turisme allà on ja ha causat un impacte profund, i alhora blindar aquells municipis que encara conserven un model urbà i social equilibrat. Davant d’aquest model extractiu i depredador, cal un canvi radical. Cal posar límits, defensar el dret a l’habitatge i recuperar el sentit comú en l’ús del territori. És hora que les institucions actuïn amb fermesa contra l’especulació turística. És hora que les eines de control i inspecció serveixin per protegir els veïns i veïnes, no per perseguir la pobresa. I per això, aquesta moció proposa mesures concretes per començar a capgirar la situació des del nostre municipi.

Per tot això, la CUP a l’Ajuntament de Sitges proposa al Plenari l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Habilitar una casella anònima per denunciar a pisos turístics sense la llicència corresponent.

SEGON.- Instar a la Policia Local a realitzar les inspeccions necessàries per controlar les HUT’s il·legals i donar trasllat de les mateixes a la Junta Local de Seguretat.

TERCER.- Instar al Govern de la Generalitat que creï un cos d’inspectors per identificar i sancionar pisos turístics sense llicència.

QUART.- Establir una moratòria a l’atorgament de llicències de pisos d’ús turístic, incloent tots els pisos que ja estan funcionant com a HUT’s, mes enllà del percentatge màxim de llicències que estableix el POUM en el conjunt del municipi.

CINQUÈ.- Fer un cens oficial i públic dels pisos turístics amb llicència.”

Ple municipal de 25 de juny de 2025

“EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre una sentència ferma que estableix la necessitat de recuperar per a l’ús públic els terrenys del litoral actualment ocupats pel Club de Mar de Sitges. Aquesta resolució judicial confirma que aquests terrenys són de titularitat pública i que la seva ocupació per activitats privatives no és compatible amb la legislació vigent.

Des del PSC de Sitges considerem que aquest pronunciament obre una oportunitat per dignificar la façana marítima, ampliar l’espai públic litoral i garantir que aquest àmbit es gestioni amb criteris ambientals, d’accessibilitat i de cohesió social.

És fonamental que aquesta recuperació es faci mitjançant un projecte integral, amb una visió a llarg termini i comptant amb la participació de la ciutadania, entitats socials, econòmiques i mediambientals del municipi.

Per tot això, el Grup Municipal Socialista- El Margalló proposa al Ple de l’Ajuntament de Sitges l’adopció dels següents ACORDS:

1. Manifestar el compromís ferm de l’Ajuntament de Sitges amb el compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ordena la recuperació de l’espai públic ocupat pel Club de Mar.

2. Impulsar l’elaboració d’un projecte integral de transformació de la façana marítima, a la platja de la Bassa Rodona amb l’espai recuperat, que inclogui criteris de sostenibilitat, millora ambiental, accessibilitat universal i cohesió urbana.

3. Instar al Govern de Sitges a obrir un procés participatiu adreçat a tota la ciutadania i als agents socials, econòmics i ambientals del municipi per definir els futurs usos d’aquest espai recuperat, assegurant la màxima transparència i consens.

4. Traslladar aquest acord al Ministeri per a la Transició Ecològica, a la Generalitat de Catalunya, a la Demarcació de Costes de Catalunya i al Parlament de Catalunya.

Ple municipal de 25 de juny de 2025

Exposició de motius

El Parc dels Eucaliptus, al barri de les Botigues de Sitges, constitueix un dels principals espais de trobada i convivència d’aquest sector del municipi. L’espai, molt freqüentat per famílies, infants i veïnat, compta amb un quiosc en desús que actualment es troba tancat, però que presenta unes condicions òptimes per ser reactivat com a equipament de proximitat al servei de la comunitat.

Amb aquesta proposta, que neix de la demanda expressa de molts veïns i veïnes del barri, es vol impulsar la creació d’un nou espai de cultura i convivència sota el nom de “La Petjada Literària”, que funcionarà com a Biblioteca Veïnal i Punt d’Intercanvi de Llibres, i com a lloc de dinamització cultural (clubs de lectura, activitats literàries, trobades intergeneracionals).

Aquest projecte contribueix directament a:
• fomentar l’accés a la lectura i a la cultura;
• dinamitzar l’espai públic en clau comunitària;
• promoure la convivència veïnal i l’enfortiment del teixit associatiu;
• recuperar un espai municipal en desús per a usos plenament compatibles amb el planejament.

Marc legal i urbanístic

El POUM de Sitges estableix que el Parc dels Eucaliptus es troba en sòl urbà consolidat (Clau A.2 - sistema de parcs i jardins urbans).

D’acord amb els articles 104, 105 i 106 de les Normes urbanístiques:
• es permeten explícitament usos i activitats de caràcter públic compatibles amb les funcions d’esbarjo, lleure i repòs dels ciutadans;
• es permet la implantació de serveis públics vinculats als usos esmentats, gestionats directament o indirectament per l’administració, incloent la cessió a entitats sense ànim de lucre o a projectes de participació ciutadana;
• es permeten edificacions de servei de fins a 30 m² dins de la superfície de la zona verda, com és el cas del quiosc existent.

La Llei 7/1985 Reguladora de les Bases de Règim Local i el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya atorguen als municipis competència directa en matèria de:
• foment de la cultura local;
• promoció de la participació ciutadana en la vida col·lectiva;
• gestió dels equipaments municipals i ús dels béns de domini públic.

A més, la Llei 19/2014 de Transparència, accés a la informació pública i bon govern reconeix el dret de la ciutadania a participar en la definició, gestió i seguiment de les polítiques públiques, incloent la promoció de formes de gestió cívica d’equipaments municipals.

Aquest projecte compleix plenament amb aquest marc legal i urbanístic, i no representa cap obstacle jurídic ni urbanístic per a la seva implementació.

Petició ciutadana

El veïnat del barri de les Botigues ha expressat en múltiples ocasions la seva voluntat de recuperar i donar vida a l’espai del quiosc del Parc dels Eucaliptus, actualment en situació de degradació i desús, que genera una imatge de deixadesa en un dels principals punts de trobada del barri.

Les famílies, infants i ciutadania en general consideren que impulsar-hi un projecte com “La Petjada Literària” seria una manera idònia de transformar un espai mort en un focus de convivència, cultura i cohesió social, perfectament compatible amb el planejament i les funcions del parc.

La petició veïnal va més enllà de la demanda d’un nou servei cultural: és també una crida a ser escoltats i a que l’Ajuntament respongui a les seves necessitats reals, potenciant la vida comunitària i el sentiment de pertinença al barri.

Negar aquesta iniciativa o ajornar-la sense motiu seria desatendre un clam ciutadà legítim i obstaculitzar una acció que millora clarament la qualitat de vida al barri.

Per aquests motius instem a l’Ajuntament de Sitges als següents acords:

Acords

PRIMER. Instar l’Ajuntament de Sitges a impulsar de forma immediata el condicionament i reobertura del quiosc del Parc dels Eucaliptus com a Biblioteca Veïnal i Punt d’Intercanvi de Llibres, sota el nom de “La Petjada Literària”.

SEGON. Obrir un procés de participació amb el veïnat del barri de les Botigues, les entitats culturals interessades i qualsevol persona o grup de ciutadans/es a títol individual que manifesti la voluntat de participar en el projecte i en la seva gestió, sempre que es garanteixin uns criteris mínims de compromís, responsabilitat i respecte a la finalitat cultural i comunitària de l’espai.

Aquest procés haurà de conduir a l’establiment d’un model de gestió cívica o conveni de cessió d’ús temporal, d’acord amb la Llei de règim local i la Llei de participació ciutadana.

TERCER. Garantir que l’activitat resultant sigui plenament compatible amb els usos admesos per la Clau A.2 del POUM i que compleixi les condicions fixades als articles 104 a 106.

QUART. Instar l’Ajuntament de Sitges a preveure, dins de les partides ordinàries de manteniment d’espais públics i foment de la cultura, els recursos mínims necessaris per a la posada en marxa i bon funcionament inicial del projecte.

CINQUÈ. Fer un seguiment semestral del projecte amb participació ciutadana i avaluar la seva possible extensió a altres espais municipals.”

Ple municipal de 25 de juny de 2025

“El Palau Maricel constitueix un dels béns patrimonials més significatius de Sitges, tant pel seu valor històric com per la seva dimensió simbòlica. Es tracta d'un conjunt arquitectònic únic, construït entre els anys 1913 i 1918 per l'enginyer, artista i promotor cultural Miquel Utrillo, per encàrrec del mecenes i col·leccionista estadounidenc Charles Deering. La seva creació va donar lloc no sols a una peça destacada del noucentisme català, sinó també a un espai on l'art, l'arquitectura i l'esperit mediterrani es conjuguen de manera singular. Des del seu origen, el Palau ha estat vinculat a la projecció internacional de Sitges com a vila cultural.

Més enllà del seu indiscutible atractiu estètic i el seu potencial com a destinació turística, el Palau Maricel representa per a Sitges un lloc de memòria col·lectiva, d'identitat compartida i d'orgull ciutadà. La seva història està profundament entrellaçada amb els inicis del Sitges modern, amb la seva vocació cosmopolita i el seu compromís amb la cultura. A més, constitueix una extraordinària oportunitat educativa, tant per a estudiants com per a noves generacions que podrien descobrir allà una part fonamental del seu propi patrimoni.

No obstant això, en l'actualitat, aquest patrimoni tan valuós es troba parcialment desconnectat de la vida quotidiana del poble. La limitada disponibilitat de dies i horaris de visita, juntament amb la falta de previsibilitat en la programació i l'escassa visibilitat comunicativa, fan que moltes persones que viuen a Sitges no hagin pogut entrar mai al Palau, o no sàpiguen com ni quan fer-ho. Això no sols restringeix l'accés físic a l'edifici, sinó que limita la possibilitat d'integrar-lo activament en la vida cultural, educativa i ciutadana de la vila.

Sabem que “no estimem el que no coneixem”, i aquesta frase cobra sentit amb força quan parlem d'un edifici com el Palau. Avui dia, moltes veïnes i veïns mai han tingut l'oportunitat de visitar-ho. A això se sumen obstacles com l'escassa promoció de les visites, la necessitat de reserva anticipada i l'increment del preu de l'entrada, que va passar de 5 € en 2023 a 12 € en 2025.

A més, el Palau Maricel queda exclòs del programa d'entrada gratuïta el primer dimecres de cada mes, una mesura que sí que s'aplica en altres museus públics i equipaments patrimonials de Catalunya. Aquesta exclusió reforça encara més les barreres d'accés, especialment per als qui viuen a Sitges i no compten amb els recursos o disponibilitat per a visitar-ho dins del sistema actual.

A això se suma un fet ineludible: el Palau Maricel és un espai d'enorme valor simbòlic i turístic, però requereix tasques de restauració i conservació contínues, tant en els seus espais com en les obres que conté. Alguns dels seus elements més valuosos, com les escultures de Pere Jou, mostren signes de deteriorament evidents. Una major obertura, acompanyada d'una política responsable de visites, no va en detriment de la conservació del bé, sinó que pot ser la via per a finançar la seva preservació. Amb part dels ingressos generats, podrien impulsar-se fons permanents de manteniment que garanteixin el seu futur sense comprometre la seva essència.

Al mateix temps, Sitges rep milers de visitants cada setmana i moltes vegades aquests turistes tenen molt poques opcions de visita cultural activa més enllà del passeig i la platja. Tenir més possibilitats d'accedir al Palau —amb horaris clars, ben comunicats, i amb visites atractives— no sols enriquiria la seva experiència, sinó que posicionaria a Sitges com un destí cultural de qualitat, i no sols estacional o d'oci ràpid.

En 2023, el Palau Maricel va rebre 10.521 visitants, una xifra que representa només el 7% del total d'entrades venudes per Museus de Sitges (152.129). Malgrat l'interès que desperta, aquest número demostra un aprofitament limitat. Més encara si es considera que les visites només es realitzen amb reserva prèvia, en grups reduïts i en dies puntuals. Cal assenyalar a més que, fins a la data, no s'han publicat dades actualitzades de l'any 2024, la qual cosa impedeix valorar amb claredat l'impacte de les mesures adoptades o la seva evolució en termes d'accessibilitat i participació ciutadana.

Per tot això, una obertura més generosa i millor comunicada del Palau no és només un deute amb la comunitat local, sinó també una oportunitat per a enfortir el vincle entre turisme i cultura sense perdre el que ens fa únics.

A més, com passa a altres municipis de Catalunya, es podria aplicar una tarifa diferenciada per a residents a Sitges, o fins i tot realitzar visites gratuïtes de benvinguda per a nous veïns.

Aquestes mesures no sols serien justes, sinó que enfortirien el vincle entre la comunitat i el seu patrimoni.

Per tot això, presentem al Ple de l'Ajuntament de Sitges la següent proposta:

ACORDS:

1. Instar el Consorci del Patrimoni de Sitges a revisar, en el marc de les possibilitats tècniques i de conservació de l'edifici, l'ampliació de dies i horaris d'obertura del Palau Maricel . Es prioritzaran caps de setmana, festius i temporada alta, amb l'objectiu d'oferir una programació més estable i accessible per a residents i visitants.

2. Sol·licitar la implementació d'un pla de comunicació clar i actualitzat, que informi de manera anticipada sobre els horaris, modalitats de visita i condicions d'accés, tant en els canals oficials de l'Ajuntament com en punts turístics i mitjans locals. A més, s'haurà de visibilitzar i facilitar l'accés a beneficis ja existents, com el Carnet Blau, Carnet Blau Social, i el programa Amics dels Museus, simplificant la seva tramitació.

3. Proposar la creació d'una tarifa reduïda per a residents a Sitges, i estudiar la possibilitat d'oferir visites especials de benvinguda per a persones recentment empadronades en el municipi, com a manera de promoure l'arrelament i la vinculació amb el patrimoni local.

4. Estudiar la viabilitat d'incloure el Palau Maricel dins del programa mensual d'accés gratuït a equipaments culturals, almenys una vegada al mes, complementant l'oferta actual del Museu Maricel.

5. Promoure la creació d’un fons permanent de conservació que permeti realitzar estudis i treballs de preservació del patrimoni del Palau Maricel.

6. Sol·licitar a l'Ajuntament de Sitges que impulsi un projecte integral de diagnòstic i rehabilitació del Palau Maricel, ateses les necessitats estructurals, de conservació preventiva i d'accessibilitat que requereix aquest bé patrimonial.”

Ple municipal de 28 de maig de 2025

“El dret a un habitatge digne i adequat, reconegut a l’article 47 de la Constitució Espanyola i a l’article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, és fonamental per a la cohesió social i el benestar de la ciutadania. Tanmateix, l’emergència habitacional al nostre país, agreujada per l’escassetat d’habitatge assequible i les dinàmiques especulatives, afecta especialment les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. Aquesta crisi és fruit de dècades de polítiques insuficients i d’un model que sovint ha prioritzat la rendibilitat econòmica per sobre de la funció social de l’habitatge.

La inexistència d'un parc públic d'habitatge sòlid i estable constitueix una de les causes estructurals d'aquesta situació. En aquest context, la pèrdua progressiva d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO) per desqualificació —el procés pel qual aquests habitatges passen al mercat lliure un cop finalitzat el període de protecció— suposa una erosió significativa dels recursos destinats a garantir l’accés a l’habitatge a preus assequibles.

Segons dades recents, a Catalunya hi ha actualment 119.195 HPO, però es preveu que 36.000 d’aquests, és a dir, un terç, perdran la seva condició protegida d’aquí al 2030, passant al mercat privat. Aquesta pèrdua es concentrarà especialment en els habitatges de lloguer, amb 7.076 unitats desqualificades enguany i 7.853 previstes per al 2025, incloent-hi promocions significatives com un bloc de 112 habitatges de l’Institut Català del Sòl. A llarg termini, fins al 2040, es perdran 21.017 HPO addicionals, reduint dràsticament el parc disponible per a polítiques socials. Construïts sovint amb sòl públic o amb ajuts públics, aquests habitatges haurien de mantenir la seva funció social de manera permanent. La seva privatització no només disminueix l’oferta d’habitatge assequible, sinó que alimenta processos d’especulació i gentrificació, aprofundint les desigualtats i comprometent el dret a l’habitatge.

Aquesta situació s’ha vist afavorida per terminis de protecció limitats i per la manca de mecanismes efectius que garanteixin la permanència de la condició protegida dels HPO. Grans tenidors i fons d’inversió poden aprofitar la desqualificació per obtenir beneficis econòmics, allunyant els habitatges del seu propòsit social

Recentment, les promocions d’habitatge de protecció pública i lloguer assequible ubicades a La Plana Est i la Blanca Subur de Sitges, gestionades des de l’any 2005 per La Caixa, s’han vist afectades per aquesta desqualificació, posant en risc la permanència en els habitatges dels actuals llogaters i llogateres.

La manca d’habitatge a Sitges per a destinar-lo a les persones i famílies en risc d’exclusió social o simplement que no poden accedir a l’oferta del mercat lliure i també les peculiars circumstàncies de la vila fan que el nostre municipi pateixi de manera molt forta l’impacte de les possibles desqualificacions dels pisos en règim d’HPO.

Valorem positivament l’avanç introduït al Projecte de Llei de mesures urgents en matèria d’Habitatge i Urbanisme, que modifica l’article 6 del Decret Llei 1/2015 per establir la qualificació permanent dels HPO adquirits per l’Administració mitjançant l’exercici dels drets de tanteig i retracte, regulats a l’article 43 de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge. Aquesta mesura representa un pas significatiu per protegir el caràcter social d’aquests immobles.

No obstant això, aquesta iniciativa no és suficient per abordar la problemàtica de fons. Per consolidar un parc d’habitatge social estable i protegit de l’especulació, és imprescindible estendre la qualificació permanent a tots els HPO, independentment de la seva via de promoció o adquisició, com ja passa a diversos països europeus amb models d’habitatge social de caràcter indefinit. Les eines reforçades pel Projecte de Llei, com l’ampliació del dret de tanteig i retracte a grans tenidors en zones de mercat tensionat, són valuoses, però la seva efectivitat serà limitada si no es garanteix la permanència de la condició protegida de tot el parc d’HPO.

Per tant, és urgent una reforma legislativa que estableixi una pròrroga obligatòria de la qualificació d'HPO a les zones declarades com a mercat residencia tensat, mentre duri aquesta declaració, acompanyada de mecanismes de control i d’un pla per recuperar habitatges desqualificats. Aquestes mesures són essencials per construir un parc d’habitatge social sòlid, al servei de les necessitats actuals i futures de la ciutadania.

Per tot això, el Grup Municipal de Verds En Comú Podem de Sitges proposa al Ple l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Donar suport a la mesura del Projecte de Llei de mesures urgents en matèria d'Habitatge i Urbanisme que estableix la qualificació permanent per als HPO adquirits per l'Administració mitjançant tanteig i retracte, i instar la Generalitat de Catalunya a generalitzar aquesta qualificació permanent a tot el parc d'Habitatges de Protecció Oficial, establint mecanismes de control efectius per evitar desqualificacions o fraus.

Segon.- Instar la Generalitat de Catalunya a desenvolupar un pla ambiciós per recuperar el parc d'HPO desqualificat o en risc de desqualificació, utilitzant eines com l'exercici efectiu dels drets de tanteig i retracte ampliats pel nou marc legal sobre grans tenidors i zones tenses, la compra pública directa, acords amb propietaris i incentius econòmics i normatius per a la requalificació voluntària.Tercer.- Instar la Generalitat de Catalunya a la pròrroga de les qualificacions d’HPO a les zones de mercat residencia tensat, mentre duri aquesta declaració.

Quart.- Instar la Generalitat de Catalunya a crear un òrgan independent de supervisió i control del parc d'HPO, amb recursos suficients i capacitat per vetllar pel compliment de la normativa, investigar irregularitats o fraus en la gestió i comercialització d'habitatges protegits, i proposar o imposar les sancions corresponents.

Cinquè.- Traslladar els presents acords al Departament de de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català del Sol a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya.”

Sessió de Ple municipal de 30 d'abril de 2025

Proposta d'acord que presenta el grup municipal de Junts per Sitges; PSC-El margalló; Vox; Fets per Sitges i Partit Popular, per aturar la subhasta de les instal·lacions del Club Natació Sitges i assegurar-se la seva continuïtat com a instal·lacions esportives municipals

Ara fa exactament un any, el 30 d’abril de 2024, els 11 regidors de l’oposició de l’Ajuntament de Sitges, van fer arribar el següent escrit a l’administrador concursal del Club Natació Sitges:

Els 11 regidors i regidores de l’Ajuntament de Sitges, sotasignats d’aquest document i en representació dels grups municipals de Junts per Sitges, PSC- El Margalló, VOX, Fets per Sitges i PP, exposem:

1. A data d’avui i desprès de reiterades peticions tant per escrit, en petició del passat 26 de gener i que reproduïm en aquest document, tant com en seu plenària, no se’ns ha facilitat cap informe per part de la Secretaria General i la Intervenció de l’Ajuntament, per analitzar les opcions alternatives a l’actual liquidació del Consorci del CNS i que contemplen la venda del patrimoni.

2. Atès que no coneixem els detalls de la proposta d’acord que vostè està treballant amb el gerent municipal, no hem tingut possibilitat d’analitzar la informació.

3. Som coneixedors que existeixen opcions alternatives a la venta del patrimoni, ja que ens consta que, com a mínim, hi ha un grup inversor interessat en el lloguer de l’equipament.

4. La nostra obligació com a càrrecs electes és la de treballar garantint sempre l’interès general. Per acomplir aquest deure, és fonamental treballar amb principis de transparència i, comptar amb tota la informació i context jurídic i administratiu.

5. Manifestem la nostra voluntat que l´Ajuntament, que ja es va aprovar en sessió plenària, faci les aportacions necessàries per al manteniment de les instal·lacions fins a la liquidació del consorci.

6. Entenem que les propostes de liquidació del Consorci del CN han de contemplar la supervivència del Club Natació Sitges i, per tant, la situació financera en la que es troba.

Per tot el que li hem exposat anteriorment, li sol·licitem que en qualitat d’administrador concursal del Club Natació Sitges, valori la petició de les regidores i regidors de l’Ajuntament de Sitges que, representem la majoria absoluta del ple abans de tancar cap acord què, a data d’avui no compta amb la validació majoritària i no ens ha permès
analitzar altres opcions.

Un any després, atès el futur incert del Club Natació Sitges i del les instal·lacions que ocupen la seva activitat i que, el govern municipal va decidir portar a subhasta, sense presentar cap alternativa que permeti retenir pel municipi de Sitges uns equipaments de vital importància, el grup municipal de Junts per Sitges proposa al Ple de l’Ajuntament de Sitges els següents

ACORDS:

1. Instar al govern municipal que realitzi amb celeritat, els tràmits necessaris per aturar la subhasta de l’immoble que ocupen les instal·lacions del Club Natació Sitges, ara ja en tercera ronda per un valor molt inferior al seu preu real.

2. Instar al govern municipal que destini la partida pressupostària necessària pel manteniment i adequació de les instal·lacions mentre no es resolgui el seu futur.

3. Instar al govern municipal a que estableixi diàleg amb la Federació Catalana de Natació per tal de conèixer els models de gestió de clubs similars al del nostre municipi com el Club Natació Barceloneta, el Club Natació Terrassa o el Club Natació Sabadell que, també han viscut processos de municipalització o gestió indirecta i, que han permès garantir la supervivència i activitat dels clubs a més de suposar un guany en equipaments esportius per a les seves ciutats.

4. Que s’atenguin, s’analitzin i es treballin les propostes de gestió de l’equipament que, com en d’altres espais esportius municipals, puguin continuar acollint l’activitat esportiva del Club Natació Sitges sense que el municipi pateixi una pèrdua patrimonial irreparable, atès que cap altre instal·lació esportiva, ni del municipi ni de la comarca, poden suplir.

5. Que el govern municipal mantingui informat en tot moment als grups de l’oposició de les accions que es proposen en aquesta moció, atenent la condició d’interès general que suposa per una banda l’actiu immobiliari i, en paral·lel el de l’activitat del Club Natació Sitges en qualitat d’entitat centenària i que acull esport federat en actiu en diferents disciplines.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

- Vots a favor: 12 que corresponen als grups polítics municipals de Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Fets per Sitges (1), Guanyem (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: 9 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Sitges Grup Independent (3) i Verds en Comú Podem (2).
- Abstencions: Cap

Sessió de Ple municipal de 30 d'abril de 2025

Proposta d'acord que presenta el grup municipal Socialista - El Margalló per instar a l'ajuntament de Sitges a reforçar la freqüència d'autobusos entre Sitges i Barcelona

Sitges compta amb més de 30.000 habitants, amb uns índexs i unes tendències de mobilitat obligada molt marcades cap a Barcelona, i en menor mesura cap a Tarragona.

Pel que fa a la mobilitat cap a Barcelona, és essencial disposar d’una xarxa de comunicacions potent i eficaç, principalment a través del tren i del bus, que doni resposta a les necessitats dels milers de sitgetans i sitgetanes, així com dels turistes que ens visiten cada any, per tal de poder arribar a temps i de manera digna a la feina, als estudis, a visites mèdiques o per moure’s pel territori.

Tanmateix, aquest dret fonamental no s’està garantint actualment. Les contínues incidències al servei ferroviari, que sovint deixen sense servei els trens entre Sitges, Barcelona i altres municipis, dificulten enormement la vida quotidiana de la ciutadania, amb greus conseqüències personals, econòmiques i fins i tot sobre la salut.

Com a conseqüència d’aquesta situació, s’ha produït un increment considerable d’usuaris a les línies d’autobús gestionades per l’empresa concessionària Plana. Aquest augment ha provocat una saturació del servei, amb llargues cues d’espera i, sovint, la impossibilitat de pujar als autobusos que ja van plens molt abans d’aturar-se a la nostra vila.

En resum, la mobilitat per sortir de Sitges es troba en una situació crítica. És responsabilitat de l’Ajuntament i dels grups municipals donar-hi resposta i actuar per garantir el dret bàsic a una mobilitat digna, segura i eficaç.

L’Ajuntament de Sitges ha de liderar les polítiques de transport públic a escala local. La defensa dels interessos dels veïns i veïnes exigeix que es prenguin mesures immediates per millorar el servei de transport públic de viatgers, ja sigui mitjançant mecanismes directes o a través de les reivindicacions davant altres administracions.

L’Ajuntament no pot continuar inactiu davant la greu situació que pateix el servei públic de trens i autobusos.

Per tot això, es proposa al Ple de l’Ajuntament de Sitges l’adopció dels següents:

ACORDS:

1. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a que exigeixi a ADIF i RENFE l’elaboració urgent d’un projecte de millora, amb un calendari d’actuacions concret i un procés de seguiment amb participació de l’Ajuntament, per resoldre les incidències actuals del servei ferroviari. També per millorar els mecanismes de comunicació amb els usuaris, per informar de qualsevol afectació del servei, amb suficient antelació quan sigui el cas.

2. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a que reforci la xarxa d’autobusos interurbans entre Sitges i Barcelona, l’Aeroport i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per garantir suficients places a totes les expedicions. Aquest reforç ha de ser especialment intens durant les hores punta del matí i la tarda, moments en què resulta imprescindible augmentar les freqüències actuals.

3. Traslladar aquests acords als Ajuntaments de la Comarca del Garraf, per tal que s’hi puguin adherir i fer força conjuntament per aconseguir els canvis que la ciutadania reclama.

Traslladar aquests acords també al Consell Comarcal del Garraf i al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

- Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1), Guanyem (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: Cap

Sessió de Ple municipal de 30 d'abril de 2025

Proposta d'acord que presenta el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya en defensa del rol dels jutges i jutgesses de Pau i per la recuperació de les seves funcions històriques

Els Jutjats de Pau han estat, des de fa més de 150 anys, una peça clau en la vertebració de la justícia de proximitat al nostre país. Han actuat com a institucions útils, properes i eficients per resoldre conflictes veïnals, facilitar la conciliació civil i gestionar tràmits essencials del Registre Civil, incloent-hi la celebració de matrimonis civils, una funció d’alt valor simbòlic i comunitari.

Amb l’aprovació de la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, es consuma la transformació de la planta judicial amb la creació de les Oficines de Justícia municipals, on s’integren els Jutjats de Pau. Aquest nou model en el text inicial proposat pel govern espanyol suposava la desaparició definitiva dels Jutges i jutgesses de Pau. Després del seu pas pel Congrés de Diputats es va garantir la supervivència d’aquesta institució història del país però no es va poder evitar una pèrdua en termes de sobirania local i de funcions històriques dels jutges i jutgesses de pau, entre les quals destaca l’eliminació de la competència per oficiar matrimonis civils a partir del 3 d’abril de 2025.

Aquest canvi suposa una desconnexió entre la institució i la comunitat, especialment en municipis petits i mitjans, on els jutges i jutgesses de pau tenen un reconeixement social consolidat i una funció cohesionadora. A més, la pèrdua d’aquestes atribucions ha estat justificada de manera insuficient i contrària a l’esperit municipalista que ha caracteritzat tradicionalment l’organització judicial al nostre territori.

Els ajuntaments, que històricament han estat part activa en la proposta i elecció d’aquests càrrecs, veuen ara minvat el seu paper, mentre que la nova estructura centralitza competències i pot generar una burocratització que allunyi la ciutadania de la justícia.

Per tot això, el Grup Municipal ERC de Sitges, proposa al Ple de l’Ajuntament l’aprovació dels
següents:

ACORDS

1. Instar el Govern de l’Estat a modificar la Llei Orgànica 1/2025 per tal de restituir la competència dels jutges i jutgesses de pau per oficiar matrimonis civils, en reconeixement a la seva trajectòria, legitimitat democràtica i valor social.

2. Instar la Generalitat de Catalunya, com a administració competent en justícia de pau segons l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia, a defensar el paper dels jutges i jutgesses de pau en el si de la Conferència Sectorial de Justícia i a impulsar el reconeixement ple de les seves funcions.

3. Reiterar el compromís d’aquest Ajuntament amb la justícia de proximitat, demanant que les noves Oficines de Justícia municipals no esdevinguin espais burocràtics, sinó veritables eines de servei a la ciutadania, amb una dotació adequada i amb plena col·laboració amb el món local.

4. Reclamar que es garanteixin els recursos humans i materials suficients per al correcte funcionament de les Oficines de Justícia al nostre municipi, sense que això suposi una càrrega econòmica injusta per als ajuntaments.

5. Donar trasllat d’aquest acord al Ministeri de Justícia, al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

- Vots a favor: 16 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Sitges Grup Independent
(3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1), Guanyem (1) i Partit
Popular (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: 5 que correspon al grup polític municipal de Socialista-Margalló
CP (4) i Vox (1).

Sessió de Ple municipal de 30 d'abril de 2025

Proposta d'acord que presenta el grup municipal de Junts per Sitges a favor dels esports de mar i dels clubs nàutics

Els esports de mar constitueixen un element essencial de l'activitat esportiva catalana, destacant especialment disciplines com la vela, el caiac, el surf, la natació, el paddle surf i altres esports marítims que tenen una llarga tradició i una presència creixent al nostre país.

Aquests esports no només representen una activitat física saludable, sinó que són també un important vehicle d’educació en valors com la responsabilitat, la solidaritat, la sostenibilitat ambiental, la constància i l’esperit de superació personal.

Catalunya disposa de més de 580 quilòmetres de litoral i d’una àmplia xarxa de 86 clubs nàutics, dels quals 51 són de platja i 35 de port. Tots ells exerceixen un paper fonamental en la promoció dels esports de mar i en l’accés a la pràctica esportiva de qualitat per a milers de persones, especialment infants, joves i col·lectius amb necessitats especials. Actuen com a escoles de formació, centres de dinamització social i plataformes d’impuls de l’esport de base i de competició.

Malgrat aquesta funció essencial, la situació actual dels clubs nàutics de platja és delicada a causa de les restriccions establertes pel Reial decret 876/2014, del Reglament de la Llei de Costes, que limita la superfície autoritzada a només 300 m². Aquesta superfície és clarament insuficient per desenvolupar amb garanties totes les activitats esportives, educatives i formatives que ofereixen, i compromet seriosament la seva viabilitat operativa i econòmica. Els clubs nàutics de platja són infraestructures imprescindibles per garantir una pràctica esportiva segura, de qualitat i accessible. La seva ubicació estratègica, a peu de sorra i en contacte directe amb l’entorn de pràctica, és fonamental per minimitzar temps logístics, optimitzar la seguretat i facilitar l’accés universal als esports de mar. Aquesta proximitat permet atendre especialment col·lectius com infants, joves en edat escolar i persones amb mobilitat reduïda, per als quals qualsevol barrera suposa una dificultat afegida sovint insalvable.

Pel que fa als clubs nàutics de port, la problemàtica s’origina en els criteris i procediments dels concursos per renovar les concessions administratives. Els plecs de condicions sí que inclouen la valoració del projecte esportiu com a part de la proposta, però aquest requisit no va acompanyat d’un seguiment efectiu al llarg del temps. Això permet que, un cop atorgada la concessió, l’activitat esportiva es vagi reduint o fins i tot eliminant, sovint per motius econòmics, convertint-se en una càrrega que no es considera prioritària. El resultat és una pèrdua de funció social i de servei públic, en favor d’una gestió orientada exclusivament a la rendibilitat econòmica.

Aquesta situació afecta greument la continuïtat de molts projectes esportius arrelats al territori i dificulta l’accés universal als esports de mar. És per això que considerem urgent i necessari un posicionament institucional clar en defensa dels clubs nàutics i del seu paper estratègic en l’ecosistema esportiu català.

Per aquests motius el Grup Municipal de Junts per Sitges proposa aquesta moció per instar al Ple de l’Ajuntament els següents:

1. Manifestar el suport explícit als esports de mar i als clubs nàutics de Catalunya, reconeixent la seva funció esportiva, educativa i social com a part del patrimoni col·lectiu del país i com a equipaments essencials pel territori.

2. Impulsar polítiques públiques específiques per fomentar la pràctica inclusiva dels esports nàutics, especialment en els centres educatius i les entitats socials.

3. Instar les administracions competents a revisar i reforçar el marc normatiu aplicable, tant en l’àmbit de les platges com dels ports, incorporant criteris que garanteixin la viabilitat dels clubs nàutics.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

- Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4),
Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1),
Guanyem (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: Cap

Sessió de Ple ordinari de 30 d'abril de 2025

Proposta d'acord que presenta el grup municipal Socialista -El Margalló per la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI+ davant l'avanç de l'extrema dreta

Els drets de les persones LGTBI+ són drets humans, reconeguts pels Tractats de la Unió Europea i per la Carta dels Drets Fonamentals. El respecte a la dignitat humana, la llibertat, la igualtat, la democràcia i l’Estat de dret han de ser la base de tota societat moderna, inclusiva i respectuosa amb la diversitat. No obstant això, els darrers anys hem assistit a una creixent regressió d’aquests drets, tant a Europa com a escala global, sovint impulsada per governs d’extrema dreta o moviments ultraconservadors.

Segons l’últim informe anual d’ILGA-Europa, el 2023 es va registrar el nombre més alt d’agressions contra persones LGTBI+ en els darrers dotze anys. L’increment del discurs d’odi ha propiciat un entorn més hostil, tant per a les persones LGTBI+ com per als seus defensors i defensores. A Europa, encara hi ha sis països sense cap legislació antidiscriminació específica per al col·lectiu, i només 21 dels 49 països reconeixen el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Aquesta realitat s’agreuja amb decisions polítiques greus. A Hongria, el Parlament ha aprovat una reforma legal que prohibeix la Marxa de l’Orgull i penalitza la seva organització amb multes, de fet la simple presència pot ser motiu de sanció, amb l’autorització de utilitzar sistemes de reconeixement facial per identificar als manifestants, consolidant una deriva autoritària que ja va començar amb la censura de continguts LGTBI+ i la promoció de “zones lliures de la ideologia LGTBI+”. A Polònia, diverses regions encara mantenen aquest tipus de declaracions discriminatòries.

Als Estats Units, el president Donald Trump ha impulsat noves restriccions als drets del col·lectiu LGTBI+, com la prohibició de persones trans a l’exèrcit, la limitació del seu accés a la sanitat o la negació del reconeixement legal de la seva identitat. Aquestes polítiques estan acompanyades d’un discurs hostil que legitima la discriminació i la violència.

A l’Argentina, el govern de Javier Milei ha iniciat un desmantellament actiu de les polítiques de drets humans i igualtat, retirant recursos institucionals, dificultant l’accés a l’atenció sanitària per a persones trans i invisibilitzant la diversitat en l’àmbit educatiu i cultural. Aquesta ofensiva política suposa un retrocés respecte a les conquestes assolides pel moviment LGTBI+ argentí les darreres dècades.

Aquest context ens obliga a actuar amb determinació. A Catalunya disposem de lleis pioneres com la Llei 11/2014, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia; la llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no discriminació; i la recent legislació estatal (Llei 4/2023) que garanteixen drets i

reconeixement, però aquestes lleis necessiten desplegament i defensa activa. Cal que les institucions locals, com l’Ajuntament de Sitges continuïn sent exemple i referent de compromís amb els drets humans i amb una societat lliure d’odi.

La lluita contra la LGTBI-fòbia és una responsabilitat compartida, i els ajuntaments —per la seva proximitat i capacitat transformadora— tenen un paper fonamental a l’hora de garantir la convivència, la igualtat i la dignitat de totes les persones.

El grup municipal Socialista - El Margalló proposa al Ple municipal de l’Ajuntament de Sitges l’adopció dels següents acords:

ACORDS

1. Reafirmar el compromís del Consistori amb la defensa dels drets de les persones LGTBI+, com a drets humans fonamentals i com a expressió del respecte a la diversitat i la llibertat individual.

2. Condemnar enèrgicament les polítiques repressives i discriminatòries contra el col·lectiu LGTBI+ dutes a terme pel govern hongarès de Viktor Orbán, l’administració Trump als Estats Units i el govern de Javier Milei a l’Argentina, així com qualsevol altra acció institucional de qualsevol govern que impliqui un retrocés en els drets d’aquest col·lectiu.

3. Instar al Govern de la Generalitat, al Govern de l’Estat i a les institucions europees a seguir denunciant aquests atacs contra els drets humans i a reforçar la protecció internacional de les persones LGTBI+.

4. Enfortir la col·laboració amb les entitats LGTBI+ per garantir una resposta efectiva i coordinada davant de qualsevol expressió de discriminació o violència per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere.

5. Donar suport al desplegament de polítiques públiques LGTBI+ locals amb enfocament interseccional, vetllant especialment per la inclusió de les persones trans, migrades, racialitzades, amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat.

6. Traslladar aquesta moció al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu i a les entitats LGTBI+ del territori, per tal de promoure un posicionament comú en defensa dels drets i les llibertats.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

- Vots a favor: 19 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1) i Guanyem (1).
- Vots en contra: 2 que corresponen als grups polítics municipals de Partit
Popular (1) i Vox (1).
- Abstencions: Cap

Ple ordinari de 26 de març de 2025

Proposta d'acord del grup municipal Verds en comú Podem Sitges en commemoració del 94è aniversari de la proclamació de la 2º República

LA 2ª REPÚBLICA 94 anys de la proclamació de la Segona República: Un llegat de democràcia i progrés.

El pròxim 14 d’abril es compleixen 94 anys de la proclamació de la Segona República, un esdeveniment històric que va marcar un abans i un després en la democràcia i el progrés social del nostre país. Al llarg dels anys, hem presentat diverses mocions i propostes d’acord per commemorar aquesta data, conscients de la seva rellevància en la història del nostre municipi.

Per aquest motiu, enguany recuperem algunes d’aquestes iniciatives i posicionaments per continuar reivindicant els valors republicans i el seu impacte en la nostra societat.

La Segona República va representar l’avenç democràtic i social més gran de la història d’Espanya, assolint fites tan destacades com el sufragi femení, el dret al divorci, la laïcitat de l’Estat i el dret a una educació pública i universal. Va ser el primer règim democràtic que va instaurar un veritable Estat de Dret, proclamant una de les constitucions més progressistes d’Europa.

La força del municipalisme en la proclamació de la República

El 12 d’abril de 1931, unes eleccions municipals celebrades a tot l’Estat es van convertir en un plebiscit entre la monarquia d’Alfons XIII i l’esperança d’una nova República Espanyola. Els resultats van evidenciar la voluntat popular de canvi, especialment a les grans ciutats, on la ciutadania va rebutjar el règim caciquil de la Restauració per obrir pas a una nova etapa de llibertats i drets socials.

Els municipis van jugar un paper clau en aquest procés, i Sitges no en va ser una excepció. La República hi va ser proclamada el 14 d’abril a les 16:00 hores de la tarda, enmig d’un ambient d’entusiasme popular i celebracions al ritme de les bandes dels Mestres Pallarès i Torrens.

El llegat de la República a Sitges

Durant la Segona República, Sitges va viure una època de transformacions importants en àmbits com l’educació, la cultura, les infraestructures i els drets laborals. Un dels grans pilars d’aquesta etapa va ser l’accés a l’educació i a la cultura, materialitzat en la conversió del Museu Cau Ferrat en museu públic i la construcció de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, inaugurada el 1936. Aquest nou espai cultural va permetre, per primera vegada, l’accés universal a la literatura i al coneixement.

A nivell d’infraestructures, l’Ajuntament republicà va impulsar projectes que encara avui formen part de la nostra identitat. El turisme es va consolidar com a motor econòmic, amb la construcció de l’edifici del Picnic, la primera Oficina de Turisme i la Piscina Maria Teresa, equipaments que no només van internacionalitzar Sitges, sinó que també van generar ocupació i van millorar les condicions de vida dels seus habitants.

La República també va afavorir la millora de les condicions laborals. Els obrers de Vallcarca van aconseguir la reducció de la jornada laboral a 44 hores setmanals, mentre que altres gremis històrics, com el de la sabateria, van consolidar nous drets gràcies a la seva organització sindical. Aquesta xarxa de sindicats i associacions va tenir un paper essencial en la defensa dels drets socials i en la consolidació d’una cultura obrera participativa.

Municipalisme i justícia social

L’acció republicana també va apostar per la municipalització dels serveis públics, destacant la culminació, l’any 1932, de les obres per dotar Sitges d’un sistema d’abastiment d’aigua potable, un recurs essencial que fins aleshores no estava garantit per a tota la població. A més, es van establir plans urbanístics per posar fi al creixement desordenat i garantir un desenvolupament sostenible del municipi.

Un altre element clau va ser la proliferació d’ateneus, entitats culturals i associacions populars que es van convertir en espais de trobada, debat i formació per a les classes treballadores. Un clar exemple n’és la Casa del Poble (actual Oficina d’Atenció Ciutadana), un centre dinamitzador que impulsava iniciatives culturals i polítiques vinculades als valors republicans.

Memòria històrica i compromís democràtic

L’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme conserva avui un banderí republicà amb la inscripció: "J.S.U de Sitges a la Escuela Militar del 5º Cuerpo", un símbol històric que es va extraviar en els darrers dies de la Guerra Civil i que ara forma part d’actes de memòria democràtica.

Durant la Guerra Civil, 26 milicians sitgetans del PSUC van ser enviats al front, als quals es van sumar altres combatents d’organitzacions com el POUM, la CNT-FAI i Estat Català-ERC. Els ideals republicans van ser defensats amb fermesa per aquestes persones, moltes de les quals van patir exili, repressió i fins i tot la mort en la lluita per la llibertat i la democràcia.

El 14 d’abril: Una data per recordar i reivindicar

La Segona República va ser un moment d’esperança i transformació que es va gestar des del municipalisme. Els ajuntaments republicans, com el de Sitges, van ser fonamentals per consolidar un model de democràcia social i participativa.

Per aquest motiu, el 14 d’abril no és només una data per recordar, sinó també una oportunitat per reivindicar els valors republicans de justícia social, llibertat i igualtat, així com per reconèixer l’esforç i el compromís de totes aquelles persones que, des dels nostres pobles i ciutats, van lluitar per una societat més democràtica i justa.

Per totes les raons exposades, el Grup Municipal Verds en Comú Podem de Sitges proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents:

ACORDS:

PRIMER.- Instar a recordar la 2a República, en el seu 94è aniversari, i el gran llegat que suposa per a les nostres generacions, per tal de retre homenatge a totes les persones que van creure i van defensar l’Estat republicà.

SEGON.- Instar a reclamar el dret de la ciutadania a escollir el model d’Estat i en conseqüència el dret a escollir-ne el cap d’Estat.

TERCER.- Instar a donar suport als actes ciutadans o institucionals que s’organitzin a la nostra vila amb motiu d’aquest esdeveniment.

QUART.- Instar a demanar a la Comissió de Toponímia de Sitges que valori la idoneïtat de dedicar un espai públic en record de la 2a República.

CINQUÈ.- Instar a organitzar un acte públic de record de la 2a. República a Sitges, amb la participació de estudiosos/as de Sitges vers la memòria democràtica.

SISÈ.- Instar a homenatjar els valors democràtics de la República, ubicant un any més la bandera de la 2a República, el 14 d’abril, en la façana de l’Ajuntament.

SETÈ.- Tal i com es va aprovar , fer una ofrena floral en nom de l’Ajuntament a l’escultura La República, de Pere Jou, ubicada al Museu Maricel amb un ram amb els colors tricolors de la República i els de la senyera de Catalunya, el 14 d’abril. I Convidant a l’acte a la familia Jou, a les entitats de la vila i als sitgetans i a les sitgetanes. Fent servir la imatge de l’escultura pels actes de commemoració.

VUITÈ.- Instar a canviar el nom de la Biblioteca Santiago Rusiñol al seu nom original: Biblioteca Popular Santiago Rusiñol. Demanant a la Diputació de Barcelona, el canvi de nom i de la placa de l’entrada amb el nou nom.

NOVÈ.- Demanar al Consorci del Patrimoni de Sitges la possibilitat d’estudiar la contextualització d’afegir al costat de l’esmentada escultura de la República, de Pere Jou, el banderí republicà amb la inscripció: "J.S.U de Sitges a la Escuela Militar del 5º Cuerpo”. I En cas de que fos possible demanar a l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme l’esmentat banderí, ja que entenem que el més important és que el banderí estigui exposat i es pugui visitar, i no es quedi amagat a un arxiu.

DESÈ.- Difondre aquests acords a les entitats de la nostra ciutat i a les associacions memorialistes i republicanistes de Catalunya.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

- Vots a favor: 15 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Verds en Comú Podem (2) i Guanyem (1).
- Vots en contra: 2 que corresponen als grups polítics municipals de Partit Popular (1) i Vox (1).
- Abstencions: 4 que corresponen als grups polítics municipals de Sitges Grup Independent (3) i Fets per Sitges (1)

Ple ordinari de 26 de febrer de 2025

Proposta d'acord del grup polític municipal de Verds En Comú Podem de rebuig a l'ofensiva dels Estats Units i sobre el futur de la Franja de Gaza

Las recientes declaraciones del presidente de Estados Unidos en la reunión con el primer ministro israelí, Netanyahu, han confirmado y amplificado las intenciones iniciales de la administración Trump de llevar a cabo una limpieza étnica a una escala desconocida desde el final de la II Guerra Mundial.

La limpieza étnica sería el corolario del genocidio perpetrado por el Ejército israelí en la franja de Gaza y que ha supuesto la muerte de más de 50 mil personas, de las cuales dos tercios han sido mujeres y niños; más de 150 mil personas heridas o desaparecidas y la destrucción de la infraestructura civil y habitacional en este territorio.

Las propuestas de la administración Trump hacen a las víctimas del genocidio responsables por su situación y les imponen un doble castigo expulsándolos, adicionalmente, de un territorio que les pertenece. La quiebra del derecho internacional que la presidencia Trump propone no tiene precedentes y es un augurio de los riesgos estructurales que tendrá para la Seguridad global una gestión fundamentada en la ignorancia, la ley del más fuerte y la arrogancia.

Según las declaraciones recogidas por la prensa, el Presidente Trump ha manifestado que "Estados Unidos se hará cargo de la Franja de Gaza" y ha reiterado el deseo de que los palestinos abandonen su tierra. "En su lugar, pueden ocupar toda una bella área con casas y seguridad, y pueden vivir sus vidas en paz y armonía", a lo que ha añadido que, tras desplazar "permanentemente" a sus habitantes, reconstruirá la Franja en la Riviera de Oriente Medio.

Según su versión de los hechos, el estado ruinoso e inhabitable de Gaza parecería el resultado de un fenómeno natural y no de la intervención genocida del gobierno de extrema derecha de Netanyahu.

Dice Trump: "No sé, tiene que pasar algo, pero ahora mismo es literalmente un lugar en ruinas.

Casi todo está derribado, y la gente está muriendo allí, así que preferiría involucrarme con algunas de las naciones árabes y construir viviendas en un lugar diferente donde creo que quizás podrían vivir en paz para variar."

Preguntado por el significado de esta ocupación y control del territorio, Trump ha manifestado que: "Veo una posición de propiedad a largo plazo y creo que traerá una gran estabilidad a esta parte de Oriente Medio, y quizás todo Oriente Medio".

Todo indica que los planes de Trump son convertir la zona en un resort turístico para los privilegiados de oriente medio. Todo ello sin contar con la opinión de Egipto, Jordania o, singularmente, los propios habitantes de Gaza cuyo territorio, claro está, les pertenece.

Conviene recordar que en Jordania hay actualmente más de dos millones y medio de refugiados palestinos según Naciones Unidas.

Estas graves y peligrosas ocurrencias suponen un elemento más de inestabilidad para la zona y de riesgo para la vida del millón y medio de gazatís a los que se amenaza, tras el exterminio, con la expulsión.

Naturalmente, una limpieza étnica de esta magnitud implicaría el fin del estado palestino y preanuncia la ocupación por parte de Israel de la actual Cisjordania.

Finalmente, conviene no olvidar que los Estados Unidos han acompañado esta ocurrencia de la finalización de las contribuciones a URNWA lo que implica desentenderse de la situación de colapso humanitario donde vive una buena parte de la población gazatí.

Intentar este proceso anunciado por Trump sólo se puede hacer violando el derecho internacional y la arquitectura de acuerdos y declaraciones de Naciones Unidas tanto en relación con Palestina como en la relación entre naciones soberanas.

Dada la situación, el grupo municipal Verds en Comú Podem de Sitges propone al pleno los siguientes

ACUERDOS:

1. Rechazar enérgicamente las declaraciones del presidente de los Estados Unidos en relación con el futuro de Gaza

2. Impulsar esta moción como declaración de rechazo frontal a las pretensiones de la presidencia Trump respecto a Gaza en el ámbito de la Unión Europea

3. Reafirmar nuestro compromiso con las Resoluciones del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas en relación con Palestina

4. Reafirmar el reconocimiento del Estado de Palestina y colaborar bilateral y multilateralmente para su institucionalización.

5. Afirmar nuestra solidaridad y apoyo a la Agencia de las Naciones Unidas para los Refugiados de Palestina en oriente Medio (URNWA) como entidad imprescindible, y aún más en estos momentos, para garantizar la llegada de ayuda humanitaria a una población que la necesita imperiosamente.

6. Comunicar los presentes acuerdos con contenido de declaración institucional a los grupos políticos del Parlamento Europeo, Congreso, Senado y Parlamento de Cataluña, a la URNWA, a la Embajada del Estado de Palestina en España y a las entidades municipalistas de Cataluña."

La Alcaldesa somete la propuesta a votación, quedando aprobada con el siguiente resultado:
- Votos a favor: 14 que corresponden a los grupos políticos municipales de Esquerra Republicana de Catalunya (4), Socialista-Margalló CP (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2) y Guanyem (1),
- Votos en contra: 2 que corresponden a los grupos políticos municipales de Partido Popular (1) y Vox (1).
- Abstenciones: 5 que corresponden a los grupos políticos municipales de Junts per Sitges (4) y Fets per Sitges (1).

Ple ordinari de 26 de febrer de 2025

Proposta d'acord del grup polític municipal de Fets per Sitges per a la reducció de l'IVA en els serveis veterinaris per a animals de companyia i la desgravació de les despeses veterinàries en la declaració de la renda

Els animals de companyia exerceixen un paper fonamental en la nostra societat. No només ofereixen companyia i afecte, sinó que també contribueixen de manera significativa al benestar emocional i psicològic dels seus propietaris. En un context on el reconeixement del vincle entre humans i animals és cada cop més gran, resulta imperatiu facilitar l'accés als serveis veterinaris per garantir la seva salut i qualitat de vida.

Actualment, a Espanya, els serveis veterinaris per a animals de companyia estan subjectes al tipus general de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), que és del 21%. Aquesta taxa s'aplica des de l'1 de setembre de 2012, quan es va incrementar des del tipus reduït del 8% al tipus general del 21%. Aquesta càrrega impositiva representa una barrera econòmica per a moltes famílies i propietaris d'animals, dificultant l'accés a serveis essencials com revisions, vacunacions i tractaments mèdics, que són imprescindibles per a la prevenció i control de malalties.

És important destacar que els serveis veterinaris destinats a animals de producció, com el bestiar, poden estar subjectes a un tipus reduït del 10%. No obstant això, els animals de companyia, que formen part de les llars i famílies de milers de ciutadans, continuen suportant una càrrega impositiva elevada. Aquesta situació resulta incoherent amb la creixent consideració dels animals de companyia com a éssers amb sentiments, tal com ha estat reconegut en diverses normatives nacionals i internacionals.

En els darrers anys, el sector veterinari i diverses organitzacions han instat a una reducció de l'IVA aplicat als serveis veterinaris per a animals de companyia, argumentant que aquesta mesura és crucial per a la salut pública i el benestar animal. El febrer de 2025, més de 2.000 veterinaris i propietaris de mascotes es van manifestar a Barcelona exigint, entre altres reivindicacions, una reducció de l'IVA del 21% a un tipus més accessible.

Malgrat aquestes reivindicacions, fins a la data no s'han implementat canvis en la taxa de l'IVA aplicada als serveis veterinaris per a animals de companyia, cosa que continua limitant l'accés de moltes persones a l'atenció veterinària necessària per a les seves mascotes.

Reduir l'IVA del 21% al 4% per a aquests serveis suposaria un gran avanç en la protecció del benestar animal i permetria a més famílies garantir les cures necessàries als seus animals de companyia. Com a societat, evolucionem quan som capaços d'ajudar els nostres éssers estimats, i els animals de companyia formen part d'aquest nucli d'afecte i cura.

A més, una altra mesura fonamental per facilitar l'accés als serveis veterinaris és la possibilitat de desgravar les despeses veterinàries en la Declaració de la Renda. Els propietaris d'animals de companyia assumeixen costos considerables per garantir la salut i el benestar dels seus animals. Permetre la deducció d'aquestes despeses, tal com ja es fa en altres països europeus, suposaria un alleujament econòmic per a moltes famílies i fomentaria la tinença responsable d'animals. Aquesta mesura també ajudaria a reduir l'abandonament animal, ja que moltes persones es veuen obligades a renunciar als seus animals per motius econòmics.

Per tot l’anterior, des de Fets per Sitges demanem al Ple Municipal l’aprovació dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Instar el Govern d'Espanya i les autoritats competents a reduir el tipus impositiu de l'IVA aplicat als serveis veterinaris per a animals de companyia del 21% al 4%, amb la finalitat de garantir l'accés a l'atenció veterinària i promoure el benestar animal.

SEGON.- Sol·licitar al Congrés dels Diputats i al Senat que adoptin les mesures legislatives necessàries per modificar la normativa fiscal vigent en relació amb l'IVA dels serveis veterinaris per a animals de companyia.

TERCER.- Instar el Govern d'Espanya a establir una deducció fiscal en la Declaració de la Renda per a les despeses veterinàries d'animals de companyia, per tal d'alleujar la càrrega econòmica de les famílies i fomentar la tinença responsable d'animals.

QUART.- Traslladar el present acord a la Presidència del Govern, al Ministeri d'Hisenda, al Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, al Ministeri de Sanitat, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat, així com a les entitats i col·lectius professionals del sector veterinari.

CINQUÈ.- Manifestar el compromís d'aquest Ajuntament amb la promoció del benestar animal i l'adopció de mesures que contribueixin a facilitar l'accés a l'atenció veterinària per als animals de companyia, en benefici de la societat en el seu conjunt.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

- Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1), Guanyem (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: Cap

Ple ordinari de 26 de febrer de 2025

Proposta d'acord del grup municipal de Junts per Sitges de suport a La Bressola

La Bressola és una xarxa d'escoles associatives que imparteixen ensenyament en català a la Catalunya del Nord. A punt de celebrar 50 anys de promoció de la llengua i la cultura catalanes, ha consolidat d’un model d’èxit en l’ensenyament, amb 1.100 alumnes en 7 escoles d’educació infantil i primària i 2 d’educació secundària, i és una entitat de referència en immersió lingüística, innovació pedagògica i treball cooperatiu.

Actualment, però, La Bressola travessa una situació econòmica crítica que amenaça la continuïtat del seu projecte educatiu, malgrat que la demanda és molt alta. Aquesta situació no només afecta els alumnes i les seves famílies, sinó que també posa en risc el patrimoni cultural i lingüístic del país. En aquest context, l’Associació d’Amics de La Bressola ha fet una crida als ajuntaments d’arreu del territori perquè s’adhereixin a un conveni marc de col·laboració per tirar endavant La Bressola i mantenir l’aprenentatge i l’ús la llengua catalana a la Catalunya del Nord.

Cal tenir en compte que La Bressola constitueix una institució essencial per a la preservació i promoció de la llengua i cultura catalanes a la Catalunya del Nord, que la situació econòmica actual de la Bressola compromet la seva capacitat per continuar oferint una educació de qualitat en català i que la responsabilitat com a institució pública que som és donar suport a iniciatives que fomentin la diversitat cultural i lingüística.

És per tots aquests motius que el grup municipal de Junts Sitges proposem a l’Ajuntament de Sitges els següents

ACORDS

Primer.- Expressar el nostre suport incondicional a La Bressola i reconèixer la seva importància en la preservació de la llengua i cultura catalanes.
Segon.- Instar a l’Ajuntament a esdevenir com a soci protector de l’Associació d’Amics de La Bressola amb caràcter indefinit, tot responent a la crida feta per part de l’associació als ajuntaments.
Tercer.- Instar les administracions públiques competents a proporcionar els recursos econòmics necessaris per garantir la continuïtat de La Bressola.
Quart.- Fomentar la col·laboració entre institucions educatives, culturals i socials per donar suport a La Bressola.
Cinquè.- Traslladar el contingut d’aquest acord a Òmnium Cultural, al Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació d’Amics de la Bressola i a l’escola La Bressola. “

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

- Vots a favor: 19 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1) i Guanyem (1).
- Vots en contra: 2 que corresponen als grups polítics municipals de Partit Popular (1) i Vox (1).
- Abstencions: Cap

Ple ordinari de 26 de febrer de 2025

Proposta d'acord del grup polític municipal de Fets per Sitges sobre l'exercici del dret de tanteig i retracte per a l'adquisició d'habitatges protegits i d'obres socials

Sitges es troba en una situació d'alta demanda d'habitatge, fet que ha convertit l'accés a un habitatge digne en un repte prioritari per al municipi. Aquesta realitat es veu agreujada per l’elevat esforç econòmic que han de fer les llars: un 64% dels ingressos per al lloguer i un 81% per a la propietat, xifres que han anat en augment en els darrers anys. Paral·lelament, el preu del lloguer a Sitges és considerablement superior a la mitjana de la comarca, la província i Catalunya, i l’alt percentatge d’habitatges turístics limita encara més l’oferta disponible per a les famílies locals.

Aquesta situació afecta especialment els col·lectius més vulnerables, com les famílies en risc d’exclusió residencial, els joves sense possibilitat d’emancipar-se i les persones amb mobilitat reduïda.

Davant aquesta situació, el Pla Local d'Habitatge de Sitges 2025-2030 defineix una estratègia ambiciosa per garantir l’habitatge social i assequible al municipi. L'objectiu principal és que el 15% dels habitatges principals estiguin destinats a polítiques socials el 2044, incloent-hi un 10,3% de lloguer social. En l'horitzó 2030, es preveu assolir un mínim de 276 habitatges socials mitjançant obra nova o rehabilitacions, i a llarg termini, s'estima que caldran 1.720 habitatges socials en vint anys, amb una mitjana de 87 habitatges anuals.

Aquest marc estratègic s’emmarca dins d’un context en què altres ajuntaments han optat per l’adquisició d’habitatges provinents d'obres socials, com la Sareb o entitats bancàries, per ampliar el parc d’habitatge públic. Aquestes mesures responen a la necessitat de preservar el dret a l’habitatge digne, prioritzar l’ús social dels habitatges i reduir l’esforç econòmic que suposa accedir a l’habitatge, garantint una política pública d’habitatge que atengui les necessitats locals.

Atès que:

- Segons la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i els ens locals tenen dret de tempteig i retracte en les transmissions d'habitatges amb protecció oficial, per tal de preservar i ampliar el parc d’habitatge assequible i destinat a polítiques socials.
- Aquest dret permet adquirir immobles abans que tercers, assegurant que aquests continuïn formant part del parc públic d’habitatge.
- Les entitats socials i obres socials, com ara les vinculades a entitats bancàries, gestionen habitatges susceptibles de ser adquirits per les administracions locals, tant per mitjà del dret de tempteig i retracte com mitjançant convenis de col·laboració o compra directa, sempre que es garanteixi l’interès públic.
- Dret d'opció d’adquisició en segones transmissions d'habitatges de HPO - Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
- Dret de Tanteig i Retracte ( execucions hipotecaries i dacions en pagament) - Decret 1/2015

I també, a nivell del Municipi de Sitges també tenim l'opció d’adquisició preferent en base al conveni signat amb La Caixa l'any 2005.

Per tot això, instem al Ple Municipal l'adopció dels següents ACORDS:

1r. Exercir el dret de tanteig i retracte

S’acorda que l’Ajuntament de Sitges exercirà el dret de tempteig i retracte en totes les transmissions d’habitatges amb protecció oficial i en aquells habitatges gestionats per obres socials o entitats similars, sempre que sigui legalment aplicable i que tingui en consideració les peticions de llogaters i llogateres inscrits al registre d’HPO Municipal que volen adquirir l’habitatge on viuen, per garantir la preservació d’aquestes propietats dins del parc d’habitatge públic i social.

2n. Negociació i signatura de convenis de col·laboració

S’acorda iniciar les negociacions necessàries amb entitats bancàries, obres socials i altres organismes per signar convenis de col·laboració que facilitin l’adquisició directa d’habitatges, amb l’objectiu de destinar-los a lloguer social o altres usos socials previstos en la normativa vigent.

3r. Garantir la finalitat pública en totes les adquisicions

Totes les adquisicions d’habitatges per part de l’Ajuntament hauran d’estar justificades per l’interès general i destinades exclusivament a polítiques socials d’habitatge, prioritzant els col·lectius més vulnerables, com famílies en risc d’exclusió, joves, persones amb mobilitat reduïda i altres grups necessitats.

4t. Sol·licitud de suport a la Generalitat de Catalunya

Es demana la col·laboració de l’Agència de l'Habitatge de Catalunya i l’INCASÒL per agilitzar la tramitació dels drets de tempteig i retracte, així com per accedir a fons i recursos autonòmics destinats a l’adquisició d’habitatges per a ús social

5è. Informació i transparència

Es compromet l’Ajuntament a informar periòdicament els responsables polítics i la ciutadania sobre les actuacions executades en matèria d’adquisició d’habitatges, inclòs el nombre d’immobles adquirits, la seva destinació i l’impacte social generat.

6è. Promoció d’un parc públic d’habitatge de lloguer social

Es prioritza que els habitatges adquirits siguin destinats majoritàriament a lloguer social, amb criteris que afavoreixin l’accessibilitat i l’equitat per als col·lectius més necessitats.

7è. Coordinació amb altres administracions públiques

Es promou la coordinació amb altres administracions locals, autonòmiques i estatals per maximitzar els recursos destinats a l’habitatge social i establir estratègies conjuntes per ampliar el parc públic d’habitatge.

8è. Prioritat els inscrits a l’Oficina Local de l’Habitatge

S’insta a totes les promocions d’Inmocriteria Arrendamientos III S.L. o promocions executades per Obra Social la Caixa que en el procés que estan duent a terme fins a un acord amb l’ajuntament donin prioritat a la llista d’inscrits en el cens de l’Oficina Local de l’Habitatge de Sitges.

9è. Publicació i difusió.

Finalment, es garanteix la difusió d’aquest acord els mitjans locals i el compromís de l’Ajuntament amb el dret a l’habitatge digne, per tal de fomentar la implicació ciutadana i la col·laboració amb entitats del sector. Traslladar el present acord a tots els veïns i veïnes de la citada promoció i obra social, a la Propietat i al Sindicat de Llogateres de Catalunya. Aquesta proposta d’acord pretén reforçar les polítiques públiques d’habitatge a Sitges i garantir que el dret a l’habitatge sigui efectiu per a tota la ciutadania, especialment per als col·lectius més vulnerables.

L’Alcaldessa sotmet a votació l’acceptació de l’esmena a la proposta dictaminada en la Comissió Informativa de Presidència, Serveis Centrals, Serveis a les Persones, Innovació i Govern obert de data 19 de febrer de 2025, presentada en data 19 de febrer de 2025 amb registre d’entrada E\005119-2025, quedant acceptada amb el següent resultat:

- Vots a favor: 20 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: 1 que correspon al grup polític municipal de Guanyem (1).

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

- Vots a favor: 19 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1) i Vox (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: 2 que corresponen als grups polítics municipals de Guanyem (1)
i Partit Popular (1)

Sessió ordinària de Ple municipal de 26 de febrer de 2025

Proposta d'acord del grup polític municipal de Junts per Sitges en suport en suport a la pesca

Els Plans Plurianuals de Pesca, implantats des de l’1 de gener de 2014, són el principal instrument de la política pesquera de la Unió Europea. El seu objectiu és garantir la sostenibilitat de les explotacions de les poblacions de les espècies de pesca. Cada pla plurianual conté un seguit d’objectius específics per gestionar els caladors. En el cas de la Mediterrània occidental, que és on s’enquadren les aigües on treballen els pescadors catalans, el primer pla plurianual es va aprovar el juny de 2019 amb els vist-i-plau del Govern de l’Estat.

Aquesta implantació ha provocat, des d’aleshores, una reducció progressiva de les captures a la Mediterrània Occidental. En els 4 anys (2020-2024) s’ha reduït un 40% els dies de treball passant dels 220 als 133 actuals i implementant ja mesures de selectivitat per ser mes sostenibles.

El passat 27 de novembre, la Comissió Europea va traslladar la voluntat de seguir augmentant aquestes restriccions i de reduir els dies de pesca anuals en un 79% respecte del 2024. Això suposa passar dels 130 dies l’any de mitjana actual fins al voltant d’entre 20 i 28 dies de pesca l’any. Una reducció que és incompatible amb la continuïtat de l’activitat pesquera al País i que suposarà el tancament de nombroses empreses i la pèrdua massiva de llocs de treball al sector de la pesca.

Observem amb molta preocupació com el Govern de l’Estat ha acceptat aquestes mesures i només n’ha negociat lleugeres modificacions que implicaran importantíssimes inversions per als patrons de les embarcacions, fent de l’activitat pesquera una activitat econòmica difícilment viable per empreses familiars com les catalanes.

A més, ho ha fet sense tenir en consideració que els darrers 20 anys, a Catalunya, s’ha perdut al voltant del 50% de la seva flota pesquera, passant de les més de 1300 embarcacions fins a les prop de 600 actualment. També s’han dut a terme molts projectes de conservació dels caladors, s’han implementat vedes biològiques, zones protegides i mesures de conservació d’acord amb els científics del Departament. Hem de tenir present que la pesca d’arrossegament representa prop del 60% de les vendes de peix a les llotges catalanes l’any 2023 i dona feina a centenars de treballadors catalans.

És per tots aquests motius que el grup municipal de Junts per Sitges proposem al ple de l’Ajuntament de Sitges els següents

ACORDS

PRIMER.- Expressar el suport al sector pesquer de Catalunya en les seves reivindicacions justificades davant de les mesures restrictives que la Unió Europea planteja aplicar-los.

SEGON.- Exigir a la Comissió Europea i al Govern de l’Estat la derogació del Pla Plurianual de Pesca vigent actualment i que escolti al sector pesquer i científic abans de prendre decisions rellevants, i no acceptar cap acord que no sigui validat per les confraries catalanes.

TERCER.- Exigir a la Comissió Europea un replantejament de les noves limitacions aplicables a la pesca al Mediterrani Occidental i fer-ho amb un diàleg permanent amb el sector.

QUART.- Demanar al Govern que destini durant els anys 2025 i 2026 una part dels ingressos generats per l’impost d’energia nuclear que són de lliure disposició, regulats per la Llei 5/2020, a ajuts directes per a la renovació i adaptació de la flota pesquera catalana amb l’objectiu de complir amb les directives europees i garantir la sostenibilitat i la viabilitat econòmica de l’activitat pesquera, així com per la compensació per la reducció de la seva activitat.

CINQUÈ.- Exigir al Govern espanyol que faci una redistribució justa i harmonitzada dels dies i hores de pesca, ja que a hores d’ara els distribueix en detriment dels pescadors catalans.

SISÈ Exigir que el President de la Generalitat i el Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació liderin un front comú que defensi els interessos dels pescadors catalans en una de les decisions més transcendents que el ministre espanyol ha realitzat a Europa.

SETÈ.- Comunicar aquests acords a les confraries de pescadors de Catalunya, a la Comissió Europea, als grups del Parlament Europeu, al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i a les entitats municipalistes.”

A proposta del grup proposant la Presidenta sotmet a votació la retirada del punt 5è dels acords dictaminats en la Comissió Informativa de Presidència, Serveis Centrals, Serveis a les Persones, Innovació i Govern obert de data 19 de febrer de 2025 quedant aprovada per unanimitat:

- Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1), Guanyem (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: Cap

L’Alcaldessa sotmet la nova proposta renumerada a votació, quedant aprovada per unanimitat:

- Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1), Guanyem (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: Cap

Sessió ordinària de Ple municipal de 29 de gener de 2025

Proposta d'acord del grup municipal Guanyem Sitges a la que s'adhereixen els grups polítics d'Esquerra Republicana de Catalunya, Sitges Grup Independent, Verds en Comú Podem, Junts per Sitges i Partit dels Socialistes de Catalunya - El Margalló, de suport al veïnat en lluita dels blocs de protecció oficial de laCaixa

ANTECEDENTS
El Ple Municipal constata les següents situacions que viuen els i les llogateres d’Inmocaixa des
que aquesta entitat ha decidit suspendre el seu programa d’habitatge assequible vinculat a
l’Obra Social La Caixa i traspassar la propietat dels pisos situats al:

• Carrer Rita Benaprès i Mestres 2-6-10
• Camí dels Capellans 87
• Carrer Victor Balaguer 18
• Carrer Puig i Mestre,2
• Carrer Salvador Soler i Forment 13-15 a INMO CRITERIA ARRENDAMIENTOS III SLU, en endavant la Propietat:
• Que la Propietat ha decidit procedir de forma massiva a la no renovació de contractes de lloguer, remetent burofax comunicant aquesta decisió a les llogateres i demanant el retorn del pis de les persones que hi viuen de lloguer.
• Que un cop recuperat dits pisos, la Propietat els manté buits o promou la seva venda.
• Que la Propietat va fer firmar als arrendataris dels pisos esmentats contractes amb clàusules abusives.
• Que la Propietat no es fa càrrec de forma diligent de les seves obligacions de conservació.

Totes aquestes circumstàncies s’agreugen quan tenim en compte que els habitatges dels que parlem provenen de promocions d’HPO –habitatge de protecció oficial-, subvencionades amb fons públics i construïdes sobre sòl públic, l’objectiu principal de les quals és facilitar l’accés a l’habitatge de la classe treballadora del nostre municipi i contribuir, així, a disminuir els greus problemes en matèria d’habitatge que vivim.

Els veïns i veïnes dels pisos situats en aquesta promoció al nostre municipi juntament amb altres promocions d’arreu de Catalunya fa més de tres anys que s’estan organitzant amb el Sindicat de Llogateres.

Les llogateres han hagut de resistir desnonaments, s’han quedat a casa després de la finalització dels contractes pagant el lloguer, han interposat la primera denúncia col·lectiva a tot l’estat espanyol contra les clàusules abusives de contractes d’un gran propietari i s’han manifestat unitàriament als carrers de Sitges l’any 2023. Per tot això proposem al Ple Municipal que aprovi els següents:

Acords

1- Instar La Caixa a retirar tots els judicis oberts i/o ordres judicials de llançament pendents d’execució contra les llogateres de totes les promocions d’Inmocriteria Arrendamientos III S.L. i/o promocions executades per Obra Social la Caixa.
2- Instar La Caixa a fer una pròrroga automàtica, excepte negativa de l’arrendatari, de tots els contractes de lloguer extingits o per extingir fins el 31 de desembre de 2027, sense perjudici dels contractes que finalitzin en dates posteriors.
3- Instar La Caixa a retirar totes les ofertes de vendes a privats i a transmetre les promocions de Sitges a l’Ajuntament i a l’Incasòl per a que manifestin la intenció d’exercir el tempteig i retracte.
4- Fer pública aquesta Moció als mitjans de comunicació, locals i nacionals.
5- Fer arribar l’aprovació d’aquesta Moció a tots els veïns de la citada promoció, a la Propietat i al Sindicat de Llogateres de Catalunya.”

El text transcrit incorpora una esmena presentada pel regidor Sr. Josep Maria Tubau i Llorià, per registre d'entrada núm. E\002869-2025 a les 14:13 hores del dia 29 de gener del 2025, fora del termini previst a l'article 122.5 del ROM, de la qual cosa el sotasignat secretari va advertir abans de la votació.

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

- Vots a favor: 18 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4),
Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2) i Guanyem (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: 3 que corresponen als grups polítics municipals Fets per Sitges
(1), Partit Popular (1) i Vox (1).

Sessió ordinària de Ple municipal de 29 de gener de 2025

Proposta d'acord del grup polític municipal de Socialista - El Margalló en nom dels ciutadans, veïns, comerços i empreses afectats per les incidències provocades pels transformadors elèctrics del passatge Mossèn Fèlix Clarà.

En nom de tots els ciutadans, veïns, comerços i empreses afectats volem expressar la nostra creixent preocupació i descontentament respecte a les recents incidències amb els transformadors elèctrics ubicats al Passatge Mossèn Fèlix Clarà. Sent les últimes incidències els passats dies 6 de gener de 2025 a les 16h i el dia 11 de gener de 2025 a les 02:10 AM.

És un fet indiscutible que les successives fallades i explosions d’aquests transformadors elèctrics estan provocant una sèrie d’efectes nocius que comprometen la seguretat, la salut i el benestar de la població i visitants, així com el patrimoni dels habitants, empreses i comerciants. Aquestes últimes incidències han precisat de la intervenció de la Policia Municipal, Mossos d’Esquadra i Bombers.

Les constants explosions dels transformadors no només han generat un alt nivell de soroll que altera la tranquil·litat de la comunitat, sinó que a més han produït fums tòxics que impacten directament sobre la salut dels veïns. Aquests fums afecten principalment persones amb malalties respiratòries preexistents, però també constitueixen un perill per a qualsevol persona que transiti per les immediacions dels transformadors.

D’aquesta manera, les emissions perilloses i la manca de mesures eficaces de control de les mateixes no només són una vulneració dels drets dels ciutadans a un entorn saludable, sinó que també reflecteixen una negligència greu per part de qui té la responsabilitat de vetllar per la seguretat i el benestar públic.

D’altra banda, cal assenyalar els danys materials que aquestes fallades i explosions estan causant en propietats properes als generadors, tant en habitatges com en establiments i comerços de la zona. Nombrosos veïns han reportat pèrdues i deterioraments dels seus béns, i fins i tot de les seves infraestructures degut a la vibració, els impactes i el risc que representen aquestes explosions de forma esporàdica, pèrdues i deterioraments que no està assumint ningú. A més, la interrupció constant del subministrament elèctric afecta greument la qualitat de vida dels ciutadans, que no només han de bregar amb la manca d’energia a les seves llars, sinó també amb la incertesa de no saber quan el subministrament es restablirà o si les explosions provocaran encara més danys a les instal·lacions de la comunitat.

Cal destacar que el fet que els transformadors estiguin ubicats en una àrea propera al pas dels vianants, on circulen vianants, eleva el risc que una d’aquestes explosions causi accidents o fins i tot víctimes mortals. El fet que els incidents siguin esporàdics no minimitza el perill; al contrari, la imprevisibilitat d’aquests esdeveniments augmenta l’ansietat col·lectiva, ja que els ciutadans no poden preveure quan succeiran ni quines conseqüències podran portar.

A això s’afegeixen les afectacions a l’estructura del nucli antic del poble, on les construccions de valor històric es veuen amenaçades per les vibracions i danys provocats per les explosions.

La preservació del patrimoni és una responsabilitat ineludible de l’Ajuntament, i com a tal, no es pot permetre que aquests incidents continuïn posant en risc la integritat dels edificis que constitueixen l’ànima de la nostra comunitat.

Per tot l’anterior, els ciutadans de SITGES demanem al Ple Municipal l’aprovació dels següents
acords:

Instar a l’Ajuntament de Sitges a que treballi per la immediata solució d’aquestes incidències, instant i estant a sobre d’Endesa com a empresa responsable, per a que es produeixi la reparació o substitució dels transformadors elèctrics que estan causant aquestes afectacions, per evitar futures explosions, emissions de fums i danys addicionals a la infraestructura local.

Instar a l’Ajuntament de Sitges a exigir a Endesa una avaluació exhaustiva dels riscos associats als transformadors i si fos el cas, que aquesta avaluació la faci el propi Ajuntament, amb l’objectiu d’implementar mesures preventives i correctives que garanteixin la seguretat de la ciutadania, tant pel que fa a la salut com a la protecció dels seus béns.

Instar a l’Ajuntament de Sitges a exigir a Endesa i fer el seguiment per el restabliment del subministrament elèctric de forma segura i estable, amb un pla de contingència davant futures interrupcions, i acompanyar a la ciutadania en possibles peticions d’indemnització o compensació pels perjudicis soferts, degut a les interrupcions d’aquest servei bàsic.

Instar a l’Ajuntament de Sitges a exigir a Endesa la revisió estructural de les possibles edificacions afectades i si fos el cas, que aquesta revisió la facin els propis Serveis Municipals, amb la finalitat d’assegurar

Comunicar l’aprovació d’aquesta proposta d’acord a Endesa i a tots els veïns i veïnes afectades.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

- Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1), Guanyem (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: Cap

Sessió de 29 de gener de 2025

Proposta d'acord del grup polític municipal de Guanyem Sitges, per sol·licitar la modificació de l'ordenança reguladora de soroll i vibracions.

Exposició de motius

El reconeixement i prestigi social que avui dia s’atorga a la cultura popular i tradicional és prou evident, tan pel que fa a la seva consideració popular, com pel que fa a les pròpies normatives legals referides a aquest àmbit.

Les seves manifestacions, en els camps -entre d’altres- de la música, el teatre, el cinema, la dansa, el folklore i les festes d’arrel tradicional, formen part indestriable del patrimoni cultural immaterial del nostre País.

En el cas concret de Sitges, és del tot evident i conegut que compta amb un elevat nombre de manifestacions tradicionals i pròpies d’aquest patrimoni, que són part inqüestionable del seu tarannà, i que han ajudat a conformar la Vila com a un referent cultural nacional i internacional. És pública i notòria la voluntat (popular i legal alhora) de protegir, fomentar, conservar i enriquir aquest patrimoni, en nom i en benefici del conjunt de la nostra societat. En aquest sentit, la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, diu en el seu article 2.2 que la cultura popular i tradicional inclou tot el que fa referència al conjunt de manifestacions culturals, tant materials com immaterials, com són les festes i els costums, la música i els instruments, els balls i les representacions, les tradicions festives, les creacions literàries, les tècniques i els oficis i totes les altres manifestacions que tenen caràcter popular i tradicional, i també les activitats tendents a difondre-les arreu del territori i a tots els ciutadans.

Així mateix, en els seu article 3, apunta que les administracions públiques han de fomentar i conservar les manifestacions de la cultura popular i tradicional i donar suport a les entitats que les mantenen i difonen (...); vetllar pel manteniment de les festes i les celebracions tradicionals (...); i impulsar la difusió de la cultura popular i tradicional, d’acord amb la normativa vigent.

Dit tot això, cal apuntar que l’article 16.5, de l’Ordenança Reguladora del Soroll i les Vibracions al municipi de Sitges, diu: Les activitats a la via pública o en espais oberts, de caire tradicional amb arrelament al municipi, en especial festes majors de Sant Bartomeu i Santa Tecla i carnaval, d’acord amb la seva naturalesa d’activitat extraordinària, podran adoptar uns nivells sonors superiors. En cas de precisar-se autorització administrativa, es fixarà el règim especial de sorolls de l’activitat.

Des del Grup polític municipal de Guanyem Sitges considerem que aquesta descripció resulta simplista i insuficient atenent a la realitat sitgetana. És per això que proposem la substitució d’aquest article per aquest altre redactat:

Article 16.5. Atenent a la seva singularitat, arrelament, i alta consideració social i popular dins el municipi, i la seva rellevància com a patrimoni cultural immaterial, quedarà en suspens temporalment el compliment dels objectius de qualitat acústica fixats en aquesta Ordenança, en el mapa de capacitat acústica i en la legislació sobre protecció contra la contaminació acústica i restant normativa de desplegament -i que, per tant, podran adoptar uns nivells sonors superiors-, en les celebracions d’activitats festives, culturals i socials de caire tradicional amb arrelament al municipi, que es duguin a terme a la via pública o, anàlogament, en altres àmbits i espais oberts d’ús públic o privat, com són les entitats de la vila.

Especialment, s’emparen en aquesta exempció les activitats que es desenvolupin en seus d’entitats declarades BCIN o BCIL, així com les activitats pertanyents a la Festa Patrimonial d’Interès Nacional de Sant Bartomeu i Santa Tecla, les revetlles de Sant Joan, de Sant Pere i altres festes considerades festes de barri, el Carnaval, el Nadal i Reis, el Ral·li de cotxes d’època, la Festa Patrimonial d’Interès Nacional del Corpus Christi, les Caramelles i la Verema.

Totes aquelles altres activitats festives i culturals, o d’interès social, amb especial projecció cultural, o de naturalesa anàloga, que tinguin un cert arrelament a Sitges, per les singularitats tradicionals i culturals pròpies d’aquest municipi, que no consten en l’anterior relació, també podran gaudir de la suspensió dels objectius de qualitat acústica, prèvia sol·licitud argumentada, i autorització municipal.

En cas que l’activitat a celebrar precisi d’autorització explícita administrativa, es fixarà el seu règim especial i excepcional de sorolls, atenent allò disposat en el present article.

Tot això d’acord i en compliment de l’Article 21.3, de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, que diu: Les ordenances poden tenir en compte les singularitats pròpies del municipi, com ara les activitats festives i culturals, i les que tenen un interès social, sempre que tinguin un cert arrelament.

I, especialment, en compliment de l’Article 20 bis, de l’esmentada Llei, que diu: Activitats festives i altres actes a la via pública. Amb motiu de l'organització d'actes tradicionals, festius, esportius, culturals o d'altre tipus, que tinguin un arrelament o un interès social especials, els municipis poden adoptar, en determinades zones i amb la valoració prèvia de l'impacte acústic, la suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica.", article incorporat segons ordena la Llei 3/2023 de 16 de març, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023, a l'apartat de mesures administratives de medi ambient, en el seu Article 68.3.

Acords

Per tot plegat, des de Guanyem Sitges instem a l’adopció dels següents ACORDS al Ple Municipal de l’Ajuntament de Sitges:

1er.- Substituir l’article 16.5, de l’Ordenança Reguladora del Soroll i les Vibracions al municipi de Sitges, en el sentit que on diu:

Les activitats a la via pública o en espais oberts, de caire tradicional amb arrelament al municipi, en especial festes majors de Sant Bartomeu i Santa Tecla i carnaval, d’acord amb la seva naturalesa d’activitat extraordinària, podran adoptar uns nivells sonors superiors. En cas de precisar-se autorització administrativa, es fixarà el règim especial de sorolls de l’activitat hi digui:

Atenent a la seva singularitat, arrelament, i alta consideració social i popular dins el municipi, i la seva rellevància com a patrimoni cultural immaterial, quedarà en suspens temporalment el compliment dels objectius de qualitat acústica fixats en aquesta Ordenança, en el mapa de capacitat acústica i en la legislació sobre protecció contra la contaminació acústica i restant normativa de desplegament -i que, per tant, podran adoptar uns nivells sonors superiors-, en les celebracions d’activitats festives, culturals i socials de caire tradicional amb arrelament al municipi, que es duguin a terme a la via pública o, anàlogament, en altres àmbits i espais oberts d’ús públic o privat, com són les entitats de la vila.

Especialment, s’emparen en aquesta exempció les activitats que es desenvolupin en seus d’entitats declarades BCIN o BCIL, així com les activitats pertanyents a la Festa Patrimonial d’Interès Nacional de Sant Bartomeu i Santa Tecla, les revetlles de Sant Joan, de Sant Pere i altres festes considerades festes de barri, el Carnaval, el Nadal i Reis, el Ral·li de cotxes d’època, la Festa Patrimonial d’Interès Nacional del Corpus Christi, les Caramelles i la Verema.

Totes aquelles altres activitats festives i culturals, o d’interès social, amb especial projecció cultural, o de naturalesa anàloga, que tinguin un cert arrelament a Sitges, per les singularitats tradicionals i culturals pròpies d’aquest municipi, que no consten en l’anterior relació, també podran gaudir de la suspensió dels objectius de qualitat acústica, prèvia sol·licitud argumentada, i autorització municipal.

En cas que l’activitat a celebrar precisi d’autorització explícita administrativa, es fixarà el seu règim especial i excepcional de sorolls, atenent allò disposat en el present article.

2on.- Publicar i fer efectiva aquesta modificació tan aviat com permeti la normativa actual vigent.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

- Vots a favor: 11 que corresponen als grups polítics municipals Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Guanyem (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: 1 que correspon al grup polític municipal de Fets per Sitges (1).
- Abstencions: 9 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Sitges Grup Independent (3) i Verds en Comú Podem (2).

Sessió de 18 de desembre de 2024

Proposta d'acord per permetre iniciar els tràmits de cessió prèvia que es requereixin per la cessió dels terrenys municipals per a la ubicació del nou centre educatiu

“Antecedents:

En relació a l’emergència educativa que pateix el municipi de Sitges, sent coneixedors de les
demandes realitzades per les direccions dels centres públics d’infantil i primària de Sitges i de
les peticions conjuntes de les set Associacions de Famílies d’Alumnes de Sitges que sumen
2.713 alumnes i més de 2000 famílies, el grup municipal de Junts per Sitges exposa i sol·licita
el següent:

• El passat 26 de maig els directors dels centres educatius van exposar al Ple Municipal
la situació de col·lapse que viuen les nostres escoles i que, afecta a l’incompliment de
ràtios, a la manca de recursos per atendre infants amb necessitats de suport educatiu
especial i, a la pèrdua de la qualitat dels projectes educatius per la manca
d’equipaments que permetin el seu desenvolupament.

• El passat 10 de juliol, a petició dels grups municipals de l’oposició es va celebrar un Ple
Extraordinari sobre l’emergència educativa a Sitges. Més enllà de la voluntat que tots
els grups amb representació al consistori formin part de les reunions de treball per
abordar i acompanyar la solució sobre l’emergència educativa que patim al municipi, va
quedar expressada de manera unànime la necessitat que Sitges compti amb una nova
escola-institut.

• Malgrat que l’assignació pressupostaria i el termini temporal de l’execució és
competència del govern de la Generalitat, l’Ajuntament de Sitges ha de facilitar fer
possible l’execució d’aquest projecte en allò que fa referència en l’àmbit urbanístic i que
s’ha de materialitzar en la cessió dels terrenys.

• Atenent l’oposició tant per part de les direccions dels centres com de les AFAs a que
s’instal·lin mòduls provisionals a les escoles de Sitges que, agreujarien encara més la
tensió d’instal·lacions i el correcte desenvolupament dels projectes educatius i l’atenció
a l’alumnat.

• Atenent que el període de preinscripció del proper curs 25-26 començarà entre els
mesos de febrer i març, necessitem que el municipi de Sitges ja estigui en disposició
d’oferir un nou centre educatiu que aculli la demanda d’alumnes actual i que, tenint en
compte el progressiu augment demogràfic del municipi, anirà en creixement els propers
anys.

Conclusió:

Per adequar-se a la legislació aplicable s’acorda la següent part resolutiva:
Instar a iniciar els tràmits de cessió prèvia, a perfeccionar, d’acord amb els actes administratius
que es requereixin, dels terrenys municipals per a la ubicació del nou centre educatiu a favor
de la Generalitat de Catalunya. “

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

- Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4),
Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1),
Guanyem (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica
Vist i plau
L’Alcaldessa
Aurora Carbonell i Abella

Sessió de 18 de desembre de 2024

Proposta d'acord del Grup Municipal de Fets per Sitges sobre l'enllumenat de les pistes exteriors poliesportives de la vila

“Exposició de motius:

Sitges compta amb una important xarxa de pistes poliesportives exteriors d'ús comunitari, que
permeten a la ciutadania practicar esport durant gairebé tot l'any, gràcies a les condicions
climàtiques favorables. Aquestes instal·lacions inclouen pistes polivalents que permeten la
pràctica simultània de diversos esports com el futbol i el bàsquet. Així, els usuaris conviuen de
manera harmònica en l'ús compartit d'aquests espais.

A més, fora de l'horari lectiu, algunes pistes escolars, com les de l'escola Esteve Barrachina,
l'escola Miquel Utrillo o l'IES Benaprès, es cedeixen a clubs esportius i altres entitats, ampliant
les oportunitats per a la pràctica esportiva en horaris extraescolars.

Un cas destacat és la pista poliesportiva situada a les Cases Noves, que, tot i disposar d'un
tancament perimetral per garantir la seguretat dels usuaris, es troba situada al costat d'una
carretera amb trànsit intens. Aquesta instal·lació permet la pràctica de futbol i bàsquet, però fa
anys que no disposa d'enllumenat artificial. La manca d'il·luminació limita l'ús de la pista quan
comença a fer-se fosc, especialment després del canvi d'hora a les 18 hores, moment en què
la foscor fa impossible la continuïtat de les activitats.

D'altra banda, s'ha detectat una falta d'il·luminació similar a la pista de l'IES Benaprès, tot i que
el manteniment d'aquesta no depèn directament de l'Ajuntament. No obstant això, com a
usuaris en horari extraescolar, és imprescindible que es revisi la situació d'aquest espai per
garantir una correcta il·luminació.

Proposta d’acords

La millora de la il·luminació a les pistes poliesportives és una mesura clau per garantir la
seguretat dels usuaris i afavorir la pràctica esportiva en horaris més amplis. Així, amb aquests
acords, es promouria una major accessibilitat als espais esportius i es contribuiria a una ciutat
més activa i saludable per a tots els ciutadans.

És per tots els motius exposats anteriorment que instem a l’Ajuntament de Sitges a l’adopció
dels següents acords:

1. Instal·lació d'enllumenat a la pista poliesportiva de les Cases Noves: Es sol·licita
la instal·lació d'un sistema d'il·luminació adequat per a la pista poliesportiva ubicada a
les Cases Noves, amb l'objectiu d'allargar les hores de pràctica esportiva i garantir la
seguretat dels usuaris.
Aquesta actuació permetria aprofitar millor l'espai, especialment en les tardes d'hivern,
quan la foscor limita l'activitat.

2. Revisió i millora de la il·luminació a la pista de l'IES Benaprès: Tot i que el
manteniment de la pista és responsabilitat d'altres administracions, es proposa que
l'Ajuntament faciliti la revisió i millora de la il·luminació de la pista de l'IES Benaprés,
especialment en les franges horàries en què la pista és utilitzada per clubs i entitats
esportives.

3. Millora contínua de la xarxa d’instal·lacions esportives municipals: Sol·licitem que
s'analitzin i es planifiquin futures actuacions per a la millora de l'enllumenat en altres
pistes poliesportives de la vila, amb l'objectiu d'assegurar que tots els espais
comunitaris d'ús esportiu comptin amb les condicions òptimes per al seu ús en horaris
ampliats.

4. Que traslladin l’acord a les regidories competents per a la seva avaluació i seguiment
de l’acord. “

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4),
Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1),
Guanyem (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica
Vist i plau
L’Alcaldessa
Aurora Carbonell i Abella

Sessió ordinària de 18 de desembre de 2024

Proposta d'acord del Grup Municipal de Junts per Sitges per l'aprovació del text refós de la modificació puntual del POUM de Sitges, per a l'adaptació de la regulació de l´ús hoteler a les formes de propietat admeses pel decret 75/2020, de 4 d'agost de Turisme de Catalunya, a les parcel·les qualificades com a Clau 13. I donar trasllat d'aquest a la Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès a efectes de la seva resolució (1029-000047-010022/2024)

“ANTECEDENTS:
I.- El 27 de juliol de 2022, el Ple de l’Ajuntament de Sitges va aprovar inicialment la
modificació puntual del POUM (XLIV): adaptació de la regulació d'ús hoteler a les formes de
propietat admeses pel Decret 75/2020, de 4 d'agost, de Turisme de Catalunya, a les parcel·les
qualificades com a Clau 13.

La modificació puntual del POUM, justifica la seva tramitació per la necessitat d’adaptar el
planejament municipal al Decret 75/2020, de 4 d’agost, de Turisme de Catalunya, en relació a
admetre qualsevol de les formes de propietat permeses en dret pels establiments hotelers,
concretament, per tal d’adequar l’ús hoteler previst pel planejament vigent a les determinacions
de Decret 75/2020, de 4 d’agost, de Turisme de Catalunya, amb l’objectiu d’admetre qualsevol
de les formes de propietat admeses en dret.

En aquest sentit, la modificació puntual proposava suprimir la prohibició expressa d’admetre la
divisió horitzontal per aquelles qualificacions que admetin l’ús hoteler, a excepció d’aquelles
parcel·les que admetin també l’ús d’habitatge.

La tramitació de la modificació puntual trobava justificació per la necessitat d’adaptar el
planejament municipal al Decret 75/2020, de 4 d’agost, de Turisme de Catalunya, en relació a
admetre qualsevol de les formes de propietat permeses en dret pels establiments hotelers, i
tenia els següents objectius:

a) Adaptar el planejament municipal a les determinacions del Decret 75/2020, de
4 d’agost, de Turisme de Catalunya, concretant l’encaix amb la normativa urbanística
municipal de la possibilitat d’implantar establiments hotelers en qualsevol de les formes
de propietat admeses a dret.
b) Flexibilitzar la regulació normativa vigent respecte als usos, admetent altres
formes de propietat dels establiments hotelers, aprofitant el nou marc normatiu creat
amb la modificació operada pel Decret 75/2020, de 4 d’agost, de Turisme de
Catalunya, amb la finalitat de modernitzar i flexibilitzar l’oferta turística, en línia amb els
objectius del planejament actual.
c) Protegir el teixit residencial i evitar que la flexibilització normativa pugui facilitar
la creació models turístics de poques dimensions que puguin generar problemes de
convivència i dificultar la implantació de polítiques d’habitatge.

II.- En data 25 de gener de 2023, en sessió ordinària el Ple de l’Ajuntament de Sitges, va
adoptar per unanimitat, l’aprovació provisional del document de modificació puntual.

III.- A la sessió del 29 de novembre de 2023, la Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès,
acorda l'aprovació definitiva de la modificació puntual, però condicionada al compliment de
les següents prescripcions:

1. Cal justificar la projecció adequada dels interessos públics i privats pel que fa a l’abast
real de la modificació, en relació a les parcel·les concretes que veuran modificat el seu
règim de propietat en el conjunt del municipi.
2. Cal completar el document amb la modificació d’aquells aspectes del POUM que
assimilen els apartaments turístics a un ús residencial i que es contradiuen amb
l’objecte de la present modificació. Entres d’altres, cal completar el document amb un
estudi econòmic en relació amb el nou model hoteler que es proposa, i una memòria
social pel que fa als nous establiments d’apartaments turístics.
3. Cal concretar quins són els instruments de planejament que restaran derogats per la
present modificació.

IV.- El 22 de juliol de 2024, va ser presentat a l'Ajuntament de Sitges, el text refós de la
Modificació puntual, donant compliment a les prescripcions a les quals la Comissió Territorial
d'Urbanisme del Penedès havia condicionat l'aprovació definitiva d'aquesta, estant obligada
aquesta Corporació a aprovar el mateix en el Ple per a posteriorment, donar-li trasllat a la
Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès, a l'efecte de que doni conformitat al text refós de
la modificació puntual i aquesta adquireixi eficàcia.

En aquest sentit, l'aprovació inicial i provisional de la modificació puntual es produeix pel Ple de
l'Ajuntament de Sitges, en data 27 de juliol de 2022, i 25 de gener de 2023. Per tant, és en
aquestes sessions plenàries celebrades, quan l'Ajuntament de Sitges va adoptar per majoria
l'acord de aprovar la modificació assumint la iniciativa de la tramitació, i aprovacions
mitjançant les quals, l'Ajuntament considera que existeix justificada la conveniència, així
com el interès públic i municipal que la modificació persegueix, reflectint els acords
d’aprovació el compromís de la Corporació.

A dia d’avui, l'Ajuntament encara no ha aprovat el Text Refós de la modificació puntual ni ha
tramitat la seva aprovació, mitjançant la inclusió d'aquest punt en el corresponent ordre del dia
d'un ple municipal. Això representa una demora injustificada en la implementació d'una mesura
acordada democràticament i que resulta d'interès general.

Per tot això, INSTEM al Ple de l’Ajuntament de Sitges a l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Que, s’acordi aprovar el Text Refós de la modificació puntual del POUM de Sitges
per a la adaptació de la regulació de l’ús hoteler a les formes de propietat admeses pel Decret
75/2020, de 4 d’agost, de Turisme de Catalunya, a les parcel·les qualificades com a Clau 13,
que va ser presentat davant aquest Ajuntament en data 22 de juliol de 2024.

SEGON.- Que es doni trasllat a la Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès del Text Refós
de la modificació puntual del POUM (XLIV) aprovat, per a l’adaptació de la regulació d'ús
hoteler a les formes de propietat admeses pel Decret 75/2020, de 4 d'agost, de Turisme de
Catalunya, a les parcel·les qualificades com a Clau 13, a l'efecte que pugui donar la seva
resolució. “

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:
Vots a favor: 11 que corresponen als grups polítics municipals de Junts per
Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Fets per Sitges (1), Partit Popular (1) i
Vox (1).
Vots en contra:10 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú
Podem (2) i Guanyem (1).
- Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica
Vist i plau
L’Alcaldessa
Aurora Carbonell i Abella

Sessió ordinària de 27 de novembre de 2024

Proposta d'acord del Grup Municipal Socialista - El Margalló sobre el Dia Internacional per a l'eliminació de la Violència de Gènere

“Exposició de motius:

Enguany hem commemorat el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència de Gènere en un
context especialment significatiu. Es compleixen vint anys des de l’aprovació de la Llei
Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, un fet històric.
Aquesta llei, pionera al món, va marcar l’inici d’un camí de drets i protecció per a les dones a
Espanya que, dues dècades després, continua sent un pilar fonamental en la lluita per la
igualtat.

La Declaració sobre l'eliminació de la violència contra la dona, aprovada a l’Assemblea General
de les Nacions Unides el 20 de desembre de 1993, va definir la violència de gènere com “tot
acte de violència que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual, o
psicològic per a la dona, així com les amenaces, la coacció o la privació arbitrària de llibertat,
tant si es produeixen a la vida pública o a la vida privada”.

No obstant això, diàriament hem de lamentar notícies amb víctimes de violència de gènere i
com cada any arribem al 25 de novembre veient-nos en l’obligació de continuar treballant per
consolidar els drets bàsics de les dones i les nenes a Catalunya i al món.

La violència contra les dones existeix malgrat els nombrosos intents de la dreta i l’extrema
dreta per minimitzar-la, per negar-la, invisibilitzar-la, banalitzar-la o despenalitzar-la. Són
reaccions pròpies d’accions d’una dreta patriarcal que reacciona brutalment i que veu en la
igualtat, la lluita pels drets de les dones i la participació de les dones en tots els àmbits socials,
una amenaça del seu estatus i condició social.

Enfront d'aquesta reacció, és la nostra responsabilitat treballar juntes, des del compromís
col·lectiu, per superar les barreres que el patriarcat i el neoliberalisme ens imposen. Només des
de la unitat serem capaces de defensar els drets conquistats i continuar avançant cap a una
societat més justa i igualitària.

Però la realitat s’oposa frontalment a tots aquests intents i es mostra alarmantment contundent.
Només el primer trimestre de 2024 es van presentar 45.899 denúncies al conjunt d’Espanya.
Són 45.8GG dones que s’han vist amenaçades i intimidades en algun moment de la seva vida i
s’han atrevit a denunciar.

La realitat és que hem de continuar aixecant la veu per les 1.281 dones que ja no podran
defensar-se perquè han estat assassinades a mans de les seves parelles o exparelles.
Enguany s’han produït ja a Catalunya 21 feminicidis.

La realitat és que 63 menors d’edat han estat assassinats (10 el 2024) i que 458 nens i nenes
han quedat orfes a conseqüència de la violència masclista des de 2013.
La realitat és que l’últim Balanç de Criminalitat del Ministeri de l’Interior en els primers sis
mesos d’aquest 2024 la xifra de denúncies per delictes contra la llibertat sexual va augmentar
un 4,9% respecte del 2023. El 10% del total de les denúncies presentades va tenir lloc a
Catalunya.

La realitat és que des de principi d'any s’han tramitat 2.465 denúncies per violacions a
Espanya.

Encara avui ens hem d’horroritzar en sentir que continuen existint casos com el de la Gisèle
Pelicot, a França, que va ser violada per més de 70 homes en estat d’inconsciència, drogada
per la persona a qui estimava i amb qui dormia totes nits des de feia cinquanta anys. Un cas en
què no només hem vist la barbàrie que pot arribar a fer un home contra una dona, sinó també
la complicitat de tots els violadors que van participar i tots aquells altres que, tot i no fer-ho, van
decidir callar i no denunciar la violència contra la Gisèle.

La violència masclista és real i existeix i és imprescindible que la vergonya canviï de bàndol (de
les víctimes als agressors). Ha viscut amagada i s’ha perpetuat fins que vam decidir aixecar la
veu i dir prou. És obligatori organitzar la contrareacció i continuar denunciant allò que és
evident: ens estan matant. Fer-la visible no és un gest, una imatge, un missatge a les víctimes
o als agressors. És una responsabilitat de la societat en conjunt que nosaltres, les i els
socialistes continuarem exigint.

La violència contra les dones i les nenes és la conseqüència més terrible de les profundes
desigualtats que pateixen les dones al món. Segons l'ONU, el 30% de les dones de més de 15
anys han estat víctimes de violència física o sexual alguna vegada a la seva vida. A Espanya
es calcula que una de cada dues dones han patit algun tipus de violència masclista. És una de
les violacions dels drets humans més esteses, persistents i demolidores del món i existeixen
poques dades que ens permetin equiparar-la a altres tipus de violència gràcies a la impunitat
amb la qual vivien els maltractadors.

Per construir la societat lliure de violències masclistes hem de posar especial èmfasi a
combatre les desigualtats des de totes les arrels, començant per condemnar els maltractadors,
però també parant especial atenció en les víctimes i els i les més joves.

L’accés dels menors a la pornografia i la banalització que fan de la violència és una
preocupació creixent a tots els sectors. El contingut al qual poden tenir accés és absolutament
deshumanitzant i, en la majoria de les ocasions, violent contra les dones. Influeix en el que els i
les joves entenen per sexe i relacions interpersonals i provoca una distorsió de la intimitat i del
respecte vers les dones.

És fonamental i indispensable, doncs, abordar la violència masclista també des dels i les més
joves per tal de conscienciar-los dels perills, perquè només a través d’educar des de la base
podem prevenir conductes sexistes i masclistes que ens permetin aconseguir a mitjà i llarg
termini una igualtat efectiva entre dones i homes.

Però tampoc ens podem oblidar d’una de les demostracions de la violència masclista més
consentides, com és la prostitució. Segons dades del Ministeri de l’Interior, més de 45.000
dones són explotades sexualment al nostre país. Són dades que, sense dubte, reflecteixen la
necessitat d'una nova legislació que persegueixi de forma efectiva el proxenetisme amb
l’objectiu d’acabar, amb la prostitució amb sancions econòmiques i de presó per als puters.
Les conseqüències d’aquestes violències per a les víctimes són les mateixes. La violència és
violència sempre independentment de les formes en què s’apliqui.

Només treballant en xarxa i des de la complicitat i sororitat contra el patriarcat, aconseguirem
batre'l i fer realitat l'agenda feminista. El nostre deure com a societat és treballar per garantir
els drets fonamentals a la vida, a la seguretat i a la llibertat a totes les dones i als seus fills i filles, construint una societat lliure de violència envers les dones i continuant avançant en drets feministes.

Per tot això,

· volem fer una crida a totes les dones i homes a no retrocedir. A unir les nostres veus i
forces per continuar construint un futur sense violència.

· reafirmem el nostre compromís amb una lluita feminista que sigui capaç de derrocar els
murs del patriarcat i del neoliberalisme, i que garanteixi a totes les dones una vida lliure
de violència.

Instem al Ple de l’Ajuntament de Sitges a l’adopció dels següents acords:

Instar al govern municipal a invertir tots els recursos materials i econòmics que
siguin necessaris per combatre la violència masclista.

Instar al govern municipal a realitzar formacions específiques i obligatòries per al
personal municipal, per prevenir i actuar contra les violències de gènere.

Instar el govern municipal a promoure la formació i prevenció en matèria de
violència de gènere, oferint recursos tècnics i formatius a les entitats i clubs
esportius de la Vila.

Instar al govern municipal a adherir-se al Pacte Nacional contra la Violència de
Gènere un cop entri en vigor.

Instar al govern municipal a què dugui a terme activitats necessàries en l’educació
en el lleure que treballin la igualtat entre els nens i nenes de la ciutat i els perills de
l’accés a la pornografia i promoure l’alfabetització mediàtica per aturar la violència
virtual que pateixen nenes i noies a les xarxes socials.

Instar al govern municipal a declarar Sitges com a vila segura i protectora per a
totes les dones i familiars víctimes d'aquestes brutals agressions amb la ubicació
de cartells visibles a les entrades i sortides de la vila, i a les ubicacions més
transitades amb la llegenda: Sitges no tolera les agressions sexistes i el telèfon
d'atenció a les víctimes 016.

Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya i d’Espanya a declarar l’estat
d’emergència masclista que permeti l’aprovació de mesures urgents contra la
violència masclista, la implicació de totes les institucions, administracions i del
conjunt de la societat per a garantir el dret a la vida de les dones.

Traslladar aquests acords al Consell Comarcal del Garraf, la Generalitat de
Catalunya, la Diputació de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, La Federació de
Municipis de Catalunya (FM) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i al
Ministeri d’Igualtat.
“

El Primer Tinent d’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el
següent resultat:
- Vots a favor:
Vots a favor: 19 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (3), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1),
Partit Popular (1) i Guanyem (1).
- Vots en contra: 1 que correspon al grup polític municipal de Vox (1).
- Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica
Vist i plau
Primer Tinent d’Alcaldessa
David Martínez Lluís

Sessió ordinària de 27 de novembre de 2024

Proposta d'acord del Grup Municipal Partit Popular instant al govern de la Generalitat a la millora de les infraestructures sanitàries en l'àmbit del Garraf

“La comarca del Garraf experimenta un dèficit notable en infraestructures sanitàries que no ha
estat resolt malgrat els compromisos adquirits des de fa més d'una dècada. L'any 2010 el
Govern de la Generalitat presidit per José Montilla va signar amb l'Ajuntament de Vilanova i la
Geltrú (Garraf) un protocol-marc d'intencions i col·laboració per promoure un Pla de
reordenació hospitalària del Garraf. Aquest protocol recollia dins dels seus objectius principals
la construcció d'un nou hospital a Vilanova i la Geltrú i la reforma de l'Hospital Residència Sant
Camil a Sant Pere de Ribes per convertir-lo en un centre sociosanitari. Des de la signatura d'aquest protocol-marc han passat catorze anys, cinc presidents i governs de la Generalitat i els compromisos adquirits segueixen sen se materialitzar-se.

Els veïns dels municipis de la comarca del Garraf, amb una població de 159.000 habitants i
amb la projecció d'arribar als 200.000 habitants en els propers anys, continuen patint una
preocupant manca de recursos assistencials en l’àmbit de la salut. La incapacitat dels diferents
governs de la Generalitat per a donar compliment als acords contrets, la obstinació per a no
incloure en els diferents pressupostos de la Generalitat la dotació necessària per a iniciar les
inversions en equipaments sanitaris ha tensionat, encara més, els equips de professionals i
serveis sanitaris existents a la comarca. Aquest fet ha provocat una sobrecàrrega en els
actuals centres de salut. L'exemple més evident de la situació que viuen els equipaments
sanitaris al Garraf són l'Hospital Sant Camil i l'Hospital de Sant Antoni Abat. Aquests dos
centres tenen profunds problemes que van més enllà de les deficiències generalitzades que
podem trobar en qualsevol altre hospital de Catalunya, com les llargues llistes d'espera,
superant greument les hores de mitjana d'atenció a urgències.

L'Hospital de Sant Camil no es va construir amb una finalitat hospitalària. Originalment era una residència per a la tercera edat, el que comporta que les seves
instal·lacions no estiguin adequades a les normatives i a les necessitats assistencials pròpies
d'un centre hospitalari. Un altre problema dels hospitals a la comarca del Garraf és la manca
d'especialitats i serveis, el que provoca desplaçaments dels usuaris a altres equipaments
sanitaris de fora de la comarca del Garraf. Aquesta situació ha generat un malestar creixent
entre la ciutadania i el personal sanitari, que continua reclamant solucions urgents. Cal que el
Govern de la Generalitat prengui mesures immediates per garantir la construcció del nou
hospital i reforçar la capacitat sanitària de la comarca del Garraf, proporcionant així un accés
adequat i equitatiu a l'atenció sanitària.

Per aquests motius, el Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya presenta la següent
moció:

1. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a agilitzar la. planificació i execució
de la construcció del nou hospital a Vilanova i la Geltrú, amb l'objectiu que la
comarca del Garraf compti amb un centre hospitalari modern i adequat a les
necessitats de la població, que garanteixi una atenció especialitzada i de qualitat.

2. Instar al Govern català a incloure en el projecte de pressupostos de la Generalitat
per a l'any 2025 la dotació per a iniciar el projecte del nou hospital a Vilanova i la
Geltrú (Garraf) per assegurar la dotació econòmica necessària per iniciar les obres
en un termini màxim d'un any. Aquesta inclusió també haurà de preveure
l'equipament necessari i la contractació de personal suficient per al funcionament
correcte del centre des de la seva obertura.

3. Reclamar millores a les infraestructures i els serveis actuals dels centres sanitaris
de la comarca del Garraf, com l'Hospital Sant Camil i l'Hospital Sant Antoni Abat,
amb l'objectiu de reduir les llistes d'espera i millorar l'atenció fins a la posada en
marxa del nou hospital. Aquestes millores han d'incloure l'ampliació dels serveis
d'urgències i la dotació de personal especialitzat a totes les àrees necessàries per
a una atenció integral.”

El Primer Tinent d’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el
següent resultat:

- Vots a favor: 19 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (3), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4),
Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1),
Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: 1 que correspon al grup polític municipal de Guanyem (1).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica
Vist i plau
Primer Tinent d’Alcaldessa
David Martínez Lluís

Sessió ordinària de 30 d'octubre de 2024

Proposta d'acord del Grup Municipal de Verds en Comú Podem per la modificació legislativa per tal de corregir els beneficis fiscals i exempcions a l'Esglèsia Catòlica i altres confessions religioses

“El 22 de juliol de 2021, el jutjat contenciós administratiu núm. 8 de Barcelona va emetre
sentència al recurs presentat per una congregació religiosa sobre l’exempció de pagar l’IBI. El
recurs va ser presentat després de la notificació de l’Ajuntament de Barcelona on demanava el
pagament de l’IBI corresponent a l’any 2019. La sentència resol l’obligatorietat de tributar a una
entitat religiosa a la ciutat de Barcelona atesa la seva activitat econòmica, independentment de
qui exerceix la seva titularitat i independentment de la titularitat sempre que hi hagi rendiment
econòmic del seu patrimoni.

La magistrada expressa en el contingut de la sentència “Es un hecho admitido que la parte
actora está dada de alta en el ejercicio de las actividades de los epígrafes 859 y 861.2 y es
titular del inmueble que está arrendado a la mercantil de la que percibe un alquiler”, fet que fa
aflorar de nou el debat social entorn a l’obligatorietat tributària justa i per a tota classe d’entitat
amb patrimoni i benefici econòmic.

Convé recordar que des de fa uns anys són molts els Ajuntaments que han empès mesures per
tal de garantir que tothom tributi per allò que li pertoca de la seva propietat o activitat, però en
el cas dels béns i activitats de l’Església catòlica, particularment, sempre s’ha estat infructuós el
seu compliment donada la situació de privilegi de la mateixa mitjançant els acords signats entre
Espanya i la Santa Seu l’any 1979 i el desplegament normatiu tributari vigent, tant de les
hisendes locals com de l’incentiu fiscal al mecenatge.

Segons estudis publicats, s’estima en uns 122 milions d’euros els que evadeix de tributar
l’Església catòlica, provinents de lloguers i inversions. Altres estudis efectuats a finals de 2020
per l’organització Europa Laica, constaten que els privilegis fiscals de l’Església catòlica, entitat
que de forma majoritària és la més beneficiada, s’estima en uns 2.000 milions d’euros a l’any. A
aquest benefici fiscal cal sumar-hi els prop de 358 milions d’euros que ha rebut de la
campanya de Renda de 2024 per concepte de destinació d’IRPF.

Malgrat aquest context, convé constatar que la norma tributària detalla de forma molt concreta
les condicions que s’han de donar des d’un punt de vista de titularitat, però també de l’activitat
subjecta a exempcions i, per tant, també d’aquelles activitats que estan obligades al
compliment dels deures tributaris.

En aquest sentit, convé recordar l’article 15 de la Ley de régimen fiscal de las entidades sin
fines lucrativos de los incentivos fiscales al mecenazgo (Llei 49/2002) que dicta “Estarán
exentos del Impuesto sobre Bienes Inmuebles los bienes de los que sean titulares, en los
términos previstos en la normativa reguladora de las Haciendas Locales, las entidades sin fines
lucrativos, excepto los afectos a explotaciones económicas no exentas del Impuesto sobre
Sociedades”.

A Sitges, existeixen quatre béns immatriculats de l’Església: una ermita i un temple, dels quals
el titular de la propietat n’és la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla; una finca rústica, de
la qual n’és titular de la propietat la Parròquia de Sant Pere de Ribes; i un habitatge, de la qual
n’és titular de la propietat la Parròquia de Santa Maria del Garraf. Les quals, sota la legislació
actual, no són gravades amb l’IBI, amb motiu dels ja esmentats acords signats entre Espanya i
la Santa Seu l’any 1979, així com del text actual de la Llei 49/2002.

Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 2017 va resoldre a favor de
l’Ajuntament de Getafe pel litigi sobre cobrament d’ICIO per obres d’un saló d’actes efectuades
per l’Església catòlica. La sentència posava en dubte la mesura de l’exempció d’aquest impost
en considera que podria tractar-se d’una “ajuda estatal prohibida”, en la mesura que 1) conferia
a la congregació a càrrec de l’escola un avantatge econòmic selectiu i 2) suposava un descens
en els ingressos de l’Ajuntament i, per tant, l’ús de fons estatals.

Atesa la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea C-74/16 de juny de 2017, la qual
serveix de precedent per al conjunt dels estats membres de la Unió Europea, ja que la funció
del TJUE és garantir que s’apliqui de la mateixa manera la legislació de la UE a cadascun dels
països membres.

Atès aquest marc jurídic que empara, protegeix i eximeix del compliment tributari a
determinades titularitats o en dificulta els procediments, fet que suposa un greuge respecte a
altres titularitats i que pot comportar una vulneració de la competència per la seva activitat com
així han expressat tribunals europeus.

Atès que no podem considerar mecanismes de cooperació aquells en què l’únic fonament és el
privilegi enfront dels altres en el pagament dels impostos als quals totes les ciutadanes i
ciutadans tenim el deure constitucional de complir sense cap excepció.

En consideració als antecedents exposats que constaten uns privilegis obsolets i que la
proposta no vol constituir cap atac a les creences religioses de cap persona sinó que pretén en
un estat aconfessional com es defineix a la Constitució vigent i amb voluntat de justícia
tributària, el Grup Municipal de Verds En Comú Podem Sitges proposa l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Instar al Govern de l’estat espanyol a la modificació del Reial Decret Legislatiu
2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes
Locals i la Llei 49/2002, de 23 desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i
incentius fiscals al mecenatge i fundacions per tal de suprimir les injustificades exempcions de
l’IBI i altres impostos dels edificis titularitat de les confessions religioses.

SEGON.- Instar al Govern de l’Estat espanyol a la revisió dels acords del Concordat amb la
Sant Seu de 1979 per tal que se suprimeixi l’exempció tributària de l’IBI i altres beneficis fiscals.

TERCER.- Traslladar els acords al Govern de l’Estat espanyol, als grups parlamentaris del
Congrés, a la FMC, l’ACM i a la FEMP. “

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:
- Vots a favor: 10 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (3), Socialista-Margalló CP (4), Verds en Comú
Podem (2) i Guanyem (1).
- Vots en contra: 7 que corresponen als grups polítics municipals de Junts per
Sitges (4), Fets per Sitges (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Abstencions: 4 que corresponen al grup polític municipal de Sitges Grup
Independent (3) i al vot particular del regidor del grup d’Esquerra Republicana
de Catalunya Sr. Albert Oliver - Rodés Sen (1).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica
Vist i plau
L’Alcaldessa
Aurora Carbonell i Abella

Sessió ordinària de 30 d'octubre de 2024

Proposta d'acord del Grup Municipal de Guanyem Sitges per la recuperació de l 'espai públic en favor del teixit associatiu i la vida comunitària a Sitges

“En els darrers temps, diverses entitats i col·lectius de Sitges han experimentat dificultats a
l'hora d'aconseguir els permisos necessaris per a l'ocupació de la via pública amb l'objectiu de
realitzar actes que enriqueixen el teixit associatiu i la vida comunitària del nostre municipi.
Aquesta situació contrasta amb la facilitat amb què s'atorguen permisos per a l'expansió de
terrasses de bars i restaurants, així com per a esdeveniments promocionals de grans
marques i festivals de gran envergadura com els Jardins de Terramar o la Copa Amèrica.
Aquesta disparitat en el tractament de les sol·licituds afecta negativament el teixit associatiu
local i limita les oportunitats de participació ciutadana en activitats culturals i socials que
fomenten la cohesió i la integració comunitària.
Des de Guanyem Sitges, les prioritats a l’hora de gestionar l’espai públic haurien de ser les
següents:

1. Revertir la privatització de l'espai públic i repensar els espais d'oci per incloure
   totes les veus, especialment les del jovent i els col·lectius locals.
2. Potenciar les estructures i col·lectius locals, facilitant-los l'accés als espais públics
   per al desenvolupament de les seves activitats.
3. Programar una oferta d'oci popular i participativa que no es basi en el
   consumisme, sinó en el foment de les relacions socials i comunitàries.
4. Defensar els espais alliberats i autogestionats, i cedir part de la gestió dels
   equipaments públics al jovent associat o organitzat.
5. Recuperar l'espai públic per a l'ús comú, lluitant contra la seva apropiació per part
   d'interessos corporatius.

Per tot això, proposem al Ple de l'Ajuntament de Sitges l’adopció dels següents

ACORDS:

1. Instem a establir un procediment transparent, equitatiu i públic per a la
concessió de permisos d'ocupació de la via pública, garantint que les entitats i
col·lectius locals tinguin prioritat respecte a les empreses privades i grans
corporacions.

2. Instem a crear una taula de participació ciutadana que inclogui representants de
les entitats i col·lectius locals per a la planificació i gestió conjunta de l'ús de l'espai
públic.

3. Instem a revisar i, si escau, modificar les ordenances municipals relacionades
amb l'ús de l'espai públic per eliminar les barreres que dificulten l'organització
d'actes per part de les entitats locals.

4. Instem a garantir la disponibilitat d'espais públics per a la realització d'activitats
comunitàries, culturals i socials, prioritzant-ne l'ús per part de les entitats sense
ànim de lucre i col·lectius locals.

5. Instem a promoure un model d'oci inclusiu i participatiu, allunyat del
consumisme i que fomenti la cohesió social, especialment entre el jovent.

6. Instem a defensar i potenciar els espais autogestionats, facilitant la cessió i l'ús
d'equipaments públics per part de col·lectius i entitats locals.

7. Instem a implementar mesures per reduir les molèsties als veïns i veïnes, com
per exemple horaris consensuats, assegurant així la convivència entre l'activitat
associativa i el dret al descans.

8. Instem a realitzar campanyes de sensibilització sobre la importància del teixit
associatiu i la vida comunitària per al benestar del municipi, fomentant la
participació ciutadana en aquestes activitats.

9. Instem a establir criteris clars i objectius per a l'autorització d'esdeveniments a
l'espai públic, assegurant que no es prioritzen els interessos comercials per sobre
dels col·lectius locals.

10. Instem a facilitar recursos i suport tècnic a les entitats i col·lectius per a la
tramitació dels permisos necessaris, reduint la burocràcia i agilitzant els
procediments. També de les infraestructures necessàries per a la realització de
l’activitat, com pot ser punt de llum, taules i cadires, escenari, etc. “

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:
- Vots a favor: 18 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4),
Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Guanyem (1),
- Vots en contra: 3 que corresponen als grups polítics municipals de Fets per
Sitges (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.
Sitges, a data de la signatura electrònica
Vist i plau
L’Alcaldessa
Aurora Carbonell i Abella

Sessió ordinària de 31 d'octubre de 2024

Proposta d'acord del Grup Municipal de Fets per Sitges per a que els animals de companyia puguin entrar als jardins i espais verds de Sitges

“Sitges afortunadament, disposa d'un ampli ventall d'espais verds i jardins oberts a la
ciutadania, en molts d'ells tenen integrats parcs infantils delimitats per tanques i que preserven
l'accés dels animals de companyia per tal de fer valer l'Ordenança municipal sobre la tinença i
protecció dels animals de Sitges.

Tot i aquest fet, parcs com el dels Jardins del Terramar, dels Eucaliptus a Botigues, Can Falç, o
Can Robert entre d'altres, en alguns ens podem trobar senyals específics de la prohibició
d'entrada d'animals de companyia, aquest fet delimita molt gaudir de les persones a passejar
en els espais oberts al públic amb els seus animals de companyia.

Entenem que no poden accedir als parcs infantils, però passejar amb els animals de
companyia pels parcs hauria de ser una normalitat; tanmateix, queda clar en quines condicions
s'han de dur els animals de companyia, segons l'Ordenança de Tinença d'animals en l'Art. 15:
- 1. Als espais o vies públiques, a les parts comunes dels immobles col·lectius, als transports
públics i als llocs i espais públics en general, els gossos aniran lligats, amb la corresponent
corretja, hauran de dur collar, estar corresponentment identificats i dur la xapa censal.
Com a societat hem fet un pas més amb la nova Llei de Protecció dels Drets i Benestar dels
Animals, tenim la corresponsabilitat com a servidors públics de vetllar i continuar treballant
amb aquest llarg camí, per aquest motiu el grup municipal de Fets per Sitges proposem al Ple
de l'Ajuntament de Sitges l'aprovació dels següents acords:

PRIMER: Que es permeti accedir els animals de companyia a les zones verdes i parcs de
Sitges seguint les normes de l'Ordenança Municipal sobre la Tinença i protecció dels animals
de Sitges.

SEGON: Que es col·loquin rètols informatius del lliure accés dels espais comuns segons
l'Ordenança vigent sobre la Tinença d'animals i senyalitzar la prohibició de l'accés els parcs
infantils amb animals de companyia.

TERCER: Reforçar els parcs amb papereres habilitades per la recollida d'excrements.

QUART: Comunicar el present acord a les regidories competents per a la seva aplicació i fer
difusió els mitjans de comunicació.

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:
- Vots a favor: 20 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4),Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1),
Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: 1 que correspon al grup polític municipal de Guanyem (1).
- Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica
Vist i plau
L’Alcaldessa
Aurora Carbonell i Abella

Sessió ordinària de 25 de setembre de 2024

Moció del Grup Municipal de Junts per Sitges de suport a la Declaració de Prada

“Tal com diu l’Estatut, “el català és la llengua pròpia de Catalunya” i com a tal forma part de la
nostra identitat cultural i nacional. No obstant això, ha estat i és una llengua minoritzada fins al
punt que en els darrers anys diferents indicadors mostren que la situació de la llengua
catalana és d’emergència lingüística, i que es troba en una situació de vulnerabilitat que
exigeix accions immediates per a la preservació, promoció i, sobretot, ús normalitzat en tots
els àmbits de la vida pública i privada.

El passat dijous 22 d’agost es va signar a Prada de Conflent, en el marc de la Universitat
Catalana d’Estiu, la “Declaració de Prada”, un document que representa un crit d’alerta
necessari davant la preocupant situació del català. Aquesta declaració, signada per
destacades personalitats del món cultural, acadèmic i polític dels Països Catalans, posa de
relleu la necessitat urgent de prendre mesures efectives per revertir la tendència regressiva en
l’ús de la nostra llengua.

En aquest sentit, la “Declaració de Prada” proposa un seguit d’accions per garantir la
pervivència i el desenvolupament del català, entre les quals es troben la defensa dels drets
lingüístics, la promoció del català en l’àmbit educatiu, la protecció del català en l’àmbit digital, i
la coordinació d’accions entre les diferents institucions i territoris dels Països Catalans.
És per tot això que el grup municipal de Junts per Sitges proposa els següents:

ACORDS

Primer.- Manifestar el suport explícit de l’Ajuntament de Sitges a la “Declaració de Prada” i a
les accions que s’hi proposen per revertir la situació de vulnerabilitat que pateix la llengua
catalana: parlar en català amb tothom, consumir i gaudir de cultura i entreteniment en llengua
catalana, ser agents actius en la creació i transmissió de consciència lingüística, col·laborar
amb entitats de defensa de la llengua, o enfortir les xarxes veïnals locals perquè incorporin el
català com a llengua de comunicació, entre d’altres accions que es poden trobar a la pàgina
web declaraciodeprada.cat.

Segon.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i les altres institucions competents a
aplicar amb fermesa les mesures proposades en la “Declaració de Prada”, especialment
aquelles relacionades amb la defensa dels drets lingüístics dels ciutadans, la protecció del
català en l’àmbit digital i la promoció del català en l’educació.

Tercer.- Continuar amplificant la promoció de l’ús del català en tots els àmbits d’actuació
municipal a través de la regidoria de política lingüística, transversalment, reforçant les
polítiques de promoció lingüística en l’àmbit local i col·laborant amb entitats i institucions per
fomentar la llengua catalana a Sitges.

Quart.- Donar trasllat d’aquests acords a la Generalitat de Catalunya, al Consell Comarcal, a
la Universitat Catalana d’Estiu, a la Plataforma per la llengua, a l’Associació Catalana de
Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya. “

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:
- Vots a favor: 15 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Sitges Grup Independent
(3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1), Guanyem (1).
- Vots en contra: 2 que corresponen als grups polítics municipals de Partit
Popular (1) i Vox (1).
- Abstencions: 4 que corresponen al grup polític municipal de Socialista-
Margalló CP (4).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica
Vist i plau
L’Alcaldessa
Aurora Carbonell i Abella

Sessió ordinària de 31 de juliol de 2024

Proposta d'acord presentada pel Grup Municipal de Junts per Sitges i el Grup Municipal Socialista - El Margalló a proposta de les famílies de nenes i nens amb Diabetes Mellitus Tipus 1, per la incorporació a escoles i instituts de personal format per l'acompanyament a nens i nenes.

“La diabetis tipus 1 és una malaltia greu i crònica autoimmune que es caracteritza per un augment de glucosa a la sang. Està causada per una alteració immunitària que porta al propi organisme a destruir les cèl·lules beta del pàncrees, que són les especialitzades en la fabricació d’insulina. La insulina és l’encarregada de deixar passar la glucosa de la sang a les cèl·lules per generar la energia que ens permet viure, Tothom necessitem insulina per viure, és a dir, tots som insulinodependents, però els nens, adolescents, joves I desprès adults amb
DMT1 necessiten injectar-la per a poder sobreviure, és l’únic tractament.

Aquesta condició produeix un gran impacte, estrès, incertesa i adaptació no només del nen, també dels pares, i l’entorn familiar, educatiu i social.

Acostuma a aparèixer a la infància, l’adolescència i la joventut i ho fa d’una manera brusca, és a dir, que no es pot prevenir ja que tampoc es coneix la causa. El pàncrees presenta una ràpida i progressiva pèrdua de la capacitat de produir insulina. A més, es pot agreujar
ràpidament si no s’aplica el tractament adequat. S’ha d’injectar insulina des del moment del diagnòstic i varies vegades al dia. Estar per sota de 70 mg/dl se li diu HIPOGLUCÈMIA, és degut a un descens de sucre en sang i s’ha d’actuar ràpid ja que, de no fer-ho i seguir baixant,
pot arribar a pèrdua de consciencia, coma diabètic i fins i tot la mort. En canvi estar per sobre de 180 mg/dl, aquesta situació es anomenada HIPERGLUCÈMIA i pot comportar complicacions a llarg termini. Les dues situacions són greus i per tant el seu nivell d’exigència per mantenir-se en rang (entre 70 i 180 mg/dl) els fa estar contínuament expectants i controlant els seus nivells.

Avui en dia tenim a l’abast el control per monitorització continua de glucosa, els sensors de glucèmia ens permeten gestionar els seus nivells i intentar mantenir-los dins el rang. El tractament consisteix en punxar-se insulina cada vegada que mengen i per baixar nivells alts i
per una altre part, donar hidrats de carboni per pujar nivells. La gestió no és gens fàcil ja que entren en joc molts factors a tenir en compte i la seva pauta d’insulina no és estàtica: Pot variar segons l’exercici físic, les emocions, els greixos i proteïnes dels menjars, si estan passant alguna malaltia…

Els nens, adolescents aprenen des de ben petits a gestionar-se, fent-se controls capil·lars (gota de sang i glucòmetre) però acompanyats en tot moment pels seus pares i mares ja que hi ha situacions que no poden fer sols. A l’escola ens trobem un gran buit per la seva seguretat, les famílies depenem de la bona voluntat dels mestres per aprendre com gestionar, donat que no tenen formació diabetològica. A les excursions, sortides i més encara a colònies, moltes escoles/instituts s’oposen a que els nens amb dbt1 puguin anar, creant un greuge i discriminació total per els nostres fills.

L’ADC, Associació de Diabetis de Catalunya posa a disposició de les escoles un llistat d’acompanyants formats per aquest efecte.

Vista la Declaració de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat que reconeix el dret de les persones amb discapacitat a l’educació i obliga als estats a assegurar un sistema d’educació inclusiu a tots els nivells, i que es facin ajustos
raonables en funció de les necessitats individuals.

Vist l’article 14 de la Constitució espanyola de 1978 on ens reconeix la igualtat de tracte davant la llei, l’art. 27.2 on diu que la educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat en el respecte i els principis democràtics de convivència i als drets i llibertats
fonamentals.

Vist el nostre EAC al seu article 17 dels drets dels menors i l’art. 21 de dret a una educació de qualitat i accedir en condicions d’igualtat. Vista la Llei 12/2009 , del 10 de juliol, d’Educació, que estableix que el sistema educatiu es regeix, entre d’altres ,pel principi d’inclusió escolar (art.2) i reconeix el dret de l’alumnat a ser atès amb practiques educatives inclusives i, si escau , de
compensació (art. 21.2.i).

D’acord amb l’anterior, la LEC també preveu que l’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva, i estableix que els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per la participació de tots els alumnes en els entorns ordinaris independent de llurs condicions i capacitats (art.81.2)

La inclusió educativa parteix de la consideració que els centre educatius han de poder donar resposta a les necessitats educatives de tot l’alumnat, que ha de poder participar en totes les activitats de l’escola. Atès que per fer-ho possible, el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, defineix quines són les funcions dels centres educatius i de l’administració educativa, la xarxa de suport a l’educació inclusiva i les mesures i suports per a l’atenció educativa de l’alumnat, amb l’objectiu que pugui assolir el màxim desenvolupament possible.

Atès que tant la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, com la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener , de protecció jurídica del menor, reconeixen el dret d’infants i adolescents que el seu interès sigui la consideració primordial en les decisions que els afecten, i els reconeixen el dret a ser escoltats i que la seva opinió sigui tinguda en compte en la determinació d’aquest interès. En el cas que ens ocupa la necessitat d’un suport específic deriva de la malaltia que pateix l’alumne, diabetis mellitus tipus 1.

D’acord amb el que promulga la llei orgànica 3/2020,de 29 de desembre, LOMLE, les administracions educatives vetllaran per què s’adoptin les mesures necessàries per assegurar la igualtat d’oportunitats, la NO DISCRIMINACIÓ per raó de naixement, sexe, origen racial o
ètnic , discapacitat, edat, malaltia, religió o creences, orientació sexual o identitat de gènere o qualsevol altre condició o circumstància personal o social i l’accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, així mateix la llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per la igualtat de tracte i la no discriminació, té per objecte garantir i promoure la igualtat de tracte i la no discriminació directa o indirecta, en el sector públic i privat.

Atès que les famílies :

1. No podem dependre de la bona voluntat de l’equip docent que amb prou feines
pot desenvolupar amb tots els recursos les aules amb totes les retallades.

2. No podem i no hem de pagar un extra per la contractació d’una persona formada
en dbt1 que els pugui acompanyar.

3. No hem de buscar la manera perquè el nostre fill/a vagi d’excursió amb garanties
de seguretat per la seva integritat física.

4. No hem de passar nervis i angoixes fins al darrer dia de la sortida per saber si
disposen d’un monitor. Les excursions, sortides i colònies són previsibles a un
curs vista.

Per tots aquest motius, les famílies sol·liciten al Ple l’Ajuntament de Sitges mitjançant aquesta
proposta, l’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER.- INSTAR als poders públics, en aquest cas la Generalitat de Catalunya i més
concretament al Departament d’Educació i al Departament de Salut , dotar de recursos
humans, econòmics i tècnics a les escoles públiques de Catalunya, sent un referent en
l’àmbit espanyol per la previsió i l’acompanyament de les famílies amb infants amb
DMT1.

SEGON.- NOTIFICAR a la Generalitat de Catalunya, concretament al Departament d
´Educació i al Departament de Salut, així com al Parlament de Catalunya. “
L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

- Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (4),
Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1),
Guanyem (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Vots en contra: Cap
- Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica

Vist i plau
L’Alcaldessa
Aurora Carbonell i Abella

Sessió ordinària de 31 de juliol de 2024

Moció presentada pel Grup Municipal Guanyem Sitges per un debat públic i ciutadà i d'àmbit comarcal sobre quin model de desenvolupament urbanístic volem amb la mirada posada a combatre el canvi climàtic a escala municipal i comarcal

“Ens cal un debat obert i públic per poder definir i concretar el model urbanístic que volem
consolidar per als anys vinents a la nostra comarca d’El Garraf. Un debat en el qual veïns i
veïnes, associacions, organitzacions sindicals polítiques i econòmiques i les institucions tinguin
un paper important. Ens cal entre altres qüestions d’interès, saber si el creixement en plans
urbanístics, per atraure més població, és legítim amb les conseqüències que comporta:
destrucció de medi natural, zones agrícoles i de bosc.

La realitat que tenim ara i avui, a nivell mundial el Canvi climàtic i la sensibilització pels seus
efectes entre la població, són consensos socials que justifiquen un canvi a l’hora de decidir
nous plans urbanístics. Els governs municipals tenen una responsabilitat de governar no
solament per la majoria de la població sinó també pels interessos comunitaris. Hem de situar,
doncs, en el centre de les polítiques municipals i comarcal criteris de sostenibilitat, de lluita
contra el canvi climàtic, de defensa i protecció del nostre medi i entorn natural i de planificació
del desenvolupament urbanístic. Criteris socials, ecològics i econòmics no depredadors.

El Garraf està immers en el procés de gentrificació, iniciat a l’àrea metropolita, estès a tots els
nostres barris i que ara ja afecta a tota la comarca. El que decideix un municipi afecta
directament veí.

Aquest procés de gentrificació en el que estem evocats, provoca entre altres coses que famílies
i persones amb rendes més baixes, monoparentals, persones que viuen soles, joves, gent
gran, persones migrades tinguin cada vegada més dificultat per mantenir habitatge pagar
lloguer o accés a la compra pels preus desorbitats.

Massa vegades la falta d’habitatge és l’argument principal per a justificar l’aprovació de plans
urbanístics expansius. I creiem que no podem fer escollir a la gent que necessita un habitatge
assequible al municipi on ha crescut o vol continuar vivint, entre la preservació de l’entorn
natural o un l’habitatge, ja que ambdues són necessàries per a la vida i el desenvolupament
vital.

Són moltes les veus i les raons que ens porten a creure que la fórmula de créixer i construint
no abaixa els preus de l'habitatge. El mercat per si sol, solament regula els interessos de pocs
per sobre de la necessitat de la majoria.

Donades les característiques de la nostra comarca, més de 160.000 habitants, i la proximitat de
les poblacions amb un continuu urbà entre municipis haurien de pensarse i debatre els plans
urbanístics municipals també amb una mirada comarcal. Des del pla urbanístic de Vallcarca a
Sitges, passant pels projectes de l’Autòdrom de Terramar i Can Jove a Ribes, l’Ortoll i
l’Eixample Nord de Vilanova fins poligon de Cubelles. A més hem de tenir en compte que els
serveis socials i públics (sanitat, educació, etc) a la comarca ja estan pràcticament saturats, per la falta d’Inversions i un augment tan significatiu de la població desbordaria els serveis públics
existents.

Des de les CUP’s d’El Garraf apostem pel debat i la reflexió cap a un consens que ens allunyi
del camí, sense retorn, cap al col·lapse ecològic, la massificació i la gentrificació de la nostra
comarca i garanteixi el dret de totes a poder viure al Garraf i un futur d’esperança col·lectiva.

ACORDS:

PRIMER.- Impulsar des de l’Ajuntament de Sitges un debat ampli, ciutadà i obert que impliqui
el màxim de sectors socials de la comarca (veïns i veïnes, associacions, organitzacions
sindicals polítiques i econòmiques i les institucions)

SEGON.- Instar als diferents governs municipals a fomentar un debat amb una mirada
comarcal amb l’objectiu de buscar acords. Fugir d’accions unilaterals i sortides en solitari, tenint
en compte que qualsevol decisió afecta al global de la comarca.

TERCER.-Treballar per la defensa de l’entorn natural i un desenvolupament urbanístic
sostenible, no contraposar el dret a l’habitatge enfront del desenvolupament respectuós i
ecològic entenent que són dos drets vitals.

QUART.- Creació d’un grup de treball ampli i divers, d’àmbit local, amb capacitat per a elaborar
i ajudar al debat comarcal i poder presentar propostes i marcar objectius.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:
- Vots a favor: 11 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú
Podem (2), Fets per Sitges (1) i Guanyem (1).
- Vots en contra: 6 que correspon al grup polític municipal de Socialista-
Margalló CP (4), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Abstencions: 4 que corresponen al grup polític municipal de Junts per Sitges
(4).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica
Vist i plau
L’Alcaldessa
Aurora Carbonell i Abella

Sessió ordinària del Ple municipal de 26 de juny de 2024

Proposta d'acord dels grups polítics municipals Esquerra Republicana de Catalunya; Junts per Sitges; Partit dels Socialistes de Catalunya - El Margalló; Sitges Grup Independent; Verds en Comú Podem Sitges; Guanyem Sitges; Fets per Sitges; Partit Popular i Vox, a favor de la millora de la xarxa pública de centres docents de Sitges

“En els últims anys, els centres educatius de Sitges han experimentat una saturació creixent, amb molts grups excedint les ràtio permeses. Aquesta tendència continuarà i fins i tot s'agreujarà en els propers anys, degut a l'augment previst de la població per causa de noves urbanitzacions residencials.

A l'increment de la demanda educativa s'han de sumar les deficiències en infraestructures educatives de Sitges, algunes de les quals precisen d'una atenció immediata, com és el cas de l’escola publica Esteve Barrachina i l’escola pública Miquel Utrillo, que pateixen mancances estructurals significatives.

Això repercuteix negativament en el funcionament habitual dels centres, dificulta la implementació dels seus projectes pedagògics i afecta sensiblement el benestar de l'alumnat.

Com a conseqüència, existeix preocupació entre les famílies i entre el personal docent, que fa front a una càrrega de treball excessiva.
Aquesta realitat expressada respecte de l’Educació Infantil i Primària té una repercussió directa sobre l’Educació Secundària, perquè haurà d’absorbir a partir del proper curs l’increment de demanda que ja ara afecta a 1r d’ESO, amb una línia més a cada Institut cada
nou curs durant els propers anys.

Recentment, representants de la Direcció General de Centres Públics del Departament d'Educació de la Generalitat i de la Direcció dels Serveis Territorials d'Educació al Penedès han reconegut aquesta situació en una reunió amb la direcció de les escoles i el consistori
municipal, celebrada a l'Ajuntament de Sitges el passat dia 11 de juny de 2024.

En aquesta trobada es va arribar a un acord per impulsar accions específiques que garanteixin que els centres educatius públics de Sitges puguin gestionar l'increment de demanda sense comprometre la qualitat de l'educació. Els compromisos que el Departament
d'Educació va assumir, en aquesta passada reunió són:

Implantació d'una nova línia al Centre Escolar Miquel Utrillo, a partir del curs 25/26, amb els recursos docents i materials que li corresponen, a fi d'absorbir l'increment de la demanda prevista per als propers cursos a Sitges.

Reforma integral i l’ampliació de l’edifici de l’escola Miquel Utrillo adaptant i adequant tots els espais necessaris (inclosos lavabos, cuina, menjador i altres) a fi de què pugui disposar d'uns serveis i instal·lacions adequades a un Centre de tres línies.

Instal·lació de mòduls adjacents a l'escola Miquel Utrillo per al curs 2025-2026 mentre no es realitza l'adequació i ampliació del Centre.

Aquests compromisos no solucionen la greu problemàtica de manca d’espai per a l’increment de la demanda que s’ha produït per al curs 2024-2025. Es tracta d'una situació que afecta molt especialment a I3 i I5 d’Educació Infantil i 1r, 2n, 4rt i 6è d’Educació Primària.

El passat dia 14 de juny, reunits a l'Ajuntament de Sitges, les Direccions de la Xarxa Pública d'Escoles, el Regidor d'Educació i l'Alcaldessa, van acordar subscriure un Protocol d'Intencions per actuar conjuntament i exigir de la Generalitat de Catalunya el compliment ferm i explícit de les promeses formulades a la reunió del dia 11.

En el marc d'aquest Protocol, les parts van estar d’acord en no demorar la implantació de mesures urgents i immediates, i es va convenir anar al Ple Municipal a fi d'obtenir el màxim suport institucional i per exigir al Departament d'Educació de la Generalitat el compliment dels compromisos assumits.

Per tot això, es presenten al Ple Municipal per a la seva aprovació els següents

ACORDS

PRIMER: MANIFESTAR EL PLE SUPORT de l'Ajuntament de Sitges a les reivindicacions de la Comunicat Educativa, i que s'expressen en el Protocol d'Intencions signat entre el Govern Municipal i la Direcció de les Escoles de la Xarxa Pública d'Escoles de Sitges de data 14 de juny de 2024.

SEGON: INSTAR del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya el compliment dels compromisos assolits en la reunió mantinguda el passat dia 11 de juny de 2024, per fer front a l'increment de la demanda escolar, i que es detallen en el cos de la present Proposta.

TERCER: OFERIR al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya la plena col·laboració i disposició de l’Administració Municipal en tot allò que sigui necessari per avançar aquest proper curs escolar 2024-2025 la implementació de les mesures
compromeses mitjançant les aportacions tècniques, logístiques i/o econòmiques que siguin necessàries.

QUART: COMUNICAR la present resolució a l'Honorable Consellera d'Educació, Sra. Anna Simó i Castelló, al Sr. Simó López i Xirau, Director General de Centres Públics, a la Sra. Pilar Rodríguez Forn, Directora dels Serveis Territorials d'Educació al Penedès i a les Direccions de tots els Centres escolars i Instituts que integren la Xarxa Pública de Sitges.

PROTOCOL D'INTENCIONS PER A LA MILLORA DE LA XARXA PÚBLICA D'ESCOLES DE
SITGES

I. Entitats que hi intervenen

AJUNTAMENT DE SITGES, representat per la seva Alcaldessa, Sra. Aurora Carboell Abella i pel Sr. Albert Oliver-Rodès Sen, regidor delegat d'Educació.

Els directors i directores dels Centres Educatius de Sitges:

ARANTXA GASCÓN I GUTIÉRREZ, Directora de l’Escola Esteve Barrachina
PAU CANUT I POL, Director de l’Escola Miquel Utrillo, representat en aquest acte pel Cap d’estudis ENRIC CANALDA I PLA.
RAMON BERINGUES I REIG, director de l’ESCOLA PIA DE SITGES
VINYET LLAMAS PORTERO, directora de l’Escola AGNÈS DE SITGES
EVA MARIA TORRES I FARRARONS, directora de l’Escola MARIA OSSÓ

II. Manifesten

El Consell Escolar Municipal de Sitges ha posat de manifest l'existència d'una situació de saturació Als centres educatius de Sitges, els quals estan, en tots els casos, al límit de les ràtio o ja les superen àmpliament en molts grups.

Les previsions de creixement de població, conseqüència de les recents urbanitzacions residencials, i l'experiència i antecedents dels darrers anys, mostren que aquesta situació es reproduirà el curs vinent i empitjorarà encara més els propers cursos.

A tot això s'hi afegeixen les deficiències dels equipaments educatius, els quals requereixen d’una atenció urgent. És el cas de les escoles Esteve Barrachina i Miquel Utrillo, que presenten mancances estructurals evidents.

Es tracta d'una situació que afecta el funcionament ordinari dels centres, que fa pràcticament impossible aplicar els projectes pedagògics, amb conseqüències immediates i sensibles en el benestar i la qualitat del servei públic que s'ofereix a l’alumnat, genera preocupació en les famílies i que implica sobre les persones docents suportar un gran desgast personal i professional per causa de la sobrecàrrega de treball que tot això genera.

III. Exposen

En termes generals, aquesta situació ha estat reconeguda per representants de la Direcció General de Centres Públics del Departament d'Educació i de la Direcció dels Serveis Territorials d'Educació al Penedès en reunió mantinguda el passat dia 11 de juny de 2024 amb la direcció de les Escoles i del Consistori municipal.

En aquesta reunió es va assolir l’ACORD de totes les parts de treballar coordinadament i d’impulsar mesures concretes, des de les respectives responsabilitats, per assegurar que els centres docents de la xarxa pública de Sitges puguin absorbir aquest increment de la demanda sense menyscabament de la qualitat educativa.

Entenem que això requerirà un increment significatiu de les dotacions i dels recursos assignats i una millora i dignificació de tots els equipaments educatius.

Amb caràcter més immediat, ens preocupa com afrontar el proper curs 2024-2025, i garantir que comenci amb la màxima normalitat i donar resposta eficaç a les exigències de tota la comunitat educativa, situació que avui no està resolta.

Per atendre tots aquests objectius, prenem el compromís ferm d’actuar de forma conjunta, a fí d’assegurar el compliment de tots els acords adoptats amb els representants del Departament d’Educació, en una reunió mantinguda el passat dia 11 de juny.

IV. Per tot això dit, les parts signatàries formulem el següent

PRIMER: S’exigeix el compliment els acords assolits en la reunió del passat dia 11 de juny amb
el Departament d’Educació, consistents en:

La implantació, amb caràcter definitiu, a partir del curs 25/26, una nova línia, amb els recursos docents i materials que li corresponen, al Centre Escolar Miquel Utrillo, a fi d'absorbir l'increment de la demanda prevista per als propers cursos a Sitges.

Per tal d'absorbir aquesta nova línia, el Departament d’Educació efectuarà la reforma integral i l’ampliació de l’edifici de l’escola Miquel Utrillo adaptant i adequant tots els espais necessaris ( inclosos lavabos, cuina, menjador i altres ) a fí de que pugui disposar d’uns
serveis i instal·lacions adequades a un Centre de tres línies.

Transitòriament, i mentre no es realitza l'adequació i ampliació del Centre, de cara al curs 2025-2026 s'instal·laran mòduls, adjacents a la pròpia escola, per tal d’absorbir l’increment de la demanda. El Departament d'Educació assegurarà la seva instal·lació el curs 2025-
2026, oferint l'Ajuntament el suport tècnic, logístic i econòmic que sigui necessari per avançar la seva instal·lació si fos possible.

SEGON: Aquests compromisos no solucionen la greu problemàtica de manca d’espai per a l’increment de la demanda que s’ha produït per el curs 2024-2025, que el Departament d’Educació ha d’entomar, situació que afecta molt especialment a I3 i I5 d’Educació Infantil i
1er, 2n, 4rt i 6è d’Educació Primària.

TERCER: Aquesta realitat expressada respecta de l’Educació Infantil i Primària te una repercussió directe sobre l’Educació Secundària, que haurà d’absorbir a partir del proper curs l’increment de demanda que ja ara afecta a 1er d’ESO, amb una línia més a cada Institut cada nou curs durant els propers anys.

El Departament d’Educació ha de trobar solucions efectives per aquesta situació, com la creació d’un Institut Escola, per al curs 2024/2025, que en cap cas pot condicionar el compliment dels acords assolits expressats en el punt PRIMER del present document.

QUART: En defensa d’aquestes reivindicacions, el Ple Municipal refermarà una declaració, a fi d’adreçar-la al Departament d’Educació per exigir-ne el compliment i per manifestar la plena col·laboració i disposició de l’Administració Municipal un servei educatiu digne i de qualitat.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

• Vots a favor: 20 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
  Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (3),
  Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1),
  Guanyem (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
• Vots en contra: Cap
• Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica

Vist i plau

L’Alcaldessa, Aurora Carbonell i Abella

Sessió ordinària de Ple municipal de 26 de juny de 2024

Proposta d'acord dels grups municipals Socialista - El Margalló i Junts per Sitges, per la convivència i el respecte i contra el vandalisme i l'assenyalament

La darrera setmana, hem assistit a diversos actes de vandalisme contra les seus del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Junts per Sitges (JxS) a la nostra Vila, i també altres poblacions com Girona, Vilanova i la Geltrú i Manresa. Actes perpetrats per certes entitats i també autoproclamats col·lectius socials. Aquests actes constitueixen una forma de violència i un menyspreu cap al debat polític i la convivència democràtica.

Entenem que la diversitat d’opinions és essencial per a la vitalitat de la nostra democràcia, però aquesta diversitat mai no pot justificar la violència, ni la coacció, ni l’assenyalament. Els actes de vandalisme no només danyen les nostres seus, sinó que també atempten contra els valors de respecte i convivència que són la base de la nostra societat.

A més, volem alertar del perillós creixement de les actituds feixistes. Aquestes actituds, en qualsevol de les seves formes, representa una amenaça per a la democràcia i els drets humans, i per això és imprescindible que ens unim per defensar aquests valors fonamentals.

Per tot això, instem al Plenari de l’Ajuntament de Sitges a l’aprovació dels següents acords:

1. Condemna dels actes de vandalisme: El nostre ajuntament condemna fermament els recents actes de vandalisme contra les seus del PSC i Junts, i qualsevol altre acte de violència que busqui intimidar o silenciar altres veus polítiques.

2. Impulsar el diàleg i el respecte: Ens comprometem a promoure el diàleg, el respecte i la convivència en totes les nostres activitats i iniciatives, rebutjant qualsevol forma de violència, assenyalament o coacció.

3. Denúncia de les actituds feixistes: Rebutgem qualsevol manifestació de feixisme, i ens comprometem a treballar activament per prevenir la seva aparició i expansió en la nostra comunitat.

4. Defensa dels principis democràtics i ètics: Ens comprometem a defensar els principis democràtics i ètics com a pilars fonamentals de la nostra societat, promovent la unitat i la cohesió social.

5. Suport a les persones i organitzacions afectades per la violència política: Expressar el nostre suport a les persones i organitzacions que han estat víctimes d’actes de violència política, oferint-los el nostre suport i solidaritat.

6. Traslladar aquests acords a les Comissions Executives del PSC de Sitges, Girona i Vilanova i la Geltrú i de Junts Per Catalunya de Sitges i Manresa; les entintats municipalistes, Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya; i a la Síndica de Greuges de Catalunya.

Amb l’aprovació d’aquests acords, reafirmem el nostre compromís amb una societat més justa, respectuosa i democràtica, on la convivència i el diàleg siguin els pilars fonamentals de la nostra vida en comunitat. “

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

• Vots a favor: 7 que corresponen als grups polítics municipals Junts per Sitges (4) i Socialista-Margalló CP (3).
• Vots en contra: 1 que correspon al grup polític municipal de Guanyem (1)
• Abstencions: 12 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1), Partit Popular (1) i Vox (1).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica

Vist i plau

L’Alcaldessa, Aurora Carbonell i Abella

Sessió ordinària del Ple municipal de 26 de juny de 2024

Proposta d'acord del Grup Municipal de Junts per Sitges per a la conservació dels elements més característics de la pedra seca del Garraf

“A la 13a Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici el dia 28 de novembre del 2018, es va declarar “l'Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat . Era una proposta de 8 estats europeus, de la conca nord del Mediterrani: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya.

“Una construcció de pedra en sec o pedra seca és aquella que s’ha aixecat col·locant pedra sobre pedra sense cap element d’unió entre elles, ni fang, ni argamassa, ni per descomptat ciment, tot procurant trobar el punt d’equilibri entre elles amb l’auxili de petites falques de la mateixa pedra.

Aquestes construccions s’han realitzat com a conseqüència, generalment, del despedregament dels camps a l’hora de preparar-los per al seu cultiu. La pedra sobrera així obtinguda ha estat utilitzada de manera intel·ligent per a la confecció de les infraestructures
necessàries.

Com que el material s’extreu de l’entorn immediat, les construccions bastides amb aquesta tècnica s’integren de manera harmònica en el context natural, donant com a resultat paisatges proporcionats. Aquesta proximitat entre l’origen del material i les construccions també fa que, quan s’ensorren per manca d’ús, es reintegrin dins del paisatge sense discordances.

L’aparença d’aquestes construccions està condicionada pel tipus de pedra, la funcionalitat que han d’acomplir i les tradicions constructives locals.

Les construccions més comunes són: Barraques i Cabanes, Camins i Carrerades, Marges, Pletes, Escales / Pujadors / Saltadors, Cossiols, Aljubs, Pous, Sínies, Trones, Arneres, Forns…”

A Catalunya les mostres de pedra seca en tots els seus vessants són innombrables; a la comarca del Garraf n'hi ha 1295 d’inventariades, repartides de la següent manera, segons dades recollides per l’Observatori del Paisatge de Catalunya:

Vilanova i la Geltrú: 349
Sant Pere de Ribes: 325
Olivella: 252
Canyelles: 192
Sitges: 159
Cubelles: 18

Recentment, arran d’unes obres que s’estan realitzant al polígon Santa Magdalena, al final de la rambla dels Països Catalans, a Vilanova i la Geltrú es va tallar el camí que porta a Sant Pere de Ribes i es va enderrocar la mulassa inventariada amb el número 2182, datada el 1870.

Es dona la circumstància que malgrat que l’art de la pedra seca està considerat patrimoni immaterial, els seus elements no estan pas protegits i succeeixen fets com aquest, que destrueixen el nostre patrimoni i la nostra història, i poc hi podem fer.

Al Garraf existeixen 3 associacions: l’Associació per la pedra seca del Garraf, el Drac Verd de Sitges i Associació La Molassa que, amb voluntaris i de manera totalment altruista, protegeixen aquest patrimoni i miren de donar-lo a conèixer i restaurar-lo, realitzant visites, cursets de construcció de pedra seca i restauracions de determinats elements, trobant-se també en molts
moments amb la dificultat d’estar intervenint sobre elements que són de propietat privada i amb pocs recursos per tirar-ho endavant.
Des de l’Ajuntament de Sitges aquesta iniciativa, per protegir aquest patrimoni, aprovada als altres ajuntaments de la comarca i al mateix Consell Comarcal.

És per tot això que proposem que el grup municipal de Junts per Sitges proposem al Ple de l’Ajuntament de Sitges l'aprovació de l'acord següent:

ACORDS

PRIMER. Aprovar en sessió plenària de cada ajuntament dels municipis del Garraf l’inventari del patrimoni de pedra seca, tenint en compte les dades de l’Observatori del paisatge de Catalunya.

SEGON. Elaborar un estudi que determini quins elements de la comarca caldria protegir per les seves determinades especificitats.

TERCER. Declarar BCIL (Bé cultural d’interès local) els elements més característics de la comarca del Garraf , aprovant el ple de cada ajuntament de la comarca els seus propis i en el cas d’Olivella aquesta aprovació la faria el Consell Comarcal del Garraf.

QUART. Crear rutes específiques, a peu o amb bicicleta, per tal de poder visitar aquests elements i donar-los a conèixer, amb un mínim d’un per municipi del Garraf.

CINQUÈ. Senyalitzar aquestes rutes de manera clara, així com determinats elements que es considerin diferencials.

SISÈ. Realitzar cada any la restauració d’algun element de pedra seca de la comarca.

SETÈ. Dur a terme aquest acord, treballant-lo amb les tres associacions de la comarca l’Associació per la pedra seca del Garraf, el
Drac Verd de Sitges i La Molassa i els tècnics de cada municipi, coordinats pels tècnics del Consell Comarcal del Garraf.

VUITÈ. Instar al Consell Comarcal del Garraf que coordini totes les accions que se’n deriven: elaboració dels inventaris, instar a declaració de BCIL (bé cultural d’interès local) de cada municipi que correspongui dels elements escollits, marcatge de les rutes i restauració d’alguns elements, així com cercar i trobar oportunitats de finançament i subvencions per
poder-ho dur a terme.

NOVÈ. Comunicar aquest acord a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya a l’associació APSAT, Associació per la pedra seca i l’arquitectura tradicional i l’Associació El Drac Verd de Sitges.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

• Vots a favor: 20 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (3), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1), Guanyem (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
• Vots en contra: Cap
• Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica

Vist i plau

L’Alcaldessa, Aurora Carbonell i Abella

Sessió de Ple municipal de 26 de juny de 2024

Proposta d'acord de l'Associació Dret a morir dignament de Catalunya que presenten el Grup Municipal Esquerra Republicana de Sitges, Sitges Grup Independent, Verds en Comú Podem Sitges, Junts per Sitges, Partit dels Socialistes de Catalunya - El Margalló i Guayem, en suport al dret a morir dignament

Exposició de motius

1. La declaració universal dels Drets Humans (1948) assenyala en el seu 1͘ article primer que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”.͘ Així mateix, la Constitució espanyola (1978) en el seu article 10 declara el dret a “la dignitat de la persona i el lliure desenvolupament de la seva personalitat” ͘ i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 declara en el seu article 20 el dret a viure amb dignitat el procés de la mort.

2. Catalunya ha desenvolupat una legislació pròpia sobre el dret a viure amb dignitat el procés de la mort, concretada en la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernents a la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica corresponent, així com en el Decret 175/2002, de 25 de juny, pel qual es regula el Registre de voluntats anticipades i en la Llei 2/2024, de 6 de febrer, que modifica l’article 8.2 de la Llei 21/2000.

3. La concreció d’aquestes disposicions legals queda també reflectida en la pionera Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària (2001), revisada i aprovada pel Departament de Salut el juny de 2015, que en el capítol d’autonomia i presa de decisions, apartat 5.1.8., indica entre d’altres que: «la persona té dret Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC) en particular, n’estigui degudament format i informat tant sobre aquest document com sobre la llei d’eutanàsia.

Per tot l’anterior, el Ple de l’ajuntament de Sitges aprova la següent moció/declaració

ACORDS:

Instar a

PRIMER.- Afirmar que la llibertat de la persona no s’ha de perdre en cap moment de la vida, ni tampoc en el procés final que ens porta a la mort.

SEGON.- Donar suport i divulgar el dret de les persones a ser assistides al final de la vida segons els desigs expressats en la seva Declaració de Voluntats Anticipades (DVA).

TERCER.- Donar suport i divulgar els continguts i procediments de la Llei 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia.

QUART.- Dotar d’informació i formació específica als treballadors i treballadores municipals, en particular als dels serveis socials, centres culturals, Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC), centres municipals de salut, policia municipal, residències, centres de dia, assistència a domicili, etc, sobre els drets de la ciutadania al final de la vida i el DVA.

CINQUÈ.- Incloure l’Associació DMD Catalunya (DMD-Cat) en consells sectorials o d’altres òrgans de col·laboració ajuntament-entitats que corresponguin i donar-los suport per treballar amb els centres educatius i sanitaris per potenciar activitats de reflexió entorn al dret a una mort digna.

SISÈ.- Establir amb l’Associació DMD-Cat un acord de col·laboració per al desenvolupament dels punts anteriors que asseguri la divulgació entre la població i la formació necessària entre el personal municipal. Es donarà visibilitat i suport als actes que porti a terme DMD-Cat al nostre municipi i es destinarà un espai a l’OAC i a altres punts d’informació municipal per a la divulgació de material de DMD-Cat o que pugui elaborar el propi ajuntament.

SETÈ- Continuar mantenint l’assistència de Programes d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) 24 hores al dia i 7 dies a la setmana, amb la qualitat del servei que s’està donant en l’actualitat, així com reforçar i millorar els serveis pal·liatius domiciliaris al municipi amb l’increment del temps d’atenció per pacient i amb la formació dels SAD (Serveis d’Ajut a Domicili).

VUITÈ.- Publicar aquesta moció a (web de l’ajuntament, butlletí, TV-ràdio municipal...).

NOVÈ.- L’Ajuntament editarà material propi amb l’assessorament de DMD-Cat.

DESÈ.- Donar trasllat d’aquest acord a l’Associació pel Dret a Morir Dignament, a l’ACM, a la FMC, al Parlament, al Govern i als mitjans de comunicació locals.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

• Vots a favor: 17 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-Margalló CP (3), Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2) i Guanyem (1),
• Vots en contra: 3 que corresponen als grups polítics municipals de Fets per
  Sitges (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
• Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica

Vist i plau

L’Alcaldessa, Aurora Carbonell i Abella

Sessió de Ple ordinari de 29 de maig de 2024

Proposta d’Acord al Ple de l’Ajuntament per a sol·licitar mesures immediates que millorin el servei d'autobusos, amb especial atenció a la línia E16 i a la ruta que connecta Sitges amb l'Aeroport de Barcelona.

Antecedents

La mobilitat a la comarca del Garraf pateix d'una manca d'infraestructures de forma històrica així com de serveis, que donin resposta a les necessitats reals dels veïns i veïnes que es desplacen fora de la comarca per motius laborals, per estudiar, per oci o per accedir a altres serveis públics. La ciutadania de la Comarca, i la de Sitges especialment, reclamen un conjunt d’actuacions amb relació tant al servei de Rodalies com del transport interurbà per carretera.

Cada dia més de 1.800 passatgers es traslladen amb la línia E16 Sitges-Barcelona. Aquest número de passatgers augmenta progressivament cada any, i en moments determinats es veu agreujat per les incidències que es poden produir al servei de Rodalies de Catalunya.

Exposició de motius

Des de fa uns anys, s'ha observat un increment sostingut del nombre d'usuaris dels autobusos amb destinació Barcelona. Aquest augment, especialment notable en la línia E16, ha coincidit amb un deteriorament progressiu del servei, agreujat per les incidències del servei de Rodalies de Catalunya. A demés hem de tenir en compte les futures obres als túnels ferroviaris de les costes que tindran una gran afectació al servei.

En els serveis d'hores puntes d'anada o tornada a Barcelona es produeix un col·lapse del servei, donat que els autobusos ja arriben complerts des dels municipis veïns, aquest fet ocasiona que hi hagi viatgers que es queden a les parades de Sitges, o bé, que han de viatjar a peu dret o asseguts al terra dels autobusos durant tot el trajecte.

La línia que connecta Sitges amb l'Aeroport comença a operar a les 6:00 del matí però amb una freqüència insuficient d'un autobús cada hora afectant a la mobilitat dels usuaris que utilitzen aquest transport per anar a l’Hospital Oncològic de Catalunya, l’Hospital de Bellvitge, o l’Aeroport. A més, des de maig fins a novembre, l'increment de visitants i turistes a la Vila de Sitges fa que l'accés a aquest autobús en hores punta sigui encara més complicat, amb usuaris que perden vols i cites mèdiques per no poder pujar a l’autobús, així con retards als viatgers que es desplacen per motius laborals.

Per tot l’exposat, instem al Ple de l’Ajuntament de Sitges a l’aprovació dels següents acords:

Primer.

Sol·licitar al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya un increment immediat del nombre d’autobusos en la línia E16, operada per la companyia Grup PlanaBus Garraf, especialment en hores punta, per garantir que els usuaris puguin accedir al servei des de tots els punts d'origen, incloent Sant Pere de Ribes, Roquetes i Sitges.

Segon.

Sol·licitar al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i la companyia Grup Plana-Bus Garraf que la línia que connecta Sitges amb l'Aeroport augmenti la freqüència de servei a cada 30 minuts, especialment entre les 6.00 del matí i les 22.00 de la nit, per assegurar una cobertura adequada per a tots els usuaris, incloent els que tenen vols matinals o cites mèdiques.

Tercer.

Sol·licitar al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i a la companyia Grup Plana – Bus Garraf i que Implementi mesures especials durant els mesos de maig a novembre, per fer front a l'augment de la demanda per part dels turistes.

Quart.

Instar a l’equip de govern municipal a la realització d'un estudi detallat de la demanda actual i futura, per ajustar els horaris i les rutes dels autobusos a les necessitats reals dels usuaris, i per planificar expansions o modificacions de les línies existents.

Cinquè.

Instar al govern municipal a la creació una comissió de seguiment, integrada per representants de l'Ajuntament de tots els grups municipals, la companyia Grup Plana-Bus Garraf, i associacions d'usuaris, per avaluar periòdicament el servei d'autobusos i proposar millores contínues.

Sisè.

Al mateix temps, actualitzar per l'any 2024 i 2025 els plans de transport, en el marc de la Taula de Mobilitat del Penedès, per tal d'adaptar l'oferta dels serveis a la demanda creixent i a planificar o estudiar nous serveis de millora de connexions (connexions amb la resta del Garraf i el Penedès, bus al Campus de Bellaterra, entre d'altres).

Setè.

Instar a que els grups municipals de Sitges treballin conjuntament per a la presentació a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya d’una petició per a la millora del servei de transport públic interurbà que presta servei a Sitges.

Vuitè.

Traslladar aquesta acords al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, al Consell Comarcal del Garraf, a la Taula de Mobilitat del Penedès, a les associacions veïnals, comercials i empresarials de Sitges i a les empreses concessionàries del transport interurbà per carretera.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

• Vots a favor: 19 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
  Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (3), Socialista-Margalló CP (4),
  Sitges Grup Independent (3), Verds en Comú Podem (2), Fets per Sitges (1),
  Partit Popular (1) i Vox (1).
• Vots en contra: Cap
• Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica

Vist i plau

L’Alcaldessa, Aurora Carbonell i Abella

Sessió de Ple ordinari de 29 de maig de 2024

Moció del grup polític municipal de Guanyem Sitges per sol·licitar una parada de bus de la línia E16 Sitges -Barcelona als barris de l'Hospital, Les Cases Noves i Els Molins

“L’Estatut d’Autonomia de Catalunya a l’article 169 fixa la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya sobre els transports terrestres de viatgers per carretera que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya.

L’any 2028 s’acaben les actuals concessions de transport interurbà per carretera que depenen de la Generalitat de Catalunya i s’haurà de fer un concurs per adjudicar les noves titularitats. Això afecta un total de 849 línies que mouen 70 milions de viatgers anuals i que configuren el sistema de transport públic majoritari (i en molts casos, l’únic) d’una part important del territori català. Només les línies de titularitat municipal o les d’AMB queden fora d’aquesta renovació.

L’origen d’aquesta coincidència en una data única l’hem de buscar en la discutida, i discutible, pròrroga que va fer el darrer govern de Jordi Pujol l’any 2003, allargant totes les concessions fins a una data que ara ja no sembla tan lluny: el 2028.

A principis dels anys noranta, l’empresa Cintoi Bus, S.L., que des del 2020 la seva denominació comercial és la de BusGarraf, va adquirir les línies de les Roquetes – Sitges i de Barcelona – Sitges donant servei a la Costa del Garraf cap a Barcelona i l’aeroport.

Des de l’any 2013, la Generalitat va reformular les línies interurbanes per carretera amb més demandada de cada demarcació, sota la denominació ‘Exprés.cat’, per donar resposta al gran increment de demanda de serveis de transport interurbà en autobús que s’ha anat produint des del 2007. Aquestes xarxes d’altes prestacions són serveis d’autobusos que es caracteritzen per l’alta freqüència, l’ús de vehicles moderns i accessibles, la velocitat comercial alta, informació en temps real, circulació per carrils segregats i una gran demanda.

La línia Barcelona – Sitges, és de les línies que es va integrar sota la denominació ‘Exprés.cat’ i va passar a dir-se ‘e16 Barcelona – Sitges’. L’oferta actual entre Sitges i Barcelona és de 39 expedicions diàries d’anada i 34 expedicions diàries de tornada de dilluns a divendres feiners. Circula per la C-32 i la C-31.

El seu pas per Sitges compta amb 3 parades: Can Robert, Av.Sofia/Passeig Vilanova, el Vinyet (La Masia), i Càmping Sitges. El servei accedeix al municipi en direcció Barcelona des de Les Roquetes del Garraf (Sant Pere de Ribes) per la carretera de la Mata (C-246a), i des de Barcelona direcció Sitges, per la sortida centre de la C32.

Segons el padró municipal de Sitges, la major part de la població resideix a la zona centre, barris dels Ametllers/Poble Sec, Hospital, Cases Noves/Sant Sebastià, i Els Molins, cosa que contrasta amb la ubicació actual de les parades de la línia e16 Barcelona – Sitges.

L’única excepció és la parada de Can Robert que exerceix de central, cobrint per proximitat els residents que viuen a la zona centre i part del barri dels Ametllers/Poble Sec. En canvi, les parades d’Av.Sofia/Passeig Vilanova i el Vinyet (La Masia) cobreixen els barris del Vinyet i Terramar, i la del Càmping Sitges cobreix Can Pei, Can Girona i Rocamar (Sant Pere de Ribes), zones amb menys població resident i, per tant, amb menys demanda.

Actualment, la ciutadania que viu a la Plaça dels Castellers del barri de les Cases Noves o a la plaça del Doctor Robert del barri de Sant Sebastià ha de fer un recorregut a peu d’uns 15 minuts fins a arribar a Can Robert. Aquells i aquelles que viuen a la part alta del Poble Sec (zona del Poliesportiu de Pins Bens), ha de fer un recorregut d’uns 13 minuts a peu, per no dir que des d’Aiguadolç, Quint Mar i Llevantina que encara ho és molt més.

Certament, es podria indicar que aquests residents disposen de bus urbà de titularitat municipal per connectar amb la parada de Can Robert. Ara bé, aquesta connexió té horaris limitats i és ineficient, ja que l'L3 no arriba fins a la mateixa parada de Can Robert, i l'L1 el temps de recorregut per arribar fins a Can Robert des del Poble Sec és excessiu.

Per tot plegat, des de Guanyem Sitges i:

- Atès que convindria una facilitat en l’accés al transport públic per part de la ciutadania segons les fites de l’ODS 11 per al 2030.

- Atès que el 15 de desembre, segons l’ACORD GOV/158/2020, de 15 de desembre, pel qual es crea la Taula de Mobilitat del Penedès on l’Ajuntament de Sitges hi forma part, i és l’òrgan encarregat d’elaborar les propostes per a planificació dels serveis de transport públic i de proposar mesures per al foment de la cultura de la mobilitat sostenible entre els ciutadans.

- Atès que l’any 2028 s’acaben les actuals concessions de transport interurbà per carretera que depenen de la Generalitat de Catalunya.

- Atès que Sitges disposa de dos accessos des de l’autopista C32: Centre i Aiguadolç, i per tant la línia ‘e16 Barcelona - Sitges’ no tindria impediment per accedir al municipi o anar direcció Barcelona per l’avinguda dels Capellans, carretera de les Costes i C-32 per Aiguadolç, en substitució de l’actual recorregut.

Instem l’adopció dels següents ACORDS al Ple Municipal de l’Ajuntament de Sitges:

1. Que la Regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Sitges estudi la proposta d’habilitar una nova parada de la línia de Bus ‘e16 Barcelona – Sitges’ a la zona dels barris de l’Hospital, les Cases Noves i Els Molins, a partir dels fluxos de validacions dels usuaris a les parades actuals i de la previsió de futurs usuaris potencials de la nova zona a cobrir.

2. Que en cas que la Regidoria de Mobilitat trobi convenient aquesta nova parada, elevi la proposta a la  Taula de Mobilitat del Penedès per tal que es faci efectiu el canvi en el recorregut de la línia de Bus ‘e16 Barcelona-Sitges’.

3. Que en cas que finalment s’habiliti aquesta nova parada, s’informi del fet a la ciutadania de Sitges, en especial als residents dels barris del Poble Sec, Hospital, Cases Noves, Els Molins, Aiguadolç, Sant Sebastià, Quint Mar i Llevantina, mitjançant una campanya de comunicació que serveixi per promoure l’ús del transport públic.

4. Traslladar la moció i els presents acords al departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, al Consell Comarcal del Garraf, a tots els membres de la Taula de Mobilitat del Penedès, a l’empresa concessionària de la línia (Cintoi Bus,S.L) i a l’Associació per a la Promoció del Transport Públic.”

Aprovada

Sessió de Ple ordinari de 31 de gener de 2024

Exposició:

Actualment en la nostra societat hi ha un percentatge de persones que pateixen hipersensibilitat auditiva o hiperacúsia, son patologies d’una extrema sensibilitat o reacció exagerada enfront dels estímuls auditius de l'entorn. Això es pot manifestar com una percepció intensificada de sons quotidians, com el soroll de fons, converses, música o fins i tot sons suaus que per a la majoria de les persones no representen un problema.

També les persones amb autisme que experimenten hipersensibilitat auditiva poden sentir-se abocades o angoixades davant estímuls sonors que d'altres poden ignorar o tolerar fàcilment. Aquesta reacció pot generar ansietat, estrès i fins i tot portar a l'aïllament social, ja que busquen evitar situacions que els resultin desencadenants. Per exemple, és freqüent observar conductes exagerades davant de sorolls la intensitat dels quals no és gaire alta, com per exemple la veu concreta d'una persona o fins i tot aquesta por o ansietat pot aparèixer abans que el soroll es manifesti.

Atès que el trastorn de l'espectre autista és un trastorn neurobiològic del desenvolupament i que perdurarà al llarg de tot el cicle vital, com també d’altres persones amb trastorns cognitius o amb altres capacitats i que les persones que pateixen aquestes patologies són especialment sensibles als estímuls sensorials, especialment a sorolls com ara petards, botzines, sirenes, música a gran volum, sorolls estridents, que són habitualment utilitzats en les atraccions de fires o bé en molts esdeveniments com la Cavalcada de Reis, el Carnaval o Festa Major, així com les d’iniciativa privada regulades per l’Ajuntament.

Atès que una persona amb sensibilitat auditiva, amb TEA o amb altres capacitats es troba en un espai en el qual es donen situacions com les anteriors esmenades pot entrar en pànic i que aquesta peculiaritat fa que algunes famílies tinguin
extremadament difícil gaudir dels esdeveniments o portar els seus fills a les atraccions i fomentar la inclusió.

Atès que tenim com a referents altres municipis que ja han posat en pràctica aquesta iniciativa inclusiva per als nens i nenes amb Trastorn de l'Espectre Autista i d’altres capacitats i que entenem que aquesta mesures que proposem no implica cap molèstia per a la resta de les persones, ja que el que es pretén amb ella no és un silenci absolut, sinó que durant aquestes hores o espais es prescindeixi de sorolls que són perfectament evitables.

Vist que la carta de Drets de les persones amb autisme adoptada pel Parlament Europeu el 9 de maig de 1996, en el seu punt XIII recull "Les persones amb autisme han de tenir ple dret a l'accés a la cultura, a les distraccions, al lleure, a les activitats esportives i de poder gaudir-plenament ". En el mateix sentit es manifesten entre moltes altres les següents:

- Resolució 67/82 de l'Assemblea de les Nacions Unides, de 12 de desembre de 2012 de atenció de les necessitats socioeconòmiques de les persones, les famílies i les societats afectades pels trastorns l'espectre autista, els trastorns del desenvolupament i les discapacitats connexes. - Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social.

I, per tant, és per tots els motius exposats anteriorment que instem a l’Ajuntament de Sitges a l’adopció dels següents acords:

Acords:

Primer: Instar a l’Ajuntament perquè habiliti espais físics en els esdeveniments organitzats pel mateix i les de caràcter públic- privat lliures de soroll, degudament senyalitzats i publicitats prèviament amb els canals oficials, amb les mesures de seguretat i d’accessibilitat òptimes perquè les persones amb sensibilitats especials, TEA i amb altres capacitats puguin gaudir també dels esdeveniments amb un espai segur.

Segon: Instar a l’Ajuntament que en les diverses fires arreu de la Vila s’habiliti uns horaris consensuats amb els firaires i les diferents Comissions per tal de crear unes hores al llarg de l’estada de les fires perquè les persones amb
sensibilitats especials, TEA i amb altres capacitats puguin gaudir per igual de les atraccions i fires.

Tercer: Traslladar aquesta proposta d’acord a les diferents Regidories i Departaments competents en actes públic privats que es realitzen a Sitges, com també a les diverses Comissions Municipals i organitzadors responsables dels diversos esdeveniments, a l’Associació AMIS, Autisme en Futur, Gremi d’Industrials Firaires de Barcelona, Federació Catalana de l'Autisme i a totes aquelles associacions i ens tant públics com privats pel seu coneixement.

Quart: Publicar aquest acord en tots els mitjans locals per donar-la a conèixer a les persones més interessades.

Aprovada

Sessió ordinària de 31 de gener de 2024

Actualment, i segons les dades del darrer baròmetre d’opinió política del Centre d’Estudis d’Opinió, la inseguretat ciutadana és la sisena preocupació de la ciutadania de Catalunya, amb el mateix percentatge que una problemàtica tan evident com és l’accés a l’habitatge.

En les darreres setmanes i mesos hem vist com, especialment en l’àmbit municipal, han estat moltes les veus que han llançat una crida d’auxili per posar solucions urgents al problema dels delinqüents multireincidents que posen en perill la seguretat ciutadana.

Hem vist també com nombrosos i diversos municipis veuen posada en entredit la convivència per part de delinqüents habituals. Per posar exemples clarificadors, a Barcelona, l’any 2022, 284 delinqüents multirencidents van acumular 5.600 fets delictius.

En el primer semestre del 2023, 269 en sumaven 4.065. A Calella (Maresme), onze delinqüents han arribat a acumular més de 260 delictes. Molts d’aquests municipis han aixecat la veu per demanar actuacions i posar solucions.

El passat juliol de 2022 es va aprovar al Congrés dels Diputats una reforma de l’article 234.2 del Codi Penal per tal de donar una resposta adequada als casos de multirreincidència en furts, ja que fins aleshores només es tenien en compte aquells que
superessin els 400€. Aquesta reforma, després de més d’un any en vigor, no ha demostrat ser efectiva: el problema va més enllà de la tipificació penal i té un dels seus principals origens en la incapacitat del sistema judicial de donar resposta de forma àgil a casos com aquests. L’increment d’efectius policials es mostra ineficient si la justícia no és capaç de donar recorregut sancionador a les actuacions dels cossos i forces de seguretat. Els cossos policials s’acaben desmotivant i la sensació de desemparament del món local és creixent.

Es posa de relleu, doncs, que és urgent un reforç de la capacitat del sistema judicial per entomar els casos de multireincidència i no permetre que la impunitat acabi imposant-se.

És per tot això que el grup municipal de Junts per Sitges proposa l’adopció dels següents acords:

ACORDS

Primer.- Manifestar la necessitat de procedir a la reforma i adaptació del Codi Penal i la Llei Orgànica d'enjudiciament criminal per tal de fer front al fenòmen de la multireincidència i la inseguretat ciutadana que comporta, i instar a la Generalitat de Catalunya a elaborar una proposta a tals efectes i presentar-la a la Comissió de Justicia del Parlament de
Catalunya.

Segon.- Exigir al Govern de la Generalitat que elabori amb la màxima celeritat un estudi sobre els jutjats de Catalunya que, degut a la sobrecàrrega d’actuacions que pateixen, han de fer front a retards que impossibiliten la gestió de la multireincidència adequadement. I fet el diagnòstic, que se sol·liciti per part del Departament de Justicia de la Generalitat de
Catalunya al Ministeri de Justícia nous jutjats i els jutges de reforç que corresponguin.

Tercer.- Sol.licitar als Ministeris d'Interior i de Justicia que emetin un informe de valoració de l’eficàcia de la reforma del Codi Penal aprovada el 2022 en relació a la multireincidència.

Quart.- Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol, al Congrés dels Diputats i al Senat, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.

Aprovada

Sessió ordinària de 31 de gener de 2024

Les platges de Sitges són un component essenci al del nostre patrimoni natural i un atractiu turístic que contribueix a la generació d’una activitat esportiva, lúdica i cultural de gran impacte social i econòmic.

Aquests espais són crucials per a activitats esportives, promovent un estil de vida actiu i saludable, així com punts de trobada social i escenaris únics per a esdeveniments culturals i festius.

Considerades com a valuós patrimoni natural, les platges de Sitges no només tenen importància econòmica i social, sinó que també representen espais recreatius que permeten a la comunitat i als visitants connectar amb la natura i gaudir de l'entorn costaner.

En els últims anys, i derivat dels efectes del canvi climàtic que afecta a tot el litoral mediterrani, s'ha observat amb creixent inquietud la disminució recurrent de sorra a les nostres platges, afectant no només el nostre atractiu turístic, sinó també l'equilibri ecològic del nostre entorn costaner i pot arribar a posar en perill algunes zones, equipaments i infraestructures del litoral.

Recordar també la pràctica d’administracions anteriors, on s’utilitzava la sorra dragada als nostres ports per tal de pal·liar temporalment la manca de sorra a les nostres platges, una acció que, amb els coneixements dels quals es disposa actualment, s’ha d’entendre com una solució tant immediata com efímera, alhora que cal treballar per trobar solucions efectives a més llarg termini.

La col·laboració entre autoritats, experts i la ciutadania serà clau per abordar la disminució de sorra a les nostres platges, així com també demostra el nostre compromís col·lectiu amb un futur sostenible per Sitges. Gestionar la reutilització de la sorra dragada als nostres ports per protegir les nostres infraestructures és l’inici d’un camí cap a la preservació del nostre patrimoni natural i la prosperitat contínua d’un dels nostres béns més preuats.

Per tot el que hem exposat, proposem al plenari de l’Ajuntament de Sitges l’adopció dels següents acords:

Primer. Instar a l'Ajuntament a prengui en el termini màxim de 1 mes la iniciativa en la recerca de una solució definitiva, o si més no allargada en el temps, per evitar la recorrent degradació de les nostres platges i col·laborar en la regeneració natural dels nostre litoral marítim.

Segon. Instar a l’adopció de mesures urgents, davant el Departament de Costes del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico i al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, que facilitin que la sorra dragada als nostres ports sigui destinada, en primer lloc, a les nostres pròpies platges més afectades per la manca de sorra abans de ser cedida a altres municipis, amb l’objectiu de protegir les infraestructures costaneres.

Tercer. Establir les bases per a una gestió sostenible i efectiva del nostre entorn costaner amb l'aplicació controlada de sorra regenerada, recolzada per estudis ambientals avalats pels responsables tècnics corresponents, que garanteixi les pràctiques sostenibles i la preservació del nostre entorn costaner.

Quart. Elaborar i publicar un Pla d'Actuació per garantir l'aportació de sorra per a aquest estiu, informant, obertament i clarament a la ciutadania, sobre les actuacions i efectes d’aquest Pla.

Cinquè. Promoure la participació activa de totes les administracions públiques, especialment del Departament de Costes del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico i del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya en el procés de presa de decisions, assegurant una gestió inclusiva i representativa.

Aprovada

Sessió ordinària de 20 de desembre de 2023

L’Associació Sitges Solidari forma part de la plataforma Aturem les guerres www.aturemlesguerres.cat i el en el marc d’aquesta campanya ens mobilitzem perquè el nostre govern local es posicioni amb claredat davant la preocupant dinàmica de guerres, militarització i comerç d’armes que està creixent impunement al nostre país i a molts països del món, i que genera inferns, matances, migracions forçades, destrucció ecològica i perill real d’una guerra nuclear.

Per això,

Exposem:

1. Que les actuals guerres a Ucraïna, Sudan i a Israel i Gaza són un exemple més de com els governs de grans potències militars no són capaços de resoldre les seves diferències amb diàleg o negociació, allistant la població com a carn de canó i enganyant-los invocant el dret a la legítima defensa per començar hostilitats o per protegir-se’n, en nom d’agressions presents o de greuges passats, amagant interessos de domini o de negoci. Es massacra així amb armes produïdes i venudes per països com el nostre, que es troben lluny de la guerra. Concretament, Espanya segueix sent el 9è país que més armes exporta al món: produeix i exporta el 2,5% de les armes del món, part de les quals en guerres especialment acarnissades com la d’Aràbia Saudí i dels Emirats Àrabs Units contra el Iemen als quals, segons el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Espanya ha enviat il·legalment en els últims 6 anys 1.618 milions d’euros en armament i material bèl·lic.

2. Que els governs nacionals s’han mostrat incapaços i sense cap voluntat de posar fre a la creixent carrera armamentista. Podem veure, per exemple, com la despesa militar mundial de 2022 ha assolit de nou un màxim històric: 2,113 bilions de dòlars ($2.113.000.000.000), dels quals el 80% pertanyen a la OTAN i els seus aliats. També vam quedar atònits després de l’augment forçat de despesa militar als pressupostos, davant les exigències de l’OTAN, malgrat les profundes necessitats socials i ecològiques que travessen els països. Els pressupostos generals de l’Estat Espanyol per al 2023 presenten un pressupost militar total de 27.617,43 milions d’euros si comptem totes les partides (classes militars passives, Guàrdia Civil, I+D…), que suposen un 2,17% del seu PIB, superant així l’exigència de l’OTAN del 2%. Les proves nuclears realitzades tant per part de l’OTAN com per part de Rússia confirmen que la seva intenció no és rebaixar l’escalada sinó augmentar-la i no tenir por d’utilitzar l’arsenal nuclear que han anat produint a còpia de dècades (Rússia 7000 ogives nuclears i EEUU 6800, entre altres països).

3. Que hi ha múltiples i senzilles maneres de reinvertir aquests pressupostos cap a polítiques constructives, per combatre els causes estructurals de la violència: cap a la creació de llocs de treball dignes i útils, l’atenció dels més vulnerables de la societat, la protecció del medi ambient… La desigualtat sempre crea més violència. També ens trobem en un moment límit en què la comunitat científica ens alerta de l’emergència climàtica pel model insostenible de consum i de contaminació, i no es poden posposar més els pressupostos i esforços per promocionar formes netes i sostenibles d’energia i maneres de consumir que no depredin els recursos del planeta.

4. Que l’article 1 de la Carta de les Nacions Unides urgeix a «Mantenir la pau i la seguretat internacionals» de manera que s’asseguri «per mitjans pacífics». Fidels a aquest ideal, i després de 57 anys d’acords i de violacions de la Carta, hem après que les guerres no són un mitjà legítim per dirimir conflictes, i que per concretar aquest article 1 hem d’apostar per sistemes de defensa legítima no ofensius –que no puguin ser una amenaça per a ningú– i efectius –no és una defensa aquella que provoca més morts i destrucció que les que pretén evitar–, per desterrar, així, l’aplicació anacrònica de la llei del més fort i del més cruel.

5. Que, davant la incapacitat dels governs nacionals a respondre amb una mínima ètica i intel·ligència a aquest moment tant delicat que vivim, i davant del silenci institucional global que ens fa còmplices d’aquesta escalada armamentista, com a ciutadans no ens podem quedar quiets ni callats. En coherència amb aquestes consideracions, com a primer pas, hem de contribuir a reduir dràsticament la cursa d’armament i la despesa en defensa militar, per començar a invertir en sistemes de seguretat humana i defensa civil no violenta, prenent l’experiència de resistències no violenta (Dinamarca front ocupació nazi 1940, Txecoslovàquia front ocupació soviètica, 1968) i d’estudis seriosos com els de Gene Sharp.

Per tot això, demanem un posicionament públic d’aquest nostre govern local per aturar les guerres amb la discussió i aprovació d’aquesta moció.

1. Sol·licitar al Govern del Reino de España l’inici d’un pla de reconversió de la despesa en defensa militar cap a sistemes de seguretat humana, de defensa no ofensiva i de defensa civil no violenta.

2. Mentre aquesta reconversió no es produeixi, sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya un estudi de viabilitat i posada en marxa d’un sistema de defensa civil no violenta i d’un cos civil de pau, tal com l’Institut Català Internacional per la Pau ha recollit en algunes de les seves publicacions. https://lluitanoviolenta.cat/projecte-defensa-noviolenta

3. Simultàniament a aquestes peticions, que el Govern municipal doni suport a la iniciativa ciutadana de crear una agrupació d’Autodefensa No violenta perquè qui ho desitgi pugui preparar-se a la protecció i defensa civil davant tota mena d’emergències i catàstrofes, presents i futures.

4. En cas de no ser-ne membres, que el govern municipal s’adhereixi a la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, i promogui aquest plantejament de concreció de la cultura de pau cap a sistemes de defensa noviolents per construir-la. https://wp.granollers.cat/alcaldesperlapau/

5. Fer una auditoria sobre quines activitats polítiques, culturals, socials i econòmiques es realitzen en el municipi que poden estar contribuint a la cultura de guerra, com p. ex., ser clients de la “banca armada”, i acordar un pla per anar-les reconvertint. I, en canvi, donar suport a les iniciatives a favor de la pau. https://www.bancaarmada.org/ca/

6. En concret sobre els països en guerra actualment, Rússia-Ucraïna, Sudan i Israel-Gaza:
· Acollir i donar suport a les persones que exerceixen el seu dret a l’objecció de consciència i deserció, especialment les que són perseguides a Rússia, Ucraïna i Bielorússia.
· Insistir i donar suport a totes les iniciatives diplomàtiques que portin a un alto al foc immediat, com a primer pas per un acord just que doni seguretat i estabilitat a totes les poblacions de les zones.
· Demanar que s’obrin corredors humanitaris i que es respecti el dret internacional no atacant la població civil, respectant escoles i hospitals i les instal·lacions de les Nacions Unides, en el cas de la recent guerra Israel-Gaza.

7. Comunicar fefaentment a la població del municipi aquesta moció i convidar-la a ferla efectiva en la mesura de les seves possibilitats.

Aprovada

Sessió ordinària de 29 de novembre de 2023

El procés de colonitzacització iniciat al segle XX a Palestina per part d’Israel ha causat un gran nombre de víctimes i ha afectat la vida quotidiana de milions de persones. Recentment, la situació ha esdevingut encara més tensa amb accions que han intensificat la violència i la repressió contra la població palestina.

En els darrers anys, la política colonial, d'apartheid i ocupació militar d'Israel s'ha intensificat amb la construcció de nous assentaments, destrucció de vivendes, espoli de recursos o la criminalització de la societat civil palestina. La cruel persecució de la població palestina ha estat catalogada per les organitzacions internacionals com Amnistia Internacional, Human Rights World i Al haq de crim d'apartheid i lesa humanitat.

La comunitat internacional ha expressat en múltiples ocasions la seva preocupació per la vulneració sistemàtica del dret internacional. Israel ha incomplert totes les resolucions de Nacions Unides que l'insten a respectar els drets humans del poble palestí.

Lamentem totes les morts i per tal d’acabar amb aquesta espiral de violència cal assenyalar a l’estat colonial i d’apartheid d’Israel com a focus inicial de tota violència i opressió. Aquesta no és una situació entre iguals, sinó d'una potència colonial i militar enfront d'un poble que té dret a protegir-se davant dels atacs sistemàtics que viu des de 1948. Mentre Israel és una potència nuclear amb un dels exèrcits més poderosos del món, el poble palestí no compta amb un exèrcit.

La situació a Gaza ja era insostenible abans d'aquest nou episodi de violència. Israel ha convertit Gaza en una presó des de fa 16 anys, amb el 97% d’aigua no potable, el 56% de la població vivint en extrema pobresa, un 64% d’atur juvenil, i el 80% depenent d’ajuda internacional. Aquesta ocupació ha creat una crisi humanitària que afecta cada aspecte de la vida quotidiana dels habitants de Gaza. A més, els darrers bombardejos contra la població civil i l'aplicació d'un setge que consisteix en el tall de subministres bàsics com ara aigua, llum, aliments o medicines no només agreugen la crisi humanitària sinó que poden constituir crims de genocidi.

Els crims d’Israel cap al poble palestí són constants. Des de l’any 2000, 2.287 infants palestins han estat assassinats.

Per tot això, proposem al Ple de l’Ajuntament de Sitges, l’adopció dels següents ACORDS:

1. Condemnem totes les accions de violència contra la població civil que segons el dret internacional humanitari constitueixen crims de guerra.

2. Fem una crida a aturar immediatament els bombardejos d'Israel sobre la Franja de Gaza, a evitar els desplaçaments forçosos de població i a fer arribar a la Franja, aliments, aigua i electricitat i totes les necessitats bàsiques per a la vida.

3. Reconeixem que l'ocupació colonial i l'apartheid són les causes estructurals del conflicte i que la comunitat internacional ha d'actuar i fer complir les resolucions de les Nacions Unides, el dret internacional i els drets humans.

4. Condemnem enèrgicament la violació del dret internacional, el drets humans i la política colonialista, l'apartheid i l'ocupació de l'Estat d'Israel contra el poble palestí.

5. Ens comprometem a donar suport a les entitats i organitzacions que treballen sobre el terreny en defensa dels drets humans i en la recerca de la fi de l’apartheid israelià.

6. Demanem a la Unió Europea que prengui les mesures necessàries per aturar el bloqueig total que Israel ha imposat a Gaza per aturar el genocidi al poble palestí i garanteixi l'ajuda humanitària.

7. Instem al Govern espanyol i a la comunitat internacional a intervenir per posar fi a la violència i garantir el respecte als drets humans i les resolucions internacionals.

8. Ens comprometem a no donar suport ni prestar ajuda o assistència que puguin contribuir a mantenir la situació dels territoris ocupats i insta a altres entitats i governs a fer el mateix.

9. Demanem que es respecti i protegeixi el dret dels refugiats palestins de tornar a les seves cases i recuperar les seves propietats, tal com estableix la Resolució 194 de les Nacions Unides.

10. Traslladar els presents acords a la mesa del Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol, a la Conselleria d’Exteriors de la Generalitat de Catalunya, al Ministeri d’Assumptes Exteriors del Govern de l’Estat espanyol, així com a la ciutadania de Sitges mitjançant un comunicat a les xarxes socials difonent els acords de l’1 al 9 de la present moció.

Aprovada

Sessió ordinària de 25 d'octubre de 2023

El Districte de Conca Fluvial de Catalunya ha sofert en les darreres dècades diversos episodis de sequera, alguns dels quals han arribat a amenaçar el subministrament d'aigua a les poblacions. De forma més recent, s'està evidenciant que les sequeres són un fenomen de caràcter cíclic, que estan tenint greus afectacions en la garantia de la prestació del servei d'abastament d'aigua, fet pel qual és necessari garantir la disponibilitat d'aquest recurs mitjançant tant accions individuals d'estalvi d'aigua com cercant per part de les administracions vies alternatives i sostenibles per tal de garantir els serveis.

En el cas de les conques internes de Catalunya, d'acord amb la regulació europea i les habilitacions establertes a l'article 27 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, l'article 24.3 del Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya i l'article 29 del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022 a 2027, aprovat per Decret 91/2023, de 16 de maig, en situació de sequera s'apliquen les determinacions contingudes al corresponent pla especial d'actuació en situacions de sequera, que inclou entre altres les mesures a aplicar en relació amb la utilització dels recursos hídrics en els diferents escenaris de sequera. Sitges ja es troba en situació d'excepcionalitat hidrològica, la situació prèvia a la d'emergència, i això afecta negativament alguns serveis urbans que es veuen restringits en cas de voler realitzar-se amb aigua potable. En aquest sentit, i en previsió de la situació que ja tenim a sobre, es va iniciar l'any 2021 un expedient a l'Agència Catalana de l'Aigua per a la utilització d'aigües regenerades provinents de l'EDAR de Sitges – Sant Pere de Ribes per al reg de parcs i jardins de Sitges, és prioritari finalitzar aquest tràmit i engegar un nou expedient per a la possible reutilització de les aigües regenerades de la nova EDAR de Garraf per dos motius essencials; la diversificació de les fonts d'abastament del municipi, reduint la pressió de l'única font d'aigua potable del municipi alhora que no es malbarata aquesta aigua potable per a l'ús de reg i neteja de la via pública.

Les restriccions d'aquesta situació d'excepcionalitat hidrològica limiten molt el reg de les zones verdes i la neteja de la via pública amb aigua potable tot i que, tal com s'indica a les normes de l'estat d'excepcionalitat, el reg amb aigües regenerades no està restringit, minimitzant així l'estrès hídric al qual està sotmès ara mateix l'arbrat i les zones verdes del municipi i la neteja de la via pública no es veuria limitada en ferse amb aigua no potable, donant parcialment solució al problema de neteja que pateix Sitges.

Seguint en la línia de la diversificació de les fonts d'abastament, cal recuperar i mantenir en bon estat els múltiples pous que antigament havien donat servei a Sitges, ja que les aigües subterrànies són una garantia de recurs que permeten diluir la pressió a la qual estan sotmeses les aigües superficials, més susceptibles als episodis de sequera i que han rebut una pressió elevada a causa de la seva accessibilitat. El passat 10 d'octubre l'Agència Catalana de l'Aigua va anunciar una nova línia d'ajuts per a recuperar aquests pous municipals per a ajudar els municipis a disposar eines per a fer front a les sequeres.

En compliment de l'anterior, amb els objectius de protecció del medi, de garantir l'ús racional de l'aigua, de garantir la prestació del servei de subministrament d'aigua a la població i de dotar a l'Ajuntament de les mesures necessàries per fomentar l'estalvi en els consums d'aigua i regular els usos de l'aigua en el municipi en situació de sequera, es proposa l'adopció dels següents acords:

1. Iniciar contactes amb el Club de Golf Terramar i l'ACA per tramitar la modificació de la concessió d'aigües regenerades que té actualment el Club, per l'aprofitament d'aquestes per al reg de parcs i jardins municipals i per a la neteja de la via pública.

2. Finalitzar el tràmit que es va iniciar a l'agost de l'any 2021 a l'Agència Catalana de l'Aigua per a la concessió d'un cabal d'aigües regenerades provinent de l'EDAR de Sitges – Sant Pere de Ribes per al reg de parcs i jardins i afegir a la concessió l'ús destinat a la neteja de la via pública.

3. Redactar i executar el projecte per l'aprofitament de les aigües regenerades provinents de l'EDAR de Sitges – Sant Pere de Ribes.

4. Sol·licitar a l'Agència Catalana de l'Aigua la concessió d'un cabal d'aigües regenerades provinents de l'EDAR de Garraf per al reg de parcs i jardins i per a la neteja de la via pública.

5. Redactar i executar el projecte per l'aprofitament de les aigües regenerades provinents de l'EDAR de Garraf.

6. Redactar i executar els estudis i projectes per a la recuperació de pous i captacions d'aigua subterrànies i acollir-nos a la línia d'ajuts anunciats per l'Agència Catalana de l'Aigua, que pot arribar a cobrir el 95% de la redacció i execució dels projectes.

Aprovada

Sessió ordinària de 27 de setembre de 2023

“El movimiento feminista es hoy el principal movimiento social que incide en la realidad cotidiana. Con una participación de masas y una enorme legitimidad entre la población, ganada después de muchas luchas, el feminismo está consiguiendo traspasar ciertas barreras que nunca se habían tocado. Los hechos machistas ocurridos en el fútbol español estas últimas semanas y la reacción a los mismos demuestran el poder del feminismo para cambiarlo todo.

El pasado 20 de agosto, el deporte español, la selección femenina española de fútbol se proclamó campeona del mundo después de ganar por 1-0 la selección de Inglaterra, en un hito sin precedentes a la historia del fútbol femenino en el Estado Español. Constituyó, además, un claro paso adelante por la igualdad en cuanto a visibilización de éxitos deportivos de mujeres en deportes tradicionalmente masculinizados donde el papel de la mujer era sistemáticamente invisibilizado como consecuencia de la estructura patriarcal de la sociedad

El valor simbólico de esta proclamación como campeona del mundo de la selección española de fútbol, por lo tanto, resulta muy relevante y transciende sin duda el ámbito deportivo dejando un mensaje de empoderamiento de las mujeres y de lucha por la igualdad que, desde un deporte de masas como el fútbol, cala ampliamente en la sociedad.

Aun así, un éxito histórico como la consecución del mundial y la proclamación como campeona del mundo de la selección femenina española de fútbol, se vio manchado por unos lamentables hechos protagonizados por el presidente de la Real Federación Española de Fútbol, Luis Rubiales, en la celebración, Rubiales desde la tribuna se dedicó a “celebrar” la victoria llevándose repetidas veces las manos a los genitales. Posteriormente, ya en la misma ceremonia de entrega de los trofeos, y cuando le tocó el turno de saludar la jugadora de la selección Jenni Hermoso, el presidente de la RFEF la cogió y le dio un beso en la boca mientras la sujetaba sin consentimiento de la misma Hermoso, tal como ha declarado públicamente y denunciado la jugadora de la selección.

El machismo no es un hecho puntual que ocurre con un beso puntual. El expresidente de la RFEF así lo demostró con sus acciones. En primer lugar, presionó la jugadora de la selección para salir en un video con él y sacar importancia al asunto. Después, hizo el famoso discurso en que atacaba el feminismo y anunciaba que no dimitía. Ante este hecho, la jugadora recurrió a la protección de su sindicato frente a todos los ataques que sufría, y que culpabilizaban la víctima una vez más.

Por su parte, las futbolistas de la selección firmaron conjuntamente un comunicado de apoyo a Jenni Hermoso. Las 23 futbolistas que han disputado el mundial anunciaron, que renunciaban a ser convocadas por la selección mientras Rubiales fuera al frente de la Real Federación Española de Fútbol.

Las acciones del expresidente Rubiales, del seleccionador femenino Jorge Vilda (ya destituido) del seleccionador masculino Luis de la Fuente (ampliamente cuestionado), y de todos aquellos que aplaudieron el discurso del “No dimito” han demostrado a la sociedad que queda mucho trabajo de concienciación y lucha feminista en el deporte. Esto demuestra el machismo imperante en el deporte, porque, por ejemplo, todavía no hay igualdad salarial entre los jugadores y jugadoras de la selección española de fútbol. La estratosférica diferencia de salario ya fue denunciada hace tiempo por las jugadoras de la selección de fútbol, hoy en huelga.

Ante esto, después de las declaraciones de Luis Rubiales en que lejos de dimitir se ha reafirmado en los hechos, el Ayuntamiento de Sitges considera reprobar públicamente la actitud del presidente de la Real Federación Española de Fútbol, Luis Rubiales, en los momentos posteriores a la final del campeonato del mundo femenino de fútbol y, sobre todo, el ataque machista que perpetró contra la libertad de la capitana de la selección femenina de fútbol, Jenni Hermoso. Como institución, así mismo, lamentamos sus posteriores declaraciones y el apoyo público de figuras como la exseleccionador Jorge Vilda y el seleccionador Luis de la Fuente, así como de la propia Real Federación Española de Fútbol en su conjunto.

La presión social y los movimientos feministas han conseguido que Luis Rubiales dimitiera definitivamente de la Federación Española de Fútbol.

El grupo municipal Verds en Comú Podem Sitges propone al pleno, los siguientes:

ACUERDOS

PRIMERO. – Felicitar las jugadoras del equipo de la Selección española de Fútbol por proclamarse campeonas del mundo en el Mundial de Fútbol de Australia y Nueva Zelanda.

SEGUNDO.- Reprobar y condenar las actitudes y declaraciones machistas y vejatorias del expresidente de la RFEF, Luis Manuel Rubiales Béjar y exigir que se depuren todas las responsabilidades dentro de la RFEF más allá de la inhabilitación del presidente.

TERCERO.- Reiterar el compromiso del Ayuntamiento de Sitges en el apoyo al deporte femenino y comprometernos en la lucha por la igualdad en el mundo del deporte.

CUARTO.- Trabajar y ampliar, si se tercia, las medidas necesarias para eliminar la presencia de machismo, sexismo, racismo u homofobia en el deporte de nuestro pueblo de forma coordinada con todas las entidades deportivas de la ciudad.

QUINTO.- Promover el deporte femenino y fomentar el deporte no segregado. Potenciar el uso de las instalaciones municipales por parte de las mujeres mediante la priorización de horarios y la distribución equitativa de espacios para las actividades más feminizadas.

SEXTO.- Apoyar a las propuestas de los sindicados respeto el salario mínimo que hay que aplicar para que las futbolistas de nuestro país tengan unos sueldos dignos a la altura de su talento.

SÉPTIMO.- Comunicar los presentes acuerdos al Ministerio de Cultura y Deporte de España, el Consejo Superior de Deportes, la Real Federación Española de Fútbol, la Secretaría General del Deporte y de la Actividad Física del Departamento de Presidencia de la Generalitat de Cataluña, el sindicato Futpro, CCOO y UGT, los grupos políticos del Parlamento Europeo, Congreso y Senado y Parlamento de Cataluña y las entidades municipalistas de Cataluña.”

Aprovada

Sessió ordinària de 29 de març de 2023

El pròxim 14 d’abril, es compleixen 92 anys de la proclamació de la 2a República. Aquest període va suposar l’avenç democràtic i social més gran en la història del país, assolint fites com el sufragi femení, el dret al divorci, la laïcitat de l’estat o el dret a una educació pública lliure. Va ser el primer règim democràtic de la nostra història que va instaurar un veritable Estat de Dret i va proclamar una de les constitucions més democràtiques i avançades d’Europa.

Va ser des dels municipis on la força de la voluntat del poble va deixar clar l’anhel per canviar el model d’estat. El 12 d’abril es van celebrar unes eleccions municipals arreu de l’estat que van suposar un plebiscit entre la monarquia d’Alfons XIII i l’esperança d’una nova república espanyola. La democràcia, especialment a les principals ciutats del país, va determinar que era el moment de tombar el règim cacic de la Restauració i aquells que el sostenien per donar pas a una etapa de renovació i de conqueriment drets socials i llibertats.

Van ser moltes les reformes impulsades per part del règim republicà, també a Sitges. La República va arribar a Sitges el 14 d’abril a les 16:00 hores de la tarda, acompanyada de l’entusiasme del poble que es va manifestar pels carrers al ritme de les bandes dels mestres Pallarès i Torrens. Diverses entitats i associacions amb esperit republicà van obrir anys abans del 1931 el camí cap als avenços que es van dur a terme a la vila durant aquesta etapa.

La República i els diferents governs municipals del poble van desenvolupar projectes sense els quals ara no entendríem la vida sitgetana i que van suposar el blindatge i l’arribada de molts serveis i drets fonamentals. Un dels pilars de l’acció del període republicà va ser fonamentar el dret a l’educació i l’accés a la cultura. El nostre el poble és un clar exemple, no només pel fet que el Museu Cau Ferrat esdevingués públic durant l’etapa, sinó especialment per la construcció i obertura de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol el 1936, un espai que molt aviat ja va rebre molts visitants i que suposava la possibilitat universal, per tothom, d’accedir a la literatura.

Per primera vegada un govern municipal tenia clares les necessitats del poble i això es va traduir en la creació de noves infraestructures que van fer créixer el teixit econòmic de Sitges.

çEl turisme es desenvolupa fermament als anys 30 i exemple d’això són la construcció de l’edifici del Picnic, de la primera Oficina de Turisme o de la Piscina Maria Teresa, que no només van obrir Sitges al món, sinó que van aconseguir augmentar la taxa d’ocupació dels sitgetans i sitgetanes.

El desenvolupament de l’economia turística i l’obertura internacional van ser acompanyats d’accions per millorar les condicions laborals dels treballadors de la vila, gràcies també al ferm paper de sindicats i entitats socials. Els obrers de Vallcarca van obtenir la reducció de la seva jornada laboral de 44 hores, mentre que diferents gremis molt importants a la història de Sitges, com el de la sabateria, van anar creixent i gràcies a l'organització que van mantenir, van obtenir una gran ampliació dels seus drets.

Cal posar en valor aquesta tasca comunitària efectuada durant la República, especialment per aquelles entitats, ateneus o associacions que permetien llocs de trobada, debat i culturització de les classes populars a Sitges, exemple són totes les activitats que s’organitzaven a la Casa del Poble (ara, l’Ofinica d’Atenció Ciutadana).

A més, el primer govern de la República a Sitges va assolir la municipalització del servei d’aigua, que suposà l’abastiment d’un recurs tan indispensable. Va culminar les obres el 1932, dotant d’aigua el poble i donant una nova solució a l’atur. També va posar fi al descontrol urbanístic, establint diversos plans buscant el respecte a la legalitat pel que fa a les construccions. Veiem així com, moltes de les propostes que per primera vegada arribaven al poble, ens serveixen com a exemple i precedent positiu a les necessitats actuals de la vila.

Va ser des del municipalisme com es va aconseguir la proclamació de la 2a República, i per això el 14 d’abril ha de ser també una data per no oblidar la tasca i l’esforç d’aquelles persones que, des dels ajuntaments republicans dels nostres pobles i ciutats, van permetre la consecució i desenvolupament d’un règim democràtic i social.

Per totes les raons exposades, el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents:

ACORDS:

PRIMER.- Saludar i recordar la 2a República, en el seu 92è aniversari, i el gran llegat que suposa per a les nostres generacions, per tal de retre homenatge a totes les persones que van creure i van defensar l’Estat republicà.

SEGON.- Reclamar el dret de la ciutadania a escollir el model d’Estat i en conseqüència el dret a escollir-ne el cap d’Estat.

TERCER.- Donar suport als actes ciutadans o institucionals que s’organitzin a la nostra vila amb motiu d’aquest esdeveniment, i donar suport a les iniciatives ciutadanes, si escau, per dedicar un espai públic en record de la 2a República.

QUART.- Homenatjar els valors democràtics de la República, ubicant en la façana de l’Ajuntament la bandera de la 2a República, el 14 d’abril de cada any.

CINQUÈ.- Fer una ofrena floral en nom de l’Ajuntament a l’escultura La República, de Pere Jou, amb un ram amb els colors tricolors de la República i els de la senyera de Catalunya, el 14 d’abril de cada any.

SISÈ.- Canviar el nom de la Biblioteca Santiago Rusiñol al seu nom original: Biblioteca Popular Santiago Rusiñol.

SETÈ.- Difondre aquests acords a les entitats de la nostra ciutat i a les associacions memorialistes i republicanistes de Catalunya.

Aprovada

Sessió ordinària de 28 de febrer de 2023

Exposició de motius

Millorar la qualitat de l’aire ha de constituir un pilar fonamental en l’agenda de totes les administracions públiques i ha d’implicar els agents econòmics i socials. Cal reconèixer i garantir, el dret a l’aire net, tant per a protegir la salut de les persones com el medi ambient.

Les polítiques de qualitat de l’aire no es poden entendre de manera desconnectada de les que es defineixen per abordar l’emergència climàtica, un dels majors reptes globals als quals cal fer front amb urgència, tant des de la vessant de la mitigació com de l’adaptació. En termes de mitigació i neutralitat, i en especial en l’àmbit urbà, alguns dels anomenats “forçadors del clima” són precisament contaminants atmosfèrics que afecten negativament a la salut humana i, per tant, les mesures per reduir-ne la seva concentració són beneficioses. Des de la perspectiva de l’adaptació, no podem oblidar que el canvi climàtic incrementa substancialment el risc que es donin situacions que agreugen l’efecte sobre la salut de la contaminació (onades de calor, episodis d’estancament de l’aire...).

Actuar sobre les causes que generen la contaminació de l’aire proporciona altres beneficis socioambientals col·laterals com són la millora de la qualitat acústica, la reducció de l’accidentalitat o el repartiment més just i equitatiu de l’espai públic.

Des de la dimensió legislativa, l’article 16.4 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, estableix que les entitats locals, en l’àmbit de les seves competències, poden elaborar els seus propis plans i programes i adoptar mesures de restricció total o parcial del trànsit, entre les quals s’inclouen les restriccions als vehicles més contaminants, a certes matrícules, a certes hores o en certes zones, entre altres.

Així, l’article 7 del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, atorga als municipis la competència de restringir la circulació a determinats vehicles en vies urbanes per motius mediambientals (lletra g), i l’article 18 d’acordar, pels mateixos motius, la prohibició total o parcial d’accés a parts de la via, amb caràcter general, o per a determinats vehicles, o el tancament de determinades vies.

L’article 3.3 del Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire, imposa a les entitats locals l’obligació d’adoptar les mesures necessàries per garantir que les concentracions dels contaminants regulats no superin els objectius de qualitat de l’aire i per a la reducció de les concentracions, en particular mitjançant l’aprovació de plans de millora de qualitat de l’aire i de plans d’acció a curt termini.

La Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, prescriu a l’article 14 que tots els municipis de l’Estat espanyol de més de 50.000 habitants, els territoris insulars i els municipis de més de 20.000 habitants que superin els valors límits de contaminants regulats per la normativa de referència havien d’adoptar, abans de l’any 2023, l’establiment d’una Zona de Baixes Emissions dins del seu terme municipal.

L’obligació establerta al citat article 14 té caràcter de llei bàsica y segueix la mateixa línia que d’altres instruments aprovats pel Govern espanyol: el Programa Nacional de Control de la Contaminació Atmosfèrica (PNCCA), de 27 de setembre de 2019, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC), de 20 de gener de 2020, i la Declaració d’Emergència Climàtica i Ambiental, de 21 de gener de 2020.

En el mateix àmbit estatal el 28 de desembre de 2022 es va aprovar el Reial Decret 1052/2022, de 27 de desembre, pel qual es regulen les zones de baixes emissions amb l’objecte de regular els requisits mínims que hauran de satisfer les Zones de Baixes Emissions que les entitats locals han d’establir d’acord amb l’article 14.3 de l’esmentada Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica.

A Catalunya, la Generalitat, els ens locals, les organitzacions i els agents socials i econòmics van subscriure el 18 de març de 2022 l’Acord per a la millora de la qualitat de l’aire a Catalunya, que s’inclourà al nou Pla de millora de la qualitat de l’aire de Catalunya, i on les parts signants acorden fer un pas endavant i assumir el compromís de treballar per implementar Zones de Baixes Emissions a tots els municipis catalans de més de 20.000 habitants abans d’acabar l’any 2025, amb un model general comú adaptable a les diferents realitats territorials, socials i ambientals dels municipis, esdevenint una oportunitat de generalització, encara més gran, de les Zones de Baixes Emissions. A aquest acord es va adherir la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la UGT i CCOO entre d’altres.

Alhora cal fer referència a la nova Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic per l'horitzó 2030 aprovada pel Govern de la Generalitat el passat 17 de gener de 2023 amb l'objectiu de millorar l’adaptació al canvi climàtic a Catalunya i reduir-ne la vulnerabilitat mitjançant l’establiment de 76 objectius operatius que es despleguen en 312 mesures d’adaptació per als diversos sistemes naturals, àmbits socioeconòmics i territoris de Catalunya.

Per concloure recordem la Declaració d’Emergència climàtica aprovada per l’Ajuntament de Sitges en data de 29 de juliol de 2019 i que expressava el suport a la declaració d’emergència climàtica, a les campanyes de conscienciació i a la convocatòria de mobilitzacions pel clima.

Per tot això el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Instar al govern a la redacció del projecte de zones de baixes emissions que inclogui una proposta d’ordenança local que les reguli, i totes aquelles altres mesures i accions que el citat Document d’Anàlisi i Propostes d’Acció contempli, per ajudar els ens locals a complir els requeriments normatius que obliguen a establir dites zones a partir d'una determinada població. Dita ordenança contemplarà les autoritzacions d’accés i circulació a la Zona de Baixes Emissions especialment d’aquells vehicles de les persones titulars les quals acreditin uns ingressos econòmics anuals pel global dels conceptes (pensions, ajudes, rendes, lloguers, interessos de capital, etc.) que no els permeti adaptar-se a la normativa.

SEGON.- Comunicar els presents acords al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, als grups polítics del Parlament Europeu, Congrés, Senat i Parlament de Catalunya, a la Federación Española de Municipios y Provincias, les entitats municipalistes de Catalunya i els sindicats UGT i CCOO.”

Aprovada

Sessió ordinària de 25 de gener de 2023

“Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, durant el curs 2020-2021, 4.540 estudiants de la comarca del Garraf es veien obligats i obligades a desplaçar-se fora d’aquesta per raó d’estudis, universitaris o no universitaris.

Més de 300 alumnes (el curs 2020-21) i més de 900 treballadores i treballadors (l’any 2011) es desplacen, per raó d’estudis o feina, a la comarca del Vallès Occidental, que acull, entre altres, el Campus Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Actualment, la connexió en transport públic entre qualsevol dels municipis del Garraf i el Campus Bellaterra implica un mínim de 2 transbordaments, 3 vehicles (Rodalies i FGC o autobús) i entre 1 hora i 30 minuts i 2 hores i 55 minuts, segons el municipi d’origen i els principals horaris d’inici o final de la jornada lectiva. Tot plegat, implica una manca d’incentius per fer el desplaçament en transport públic d’un trajecte de 45 minuts, de mitjana, en vehicle privat.

Ja a l’Estudi de millora del transport públic a l’Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf de desembre de 2014, de la Secretaria d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, es preveia una nova línia de bus interurbà per connectar Vilanova i la Geltrú i Bellaterra (proposta NS1, a la pàgina 95, de l’informe esmentat), sense data concretada, però amb previsió d’instauració l’any 2015. A principis de l’any 2022, a la Taula de mobilitat del Penedès, es van anunciar dos serveis: el Vilafranca – Sant Sadurní – UAB i el Vilanova – UAB. Durant el curs 2022-2023 s’han implementat connexions directes entre Vilafranca i la UAB, però a gener de 2023, continua sense existir cap connexió directa entre la comarca del Garraf i el Campus Bellaterra de la UAB.

Actualment, existeixen 17 línies d’autobús interurbà amb destí al Campus Bellaterra que connecten 52 municipis d’arreu de Catalunya. Molts d’aquests, disposen d’alternatives amb altres transports públics més favorables a les de existents a la nostra comarca, amb menor distància, temporalitat del trajecte i/o cobertura poblacional.

En l’actual revolució climàtica en què està immersa la societat, i en la línia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i el desenvolupament de l’Agenda 2030, la necessitat d’augmentar l’ús del transport públic en detriment del vehicle privat és encara més evident. Una tasca que també involucra a les Administracions en la millora de la connectivitat, els incentius i la sostenibilitat del sistema públic de transports.

Per totes aquestes raons, queda palesa la necessitat de millorar i eixamplar la xarxa de transports públics per ajustar-la a les demandes i fer-la realment atractiva per als i les usuàries.

És per tot l’exposat que des de la Joventut Socialista de Catalunya de l’Alt Penedès i el Garraf apostem per la creació de noves línies d’autobús interurbà que connectin la comarca del Garraf amb el Campus Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per tot això, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció de l’acord següent:

ACORD

PRIMER. Instar al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a actualitzar la proposta de nova connectivitat entre Vilanova i la Geltrú i Bellaterra i afegir-ne la resta de municipis de la comarca.

SEGON. Iniciar, a través de l’Autoritat del Transport Metropolità, la creació d’aquestes noves connectivitats entre la comarca del Garraf i el Campus Bellaterra de la UAB, mitjançant línies directes o semidirectes d’autobús interurbà, amb freqüències de pas ajustades als principals horaris lectius d’aquest campus universitari, per la seva entrada en funcionament a l’inici del curs 2023-2024.

TERCER. Insta a l’Autoritat del Transport Metropolità a incloure aquest servei al sistema tarifari integrat, sent vàlids els abonaments existents (T-Casual, T-Usual, T-Jove, etcètera).

QUART. Instar al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a treballar per la millora de la connectivitat entre els municipis de la comarca del Garraf, per facilitar-ne i compatibilitzar l’accés a les noves connexions amb el Campus Bellaterra.

CINQUÈ. Instar al govern de l'Estat espanyol a treballar per la línia orbital que connecti Vilanova amb Vilafranca, Martorell i la UAB. Paral·lelament, en el Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, crear un hub a Sant Vicenç de Calders, que permeti millorar la connectivitat amb Tarragona i entre Vilanova-Vilafranca de forma més àgil, directa i ràpida.

SISÈ. Instar al Consell Comarcal del Garraf, com a màxim òrgan administratiu de la comarca, a impulsar i dur a terme les gestions necessàries per fer possible les demandes proposades.

SETÈ. Instar a l’Ajuntament a impulsar noves campanyes informatives per fomentar l’ús del transport públic, també, als desplaçaments interurbans i en les seves diferents modalitats.” S’afegeix punt CINQUÈ per esmena proposada pel Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya.

S’afegeix punt SISÈ per esmena proposada pel del Grup Municipal Comuns Verds de Sitges. Es desplaça el punt CINQUÈ de la proposta inicial al punt SETÈ, per la inclusió de les esmenes indicades anteriorment.

Aprovada