Mocions del Ple Municipal

Sessió de Ple ordinari de 31 de gener de 2024

Exposició:

Actualment en la nostra societat hi ha un percentatge de persones que pateixen hipersensibilitat auditiva o hiperacúsia, son patologies d’una extrema sensibilitat o reacció exagerada enfront dels estímuls auditius de l'entorn. Això es pot manifestar com una percepció intensificada de sons quotidians, com el soroll de fons, converses, música o fins i tot sons suaus que per a la majoria de les persones no representen un problema.

També les persones amb autisme que experimenten hipersensibilitat auditiva poden sentir-se abocades o angoixades davant estímuls sonors que d'altres poden ignorar o tolerar fàcilment. Aquesta reacció pot generar ansietat, estrès i fins i tot portar a l'aïllament social, ja que busquen evitar situacions que els resultin desencadenants. Per exemple, és freqüent observar conductes exagerades davant de sorolls la intensitat dels quals no és gaire alta, com per exemple la veu concreta d'una persona o fins i tot aquesta por o ansietat pot aparèixer abans que el soroll es manifesti.

Atès que el trastorn de l'espectre autista és un trastorn neurobiològic del desenvolupament i que perdurarà al llarg de tot el cicle vital, com també d’altres persones amb trastorns cognitius o amb altres capacitats i que les persones que pateixen aquestes patologies són especialment sensibles als estímuls sensorials, especialment a sorolls com ara petards, botzines, sirenes, música a gran volum, sorolls estridents, que són habitualment utilitzats en les atraccions de fires o bé en molts esdeveniments com la Cavalcada de Reis, el Carnaval o Festa Major, així com les d’iniciativa privada regulades per l’Ajuntament.

Atès que una persona amb sensibilitat auditiva, amb TEA o amb altres capacitats es troba en un espai en el qual es donen situacions com les anteriors esmenades pot entrar en pànic i que aquesta peculiaritat fa que algunes famílies tinguin
extremadament difícil gaudir dels esdeveniments o portar els seus fills a les atraccions i fomentar la inclusió.

Atès que tenim com a referents altres municipis que ja han posat en pràctica aquesta iniciativa inclusiva per als nens i nenes amb Trastorn de l'Espectre Autista i d’altres capacitats i que entenem que aquesta mesures que proposem no implica cap molèstia per a la resta de les persones, ja que el que es pretén amb ella no és un silenci absolut, sinó que durant aquestes hores o espais es prescindeixi de sorolls que són perfectament evitables.

Vist que la carta de Drets de les persones amb autisme adoptada pel Parlament Europeu el 9 de maig de 1996, en el seu punt XIII recull "Les persones amb autisme han de tenir ple dret a l'accés a la cultura, a les distraccions, al lleure, a les activitats esportives i de poder gaudir-plenament ". En el mateix sentit es manifesten entre moltes altres les següents:

- Resolució 67/82 de l'Assemblea de les Nacions Unides, de 12 de desembre de 2012 de atenció de les necessitats socioeconòmiques de les persones, les famílies i les societats afectades pels trastorns l'espectre autista, els trastorns del desenvolupament i les discapacitats connexes. - Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social.

I, per tant, és per tots els motius exposats anteriorment que instem a l’Ajuntament de Sitges a l’adopció dels següents acords:

Acords:

Primer: Instar a l’Ajuntament perquè habiliti espais físics en els esdeveniments organitzats pel mateix i les de caràcter públic- privat lliures de soroll, degudament senyalitzats i publicitats prèviament amb els canals oficials, amb les mesures de seguretat i d’accessibilitat òptimes perquè les persones amb sensibilitats especials, TEA i amb altres capacitats puguin gaudir també dels esdeveniments amb un espai segur.

Segon: Instar a l’Ajuntament que en les diverses fires arreu de la Vila s’habiliti uns horaris consensuats amb els firaires i les diferents Comissions per tal de crear unes hores al llarg de l’estada de les fires perquè les persones amb
sensibilitats especials, TEA i amb altres capacitats puguin gaudir per igual de les atraccions i fires.

Tercer: Traslladar aquesta proposta d’acord a les diferents Regidories i Departaments competents en actes públic privats que es realitzen a Sitges, com també a les diverses Comissions Municipals i organitzadors responsables dels diversos esdeveniments, a l’Associació AMIS, Autisme en Futur, Gremi d’Industrials Firaires de Barcelona, Federació Catalana de l'Autisme i a totes aquelles associacions i ens tant públics com privats pel seu coneixement.

Quart: Publicar aquest acord en tots els mitjans locals per donar-la a conèixer a les persones més interessades.

Aprovada

Sessió ordinària de 31 de gener de 2024

Actualment, i segons les dades del darrer baròmetre d’opinió política del Centre d’Estudis d’Opinió, la inseguretat ciutadana és la sisena preocupació de la ciutadania de Catalunya, amb el mateix percentatge que una problemàtica tan evident com és l’accés a l’habitatge.

En les darreres setmanes i mesos hem vist com, especialment en l’àmbit municipal, han estat moltes les veus que han llançat una crida d’auxili per posar solucions urgents al problema dels delinqüents multireincidents que posen en perill la seguretat ciutadana.

Hem vist també com nombrosos i diversos municipis veuen posada en entredit la convivència per part de delinqüents habituals. Per posar exemples clarificadors, a Barcelona, l’any 2022, 284 delinqüents multirencidents van acumular 5.600 fets delictius.

En el primer semestre del 2023, 269 en sumaven 4.065. A Calella (Maresme), onze delinqüents han arribat a acumular més de 260 delictes. Molts d’aquests municipis han aixecat la veu per demanar actuacions i posar solucions.

El passat juliol de 2022 es va aprovar al Congrés dels Diputats una reforma de l’article 234.2 del Codi Penal per tal de donar una resposta adequada als casos de multirreincidència en furts, ja que fins aleshores només es tenien en compte aquells que
superessin els 400€. Aquesta reforma, després de més d’un any en vigor, no ha demostrat ser efectiva: el problema va més enllà de la tipificació penal i té un dels seus principals origens en la incapacitat del sistema judicial de donar resposta de forma àgil a casos com aquests. L’increment d’efectius policials es mostra ineficient si la justícia no és capaç de donar recorregut sancionador a les actuacions dels cossos i forces de seguretat. Els cossos policials s’acaben desmotivant i la sensació de desemparament del món local és creixent.

Es posa de relleu, doncs, que és urgent un reforç de la capacitat del sistema judicial per entomar els casos de multireincidència i no permetre que la impunitat acabi imposant-se.

És per tot això que el grup municipal de Junts per Sitges proposa l’adopció dels següents acords:

ACORDS

Primer.- Manifestar la necessitat de procedir a la reforma i adaptació del Codi Penal i la Llei Orgànica d'enjudiciament criminal per tal de fer front al fenòmen de la multireincidència i la inseguretat ciutadana que comporta, i instar a la Generalitat de Catalunya a elaborar una proposta a tals efectes i presentar-la a la Comissió de Justicia del Parlament de
Catalunya.

Segon.- Exigir al Govern de la Generalitat que elabori amb la màxima celeritat un estudi sobre els jutjats de Catalunya que, degut a la sobrecàrrega d’actuacions que pateixen, han de fer front a retards que impossibiliten la gestió de la multireincidència adequadement. I fet el diagnòstic, que se sol·liciti per part del Departament de Justicia de la Generalitat de
Catalunya al Ministeri de Justícia nous jutjats i els jutges de reforç que corresponguin.

Tercer.- Sol.licitar als Ministeris d'Interior i de Justicia que emetin un informe de valoració de l’eficàcia de la reforma del Codi Penal aprovada el 2022 en relació a la multireincidència.

Quart.- Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol, al Congrés dels Diputats i al Senat, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.

Aprovada

Sessió ordinària de 31 de gener de 2024

Les platges de Sitges són un component essenci al del nostre patrimoni natural i un atractiu turístic que contribueix a la generació d’una activitat esportiva, lúdica i cultural de gran impacte social i econòmic.

Aquests espais són crucials per a activitats esportives, promovent un estil de vida actiu i saludable, així com punts de trobada social i escenaris únics per a esdeveniments culturals i festius.

Considerades com a valuós patrimoni natural, les platges de Sitges no només tenen importància econòmica i social, sinó que també representen espais recreatius que permeten a la comunitat i als visitants connectar amb la natura i gaudir de l'entorn costaner.

En els últims anys, i derivat dels efectes del canvi climàtic que afecta a tot el litoral mediterrani, s'ha observat amb creixent inquietud la disminució recurrent de sorra a les nostres platges, afectant no només el nostre atractiu turístic, sinó també l'equilibri ecològic del nostre entorn costaner i pot arribar a posar en perill algunes zones, equipaments i infraestructures del litoral.

Recordar també la pràctica d’administracions anteriors, on s’utilitzava la sorra dragada als nostres ports per tal de pal·liar temporalment la manca de sorra a les nostres platges, una acció que, amb els coneixements dels quals es disposa actualment, s’ha d’entendre com una solució tant immediata com efímera, alhora que cal treballar per trobar solucions efectives a més llarg termini.

La col·laboració entre autoritats, experts i la ciutadania serà clau per abordar la disminució de sorra a les nostres platges, així com també demostra el nostre compromís col·lectiu amb un futur sostenible per Sitges. Gestionar la reutilització de la sorra dragada als nostres ports per protegir les nostres infraestructures és l’inici d’un camí cap a la preservació del nostre patrimoni natural i la prosperitat contínua d’un dels nostres béns més preuats.

Per tot el que hem exposat, proposem al plenari de l’Ajuntament de Sitges l’adopció dels següents acords:

Primer. Instar a l'Ajuntament a prengui en el termini màxim de 1 mes la iniciativa en la recerca de una solució definitiva, o si més no allargada en el temps, per evitar la recorrent degradació de les nostres platges i col·laborar en la regeneració natural dels nostre litoral marítim.

Segon. Instar a l’adopció de mesures urgents, davant el Departament de Costes del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico i al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, que facilitin que la sorra dragada als nostres ports sigui destinada, en primer lloc, a les nostres pròpies platges més afectades per la manca de sorra abans de ser cedida a altres municipis, amb l’objectiu de protegir les infraestructures costaneres.

Tercer. Establir les bases per a una gestió sostenible i efectiva del nostre entorn costaner amb l'aplicació controlada de sorra regenerada, recolzada per estudis ambientals avalats pels responsables tècnics corresponents, que garanteixi les pràctiques sostenibles i la preservació del nostre entorn costaner.

Quart. Elaborar i publicar un Pla d'Actuació per garantir l'aportació de sorra per a aquest estiu, informant, obertament i clarament a la ciutadania, sobre les actuacions i efectes d’aquest Pla.

Cinquè. Promoure la participació activa de totes les administracions públiques, especialment del Departament de Costes del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico i del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya en el procés de presa de decisions, assegurant una gestió inclusiva i representativa.

Aprovada

Sessió ordinària de 20 de desembre de 2023

L’Associació Sitges Solidari forma part de la plataforma Aturem les guerres www.aturemlesguerres.cat i el en el marc d’aquesta campanya ens mobilitzem perquè el nostre govern local es posicioni amb claredat davant la preocupant dinàmica de guerres, militarització i comerç d’armes que està creixent impunement al nostre país i a molts països del món, i que genera inferns, matances, migracions forçades, destrucció ecològica i perill real d’una guerra nuclear.

Per això,

Exposem:

1. Que les actuals guerres a Ucraïna, Sudan i a Israel i Gaza són un exemple més de com els governs de grans potències militars no són capaços de resoldre les seves diferències amb diàleg o negociació, allistant la població com a carn de canó i enganyant-los invocant el dret a la legítima defensa per començar hostilitats o per protegir-se’n, en nom d’agressions presents o de greuges passats, amagant interessos de domini o de negoci. Es massacra així amb armes produïdes i venudes per països com el nostre, que es troben lluny de la guerra. Concretament, Espanya segueix sent el 9è país que més armes exporta al món: produeix i exporta el 2,5% de les armes del món, part de les quals en guerres especialment acarnissades com la d’Aràbia Saudí i dels Emirats Àrabs Units contra el Iemen als quals, segons el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Espanya ha enviat il·legalment en els últims 6 anys 1.618 milions d’euros en armament i material bèl·lic.

2. Que els governs nacionals s’han mostrat incapaços i sense cap voluntat de posar fre a la creixent carrera armamentista. Podem veure, per exemple, com la despesa militar mundial de 2022 ha assolit de nou un màxim històric: 2,113 bilions de dòlars ($2.113.000.000.000), dels quals el 80% pertanyen a la OTAN i els seus aliats. També vam quedar atònits després de l’augment forçat de despesa militar als pressupostos, davant les exigències de l’OTAN, malgrat les profundes necessitats socials i ecològiques que travessen els països. Els pressupostos generals de l’Estat Espanyol per al 2023 presenten un pressupost militar total de 27.617,43 milions d’euros si comptem totes les partides (classes militars passives, Guàrdia Civil, I+D…), que suposen un 2,17% del seu PIB, superant així l’exigència de l’OTAN del 2%. Les proves nuclears realitzades tant per part de l’OTAN com per part de Rússia confirmen que la seva intenció no és rebaixar l’escalada sinó augmentar-la i no tenir por d’utilitzar l’arsenal nuclear que han anat produint a còpia de dècades (Rússia 7000 ogives nuclears i EEUU 6800, entre altres països).

3. Que hi ha múltiples i senzilles maneres de reinvertir aquests pressupostos cap a polítiques constructives, per combatre els causes estructurals de la violència: cap a la creació de llocs de treball dignes i útils, l’atenció dels més vulnerables de la societat, la protecció del medi ambient… La desigualtat sempre crea més violència. També ens trobem en un moment límit en què la comunitat científica ens alerta de l’emergència climàtica pel model insostenible de consum i de contaminació, i no es poden posposar més els pressupostos i esforços per promocionar formes netes i sostenibles d’energia i maneres de consumir que no depredin els recursos del planeta.

4. Que l’article 1 de la Carta de les Nacions Unides urgeix a «Mantenir la pau i la seguretat internacionals» de manera que s’asseguri «per mitjans pacífics». Fidels a aquest ideal, i després de 57 anys d’acords i de violacions de la Carta, hem après que les guerres no són un mitjà legítim per dirimir conflictes, i que per concretar aquest article 1 hem d’apostar per sistemes de defensa legítima no ofensius –que no puguin ser una amenaça per a ningú– i efectius –no és una defensa aquella que provoca més morts i destrucció que les que pretén evitar–, per desterrar, així, l’aplicació anacrònica de la llei del més fort i del més cruel.

5. Que, davant la incapacitat dels governs nacionals a respondre amb una mínima ètica i intel·ligència a aquest moment tant delicat que vivim, i davant del silenci institucional global que ens fa còmplices d’aquesta escalada armamentista, com a ciutadans no ens podem quedar quiets ni callats. En coherència amb aquestes consideracions, com a primer pas, hem de contribuir a reduir dràsticament la cursa d’armament i la despesa en defensa militar, per començar a invertir en sistemes de seguretat humana i defensa civil no violenta, prenent l’experiència de resistències no violenta (Dinamarca front ocupació nazi 1940, Txecoslovàquia front ocupació soviètica, 1968) i d’estudis seriosos com els de Gene Sharp.

Per tot això, demanem un posicionament públic d’aquest nostre govern local per aturar les guerres amb la discussió i aprovació d’aquesta moció.

1. Sol·licitar al Govern del Reino de España l’inici d’un pla de reconversió de la despesa en defensa militar cap a sistemes de seguretat humana, de defensa no ofensiva i de defensa civil no violenta.

2. Mentre aquesta reconversió no es produeixi, sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya un estudi de viabilitat i posada en marxa d’un sistema de defensa civil no violenta i d’un cos civil de pau, tal com l’Institut Català Internacional per la Pau ha recollit en algunes de les seves publicacions. https://lluitanoviolenta.cat/projecte-defensa-noviolenta

3. Simultàniament a aquestes peticions, que el Govern municipal doni suport a la iniciativa ciutadana de crear una agrupació d’Autodefensa No violenta perquè qui ho desitgi pugui preparar-se a la protecció i defensa civil davant tota mena d’emergències i catàstrofes, presents i futures.

4. En cas de no ser-ne membres, que el govern municipal s’adhereixi a la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, i promogui aquest plantejament de concreció de la cultura de pau cap a sistemes de defensa noviolents per construir-la. https://wp.granollers.cat/alcaldesperlapau/

5. Fer una auditoria sobre quines activitats polítiques, culturals, socials i econòmiques es realitzen en el municipi que poden estar contribuint a la cultura de guerra, com p. ex., ser clients de la “banca armada”, i acordar un pla per anar-les reconvertint. I, en canvi, donar suport a les iniciatives a favor de la pau. https://www.bancaarmada.org/ca/

6. En concret sobre els països en guerra actualment, Rússia-Ucraïna, Sudan i Israel-Gaza:
· Acollir i donar suport a les persones que exerceixen el seu dret a l’objecció de consciència i deserció, especialment les que són perseguides a Rússia, Ucraïna i Bielorússia.
· Insistir i donar suport a totes les iniciatives diplomàtiques que portin a un alto al foc immediat, com a primer pas per un acord just que doni seguretat i estabilitat a totes les poblacions de les zones.
· Demanar que s’obrin corredors humanitaris i que es respecti el dret internacional no atacant la població civil, respectant escoles i hospitals i les instal·lacions de les Nacions Unides, en el cas de la recent guerra Israel-Gaza.

7. Comunicar fefaentment a la població del municipi aquesta moció i convidar-la a ferla efectiva en la mesura de les seves possibilitats.

Aprovada

Sessió ordinària de 29 de novembre de 2023

El procés de colonitzacització iniciat al segle XX a Palestina per part d’Israel ha causat un gran nombre de víctimes i ha afectat la vida quotidiana de milions de persones. Recentment, la situació ha esdevingut encara més tensa amb accions que han intensificat la violència i la repressió contra la població palestina.

En els darrers anys, la política colonial, d'apartheid i ocupació militar d'Israel s'ha intensificat amb la construcció de nous assentaments, destrucció de vivendes, espoli de recursos o la criminalització de la societat civil palestina. La cruel persecució de la població palestina ha estat catalogada per les organitzacions internacionals com Amnistia Internacional, Human Rights World i Al haq de crim d'apartheid i lesa humanitat.

La comunitat internacional ha expressat en múltiples ocasions la seva preocupació per la vulneració sistemàtica del dret internacional. Israel ha incomplert totes les resolucions de Nacions Unides que l'insten a respectar els drets humans del poble palestí.

Lamentem totes les morts i per tal d’acabar amb aquesta espiral de violència cal assenyalar a l’estat colonial i d’apartheid d’Israel com a focus inicial de tota violència i opressió. Aquesta no és una situació entre iguals, sinó d'una potència colonial i militar enfront d'un poble que té dret a protegir-se davant dels atacs sistemàtics que viu des de 1948. Mentre Israel és una potència nuclear amb un dels exèrcits més poderosos del món, el poble palestí no compta amb un exèrcit.

La situació a Gaza ja era insostenible abans d'aquest nou episodi de violència. Israel ha convertit Gaza en una presó des de fa 16 anys, amb el 97% d’aigua no potable, el 56% de la població vivint en extrema pobresa, un 64% d’atur juvenil, i el 80% depenent d’ajuda internacional. Aquesta ocupació ha creat una crisi humanitària que afecta cada aspecte de la vida quotidiana dels habitants de Gaza. A més, els darrers bombardejos contra la població civil i l'aplicació d'un setge que consisteix en el tall de subministres bàsics com ara aigua, llum, aliments o medicines no només agreugen la crisi humanitària sinó que poden constituir crims de genocidi.

Els crims d’Israel cap al poble palestí són constants. Des de l’any 2000, 2.287 infants palestins han estat assassinats.

Per tot això, proposem al Ple de l’Ajuntament de Sitges, l’adopció dels següents ACORDS:

1. Condemnem totes les accions de violència contra la població civil que segons el dret internacional humanitari constitueixen crims de guerra.

2. Fem una crida a aturar immediatament els bombardejos d'Israel sobre la Franja de Gaza, a evitar els desplaçaments forçosos de població i a fer arribar a la Franja, aliments, aigua i electricitat i totes les necessitats bàsiques per a la vida.

3. Reconeixem que l'ocupació colonial i l'apartheid són les causes estructurals del conflicte i que la comunitat internacional ha d'actuar i fer complir les resolucions de les Nacions Unides, el dret internacional i els drets humans.

4. Condemnem enèrgicament la violació del dret internacional, el drets humans i la política colonialista, l'apartheid i l'ocupació de l'Estat d'Israel contra el poble palestí.

5. Ens comprometem a donar suport a les entitats i organitzacions que treballen sobre el terreny en defensa dels drets humans i en la recerca de la fi de l’apartheid israelià.

6. Demanem a la Unió Europea que prengui les mesures necessàries per aturar el bloqueig total que Israel ha imposat a Gaza per aturar el genocidi al poble palestí i garanteixi l'ajuda humanitària.

7. Instem al Govern espanyol i a la comunitat internacional a intervenir per posar fi a la violència i garantir el respecte als drets humans i les resolucions internacionals.

8. Ens comprometem a no donar suport ni prestar ajuda o assistència que puguin contribuir a mantenir la situació dels territoris ocupats i insta a altres entitats i governs a fer el mateix.

9. Demanem que es respecti i protegeixi el dret dels refugiats palestins de tornar a les seves cases i recuperar les seves propietats, tal com estableix la Resolució 194 de les Nacions Unides.

10. Traslladar els presents acords a la mesa del Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol, a la Conselleria d’Exteriors de la Generalitat de Catalunya, al Ministeri d’Assumptes Exteriors del Govern de l’Estat espanyol, així com a la ciutadania de Sitges mitjançant un comunicat a les xarxes socials difonent els acords de l’1 al 9 de la present moció.

Aprovada

Sessió ordinària de 25 d'octubre de 2023

El Districte de Conca Fluvial de Catalunya ha sofert en les darreres dècades diversos episodis de sequera, alguns dels quals han arribat a amenaçar el subministrament d'aigua a les poblacions. De forma més recent, s'està evidenciant que les sequeres són un fenomen de caràcter cíclic, que estan tenint greus afectacions en la garantia de la prestació del servei d'abastament d'aigua, fet pel qual és necessari garantir la disponibilitat d'aquest recurs mitjançant tant accions individuals d'estalvi d'aigua com cercant per part de les administracions vies alternatives i sostenibles per tal de garantir els serveis.

En el cas de les conques internes de Catalunya, d'acord amb la regulació europea i les habilitacions establertes a l'article 27 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, l'article 24.3 del Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya i l'article 29 del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022 a 2027, aprovat per Decret 91/2023, de 16 de maig, en situació de sequera s'apliquen les determinacions contingudes al corresponent pla especial d'actuació en situacions de sequera, que inclou entre altres les mesures a aplicar en relació amb la utilització dels recursos hídrics en els diferents escenaris de sequera. Sitges ja es troba en situació d'excepcionalitat hidrològica, la situació prèvia a la d'emergència, i això afecta negativament alguns serveis urbans que es veuen restringits en cas de voler realitzar-se amb aigua potable. En aquest sentit, i en previsió de la situació que ja tenim a sobre, es va iniciar l'any 2021 un expedient a l'Agència Catalana de l'Aigua per a la utilització d'aigües regenerades provinents de l'EDAR de Sitges – Sant Pere de Ribes per al reg de parcs i jardins de Sitges, és prioritari finalitzar aquest tràmit i engegar un nou expedient per a la possible reutilització de les aigües regenerades de la nova EDAR de Garraf per dos motius essencials; la diversificació de les fonts d'abastament del municipi, reduint la pressió de l'única font d'aigua potable del municipi alhora que no es malbarata aquesta aigua potable per a l'ús de reg i neteja de la via pública.

Les restriccions d'aquesta situació d'excepcionalitat hidrològica limiten molt el reg de les zones verdes i la neteja de la via pública amb aigua potable tot i que, tal com s'indica a les normes de l'estat d'excepcionalitat, el reg amb aigües regenerades no està restringit, minimitzant així l'estrès hídric al qual està sotmès ara mateix l'arbrat i les zones verdes del municipi i la neteja de la via pública no es veuria limitada en ferse amb aigua no potable, donant parcialment solució al problema de neteja que pateix Sitges.

Seguint en la línia de la diversificació de les fonts d'abastament, cal recuperar i mantenir en bon estat els múltiples pous que antigament havien donat servei a Sitges, ja que les aigües subterrànies són una garantia de recurs que permeten diluir la pressió a la qual estan sotmeses les aigües superficials, més susceptibles als episodis de sequera i que han rebut una pressió elevada a causa de la seva accessibilitat. El passat 10 d'octubre l'Agència Catalana de l'Aigua va anunciar una nova línia d'ajuts per a recuperar aquests pous municipals per a ajudar els municipis a disposar eines per a fer front a les sequeres.

En compliment de l'anterior, amb els objectius de protecció del medi, de garantir l'ús racional de l'aigua, de garantir la prestació del servei de subministrament d'aigua a la població i de dotar a l'Ajuntament de les mesures necessàries per fomentar l'estalvi en els consums d'aigua i regular els usos de l'aigua en el municipi en situació de sequera, es proposa l'adopció dels següents acords:

1. Iniciar contactes amb el Club de Golf Terramar i l'ACA per tramitar la modificació de la concessió d'aigües regenerades que té actualment el Club, per l'aprofitament d'aquestes per al reg de parcs i jardins municipals i per a la neteja de la via pública.

2. Finalitzar el tràmit que es va iniciar a l'agost de l'any 2021 a l'Agència Catalana de l'Aigua per a la concessió d'un cabal d'aigües regenerades provinent de l'EDAR de Sitges – Sant Pere de Ribes per al reg de parcs i jardins i afegir a la concessió l'ús destinat a la neteja de la via pública.

3. Redactar i executar el projecte per l'aprofitament de les aigües regenerades provinents de l'EDAR de Sitges – Sant Pere de Ribes.

4. Sol·licitar a l'Agència Catalana de l'Aigua la concessió d'un cabal d'aigües regenerades provinents de l'EDAR de Garraf per al reg de parcs i jardins i per a la neteja de la via pública.

5. Redactar i executar el projecte per l'aprofitament de les aigües regenerades provinents de l'EDAR de Garraf.

6. Redactar i executar els estudis i projectes per a la recuperació de pous i captacions d'aigua subterrànies i acollir-nos a la línia d'ajuts anunciats per l'Agència Catalana de l'Aigua, que pot arribar a cobrir el 95% de la redacció i execució dels projectes.

Aprovada

Sessió ordinària de 27 de setembre de 2023

“El movimiento feminista es hoy el principal movimiento social que incide en la realidad cotidiana. Con una participación de masas y una enorme legitimidad entre la población, ganada después de muchas luchas, el feminismo está consiguiendo traspasar ciertas barreras que nunca se habían tocado. Los hechos machistas ocurridos en el fútbol español estas últimas semanas y la reacción a los mismos demuestran el poder del feminismo para cambiarlo todo.

El pasado 20 de agosto, el deporte español, la selección femenina española de fútbol se proclamó campeona del mundo después de ganar por 1-0 la selección de Inglaterra, en un hito sin precedentes a la historia del fútbol femenino en el Estado Español. Constituyó, además, un claro paso adelante por la igualdad en cuanto a visibilización de éxitos deportivos de mujeres en deportes tradicionalmente masculinizados donde el papel de la mujer era sistemáticamente invisibilizado como consecuencia de la estructura patriarcal de la sociedad

El valor simbólico de esta proclamación como campeona del mundo de la selección española de fútbol, por lo tanto, resulta muy relevante y transciende sin duda el ámbito deportivo dejando un mensaje de empoderamiento de las mujeres y de lucha por la igualdad que, desde un deporte de masas como el fútbol, cala ampliamente en la sociedad.

Aun así, un éxito histórico como la consecución del mundial y la proclamación como campeona del mundo de la selección femenina española de fútbol, se vio manchado por unos lamentables hechos protagonizados por el presidente de la Real Federación Española de Fútbol, Luis Rubiales, en la celebración, Rubiales desde la tribuna se dedicó a “celebrar” la victoria llevándose repetidas veces las manos a los genitales. Posteriormente, ya en la misma ceremonia de entrega de los trofeos, y cuando le tocó el turno de saludar la jugadora de la selección Jenni Hermoso, el presidente de la RFEF la cogió y le dio un beso en la boca mientras la sujetaba sin consentimiento de la misma Hermoso, tal como ha declarado públicamente y denunciado la jugadora de la selección.

El machismo no es un hecho puntual que ocurre con un beso puntual. El expresidente de la RFEF así lo demostró con sus acciones. En primer lugar, presionó la jugadora de la selección para salir en un video con él y sacar importancia al asunto. Después, hizo el famoso discurso en que atacaba el feminismo y anunciaba que no dimitía. Ante este hecho, la jugadora recurrió a la protección de su sindicato frente a todos los ataques que sufría, y que culpabilizaban la víctima una vez más.

Por su parte, las futbolistas de la selección firmaron conjuntamente un comunicado de apoyo a Jenni Hermoso. Las 23 futbolistas que han disputado el mundial anunciaron, que renunciaban a ser convocadas por la selección mientras Rubiales fuera al frente de la Real Federación Española de Fútbol.

Las acciones del expresidente Rubiales, del seleccionador femenino Jorge Vilda (ya destituido) del seleccionador masculino Luis de la Fuente (ampliamente cuestionado), y de todos aquellos que aplaudieron el discurso del “No dimito” han demostrado a la sociedad que queda mucho trabajo de concienciación y lucha feminista en el deporte. Esto demuestra el machismo imperante en el deporte, porque, por ejemplo, todavía no hay igualdad salarial entre los jugadores y jugadoras de la selección española de fútbol. La estratosférica diferencia de salario ya fue denunciada hace tiempo por las jugadoras de la selección de fútbol, hoy en huelga.

Ante esto, después de las declaraciones de Luis Rubiales en que lejos de dimitir se ha reafirmado en los hechos, el Ayuntamiento de Sitges considera reprobar públicamente la actitud del presidente de la Real Federación Española de Fútbol, Luis Rubiales, en los momentos posteriores a la final del campeonato del mundo femenino de fútbol y, sobre todo, el ataque machista que perpetró contra la libertad de la capitana de la selección femenina de fútbol, Jenni Hermoso. Como institución, así mismo, lamentamos sus posteriores declaraciones y el apoyo público de figuras como la exseleccionador Jorge Vilda y el seleccionador Luis de la Fuente, así como de la propia Real Federación Española de Fútbol en su conjunto.

La presión social y los movimientos feministas han conseguido que Luis Rubiales dimitiera definitivamente de la Federación Española de Fútbol.

El grupo municipal Verds en Comú Podem Sitges propone al pleno, los siguientes:

ACUERDOS

PRIMERO. – Felicitar las jugadoras del equipo de la Selección española de Fútbol por proclamarse campeonas del mundo en el Mundial de Fútbol de Australia y Nueva Zelanda.

SEGUNDO.- Reprobar y condenar las actitudes y declaraciones machistas y vejatorias del expresidente de la RFEF, Luis Manuel Rubiales Béjar y exigir que se depuren todas las responsabilidades dentro de la RFEF más allá de la inhabilitación del presidente.

TERCERO.- Reiterar el compromiso del Ayuntamiento de Sitges en el apoyo al deporte femenino y comprometernos en la lucha por la igualdad en el mundo del deporte.

CUARTO.- Trabajar y ampliar, si se tercia, las medidas necesarias para eliminar la presencia de machismo, sexismo, racismo u homofobia en el deporte de nuestro pueblo de forma coordinada con todas las entidades deportivas de la ciudad.

QUINTO.- Promover el deporte femenino y fomentar el deporte no segregado. Potenciar el uso de las instalaciones municipales por parte de las mujeres mediante la priorización de horarios y la distribución equitativa de espacios para las actividades más feminizadas.

SEXTO.- Apoyar a las propuestas de los sindicados respeto el salario mínimo que hay que aplicar para que las futbolistas de nuestro país tengan unos sueldos dignos a la altura de su talento.

SÉPTIMO.- Comunicar los presentes acuerdos al Ministerio de Cultura y Deporte de España, el Consejo Superior de Deportes, la Real Federación Española de Fútbol, la Secretaría General del Deporte y de la Actividad Física del Departamento de Presidencia de la Generalitat de Cataluña, el sindicato Futpro, CCOO y UGT, los grupos políticos del Parlamento Europeo, Congreso y Senado y Parlamento de Cataluña y las entidades municipalistas de Cataluña.”

Aprovada

Sessió ordinària de 29 de març de 2023

El pròxim 14 d’abril, es compleixen 92 anys de la proclamació de la 2a República. Aquest període va suposar l’avenç democràtic i social més gran en la història del país, assolint fites com el sufragi femení, el dret al divorci, la laïcitat de l’estat o el dret a una educació pública lliure. Va ser el primer règim democràtic de la nostra història que va instaurar un veritable Estat de Dret i va proclamar una de les constitucions més democràtiques i avançades d’Europa.

Va ser des dels municipis on la força de la voluntat del poble va deixar clar l’anhel per canviar el model d’estat. El 12 d’abril es van celebrar unes eleccions municipals arreu de l’estat que van suposar un plebiscit entre la monarquia d’Alfons XIII i l’esperança d’una nova república espanyola. La democràcia, especialment a les principals ciutats del país, va determinar que era el moment de tombar el règim cacic de la Restauració i aquells que el sostenien per donar pas a una etapa de renovació i de conqueriment drets socials i llibertats.

Van ser moltes les reformes impulsades per part del règim republicà, també a Sitges. La República va arribar a Sitges el 14 d’abril a les 16:00 hores de la tarda, acompanyada de l’entusiasme del poble que es va manifestar pels carrers al ritme de les bandes dels mestres Pallarès i Torrens. Diverses entitats i associacions amb esperit republicà van obrir anys abans del 1931 el camí cap als avenços que es van dur a terme a la vila durant aquesta etapa.

La República i els diferents governs municipals del poble van desenvolupar projectes sense els quals ara no entendríem la vida sitgetana i que van suposar el blindatge i l’arribada de molts serveis i drets fonamentals. Un dels pilars de l’acció del període republicà va ser fonamentar el dret a l’educació i l’accés a la cultura. El nostre el poble és un clar exemple, no només pel fet que el Museu Cau Ferrat esdevingués públic durant l’etapa, sinó especialment per la construcció i obertura de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol el 1936, un espai que molt aviat ja va rebre molts visitants i que suposava la possibilitat universal, per tothom, d’accedir a la literatura.

Per primera vegada un govern municipal tenia clares les necessitats del poble i això es va traduir en la creació de noves infraestructures que van fer créixer el teixit econòmic de Sitges.

çEl turisme es desenvolupa fermament als anys 30 i exemple d’això són la construcció de l’edifici del Picnic, de la primera Oficina de Turisme o de la Piscina Maria Teresa, que no només van obrir Sitges al món, sinó que van aconseguir augmentar la taxa d’ocupació dels sitgetans i sitgetanes.

El desenvolupament de l’economia turística i l’obertura internacional van ser acompanyats d’accions per millorar les condicions laborals dels treballadors de la vila, gràcies també al ferm paper de sindicats i entitats socials. Els obrers de Vallcarca van obtenir la reducció de la seva jornada laboral de 44 hores, mentre que diferents gremis molt importants a la història de Sitges, com el de la sabateria, van anar creixent i gràcies a l'organització que van mantenir, van obtenir una gran ampliació dels seus drets.

Cal posar en valor aquesta tasca comunitària efectuada durant la República, especialment per aquelles entitats, ateneus o associacions que permetien llocs de trobada, debat i culturització de les classes populars a Sitges, exemple són totes les activitats que s’organitzaven a la Casa del Poble (ara, l’Ofinica d’Atenció Ciutadana).

A més, el primer govern de la República a Sitges va assolir la municipalització del servei d’aigua, que suposà l’abastiment d’un recurs tan indispensable. Va culminar les obres el 1932, dotant d’aigua el poble i donant una nova solució a l’atur. També va posar fi al descontrol urbanístic, establint diversos plans buscant el respecte a la legalitat pel que fa a les construccions. Veiem així com, moltes de les propostes que per primera vegada arribaven al poble, ens serveixen com a exemple i precedent positiu a les necessitats actuals de la vila.

Va ser des del municipalisme com es va aconseguir la proclamació de la 2a República, i per això el 14 d’abril ha de ser també una data per no oblidar la tasca i l’esforç d’aquelles persones que, des dels ajuntaments republicans dels nostres pobles i ciutats, van permetre la consecució i desenvolupament d’un règim democràtic i social.

Per totes les raons exposades, el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents:

ACORDS:

PRIMER.- Saludar i recordar la 2a República, en el seu 92è aniversari, i el gran llegat que suposa per a les nostres generacions, per tal de retre homenatge a totes les persones que van creure i van defensar l’Estat republicà.

SEGON.- Reclamar el dret de la ciutadania a escollir el model d’Estat i en conseqüència el dret a escollir-ne el cap d’Estat.

TERCER.- Donar suport als actes ciutadans o institucionals que s’organitzin a la nostra vila amb motiu d’aquest esdeveniment, i donar suport a les iniciatives ciutadanes, si escau, per dedicar un espai públic en record de la 2a República.

QUART.- Homenatjar els valors democràtics de la República, ubicant en la façana de l’Ajuntament la bandera de la 2a República, el 14 d’abril de cada any.

CINQUÈ.- Fer una ofrena floral en nom de l’Ajuntament a l’escultura La República, de Pere Jou, amb un ram amb els colors tricolors de la República i els de la senyera de Catalunya, el 14 d’abril de cada any.

SISÈ.- Canviar el nom de la Biblioteca Santiago Rusiñol al seu nom original: Biblioteca Popular Santiago Rusiñol.

SETÈ.- Difondre aquests acords a les entitats de la nostra ciutat i a les associacions memorialistes i republicanistes de Catalunya.

Aprovada

Sessió ordinària de 28 de febrer de 2023

Exposició de motius

Millorar la qualitat de l’aire ha de constituir un pilar fonamental en l’agenda de totes les administracions públiques i ha d’implicar els agents econòmics i socials. Cal reconèixer i garantir, el dret a l’aire net, tant per a protegir la salut de les persones com el medi ambient.

Les polítiques de qualitat de l’aire no es poden entendre de manera desconnectada de les que es defineixen per abordar l’emergència climàtica, un dels majors reptes globals als quals cal fer front amb urgència, tant des de la vessant de la mitigació com de l’adaptació. En termes de mitigació i neutralitat, i en especial en l’àmbit urbà, alguns dels anomenats “forçadors del clima” són precisament contaminants atmosfèrics que afecten negativament a la salut humana i, per tant, les mesures per reduir-ne la seva concentració són beneficioses. Des de la perspectiva de l’adaptació, no podem oblidar que el canvi climàtic incrementa substancialment el risc que es donin situacions que agreugen l’efecte sobre la salut de la contaminació (onades de calor, episodis d’estancament de l’aire...).

Actuar sobre les causes que generen la contaminació de l’aire proporciona altres beneficis socioambientals col·laterals com són la millora de la qualitat acústica, la reducció de l’accidentalitat o el repartiment més just i equitatiu de l’espai públic.

Des de la dimensió legislativa, l’article 16.4 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, estableix que les entitats locals, en l’àmbit de les seves competències, poden elaborar els seus propis plans i programes i adoptar mesures de restricció total o parcial del trànsit, entre les quals s’inclouen les restriccions als vehicles més contaminants, a certes matrícules, a certes hores o en certes zones, entre altres.

Així, l’article 7 del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, atorga als municipis la competència de restringir la circulació a determinats vehicles en vies urbanes per motius mediambientals (lletra g), i l’article 18 d’acordar, pels mateixos motius, la prohibició total o parcial d’accés a parts de la via, amb caràcter general, o per a determinats vehicles, o el tancament de determinades vies.

L’article 3.3 del Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire, imposa a les entitats locals l’obligació d’adoptar les mesures necessàries per garantir que les concentracions dels contaminants regulats no superin els objectius de qualitat de l’aire i per a la reducció de les concentracions, en particular mitjançant l’aprovació de plans de millora de qualitat de l’aire i de plans d’acció a curt termini.

La Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, prescriu a l’article 14 que tots els municipis de l’Estat espanyol de més de 50.000 habitants, els territoris insulars i els municipis de més de 20.000 habitants que superin els valors límits de contaminants regulats per la normativa de referència havien d’adoptar, abans de l’any 2023, l’establiment d’una Zona de Baixes Emissions dins del seu terme municipal.

L’obligació establerta al citat article 14 té caràcter de llei bàsica y segueix la mateixa línia que d’altres instruments aprovats pel Govern espanyol: el Programa Nacional de Control de la Contaminació Atmosfèrica (PNCCA), de 27 de setembre de 2019, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC), de 20 de gener de 2020, i la Declaració d’Emergència Climàtica i Ambiental, de 21 de gener de 2020.

En el mateix àmbit estatal el 28 de desembre de 2022 es va aprovar el Reial Decret 1052/2022, de 27 de desembre, pel qual es regulen les zones de baixes emissions amb l’objecte de regular els requisits mínims que hauran de satisfer les Zones de Baixes Emissions que les entitats locals han d’establir d’acord amb l’article 14.3 de l’esmentada Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica.

A Catalunya, la Generalitat, els ens locals, les organitzacions i els agents socials i econòmics van subscriure el 18 de març de 2022 l’Acord per a la millora de la qualitat de l’aire a Catalunya, que s’inclourà al nou Pla de millora de la qualitat de l’aire de Catalunya, i on les parts signants acorden fer un pas endavant i assumir el compromís de treballar per implementar Zones de Baixes Emissions a tots els municipis catalans de més de 20.000 habitants abans d’acabar l’any 2025, amb un model general comú adaptable a les diferents realitats territorials, socials i ambientals dels municipis, esdevenint una oportunitat de generalització, encara més gran, de les Zones de Baixes Emissions. A aquest acord es va adherir la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la UGT i CCOO entre d’altres.

Alhora cal fer referència a la nova Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic per l'horitzó 2030 aprovada pel Govern de la Generalitat el passat 17 de gener de 2023 amb l'objectiu de millorar l’adaptació al canvi climàtic a Catalunya i reduir-ne la vulnerabilitat mitjançant l’establiment de 76 objectius operatius que es despleguen en 312 mesures d’adaptació per als diversos sistemes naturals, àmbits socioeconòmics i territoris de Catalunya.

Per concloure recordem la Declaració d’Emergència climàtica aprovada per l’Ajuntament de Sitges en data de 29 de juliol de 2019 i que expressava el suport a la declaració d’emergència climàtica, a les campanyes de conscienciació i a la convocatòria de mobilitzacions pel clima.

Per tot això el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Instar al govern a la redacció del projecte de zones de baixes emissions que inclogui una proposta d’ordenança local que les reguli, i totes aquelles altres mesures i accions que el citat Document d’Anàlisi i Propostes d’Acció contempli, per ajudar els ens locals a complir els requeriments normatius que obliguen a establir dites zones a partir d'una determinada població. Dita ordenança contemplarà les autoritzacions d’accés i circulació a la Zona de Baixes Emissions especialment d’aquells vehicles de les persones titulars les quals acreditin uns ingressos econòmics anuals pel global dels conceptes (pensions, ajudes, rendes, lloguers, interessos de capital, etc.) que no els permeti adaptar-se a la normativa.

SEGON.- Comunicar els presents acords al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, als grups polítics del Parlament Europeu, Congrés, Senat i Parlament de Catalunya, a la Federación Española de Municipios y Provincias, les entitats municipalistes de Catalunya i els sindicats UGT i CCOO.”

Aprovada

Sessió de Ple de 30 de novembre de 2022

Proposta d'acord del Grup Comuns Verds de Sitges per garantir l'educació inclusiva als centres educatius de Sitges

“La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant (1989) reconeix a tots els infants i adolescents el dret a l’educació sobre la base de la igualtat d’oportunitats, el dret a assolir el màxim desenvolupament possible i que les decisions que s’adoptin prenguin com a consideració primordial el seu interès. En aquest sentit, cal recordar també que la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006) reconeix expressament el Dret a l’Educació Inclusiva com a model indispensable perquè tot l’alumnat rebi una educació de qualitat i per garantir la universalitat i la no-discriminació en el dret a l’educació.

D’acord amb aquests acords internacionals, el marc normatiu regulador del sistema educatiu català ha anat incorporant reformes successives amb un enfocament orientat a garantir que l’escola pugui respondre a les necessitats de tot l’alumnat. Primer, amb l’aprovació de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC) i, darrerament, amb la publicació l’any 2017 del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, amb l’objectiu declarat de “garantir que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics dins l’àmbit de l’ensenyament no universitari siguin inclusius”. Malgrat això, l’anàlisi de la realitat dels centres educatius de la nostra comarca posa de manifest moltíssimes mancances relacionades amb l’atenció a la diversitat i en l’aplicació efectiva del model d’educació inclusiva que preveu la normativa esmentada.Recentment, Vilanova i la Geltrú ha mostrat el seu rebuig a aquesta greu situació que no és malauradament un fet aïllat. Sitges també pateix aquestes mancances que afecten a tots els nivells educatius ,des del 0-3 fins l’ESO i el Batxillerat. La causa principal és la falta dels recursos necessaris per garantir el dret de tot l’alumnat a una educació inclusiva. Aquesta manca d’inversió del Govern contradiu el que especifica la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), aprovada el 2009, segons la qual “El Govern, a fi d'assolir els objectius d'aquesta llei, ha d'incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l'entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut.”

Han passat 13 anys des de l’aprovació de la LEC (2009) i 5 anys des de l’aprovació del Decret de l’educació inclusiva (2017) i la situació dels nostres centres educatius, pel que fa a la inclusió, és precària. Per manca de recursos, a centres educatius de Sitges es discrimina l’alumnat amb necessitats educatives especials i es priva tothom d’una educació inclusiva. En alguns casos, fins i tot, els centres opten per mesures de segregació per atendre la diversitat, tot i que aquesta mena de mesures contradiuen el Pacte contra la Segregació Escolar a
Catalunya, del 18 de març de 2019, que va signar el Departament d’Educació, el Síndic de Greuges, una gran quantitat d’entitats de la comunitat educativa i gairebé tots els ajuntaments de més de 10.000 habitants, entre els quals, també, l’Ajuntament de Sitges. La manca d’inversió del Govern en educació vulnera el dret dels nostres infants a una educació inclusiva i, de manera dramàtica, atempta contra la dignitat dels nens i nenes amb necessitats educatives especials.

Aquesta manca de recursos per a la implementació real d’una educació inclusiva de qualitat compartida per tota Catalunya es presenta de manera agreujada a la nostra comarca i, de manera especial, al nostre municipi. L’any vinent celebrarem els 40 anys de l’establiment del Garraf com a comarca pilot en termes d’educació inclusiva, un tret diferencial que ens enorgulleix al convertir-nos en la comarca inclusiva per excel·lència, un model de referència d’equitat i de solidaritat per a tots els infants i les seves famílies. Però, alhora, també ens situa
en una posició de major vulnerabilitat, al no haver incorporat dins del sistema educatiu de la comarca ni els recursos ni els professionals especialitzats que requereix la complexitat de les nostres escoles.

Per tot això, el Grup Municipal COMUNS VERDS DE SITGES proposa al Ple de l’Ajuntament de Sitges l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER. Instar al govern de la Generalitat de Catalunya que destini com a mínim el 6% del PIB català a educació, tal com marca la Llei 12/2009 d’Educació.

SEGON. Adherir-se a la campanya de l’aFFaC “Jo també hi vull anar”, perquè es desplegui plenament el Decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, per garantir que els infants que tenen Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) puguin gaudir del dret a l’educació amb les mateixes condicions que la resta de l’alumnat.

TERCER. Exigir al Departament d’Educació la immediata incorporació als centres educatius de Sitges del volum de recursos econòmics i professionals especialitzats que requereix la implementació del Decret 150/2017 i que s’han menystingut durant aquests 39 anys de comarca inclusiva.

QUART. Fins que no es desplegui plenament el Decret 150/2017, destinar els recursos econòmics necessaris per garantir la contractació d’hores extres de vetlladores o de monitoratge amb formació adequada, actualment assumida per les AFAs i/o per les famílies individuals, perquè l’alumnat amb NESE no estigui discriminat a l’hora d’accedir al serveis de menjador i d’extraescolars.

CINQUÈ. Traslladar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Educació, a l’aFFac (Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya), a la Coordinadora d’AFA de Sitges i a les direccions de tots els centres educatius públics i concertats de la ciutat.”

S'adhereixen a la proposta el regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González.

• Vots a favor: 19 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (2) Socialista-CP (3), Sitges Grup Independent (2), Guanyem (2), El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges (1) i els Regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1), la Sra. María José Lores García (1) i Sr.Ignacio Rubí González (1).

• Vots en contra: Cap

• Abstencions: Cap

Sessió ordinària de 25 de gener de 2023

“Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, durant el curs 2020-2021, 4.540 estudiants de la comarca del Garraf es veien obligats i obligades a desplaçar-se fora d’aquesta per raó d’estudis, universitaris o no universitaris.

Més de 300 alumnes (el curs 2020-21) i més de 900 treballadores i treballadors (l’any 2011) es desplacen, per raó d’estudis o feina, a la comarca del Vallès Occidental, que acull, entre altres, el Campus Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Actualment, la connexió en transport públic entre qualsevol dels municipis del Garraf i el Campus Bellaterra implica un mínim de 2 transbordaments, 3 vehicles (Rodalies i FGC o autobús) i entre 1 hora i 30 minuts i 2 hores i 55 minuts, segons el municipi d’origen i els principals horaris d’inici o final de la jornada lectiva. Tot plegat, implica una manca d’incentius per fer el desplaçament en transport públic d’un trajecte de 45 minuts, de mitjana, en vehicle privat.

Ja a l’Estudi de millora del transport públic a l’Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf de desembre de 2014, de la Secretaria d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, es preveia una nova línia de bus interurbà per connectar Vilanova i la Geltrú i Bellaterra (proposta NS1, a la pàgina 95, de l’informe esmentat), sense data concretada, però amb previsió d’instauració l’any 2015. A principis de l’any 2022, a la Taula de mobilitat del Penedès, es van anunciar dos serveis: el Vilafranca – Sant Sadurní – UAB i el Vilanova – UAB. Durant el curs 2022-2023 s’han implementat connexions directes entre Vilafranca i la UAB, però a gener de 2023, continua sense existir cap connexió directa entre la comarca del Garraf i el Campus Bellaterra de la UAB.

Actualment, existeixen 17 línies d’autobús interurbà amb destí al Campus Bellaterra que connecten 52 municipis d’arreu de Catalunya. Molts d’aquests, disposen d’alternatives amb altres transports públics més favorables a les de existents a la nostra comarca, amb menor distància, temporalitat del trajecte i/o cobertura poblacional.

En l’actual revolució climàtica en què està immersa la societat, i en la línia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i el desenvolupament de l’Agenda 2030, la necessitat d’augmentar l’ús del transport públic en detriment del vehicle privat és encara més evident. Una tasca que també involucra a les Administracions en la millora de la connectivitat, els incentius i la sostenibilitat del sistema públic de transports.

Per totes aquestes raons, queda palesa la necessitat de millorar i eixamplar la xarxa de transports públics per ajustar-la a les demandes i fer-la realment atractiva per als i les usuàries.

És per tot l’exposat que des de la Joventut Socialista de Catalunya de l’Alt Penedès i el Garraf apostem per la creació de noves línies d’autobús interurbà que connectin la comarca del Garraf amb el Campus Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per tot això, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció de l’acord següent:

ACORD

PRIMER. Instar al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a actualitzar la proposta de nova connectivitat entre Vilanova i la Geltrú i Bellaterra i afegir-ne la resta de municipis de la comarca.

SEGON. Iniciar, a través de l’Autoritat del Transport Metropolità, la creació d’aquestes noves connectivitats entre la comarca del Garraf i el Campus Bellaterra de la UAB, mitjançant línies directes o semidirectes d’autobús interurbà, amb freqüències de pas ajustades als principals horaris lectius d’aquest campus universitari, per la seva entrada en funcionament a l’inici del curs 2023-2024.

TERCER. Insta a l’Autoritat del Transport Metropolità a incloure aquest servei al sistema tarifari integrat, sent vàlids els abonaments existents (T-Casual, T-Usual, T-Jove, etcètera).

QUART. Instar al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a treballar per la millora de la connectivitat entre els municipis de la comarca del Garraf, per facilitar-ne i compatibilitzar l’accés a les noves connexions amb el Campus Bellaterra.

CINQUÈ. Instar al govern de l'Estat espanyol a treballar per la línia orbital que connecti Vilanova amb Vilafranca, Martorell i la UAB. Paral·lelament, en el Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, crear un hub a Sant Vicenç de Calders, que permeti millorar la connectivitat amb Tarragona i entre Vilanova-Vilafranca de forma més àgil, directa i ràpida.

SISÈ. Instar al Consell Comarcal del Garraf, com a màxim òrgan administratiu de la comarca, a impulsar i dur a terme les gestions necessàries per fer possible les demandes proposades.

SETÈ. Instar a l’Ajuntament a impulsar noves campanyes informatives per fomentar l’ús del transport públic, també, als desplaçaments interurbans i en les seves diferents modalitats.” S’afegeix punt CINQUÈ per esmena proposada pel Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya.

S’afegeix punt SISÈ per esmena proposada pel del Grup Municipal Comuns Verds de Sitges. Es desplaça el punt CINQUÈ de la proposta inicial al punt SETÈ, per la inclusió de les esmenes indicades anteriorment.

Aprovada

Ple de 30 de novembre de 2022

Proposta d'acord del Grup Municipal Comuns Verds de Sitges, a la que s'hi accedeix el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, per a la millora del finançament de l'administració local

“L’autonomia local és un dret constitucional que s’atorga als municipis per a la gestió dels seus interessos. Aquesta es garanteix atorgant-los personalitat jurídica plena, atribuint als ajuntaments, conformats pels alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores, el seu govern i l’administració.

Els Ajuntaments, i els ens locals en general, formen part de la xarxa institucional del nostre país i cal que també esdevinguin, en un sentit ampli, govern, basant-nos en el principi de subsidiarietat que implica l’exercici de les competències dels poders públics més pròxims a la ciutadania, recollit a la Carta Europea d’Autonomia Local del 15 d’octubre de 1985, subscrita per l’Estat Espanyol en 1988.

Durant aquests 43 anys de democràcia local, l’arquitectura institucional i pressupostària dels governs locals no ha tingut grans variacions. El procés, inacabat de descentralització de l’Estat en el sistema autonòmic, no ha arribat amb el mateix impuls als municipis. Des d’aquesta perspectiva, per poder exercir l’autonomia local és imprescindible disposar dels mitjans necessaris i, sense garantir la suficiència financera de l’administració local, queda desvirtuada l’autonomia local.

Malgrat que l’article 142 de la CE estableix que les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per al desenvolupament de les funcions que la llei atribueix a les corporacions locals, i es nodrirà fonamentalment dels tributs propis i de la participació en els de l’Estat i les Comunitats Autònomes, aquesta suficiència financera ha anat minvant progressivament, i amb ella l’autonomia local real.

Una gran estocada al principi d’autonomia local a través de la limitació de l’autonomia pressupostària es va produir amb la reforma de l’article 135 de la CE i la posterior aprovació de la Llei Orgànica 2/1012 de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, que disposava que l’elaboració, aprovació i execució dels pressupostos i altres actuacions que afectin les despeses o ingressos de les administracions públiques havien d’estar sotmeses al principi d’estabilitat pressupostària.

Aquesta nova llei exigia noves adaptacions de la normativa bàsica en matèria d’administració local per aplicar adequadament els principis d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera o eficiència en l’ús dels recursos públics locals. És per això que es va aprovar la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, coneguda com a LRSAL.

El preàmbul de l’LRSAL pretenia aquesta reforma amb els objectius de clarificar les competències municipals per evitar duplicitats, racionalitzar l’estructura organitzativa de l’administració local d’acord amb els principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera, garantir un control financer i pressupostari més rigorós i afavorir la iniciativa econòmica privada evitant intervencions administratives desproporcionades.

La realitat és que l’LRSAL no ha estat una norma transformadora, en el sentit de modernitzar el règim local, sinó que la finalitat que es perseguia era garantir que les entitats que conformen l’administració local no generaven dèficit estructural limitant la despesa pública a través també de la limitació de competències. Això afecta de ple a l’autonomia local que queda subordinada a la situació financera del municipi, generant desigualtat bàsica en els ciutadans i ciutadanes.

Per altra banda, l’article 27 de l’LRSAL especifica en quines condicions es pot delegar en els municipis l’exercici de competències de l’Estat i de les CCAA. Aquestes delegacions requereixen els mitjans personals, materials i econòmics que l’administració delegant ha d’assignar als municipis sense que suposi una major despesa per a les administracions públiques.

Tot i el redactat d’aquest article i la voluntat de l’LRSAL, en poques ocasions els municipis reben els mitjans personals, materials i econòmics adequats per assumir la delegació de competències d’altres administracions superiors, costejant també amb recursos propis les necessitats de la seva ciutadania.

A aquesta situació de dificultats estructurals de finançament del món local i de la limitació de la seva autonomia, cal sumar-hi un seguit de situacions que s’han produït en els darrers anys, i que han agreujat el moment actual:

El món local ha afrontat des de la primera línia de batalla una pandèmia que ha requerit molts esforços econòmics per atendre les necessitats de la ciutadania. Des del primer moment, els ajuntaments i ens locals van estar al capdavant proporcionant material preventiu, realitzant neteges intensives i acompanyant les necessitats de la ciutadania més vulnerable, fins a la segona fase, d’acompanyament a la recuperació de les conseqüències econòmiques de la pandèmia en les nostres viles i ciutats.

● La Sentència del TC sobre l’impost de l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua) ha generat també un trasbals a les economies locals. La sentència obliga a la modificació de l’impost, amb un impacte econòmic important per a les administracions locals que, per una banda, ha de retornar les liquidacions que no tenien un caràcter ferm i, per l’altra, deixa exemptes de tributació moltes transmissions. Cal recordar que l’impost de la plusvàlua és la segona major font d’ingressos pels ajuntaments, per darrere de l’impost sobre els béns immobles (IBI).

● En el cas de Catalunya suposa de mitjana el 13,71% dels ingressos per impostos directes dels ajuntaments, tot i que n’hi ha que estan molt per sobre d’aquest percentatge, com Castelldefels (34,6%), Malgrat de Mar (34,4%), Pineda de Mar (24,8%), Santa Coloma de Cervelló (23,3%), Sitges (21,1%) o Cornellà (19,1%), per posar alguns exemples.

● Fruit de la guerra a Ucraïna, la factura energètica dels ajuntaments ha augmentat una mitjana del 30%, dificultant el pagament d’aquest augment en el pressupost del 2022 i fent gairebé impossible assumir-lo en els pressupostos del 2023. A aquesta situació cal afegir la derivada de l’encariment de les matèries primeres, que provoca un major cost en les inversions municipals i que fa que en nombroses ocasions les licitacions quedin desertes, o un cop adjudicades les empreses no puguin desenvolupar-les.

L’augment de l’IPC, que se situa en el mes d’octubre en el 7,3%, impacta de forma directa en la confecció dels pressupostos municipals del 2023. Per altra banda, l’acord del Govern de l’Estat amb els funcionaris públics per afrontar aquest augment del cost de la vida, es trasllada al capítol 1 de tots els ajuntaments i ens locals, amb una pujada addicional per aquest any de l’1,5% per compensar la inflació -que se suma al 2% ja aprovat en els pressupostos de l’Estat del 2022-, i un augment del 2,5% per l’any 2023, sense rebre mésm nrecursos per part de l’Estat per afrontar aquest increment.

● En les darreres setmanes, el Banc Central Europeu (BCE) ha augmentat els tipus d’interès bancari per tal de controlar la inflació. En octubre l’augment ha estat en 75 punts bàsics, situant el tipus de referència principal en el 2%. Tot apunta que aquest augment no serà el darrer, com ja ha avisat el BCE. Aquest increment repercuteix en un augment de la despesa dels ajuntaments endeutats, o el que es vulguin endeutar per afrontar inversió necessària en els seus municipis.

● També en els darrers anys, tant el Govern central com el Govern de la Generalitat de Catalunya han dedicat esforços a l’aprovació de legislació amb afectació a l’administració local, sense garantir l’adequat finançament perquè aquesta pugui complir amb les obligacions que li són traslladades.

Finalment, i en relació amb el Fons de Cooperació Local, fa pocs dies la conselleria de Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya ha avançat que en el 2023 s’incrementarà un 10% de mitjana aquest fons per a ajuntaments, consells comarcals i entitats municipals descentralitzades. La Federació de Municipis de Catalunya considerem del tot insuficient aquesta proposta, tenint en compte que el Fons de Cooperació Local va arribar al seu màxim l’any 2010, amb una dotació de 156 M€. En el 2012 es va reduir a 124 M€, on gairebé s’ha mantingut sense variacions en els darrers deu anys. En l’any 2022 va augmentar als 136 M€ (per sota dels 139 M€ del 2011). Per tant, aquesta proposta d’increment del 10% ni tan sols ens situa en la dotació de l’any 2010. És evident que aquest augment dels Fons de Cooperació Local no respon a les necessitats actuals dels nostres municipis i que s’ha de revisar de manera urgent, transitant cap a un sistema que garanteixi el principi d’equitat interterritorial.

Per posar fi a les dificultats econòmiques d’una ja minvada hisenda local i assolir l’autonomia local real que preveu la normativa i donar resposta de forma justa i igualitària a les necessitats del segle XXI dels nostres veïns i veïnes, l’assemblea general de la Federació de Municipis de Catalunya, celebrada el passat dia 4 de novembre de 2022, va aprovar per unanimitat la resolució que es reprodueix en aquest text en forma de moció.

Per tot això, el grup municipal COMUNS VERDS DE SITGES proposa al Ple de l’Ajuntament de

Sitges l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Sol·licitar al Govern de l’Estat:

a) Considerant que per al 2023 les transferències en el marc del model de finançament preveuen un increment d’un 3% en relació amb el 2022, sol·licitem al govern de l’Estat la dotació d’un fons extraordinari en favor dels ens locals per donar resposta a l’augment de despeses vinculat, directament o indirectament, a l’increment de costos de l’energia .

b) Que es realitzi una compensació a favor dels ajuntaments per la pèrdua d’ingressos provocada per la sentència del TC en referència a l’impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, tant per les devolucions realitzades com per les conseqüències de la reforma normativa.

c) La creació d’una dotació addicional de recursos per incrementar el finançament dels ens locals amb motiu de l’increment salarial de l’1,5% pel 2022.

d) La derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local

Tot i que en els darrers anys s’han augmentat l’import de les transferències realitzades a favor dels ens locals, fruit del bon comportament de les figures tributàries que incideixen en el model de finançament i la voluntat del Govern de l’Estat, la realitat és que ha estat insuficient per a cobrir ni tan sols les noves necessitats de despeses dels ens locals Per això, és necessari que es revisi definitivament el finançament local per fer possible el mandat constitucional d’autonomia local.

Segon.- Sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya:

a) Que actualitzi i revisi els fons de cooperació local a les necessitats actuals dels ens locals de Catalunya.

b) Que generi un Fons de Cooperació Local Extraordinari que cobreixi els increments dels costos derivats de la inflació.

c) Que presenti en la present legislatura la Llei de Governs Locals i la Llei de Finances Locals per recuperar el principi d’autonomia local i els recursos suficients per a dur-la en plenitud.

d) Que quan es produeixi una delegació de competències en els municipis, es faci garantint els recursos necessaris perquè puguin ser desenvolupades sense generar cap cost a les administracions locals.

Tercer.- Sol·licitar a les Diputacions:

a) Que sufraguin el 50% de la despesa addicional de l’increment del cost de subministraments energètics dels ajuntaments que han de suportar les administracions locals.

Quart.- Comunicar aquests acords al Govern de l’Estat Espanyol i al Congrés dels Diputats, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, a la Diputació catalana corresponent del territori i a la Federació de Municipis de Catalunya

Els grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya, Partit dels Socialistes-CP i Sitges Grup Independent, s’adhereixen a la moció.

• Vots a favor: 16 que corresponen als grups polítics municipals d’EsquerraRepublicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (2), Socialista-CP (3), SitgesGrup Independent (2), Guanyem (2), El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges(1) i els Regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).

• Vots en contra: 3 que corresponen als regidors no adscrits Sr. ManuelRodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra.María José Lores García (1)

• Abstencions: Cap

Ple de 30 de novembre de 2022

Moció de Junts per Sitges sobre les ocupacions conflictives i delinqüencials

“Les ocupacions il·legals delinqüencials són un greu problema que fa la vida impossible als veïns que la pateixen i provoca un sentiment d’impotència a molts dels nostres ajuntaments perquè no tenen eines per restablir la convivència en els seus municipis.

Aquestes ocupacions són utilitzades sovint per màfies que s’aprofiten d’uns immobles que sabem que el propietari no farà res i que provoca que amb el pas del temps, la convivència i la pau social en molts barris i poblacions del nostre país es degradi enormement.

Els propietaris no fan res perquè són immobles propietat d’entitats financeres, fons especulatius, la SAREB, o persones jurídiques considerades grans tenidors. Aquests propietaris no actuen judicialment, i es desentenen dels problemes que generen aquestes ocupacions delinqüencials.

El passat 20 d’octubre, a proposta de Junts per Catalunya es va aprovar un mandat parlamentari per actuar contra les ocupacions i la usurpació d’habitatges on hi ha un major risc de l’acció de grups de delinqüents que han convertit l’ocupació en un negoci, minvant el dret de les persones vulnerables a accedir a un habitatge social i, a la voluntat del Govern de garantir la convivència i facilitar instruments per resoldre una situació que provoca greus conflictes i degrada comunitats i barris, quan els propietaris dels immobles no actuen per solucionar-ho.

És per això que, des de Junts per Catalunya, fem una crida als tribunals de justícia i a la fiscalia de Catalunya perquè implementin i apliquin, com ja fan a altres llocs de l’Estat, protocols que permetin uns tràmits ràpids i efectius per a desallotjar l’immoble ocupat il·legalment que genera greus problemes de convivència.

Per tot això, el grup municipal de Junts per Sitges, presenta els següents acords:

ACORDS

Primer.- Donar eines als ajuntaments i comunitats de propietaris per acabar amb l’ocupació d’immobles, pisos, finques, naus, i parcel·les en urbanitzacions, que provoquen greus problemes de convivència en l’entorn i generen alarma social entre el veinatge, perquè es tracta d’una ocupació delinqüencial.

Segon.- És necessari també, destinar a habitatge social els immobles recuperats per fer front a una de les emergències que viu el país: la manca d’habitatge.

Tercer.- Impulsar la modificació del llibre V del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals, per facultar els ajuntaments i les comunitats de propietaris. La modificació facultarà jurídicament els ajuntaments i les comunitats de veïns afectades perquè puguin instar judicialment les desocupacions, en els casos que generen alteració greu de la convivència i creïn alarma social.

Quart.- Modificar la Llei de l’Habitatge i afegir una nova tipologia de conducta com a exemple d’incompliment de la funció social de l’habitatge.

Cinquè.- Modificar la Llei d'Enjudiciament Criminal mitjançant la introducció d'una mesura de desallotjament en el termini màxim de 48 hores, des de la petició cautelar de desallotjament, quan els ocupants de l'immoble, requerits, no exhibeixin el títol jurídic que legitimi la seva permanència a l'immoble

Sisè.- Modificar de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, per possibilitar que els ajuntaments puguin tenir instruments que els permetin intervenir contra els efectes perjudicials a la seguretat i a la convivència ciutadana que genera la comissió de conductes delictives derivades de l'ocupació il·legal.

Setè.- Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat, a la conselleria de Justícia, al Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol, al Congrés dels Diputats i al Senat, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

• Vots a favor: 9 que corresponen als grups polítics municipals Junts per Sitges(2), Socialista CP (3) i els Regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez del’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1), la Sra. María JoséLores García (1) i Sr. Ignacio Rubí González (1).

• Vots en contra: 3 que corresponen al grup polític municipal de Guanyem (2) iComuns Verds de Sitges (1).

• Abstencions: 7 que corresponen als grups polítics municipals d’EsquerraRepublicana de Catalunya (4), Sitges Grup Independent (2) i El Margalló (1).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.

Ple de 26 d'octubre de 2022

Moció del Grup Municipal Comuns Verds a favor de l'assignació del 25% del pressupost autonòmic de Salut a l'atenció Primària

“La salut s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la població. En aquest sentit, l’atenció primària representa la porta d'accés al dret a la salut per a la majoria de la població, especialment de les persones i els col·lectius en situació de major vulnerabilitat. L’increment de les necessitats sanitàries de la població no s’han vist acompanyades de mesures eficaces ni d’un augment suficient de la inversió per reforçar l'atenció primària: al contrari, l’atenció primària ha estat la gran perjudicada de la manca d’inversió en l’última dècada.

La feblesa de l’atenció primària s’ha fet encara més evident durant la pandèmia. Hi ha hagut una discriminació indirecta en l’atenció sanitària de la població, en particular de les malalties no covid-19 com les persones que pateixen malalties cròniques o que tenen una major dependència del sistema (gent gran, malalts mentals, persones migrants o amb malalties cardiovasculars, diabetis o càncer, entre d’altres). El resultat han estat els retards i les deficiències en els diagnòstics i l’augment de les llistes d’espera, que incrementen el risc d'empitjorament de l’estat de salut de les persones. L’atenció primària és fonamental per prevenir i promoure la salut, ja que permet realitzar diagnòstics de manera precoç per a detectar problemes de salut abans que s'agreugin.

Malgrat l’abandonament, l’atenció primària sobreviu gràcies als seus professionals. La seva situació de sobrecàrrega laboral i precarietat ja era crònica abans de la pandèmia. En aquests moments el personal sanitari es troba exhaust, i la crisi sanitària posa en risc la seva salut física i mental. Els alts nivells d’ansietat i frustració han incrementat l’abandonament laboral, un efecte molt perillós en un sistema infradotat i amb dificultat per trobar nou personal. Els discursos i aplaudiments d’agraïment al personal sanitari durant els moments més crítics de la pandèmia s’han de traduir en mesures concretes per ampliar les plantilles i millorar-ne les condicions laborals, que redundin en un millor accés al dret a la salut i qualitat de l’atenció sanitària.

Fa dotze anys que l’OMS i Relators de l’ONU insten els Estats a reforçar l’atenció primària destinant almenys el 25% del pressupost sanitari. L’OMS estima que l'atenció primària pot satisfer més del 70% de les necessitats de salut de les persones al llarg de la seva vida.

Malgrat això, els pressupostos del Govern per al 2022 només destinen només el 17%, sense desglossar suficientment quines partides són incloses en aquest àmbit. Dels 11.215 milions d’euros destinats a Salut, 1.885 estan previstos per l’atenció primària. Aquesta xifra representa un augment respecte l’any anterior de 323 milions, però resulta del tot insuficient per cobrir les necessitats de personal i de recursos que garanteixin l’accés universal del dret a la salut de la ciutadania. L’atenció primària és el puntal de la salut i del benestar social i, per tant, cal que es reflecteixi en els pressupostos.

Cal rescatar l’atenció primària de la situació de col·lapse amb un major augment pressupostari que serveixi per desplegar mesures ràpides i eficaces. A més, cal establir indicadors d’avaluació de les seves necessitats per tal determinar la distribució dels recursos, i cal transparència de quines partides i segons quins criteris són incloses en el seu pressupost. Per tant, destinar el 25% ha de ser un primer pas per a l’augment progressiu i d’acord amb les necessitats sanitàries de la població. Els sistemes de salut basats en una atenció primària forta garanteixen nivells de salut més alts a la població, són més equitatius i eficients en l'ús de recursos, i disminueixen les desigualtats i la mortalitat.

Instem el Govern de la Generalitat de Catalunya i els diferents grups parlamentaris que en la negociació dels pressupostos del 2023 s’augmenti el pressupost destinat a l’atenció primària fins a arribar al 25% del pressupost sanitari. La pandèmia ha de servir com a punt d’inflexió per repensar el sistema sanitari públic i enfortir l'accés al dret a la salut. Són moltes les dificultats i els reptes socials i econòmics a conseqüència de la pandèmia, però la millor sortida d’aquesta crisi és la protecció i el respecte dels drets humans de forma indivisible i universal.

L’enfortiment de l’atenció primària és essencial per garantir el dret a la salut i la resistència del sistema sanitari davant les noves necessitats i amenaces.

Per aquests motius, el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar al Govern de la Generalitat a destinar el 25% del pressupost sanitari a l’atenció primària, tal com recomana l’OMS, i una vegada assolit, incrementar de forma progressiva els recursos materials i personals per donar resposta a les necessitats de la ciutadania en el seu accés al dret a la salut.

Segon.- Instar al Govern de la Generalitat a garantir la transparència sobre quines despeses són incloses en el pressupost de l’atenció primària en els pressupostos anuals.

Tercer.- Instar al Govern de la Generalitat a posar en marxa el document 30+ per enfortir el sistema públic de salut.

Quart.- Comunicar aquest acord municipal al President de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Economia i Hisenda, al Departament de Salut i a l'entitat Amnistia Internacional Catalunya (info@amnistiacatalunya).

Entitats promotores: Amnistia Internacional Catalunya, Medicus Mundi Mediterrània, Rebel·lió Atenció Primària, Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), Marea Blanca Catalunya, Metges de Catalunya.”

El regidor no adscrit, Sr. José D. Tendero Rebollo proposa una esmena consistent en introduir un nou punt, que s’accepta per part del Grup proposant Comuns Vers de Sitges i s’incorpora al text de la moció el punt tercer de la part dispositiva.

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

• Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’EsquerraRepublicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), SitgesGrup Independent (2), Guanyem (2), El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges(1) i els Regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1),Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1), la Sra. María José  García (1) i Sr.Ignacio Rubí González (1).

• Vots en contra: Cap

• Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.

Ple de 26 d'octubre de 2022

Moció del Grup Municipal Comuns Verds de suport a la garantia de rendes

“Les administracions públiques (Unió Europea, Govern de l’Estat, Govern de la Generalitat i ens locals, amb una menor responsabilitat) no podem defugir del compromís de garantir la qualitat de vida de la ciutadania ni de respondre a problemes accentuats els darrers mesos com l'increment del preu de determinats béns i serveis bàsics. Els increments de preus són causa de a múltiples factors: conjunturals (com la invasió russa a Ucraïna), estructurals (com el progressiu exhauriment dels jaciments de combustibles fòssils) i institucionals (com el deficient funcionament marginalista del mercat elèctric i la manca d’una reforma fiscal en profunditat).

Per tant, les solucions han de ser múltiples i no generar efectes col·laterals negatius sobre altres prioritats de l’agenda social i ecològica.

És imprescindible que les classes populars no perdin poder adquisitiu davant l’actual situació inflacionista i evitar altestaxes de pobresa. Fins el mes de febrer passat, el 44% de l’increment de preus ha estat a conseqüència de l’increment del preu de l’electricitat i un 28% als hidrocarburs (derivats del petroli i gas), essent aquestes partides de consum un 12% del total dels consums de les llars.

A més a més, en l’àmbit del lloguer, les famílies llogateres estan dedicant el 42% dels seus ingressos al pagament del lloguer, una xifra molt per sobre de les recomanacions de la Unió Europea i les Nacions Unides. Durant la darrera dècada, els preus del lloguer ja s’havien duplicat a les grans ciutats, i ara ens trobem davant una nova bombolla, amb pujades de més del 20%. En conseqüència necessitem urgentment un nou decret que congeli els lloguers i veti els desnonaments almenys fins la finalització de l’emergència social, en previsió d’un hivern marcat per uns preus de l’energia disparats.

Alhora el Banc Central Europeu, ha decidit augmentar el tipus d’interès. L’euríbor se situava el setembre de fa un any en el -0,492% per situar-se avui en 1,893% de mitjana. El còctel d’inflació elevada i augments de tipus d’interès implica un menor poder adquisitiu, menys compres per part de les famílies, i aquesta disminució de la demanda interna pot dur a la recessió.

Finalment en l’àmbit del cost de l’alimentació, diferents productes de primera necessitat han pujat el darrer any un 14%. Limitar o congelar els preus pot ser una solució extraordinària en un context excepcional com s’ha fet amb els preus del transport públic (i que considerem que caldrà prorrogar) i el carburant. Que la inflació dels preus no es traslladi a la butxaca de les famílies ha der ser un dels reptes. En aquest sentit fora bo arribar a un acord amb les grans distribuïdores perquè els productes bàsics d'una dieta sana siguin accessibles a tothom. Arribara un acord per a una cistella assequible d’aliments essencials no és un caprici, és una necessitat.

En l’actual context, els costos que origina la inflació a la ciutadania han de ser repartits equitativament mitjançant un pacte de rendes. En aquest sentit el pacte de rendes esdevé un instrument fonamental per lluitar contra els efectes de l'increment continuat de preus i per aconseguir que els efectes de la crisi no recaiguin en la classe treballadora. El pacte de rendes és la fórmula de concertació d’agents socials i econòmics per al repartiment equitatiu del costde la inflació i una expressió de la recerca de la consecució del valor de la solidaritat entre la nciutadania. En aquesta conjuntura, els poders públics hem de formar part activa i fonamental d’un pacte de rendes, no només afavorint el procés de concertació, sinó també com a actor essencial en l'adopció de mesures econòmiques de control d’activitats estratègiques, gravàmens sobre els ingressos extraordinaris de determinades activitats o patrimonials, establiment de mecanismes de limitació de lloguers i increment de les pensions i del salari mínim interprofessional.

Al mateix temps cal adoptar mesures per al sosteniment dels ingressos reals dels col·lectius més vulnerables, com l'augment de l'Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania i d'altres prestacions de garantia d’ingressos, el compromís de revaloració de les pensions i l’establiment d’ajuts directes a treballadors i treballadores, autònoms i autònomes i desocupades amb rendes baixes.

D’altra banda i com a factor essencial en la redistribució d’esforços, cal establir un gravamen excepcional sobre aquellssectors, els marges de beneficis dels quals,s’hagin vist incrementats per l'escalada de preus. Així, es pot establir una prestació patrimonial dirigida a reforçar la garantia de rendes de les classes populars i de col·lectius vulnerables, de manera que determinats grups econòmics realitzin una contribució obligatòria que reforci l'acció pública dotant-la de recursos addicionals per al sosteniment de la garantia de rendes. Els sectors en què la pujada de preus pot incrementar més els beneficis són el sector elèctric, gasista, petrolier i el de les entitats de crèdit.

Per tot això, considerem que el sector energètic i el sector de les entitats de crèdit i les grans fortunes han de poder contribuir a reforçar la garantia de rendes. A més cal recordar que en el passat recent es va invertir una ingent quantitat de recursos públics per al rescat d’entitats financeres que va permetre el sanejament del sector, la realització de reestructuracions empresarials i les millores de les perspectives de negoci. De fet ha tirat endavant al Congrés dels Diputats la Proposició de llei per a l’establiment de gravàmens temporals energètic i d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit amb 187 vots a favor, 153 en contra i 8 abstencions. El cas del sector energètic aquesta proposta estaria alineada amb el nou impost que gravaria el 33% dels beneficis extraordinaris de les companyies de combustibles fòssils – petroli, gas, carbó i refinament, anunciat per la presidenta de la Comissió Europea i que de manera urgent el Consell Europeu ha d’adoptar per a un repartiment més just del cost de la inflació.

En aquest context l’aposta del govern de l’Estat per realitzar canvis conjunturals al sistema fiscal (caldria una reforma profunda en la fiscalitat) és una excel·lent notícia per dues raons: L’impost a les grans fortunes com a gravamen de caràcter temporal per als contribuents. D’una banda perquè les aportacions es canalitzarien com una transferència solidària de rendes i d’altra perquè és una resposta a la cultura desfiscalitzadora i al model de finançament desequilibrat i injust que s’està consolidant amb el model del Madrid de Ayuso, refugi de grans fortunes parasitàries a l’empara del dúmping fiscal.

Ara bé, la ciutadania i les classes populars no són les úniques afectades per l’augment del cost de l’energia i d’altres béns. Els ajuntaments també veurem com les despeses d’energia creixen exponencialment i tindran un gran impacte en els pressupostos i en la planificació de les hisendes locals. Així doncs, l’Estat Espanyol i el Govern de la Generalitat han de mobilitzar els recursos necessaris per tal que els nostre ens locals puguin abordar l’increment dels preus energètics.

Per concloure, és important comprometre’ns en una política de garanties de rendes. Les mesures i aportacions per assegurar el bé comú no han de fer-se des d’una majoria social per a rescatar uns quants, sinó, al contrari, uns quants ho han de fer al conjuntsocial, amb el repte d'afavorir el bé comú i un futur de prosperitat compartida.

Per aquests motius, el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar el govern de l’Estat a executar diferents mesures:

a. Increment del l’SMI seguint les recomanacions del comitè d'experts amb el compromís d'arribar el 2023 com a mínim al 60% del salari mitjà que indica la Carta Social Europea.
b. Establir un impost extraordinari sobre el marge d'interessos i comissions en el cas de les entitats de financeres
c. Adequar i implantar el nou impost europeu que gravi els beneficis extraordinaris que generen les empreses energètiques que s’apropiï d’aquests beneficis caiguts del cel.
d. Congelar la pujada de lloguers d’habitatges mentre duri la situació d’excepcionalitat inflacionària.
e. Establir una coordinació real de les rendes garantides i l’Ingrés Mínim Vital per simplificar els sistemes d’ajut, evitar duplicitats amb l’objectiu de fer suportables els impactes que tindran les transformacions energètiques en els diferents sectors econòmics.
f. Estudiar un acord amb les grans distribuïdores perquè els productes bàsics d'una dieta sana siguin accessibles a tothom.

Segon.- Instar el govern de la Generalitat a:

a. Accelerar l’electrificació del parc de vehicles, l’ampliació dels serveis de transport electrificats (trens, tramvies, autobusos...)
b. Impulsar i finançar un pla per a la instal·lació massiva d’energiesrenovables i la millora de l’aïllament de les llars.
c. Convocar les organitzacions agràries per reforçar les polítiques de garantia de preus.
d. Revisar la política de menjador de les escoles per tal de garantir un àpat saludable al dia, tot ampliant les beques i reduint els costos de menjador

Tercer.- Instar el Govern de la Generalitat a mantenir, fins que l’actual escenari d’inflació reverteixi i es garanteixi el poder adquisitiu de la ciutadania la reducció de les tarifes de l’ATM per a usuaris i usuàries habituals, amb l’objectiu de protegir la ciutadania dels efectes de l’alta inflació i reduir la nostra dependència energètica dels combustibles fòssils.

Quart.- Instar l’Estat Espanyol i el Govern de la Generalitat la creació d’un Fons Extraordinari per afrontar l’augment del cost de l’energia i la inflació dels preus de la compra pública, amb aportacions d’ambdues administracions.

Cinquè.- Comunicar els presents acords a la Presidència de la Comissió Europea, el Ministeri de Treball i Economia Social, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, el Ministeri de Transports,Mobilitat i Agenda Urbana, el Ministeri de Consum, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, els grups polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat i Parlament de Catalunya, l’ATM, CCOO, UGT, CEOE i les entitats municipalistes de Catalunya.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

• Vots a favor: 18 que corresponen als grups polítics municipals d’EsquerraRepublicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), SitgesGrup Independent (2), Guanyem (2), El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges(1) i al Regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).

• Vots en contra: 3 que corresponen als Regidors no adscrits Sr. ManuelRodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1), la Sra.María José Lores García (1)

• Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.

Ple de 26 d'octubre de 2022

Moció del Grup Municipal Socialista en suport de les dones iranianes

“El 16 de setembre de 2022, Mahsa Amini, una jove kurda de vint-i-dos anys va morir a un hospital de Teheran a conseqüència d’una brutal agressió de l’anomenada policia de la moral de la República Islàmica de l’Iran. El motiu de la seva detenció va ser, suposadament, portar el hijab de forma incorrecta.

Després que es conegués la terrible notícia, milers de manifestants van sortir arreu del país per protestar per les actuacions de la policia de la moral, reivindicar els drets fonamentals de les dones i exigir canvis en la legislació vigent, entre ells, deixar de portar el hijab, obligatori des de la revolució islàmica de 1979.

Pocs dies després de començar les protestes, una altra jove de vint-i-dos anys, Hadis Najafi, també va morir a mans de la policia de la moral. En el seu cas, va assistir a les manifestacions sense vel. Li van disparar més de vint bales.

Tot i que l’actual Govern s’escuda en què les lleis no són tan estrictes com ho eren les primeres elaborades després de la revolució islàmica -quan es va prohibir a les dones viatjar soles o divorciar-se-, a la pràctica les dones viuen sotmeses a una societat i un govern totalment patriarcal que limita que treballin en determinats llocs, que triïn lliurement amb qui es volen casar, o tinguin lliure moviment. La màxima expressió de la submissió a què estan sotmeses les dones, i que els recorda cada dia el seu lloc al món, és l’obligatorietat de portar el hijab en públic a partir dels nou anys. Per no portar-lo o portar-lo sense que cobreixi totalment el cabell, la policia de la moral pot detenir-les. També pot fer-ho si considera que es veuen massa els braços, les cames o fan un ús “inadequat” dels cosmètics. Accions com negar-se a portar-lo poden significar l’empresonament i, en el pitjor dels casos, com el de la Mahsa Amini, la mort.

El dret a manifestació tampoc s’està respectant a l’Iran. Un nombre creixent d’informes indica que, tot i les reiterades crides a la contenció per part de la comunitat internacional, la resposta de les forces de seguretat iranianes a les protestes per la mort de l’Amini estan essent desproporcionades. Iran reconeix oficialment la mort de quaranta-una persones durant les manifestacions (la majoria d’elles diuen que són per causes alienes a l’acció de les forces de seguretat), mentre l’agència iraniana Fars parla de seixanta i algunes ONG internacionals, com Iran Human Rights, en comptabilitza més de setanta.

El dret a la informació i la llibertat d’expressió tampoc estan sent respectats. Arran les manifestacions, les autoritats del país han restringit dràsticament l’accés a internet i a les plataformes de missatgeria instantània. Aquesta vulneració també ha portat a la detenció de periodistes, com la periodista Nilufar Hamedi, la primera a donar la notícia sobre la mort d’Amini i que actualment es troba retinguda a una presó, juntament amb una altra periodista i un fotògraf.

La Unió Europea i els seus estats membres, entre ells el Govern Espanyol, han emès comunicats on “insten les autoritats d’Iran a què portin a terme una investigació independent i depurin responsabilitats de manera transparent, objectiva i completa”, a més, “reiteren la crida a què les autoritats acabin amb les restriccions a les comunicacions, les detencions arbitràries i qualsevol altra restricció o atac contra els ciutadans, els periodistes i tots aquells que exerceixen les seves llibertats cíviques”.

ACORDS

Per tot això, el Grup Municipal Socialista de l'Ajuntament de Sitges proposa al Ple Municipal, l’adopció dels següents ACORDS:

1. Condemnar la vulneració dels drets humans i particularment els drets de les dones i les nenes per part del règim iranià.

2. Condemnar l’assassinat de la Mahsa Amini i la Hadis Najafi a mans de la policia de la moral de l’Iran, així com totes les altres víctimes i altres formes de sotmetiment i tortura.

3. Condemnar l’empresonament de la periodista Nilufar Hamedi, així com de la resta de periodistes empresonats per informar sobre la mort d’Amini i n’exigeix l’alliberament, així com el respecte a la llibertat de premsa i informació;

4. Condemnar la repressió del règim iranià, especialment repressiu vers les dones, les persones homosexuals i les minories ètniques i religioses.

5. Condemnar qualsevol legislació que estableixi l’obligatorietat del vel o qualsevol altra vestimenta, ja que atempta contra la llibertat de les dones.

6. Exigim una investigació exhaustiva i independent dels fets que han provocat la mort de Masha Amini; i que es depurin les responsabilitats polítiques, civils i penals que se’n derivin.

7. Demanem a la comunitat internacional que atengui les demandes de les dones iranianes a l’exili, que demanen suport en la seva lluita contra la repressió i la falta de llibertats a Iran.

8. Reclamem a les autoritats iranianes que assegurin la seguretat física de les dones i homes que s’estan manifestant arreu del país, i que escoltin les seves demandes legítimes.”

El grup proposant introdueix esmena d’un error material en l’acord primer: “vulneració dels drets humans”.

L’Alcaldessa sotmet la moció a votació, quedant aprovada per unanimitat:

• Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
  Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Sitges
  Grup Independent (2), Guanyem (2), El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges
  (1) i els Regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1),
  Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1), la Sra. María José Lores García (1) i Sr.
  Ignacio Rubí González (1).
• Vots en contra: Cap
• Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Ple de 26 d'octubre de 2022

Moció de Junts per Sitges pel traspàs de Rodalies Renfe

“La xarxa de Rodalies Renfe de Catalunya i els serveis de mitja distància són infraestructures clau per als desplaçaments diaris de milers de catalanes i catalans. En plena emergència climàtica, a més, són mitjans de transport que han d’ajudar a descarbonitzar la mobilitat al nostre país, convertint-la en més eficient i sostenible.

És per això que, des de Junts per Sitges considerem fonamental la inversió en aquestes infraestructures ferroviàries, per garantir el seu bon estat de conservació i millorar el servei que ofereix a la ciutadania. Tanmateix, sembla que el Govern de l’Estat espanyol no considera ni necessari ni urgent prendre mesures per afermar els 462 quilòmetres de vies i les 134 estacions.

L’incompliment recurrent de l’Estat amb les inversions a Catalunya és especialment greu en la xarxa ferroviària. El Pla de Rodalies Renfe de Barcelona entre el 2008 i el 2015 preveia uns 4.000 milions d’euros d’inversió, de la qual només se’n va executar un 14%, mentre que del Pla d’actuacions prioritàries entre el 2014 i el 2016, dels 306 milions d’euros previstos només se’n va invertir un 35%. Aquestes xifres encara empitjoren més si tenim en compte les inversions que l’Estat fa en d’altres territoris. Per cada 100€ pressupostats a Madrid, se n’executen 183€ en realitat, mentre que a Catalunya per cada 100€ pressupostats se n’executen 35€.

Aquesta manca d’inversió genera implicacions negatives amb els horaris, amb retards dels trens, l’estat dels vagons, els passos a nivell pendents de realitzar o múltiples punts negres en matèria d’accessibilitat. La qualitat del servei es veu afectada, negativament, per aquesta infrainversió de l’Estat a Catalunya. Així, mentre que a Ferrocarrils de la Generalitat o al Metro de Barcelona s’assoleix un 99% de puntualitat, a Renfe aquestes xifres són estrepitosament molt pitjors.

Des de l’any 2010, en virtut de l’article 169 de l’Estatut de Catalunya, la Generalitat havia d’assumir responsabilitats de supervisió matèria d’horaris, freqüència de pas, tarifes i informació als usuaris. Tanmateix, la titularitat dels trens, la gestió i l’explotació de la infraestructura d’estacions, vies i andanes, va seguir en mans d'Adif, l'empresa pública que depèn del Ministeri de Foment, el qual no es digna a fer les inversions necessàries per a garantir el bon servei que mereixen les catalanes i els catalans.

Per tot això, des de fa anys, el Govern de la Generalitat i els municipis que es veuen afectats per aquest servei ferroviari, demanen el traspàs de Rodalies Renfe de Catalunya, per tal d’oferir un servei que s’assimili al de Ferrocarrils de la Generalitat o del Metro. És urgent i imprescindible rescabalar la inversió pendent i garantir una gestió real i integral del servei per part de la Generalitat. És l’única solució perquè les necessitats de les persones usuàries siguin garantides amb responsabilitat de gestió i un servei i una infraestructura adequada.

PRIMER.- Exigir al Govern de l’Estat que executi urgentment les inversions que promet. La infrainversió estructural pendent a tot el sistema ferroviari català que depèn de l’Estat impedeix que aquesta sigui una xarxa de qualitat, incomplint els terminis del Pla de Rodalies Renfe i impossibilitant una bona atenció a l’usuari.

SEGON.- Exigir al Govern de l’Estat a completar, íntegrament i urgentment, el traspàs del Servei de Rodalies Renfe i les infraestructures d’aquest servei, amb el compromís d’efectuar la transferència del dèficit tarifari per tal que la Generalitat pugui gestionar-lo directament, així com també procedir de manera immediata a la signatura del contracte programa entre Renfe i la Generalitat que estableixi les condicions de la relació entre l'Administració titular i la companyia operadora amb l'amortització de les inversions a mig termini.

TERCER.- Instar a totes les administracions a treballar en la línia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 i de la mitigació dels efectes del canvi climàtic, amb accions per incrementar l’ús del tren en detriment del vehicle privat.

QUART.- Comunicar aquest acord a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, al Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, al Ministeri de Transport i Mobilitat i Agenda Urbana.

L’Alcaldessa sotmet la moció a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

• Vots a favor: 12 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
  Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Guanyem (2), Comuns
  Verds de Sitges (1) i el Regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).
• Vots en contra: 6 que corresponen al grup polític municipal de Socialista-CP
  (3) i els Regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1),
  Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1), la Sra. María José Lores García (1)
• Abstencions: 3 que corresponen als grups polítics municipals Sitges Grup
  Independent (2) i El Margalló (1).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Ple de 27 de juliol de 2022

Proposta d'acord del Grup Comuns Verds de Sitges de suport a la iniciativa legislativa popular per una regularització extraordinària de persones estrangeres

S’adhereixen a la proposta els grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de
Catalunya i Guanyem Sitges.

“Segons les estimacions més recents, a Espanya resideixen de manera irregular entre 390.000 i 470.000 persones, una tercera part de les quals serien menors d'edat. El sistema d'accés a la residència contemplat a la llei d'estrangeria Llei Orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social resulta insuficient i limitat i no s'ajusta a la realitat actual de les persones migrants que hi viuen i treballen a l'Estat espanyol.

Això pel fet que, d'una banda, els criteris d'accés a la residència són altament restrictius i de molt difícil compliment, i de l'altra, el procediment administratiu implementat és lent, burocràtic i compta amb un elevat marge de discrecionalitat a l'hora de concedir les autoritzacions o renovar-les.

Aquesta dinàmica genera una espiral de vulnerabilitat i desprotecció que augmenta l'exclusió social i impacta al conjunt de la societat. Per això, considerem imprescindible la cerca de mecanismes que garanteixin que aquestes persones puguin sortir de la situació de invisibilitat i “no drets” com a conseqüència de l'estatus migratori irregular.

1. Raons que justifiquen una regularització extraordinària.

En primer lloc, el respecte dels drets fonamentals de cada ésser humà. La irregularitat suposa una condemna a l'explotació laboral, la invisibilitat davant les institucions, la desprotecció legal o l'exclusió de facto de serveis públics essencials com l'educació i la sanitat.

En segon lloc, la pèrdua d'una gran aportació econòmica i fiscal per al conjunt de la societat.

D'una banda, la irregularitat impedeix molts migrants contribuir dignament amb capacitats que són essencials per al sosteniment de la societat. D’altra banda, l'economia submergida limita les contribucions fiscals d'aquests treballadors i treballadores als impostos indirectes del que consumeixen. Una regularització afloraria, ràpidament i eficaçment, el gran potencial dels impostos directes i de les contribucions d'empleades i empleats i ocupadores al sistema de Seguretat Social. Una estimació recent de la Universitat Carles III suggereix que la aportació neta mitjana dels treballadors regularitzats s'incrementaria per sobre dels 3.250 euros per persona i any.

Finalment, l'existència de prop de mig milió de persones fora del radar de les institucions i de la planificació dels serveis públics suposa un dèficit de governança pública que és urgent corregir.

Cadascuna d'aquestes raons ha multiplicat la seva rellevància durant els mesos de la pandèmia, on les comunitats de migrants en situació irregular han donat la cara per la societat en sectors imprescindibles com el de les cures, el repartiment a domicili o la recollida de fruita i verdura. Amb això van pagar un preu altíssim en forma de contagis i morts. La nostra societat té un deute de gratitud amb un dels seus col·lectius més vulnerabilitats La política migratòria no pot romandre escindida de la realitat socioeconòmica del país i de totes les persones que la componen i construeixen dia a dia. La regularització extraordinària permetrà visibilitzar la totalitat de la població migrant que resideix al país, compensar les desigualtats que presenten com a punt de partida, i alhora garantir els drets laborals en condicions d’igualtat, reduint les situacions d’abús i explotació.

2. Un mecanisme habitual a molts països, també a l’Estat espanyol.

Aquest mecanisme de regularització extraordinària ha estat utilitzat per un important nombre de països al llarg de les darreres dècades: només a la UE, entre 1996 i 2008 es van dur a terme 43 programes de regularització en 17 Estats membres. Les regularitzacions més recents van ser les realitzades per Portugal i Itàlia en plena pandèmia, una resposta recolzada pel Relator especial de l'ONU per als drets humans de les persones migrants.

Espanya ha conegut durant la darrera etapa democràtica sis processos de regularització, quatre duts a terme pel Partit Socialista i dos pel Partit Popular.

En aquest context, és on s’emmarca la proposta de suport a la Iniciativa Legislativa Popular del Col·lectiu “Regularització Ja” que sol·licita la regularització extraordinària de persones immigrants.

Aquest col·lectiu sol·licita, entre altres coses, que es modifiqui la Disposició Transitòria Primera de l’esmentada llei 4/2000, i es flexibilitzi per a donar carta de naturalesa a totes les persones que ja formen part del nostre dia a dia, i que durant el confinament, i després d’aquest, es va revelar com un sector tan necessari, que sense ells no hauria estat possible mantenir la producció alimentaria i la cura d'un gran sector de la nostra població, com la gent gran, moltes dependents, i els i les menors.

Per aquests motius el grup Comuns Verds de Sitges, Esquerra Republicana de Catalunya i Guanyem Sitges, proposen al ple l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Donar suport i adherir-se a la campanya de la Iniciativa Legislativa Popular “ESENCIALES” per a la regularització extraordinària de persones migrants a l’Estat espanyol, amb l’objectiu de col·laborar en la seva difusió, promocionar la sensibilització popular i facilitar la recollida de signatures.

Segon.- Donar suport al següent text articulat de la proposició de llei:

Text articulat de la proposició de llei

Llei per la qual s'estableix una regularització extraordinària per persones estrangeres

Article únic: Modificació de la disposició transitòria primera de la Llei orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i el seu integració social.

Es modifica la disposició transitòria primera de la Llei orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social amb la següent redacció:

“Disposició transitòria primera. Regularització d’estrangers que es trobin a Espanya. El Govern, mitjançant un reial decret, establirà, en el termini de 6 mesos, un procediment per a la regularització dels estrangers que es trobin en territori espanyol abans del dia 1 de novembre del 2021”.

Tercer.- Traslladar els presents acords al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, els grups polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat i Parlament de Catalunya al Comissió Promotora de la ILP #RegularizacionYA, Fundación para la Ciudadanía Global, Fundación Por Causa, REDES, Alianza para la Solidaridad i a les entitats municipalistes de Catalunya.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

• Vots a favor: 17 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
  Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Sitges
  Grup Independent (2), Guanyem (2) i, Comuns Verds de Sitges (1) i el Regidor
  no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).
• Vots en contra: 3 que corresponen als Regidors no adscrits Sr. Manuel
  Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra.
  María José Lores García (1).
• Abstencions: 1 que correspon al grup polític municipal del El Margalló (1).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.

Ple de 27 de juliol de 2022

Proposta d'acord dels grups municipals Esquerra Republicana de Sitges i Guanyem Sitges en contra dels dragatges al litoral

“El dragatge és l'operació que consisteix a extreure materials del fons del mar, o bé per explotar-los, o bé per fer treballs de tipus portuari (cavada de conques o de canals, o manteniment per deslliurar-los dels sediments que s'han acumulat i en disminueixen el calat).

Els materials extrets són generalment sorres i graves, principalment utilitzades en obres públiques o materials calcaris (utilitzats principalment en feines agrícoles), però també en els últims anys s'ha utilitzat per a usos recreatius per eixamplar les platges del litoral. Aquest fet ve produït a conseqüència de la regressió a causa del canvi climàtic (puja el nivell del mar, els temporals són més forts i hi ha canvis en el vent i de la direcció de l'onatge), les infraestructures de la costa que modifiquen les dinàmiques del litoral, i la falta d'aportació natural de sediments per la gestió dels rius.

El dragatge comporta diversos riscos per al medi ambient. Per exemple, els impactes negatius generats durant i després del dragatge i descàrrega del material dragat sobre els peixos i organismes vius són:

• Migració de peixos
• Canvis en la demanda d'oxigen que comporta una recolonització de les àrees afectades per espècies oportunistes que s'adapten a les noves condicionis
• Interferència amb els processos respiratoris dels peixos
• Interferència amb els processos migratoris dels peixos, per efecte de la terbolesa generada durant i després de dragatge i la descàrrega de material
• Destrucció d'hàbitat aquàtics
• Cobertura de la vegetació
• Ingestió i acumulació de contaminants com a pesticides i metalls pesants per part del conjunt de la fauna i la flora d'una regió.

En el cas de dragatges de canals i dels ports, els sediments fangosos o llotosos poden ser contaminats per metalls pesants, pesticides, i altres elements. Així de vegades l'operació de dragatge o neteja és més contaminant per al medi ambient que no pas deixar els sediments allà on eren, i encara menys, per utilitzar aquestes sorres per usos recreatius, els quals prèviament requereixen d’un procés de descontaminació segons la legislació vigent.

A més a més, cal dir que les actuacions de recrescuts de platges amb sorra de forma artificial mitjançant dragatge són actuacions efímeres que estan destinades a la curta o a la llarga a ser esborrades per la dinàmica litoral. Es dóna el cas que, tot sovint, poc després d’actuacions de recrescuts de forma artificial mitjançant dragatge, ha ocorregut un temporal marítim que ha erosionat tota la sorra aportada amb la qual cosa s’han malmès tots els recursos econòmics invertits.

És per tots aquests motius exposats pels quals en els últims anys el govern municipal de l’Ajuntament de Sitges ha evitat utilitzar el dragatge per a usos recreatius. Ara bé, a dia d’avui ens trobem que encara es draguen les bocanes dels ports, o al fons marí de la costa davant la Platja de les Botigues de Sitges per part del Port de Barcelona:

Segons l’estudi ambiental i estratègic del Pla de Ports de Catalunya horitzó 2030, ja indica que l’acumulació de sorres a les bocanes o als molls i espigons dels ports s’haurien de corregir mitjançant la realització de bypass de sorres amb mitjans mecànics per evitar els mateixos dragatges, que només estan recollits en cas que no
es puguin aplicar sistemes de circulació de sorres alternatius.

Recentment el Consell Municipal de Medi Ambient de Sitges, en reunió celebrada en data 21 de maig de 2022, va decidir traslladar la queixa per les accions anuals de dragatge programades pel Port de Barcelona, ja que segons consta en la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Pla Director del Port de Barcelona (2000), i l’autorització
de la Demarcació de Costes de Catalunya a l’Autoritat Portuària de Barcelona per a l’extracció de sorres a la zona d’assumpte, d’acord amb el Proyecto de aportación de arenas a la playa situada al sur del Llobregat, entre les condicions per atorgar l’esmentada autorització anual d’extracció de sorres per al dipòsit en les platges del
Prat del Llobregat, literalment es diu, “1.- La situación actual de la playa del Prat de Llobregat está en buenas
condiciones, no apreciándose erosiones significativas. No obstante, a petición municipal, se pretende aportar la arena, más por un estricto cumplimiento de la DIA que por unas necesidades reales.” i, per tant, no es justifica l’actuació que anualment es porta desenvolupant d’extracció de sorres en aquesta zona de la costa sitgetana.

Afegir que l’any 2021 es va presentar davant l’Ajuntament de Sitges l’Estudi tècnic sobre l’evolució del temporal de la línia de costa i la regeneració de les platges del terme municipal de Sitges, elaborat per l’empresa Geociencias y exploraciones marinas (GEM), on es conclou que la Platja de les Botigues de Sitges en el període
2009-2021, presenta un moviment mitjà net de la línia de costa de -8.59 m, amb un retrocés de la línia de costa negatiu màxim de -44.34 m. L’informe indica que la Platja de les Botigues està fortament erosionada i el dragatge n’és una causa evitable.

Considerant les queixes veïnals en matèria de contaminació acústica pel soroll generat durant la nit pels treballs d’extracció de sorres a les Botigues de Sitges.

Considerant l’informe Un litoral al límit, emès l’any 2021 pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, on es diu que la costa catalana es troba en una situació límit.
Considerant les finalitats (art. 3) de la Llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral.

I tenint en compte l’avanç del Plan Estratégico Nacional para la Protección de la Costa Española considerando los efectos del cambio climático, en redacció pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO).

Es conclou que no resulten justificades aquestes actuacions de dragatge dels fons marins front la costa del municipi de Sitges, el qual es troba en àmbit proper a zona marina Xarxa Natura 2000 Costes del Garraf, amb codi ES5110020, el qual resulta directa i indirectament afectat.

Per tot allò anteriorment expressat, proposem al Ple de l’Ajuntament de Sitges, l’adopció dels
següents ACORDS:

1.- Demanar al Port de Barcelona, a Ports de la Generalitat de Catalunya i al Ministerio para la
Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) el cessament definitiu amb caràcter
d’urgència de les activitats de dragatge o extracció de sorres marines davant la costa del municipi de Sitges, en no estar justificades, afectar acústicament el medi nocturn urbà, suposar
un impacte ambiental sobre el medi marí Xarxa Natura 2000, i sobre els sediments de les
platges del municipi. Tanmateix instem a que es realitzin els canvis en la tramitació de la DIA
(Declaració Impacte Ambiental) del Port de Barcelona perquè en cas de necessitar seguir fent
aportacions de sorra al Delta del Llobregat, aquestes es realitzin de sorres provinents d’altres
bancs que no suposin una afectació a ecosistemes marins.

2.- Instar a l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) a definir un pla de conca per garantir l’aportació de sediments del riu Llobregat i així alimentar de sediments la zona de la costa des de la desembocadura del Llobregat fins les platges de Castelldefels i Sitges.

3.- Reafirmar la voluntat política de l’Ajuntament de Sitges de no utilitzar dragatges per a augmentar artificialment l’amplada de les platges degut a les greus conseqüències mediambientals que aquesta activitat comporta cap a l’espai natural litoral.

5.- Sol·licitar als ports situats al terme municipal de Sitges que apliquin sistemes de bypass de sorres amb mitjans mecànics, o sistemes de circulació de sorres alternatius als dragatges i respectuosos amb l’entorn natural.

6.- Sol·licitar al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) que realitzi els estudis i els treballs necessaris per evitar la regressió del litoral sitgetà de forma sostenible, així com a realitzar un estudi per executar un pla de protecció dels ecosistemes marins de les platges del Delta del Llobregat que van des de la seva desembocadura fins a les platges de Sitges.

7.- Traslladar els presents acords a tots els membres del Consell Municipal del Medi Ambient de Sitges, al Port de Barcelona, a Ports de la Generalitat de Catalunya, al departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), a l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) i a les meses del Parlament de Catalunya i del Congreso de Diputados.”

S’accepten les esmenes proposades per el grup polític municipal de Comuns Verds de Sitges, que s’incorporen a la proposta llegida abans de la votació.

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

• Vots a favor: 10 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Sitges Grup Independent (2), Guanyem (2) i El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges (1)

• Vots en contra: 7 que corresponen als grups polítics municipals de Junts per Sitges (4) i els Regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1).

• Abstencions: 4 que correspon al grup polític municipal de Socialista-CP (3) i el Regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.

Ple de 27 de juliol de 2022

Moció del grup Comuns Verds de Sitges per reclamar una oferta formativa pública digna, de qualitat i adequada de formació professional

“Aquesta serà la legislatura de l’FP”, una de les primeres declaracions del Conseller Cambray a l’inici del curs que ara justament acaba i que s’ha revelat, lamentablement, com una de les més certes. Després d’un curs ple de despropòsits que han portat al límit als i a les professionals de l’educació, amb data d’1 de juliol, els centres d’FP han rebut una carta del Director General de Formació Professional informant que el Departament ha decidit augmentar les ràtios d’FP un 10% abans de l’inici de la matrícula. Una decisió presa unilateralment i fora de temps, que només s’entén en un intent d’apaivagar l’estrall que suposaria per la Conselleria un nou reguitzell de titulars denunciant la manca de places públiques d’FP a Catalunya.

Cal recordar que l’inici de curs escolar 2021-22 més de 10.000 alumnes es van quedar sense plaça per a poder cursar estudis de Formació Professional a Catalunya. Una situació inaudita, que va vulnerar el dret bàsic a l’educació i que va evidenciar la falta de planificació i de previsió del Departament d’Educació a l’hora de programar l’oferta amb suficients places públiques i equilibri territorial ajustat a les necessitats de les persones i del teixit productiu. Una falta de planificació que aquest curs es torna a fer palesa amb aquesta decisió.

Cal recordar que el Síndic de Greuges ja es va pronunciar sobre la situació crítica de la Formació Professional a Catalunya, després de les denúncies d’algunes famílies i del sindicat CCOO. El Síndic va considerar que Catalunya té un dèficit de places estructurals i que hi ha una manca de garanties d’escolarització i d’oportunitats per als i les joves que opten per l’itinerari professional.

La proposta feta pel Departament d’augmentar l’oferta a través dels increments de ràtios dels cicles ja existents ja es va demostrar insuficient al curs 2022-23, així com l’augment de l’oferta formativa on-line mitjançant l’Institut Obert de Catalunya (IOC). Una solució que la COVID-19 ja va demostrar que no és útil.

Totes les dades objectives que es posseeixen sobre les necessitats de qualificació de la nostra població activa indiquen que no només no es pot prescindir de l’FP del sistema educatiu per donar-hi resposta, sinó que se l’ha de reforçar amb moltes més places públiques, una manca estructural endèmica al nostre país.

Després de dècades de polítiques connivents per contenir i degradar l’oferta pública mentre les ofertes privades a distància creixien de forma desorbitada, resulta que la resposta de la conselleria per donar cabuda a més alumnes és augmentar les ràtios, sense augmentar recursos ni recuperar les condicions laborals dels i de les professionals de la Formació Professional.

Cal recordar que l’actitud del Conseller Cambray, la manca de recursos en l’educació pública, la presa de decisions de manera unilateral per part del Departament d’Educació i la no recuperació dels drets i les condicions laborals dels i de les professionals de l’Educació a Catalunya han dut als sindicats i a les treballadores i treballadors a realitzar diferents vagues aquests darrers mesos. Unes mobilitzacions que sembla que pel Conseller no hagin existit, tornant a utilitzar l’unilateralitat com a mecanisme per prendre decisions des del seu departament.

Aquesta situació constata que excloure la Formació Professional del decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya va ser un error, així com l’exclusió del mateix de l’educació infantil. Ara en paguem les conseqüències d’una programació centralitzada insensible a les necessitats dels nostres pobles i ciutats.

Un decret que és contrari al que estableix la Llei Orgànica 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la Formació Professional i que porta annexada una memòria econòmica de 5.500 milions d’€. Uns recursos imprescindibles per garantir una FP pública i de qualitat, i que crearà 200.000 noves places de FP, 3.000 noves aules, la contractació de 50.000 nous docents, 60 noves titulacions per adaptar la mateixa a les demandes de la Indústria 4.0 i l’actualització de gairebé el 80% del catàleg de la FP. A aquests recursos, cal sumar els 14.906.250€ que li corresponen a Catalunya exclusivament per a la creació de noves places durant el curs 2022-2023, provinents del Pla de recuperació, transformació i resiliència del MEFP, i que s’haurien de sumar a les pròpies.

Catalunya necessita una aposta més decidida per la Formació Professional.

Una aposta que ha d’anar acompanyada de recursos i de mesures per solucionar la situació dels milers de joves que no tenen assignada plaça per a seguir cursant els seus estudis, així com garantir la igualtat d’oportunitats, la formació al llarg de la vida i lluitar contra la segregació en els nostres centres escolars.

Per tot això exposat, el grup municipal Comuns Verds de Sitges proposa al ple l’adopció dels següents

PRIMER.- Instar el Departament d’Educació a augmentar imminentment les
places públiques de FP, tant de Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM), Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) com els Programes de Formació i Inserció (PFI) per garantir l’accés a tot l’alumnat.
SEGON.- Instar al Departament d’Educació a reforçar els sistemes d’orientació i acompanyament a l’escolaritat de l’alumnat matriculat als ensenyaments secundaris postobligatoris, especialment de l’alumnat que s’ha preinscrit a determinats cicles formatius i no ha pogut accedir a l’oferta que més s’ajusta als seus interessos i expectatives.
TERCER.- Instar el Departament d’Educació a combatre les desigualtats territorials existents en la provisió de l’oferta de formació professional i prioritzar la creació de places a les comarques amb més dèficit de provisió.
QUART.- Instar el Departament d’Educació a planificar, conjuntament amb la comunitat educativa i amb els ens locals, la creació de nova oferta de Formació Professional de cara al proper procés d’admissió per al curs 2023-24.
CINQUÈ.- Traslladar aquest acords al Govern de la Generalitat, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a CCOO, a UGT, a USTEC, a AFFAC, a PIMEC i a la Federació Empresarial del Gran Penedès FEGP.

S’accepten les esmenes proposades per el grup polític municipal de Junts per Sitges, que s’incorporen a la proposta llegida abans de la votació.

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

Vots a favor: 17 que corresponen als grups polítics municipals Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Sitges Grup Independent (2), Guanyem (2) i El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges (1) i els Regidors no adscrits Sr. Ignacio Rubí González (1), Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1)

Vots en contra: Cap

Abstencions: 4 que correspon al grup polític municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (4)

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.

Sessió de Ple de 29 de juny de 2022

“Els jutjats de pau van ser creats per Reial decret l’any 1855. A Catalunya la figura del jutjat de pau és una institució arrelada des de fa anys, reconeguda per l’estatut d’autonomia i que neix com un servei de millora de les relacions veïnals. Actualment, 898 dels 947 municipis catalans compten amb un jutjat de pau.

Els jutjats de pau són òrgans unipersonals presents als municipis on no existeix Jutjat de Primera Instància i Instrucció. Estan liderats per un jutge/jutgessa de pau que és una persona sense carrera judicial i nomenada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un període de quatre anys.

Els jutges/jutgesses de pau són escollits/des pel plenari dels ajuntaments a partir dels candidats/es que s'ofereixen o designat/da directament si no hi ha cap candidatura. La persona és escollida per la seva trajectòria personal, pel seu tarannà i coneix la dinàmica del municipi.

Aquest fet evidencia l’arrelament de la persona designada a la comunitat i la capacitat de mediació local que se li atribueix. Al mateix temps, les tasques que desenvolupa comporten l’alleugeriment de la càrrega als tribunals de justícia, oferint judicatura de proximitat i estalviant molts recursos als mateixos tribunals.

En l’actual projecte de llei orgànica d’eficiència organitzativa del servei públic de Justícia, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial, per a la implantació dels Tribunals d’Instància i les Oficines de Justícia en els municipis, que s’està tramitant en el Congrés dels Diputats, es preveu l’eliminació dels Jutjats de Pau. Així doncs, tots els municipis catalans que compten amb jutjat de pau veurien eliminada aquesta institució i es perdria el servei de jutge/jutgessa de pau.

L’eliminació dels jutjats de pau suposaria un encariment de la justícia i l’allunyaria de l’actual proximitat amb la ciutadania, a més a més d’incrementar el ja de per si col·lapse actual dels jutjats.

Aquesta iniciativa legislativa, preveu substituir la figura dels jutges/jutgesses de pau per unes oficines municipals de justícia, que no tindrien la mateixa proximitat perquè les actuacions es durien a terme en seus judicials que molts municipis no disposen.

Per tot això, hi ha un ampli consens en blindar la figura dels Jutjats de Pau a Catalunya, i rebutjar l’eliminació d’aquesta instància judicial, que entre les seves tasques més destacades exerceix la mediació en els conflictes veïnals.

Considerant tot l’anterior, es proposa al Ple de la Corporació Municipal l’adopció dels següents:

ACORDS

PRIMER.- Rebutjar l’eliminació dels Jutjats de Pau i defensar la seva permanència en els municipis per la important tasca activa de mediació que exerceixen.

SEGON.- Reivindicar la rellevant funció de justícia de proximitat que exerceixen en l’àmbit municipal, que evita la demora dels conflictes veïnals i agilitza i alleugera la mateixa administració de justícia.

TERCER.- Reforçar la informació a través dels mitjans de comunicació de l’ajuntament de la tasca que realitzen els Jutjats de Pau i identificar el Jutge/Jutgessa de Pau del municipi.

QUART.- Instar als diferents grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i el Senat a rebutjar l’eliminació dels jutjats de pau d’aquest projecte de llei.

CINQUÈ.- Donar trasllat dels presents acords als grups polítics del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats i del Senat, al Consell Comarcal i a la Diputació Provincial, així com fer-ne trasllat al jutjat de pau del municipi.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

Vots a favor: 20 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Sitges Grup Independent (2), Guanyem (2) i El Margalló (1) i els Regidors no adscrits
Sr. Ignacio Rubí González (1), Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1)

Vots en contra: Cap

Abstencions: 1 que correspon al grup polític municipal de Comuns Verds de Sitges (1)

Sessió de Ple de 29 de juny de 2022

Presentada per:

• Guanyem Sitges
• Esquerra Republicana
• Junts per Sitges

En la darrera dècada, la societat catalana ha protagonitzat un llarg procés democràtic, amb una mobilització persistent i singular, per decidir lliure i pacíficament el seu present i el seu futur. De les primeres consultes populars, a la manifestació contra la sentència de l’Estatut, passant per la consulta del 9N i fins arribar al referèndum de l’1-O, brutalment reprimit per l’Estat, i la vaga general del 3 d’octubre.

Aquest octubre farà cinc anys de l’inici d’un canvi de cicle marcat per una llarga repressió que encara no ha acabat. La seva continuïtat –avui, ara i aquí– és un fet que va des de la pervivència de l’exili fins a les més de 800 persones amb causa judicial encara oberta. Arran d’aquells fets, més de 2.562 persones han estat investigades i les estimacions més acurades estimen en més de 4.500 les persones afectades, comptant les 1.066 persones ferides l’1-O. Per contra, cap responsable d’aquella violència policial ha estat condemnat sinó tot el contrari: tots han estat ascendits, guardonats i condecorats.

Malgrat tot, rere cinc anys complexes i difícils i encara sota l’actual context de bloqueig, volem palesar que durant tot aquest temps el posicionament clarament majoritari de la societat catalana ha estat clar i inequívoc, de forma continuada i ininterrompuda, davant la dinàmica repressiva viscuda i respecte a la necessitat d’un marc democràtic de resolució del conflicte. I és això què volem posar en valor: entre el 70% i el 80% de la societat s’ha posicionat, ahir i avui, contra la repressió i a favor d’una sortida democràtica.

També en aquests cinc anys, els més destacats organismes internacionals de defensa dels drets humans, múltiples instàncies judicials europees i fins al Consell d’Europa han constatat l’anomalia democràtica que vivim. L’excepcionalitat jurídica, penal, penitenciària i policial viscuda ens situa com una excepció. El catàleg desplegat ha estat tristament extens – de la guerra bruta a cada inhabilitació, de l’aplicació del 155 a recórrer a tipus penals especials (sedició, rebel·lió, terrorisme), de les multes milionàries a la presó, fins a arribar a l’espionatge cibernètic massiu. Tot plegat, mentre la suspensió de lleis catalanes, la prohibició de debatre en seu parlamentària qüestions com la monarquia o l’autodeterminació o la ingerència judicial en el model educatiu configuren l’altra cara d’una mateixa moneda.

En temps convulsos, la regressió, la involució i la degradació democràtica ens afecta a totes i tots. Amb el retrovisor panoràmic del temps viscut i els llums llargs que cerquen una resolució democràtica, avui insistim en que les bases de qualsevol sortida passen per la fi de la repressió i la construcció d’un marc democràtic de resolució. Difícilment hi haurà alternativa democràtica si no es resolen les conseqüències del conflicte ni s’aborden les arrels del mateix.

Per tot l’anteriorment exposat, els Grups Municipals d’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, JUNTS PER SITGES, i GUANYEM SITGES proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- L’Ajuntament de Sitges atès l’impuls civil que promou un ampli Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, expressa el seu suport a:

• L’amnistia, entesa com la necessitat d’una solució col·lectiva i integral per a totes les persones exiliades, encausades i represaliades.

• L’autodeterminació, entesa com la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a l’exercici de la lliure determinació de la societat catalana.

SEGON.- I per a que quedi constància, als efectes oportuns, s’acorda també donar trasllat de la present resolució a l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació. “

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

Vots a favor: 10 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Guanyem (2)

Vots en contra: 6 Socialista-CP (3) i els Regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1).

Abstencions: 5 que corresponen als grups polítics municipals de Sitges Grup Independent (2), El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges (1) i els Regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).

Sessió de Ple municipal de 29 de juny de 2022

Presentada per:

Comuns Verds

“El camí recorregut pel moviment LGTBI ha aportat nombroses fites i consecució de drets en matèria de llibertat sexual i de gènere que han beneficiat no només al col·lectiu LGTBI sinó a tota la ciutadania. Però, tot i els avenços socials dels darrers anys, les persones LGTBI segueixen vivint importants desigualtats estructurals que les col·loquen en una situació de precarietat i vulnerabilitat. Acabar amb aquestes desigualtats implica fer polítiques reals i efectives contra la discriminació i la desigualtat social.

En l'actualitat, existeixen diferents lleis autonòmiques LGTBI que reconeixen els drets del col·lectiu. En el cas de les persones trans, aquestes lleis estableixen l'autodeterminació del nom i la identitat de gènere, però, tenen les limitacions pròpies de les competències autonòmiques. Malgrat que faciliten la modificació del nom en els documents administratius dependents de l'administració autonòmica, no permeten la rectificació en els documents estatals, molt especialment el DNI. Aquesta situació genera desprotecció i discriminacions, a banda d’importants desigualtats territorials. Al mateix temps, posa de manifest l’insuficient i obsolet marc legislatiu espanyol pel que fa als drets de les persones LGTBI. Es fa evident la urgència de legislar a escala estatal, a partir dels estàndards europeus de drets humans, per abordar la discriminació i garantir la igualtat.

A Catalunya, la Llei 11/2014, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals,transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, recull moltes de les reivindicacions històriques dels moviments socials LGTBI. Però, com reclamen diferents entitats i col·lectius del teixit associatiu català, la implantació real de la Llei 11/2014 dista molt de ser una realitat. Una llei que gairebé mai ha comptat amb prou recursos per la seva implementació efectiva ni tampoc pel seu desplegament territorial. Cal una implementació efectiva de la Llei 11/2014 i que es compleixi arreu.

En l’àmbit de la salut, la llei inclou mesures relatives a l’accés a la salut sense discriminació: incloent apartats sobre l’atenció a persones trans des d’una perspectiva no patologitzant; els drets de les dones lesbianes i bisexuals a la reproducció assistida; l’accés als mètodes preventius que garanteixen pràctiques sexuals més segures o la formació del personal sanitari en matèria de diversitat afectiva sexual i de gènere. Tanmateix, en la pràctica, a Catalunya, existeixen importants desigualtats territorials pel que fa a l'accés a la salut de les persones LGTBI. Encara avui, aquest model no patologitzant i respectuós amb el fet trans només existeix a dues unitats especialitzats a Barcelona i Lleida. Tampoc l’accés a les tècniques de reproducció assistida per a dones lesbianes, bisexuals o sense parella masculina està garantit territorialment i segueix centralitzat a Barcelona. Mentre que en matèria de salut sexual només existeix un únic servei públic a tota Catalunya, situat a Barcelona, per la prevenció, la detecció i el tractament precoç d’ITS (infeccions sexualment transmissibles), que ofereix un servei ràpid de cribratge d'ITS i per l'administració de PreP (profilaxi preexposició). Calen urgentment polítiques i recursos per acabar amb aquesta iniquitat territorial i discriminació sanitària cap a les persones LGTBI.

Pel que fa a l’àmbit laboral, la discriminació per raó d'orientació sexual, identitat o expressió de gènere segueix sent una realitat al món del treball. L’article 21, de la Llei 11/2014, dedicat a les mesures i actuacions en matèria d’ocupació, recull l’obligatorietat del Departament d’Afers Socials, Treball i Família de desplegar estratègies per la inserció laboral de les persones trans i mesures adreçades a evitar qualsevol mena de discriminació laboral de les persones LGTBI.

És una urgència i una obligació que la Generalitat, en coordinació amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, desenvolupi programes d'inserció sociolaboral per a persones trans que contribueixin a la reducció de les dificultats afegides del col·lectiu a l’àmbit laboral. En la mateixa línia, s’han de destinar recursos econòmics als municipis per a adaptar i millorar els serveis locals d’inserció laboral. Donar resposta a aquestes desigualtats des de l’administració local és clau per a garantir els drets laborals de les persones LGTBI.

En l'àmbit de la prevenció i l’atenció en violències, és prioritari dotar de recursos als municipis perquè, a través dels SAI (Servei d’atenció integral a persones LGTBI) locals i comarcals, els ens locals puguin garantir a les persones LGTBI que pateixen o es troben en risc de patir qualsevol classe de violència o discriminació el dret a rebre de manera immediata una protecció integral, real i efectiva. Calen també polítiques efectives informació, formació i sensibilització, que facin de les ciutats i pobles espais segurs per a la diversitat sexual i de gènere en totes les seves manifestacions.

Sense dubte, la crisi socioeconòmica generada per la COVID-19 ha agreujat la situació de les persones LGTBI més vulnerables. Les crisis sempre tenen sempre un component de classe, procedència, gènere i orientació sexual i l'increment de la precarietat ha deixat sense recursos a moltes persones. Els àmbits de la salut i ocupació són claus, però donada la situació d'emergència habitacional, calen de forma urgent polítiques socials en l'àmbit de l'habitatge.

Es necessiten ajuts al lloguer, espais d'acollida i albergs, especialment, per a aquelles persones joves que viuen situacions de LGTBIfòbia en l'àmbit familiar o nucli de convivència i necessiten iniciar processos d'emancipació.

A més, cal dotar de recursos la Llei 11/2014 per fer efectiva la seva implantació en tots els sectors d'intervenció amb tota una bateria de polítiques que no deixin enrere a ningú i una projecció justa dels serveis públics, amb una mirada transversal i global. S'han de desenvolupar polítiques socials per aconseguir la plena igualtat social de les persones LGTBI.

Es tracta de convertir la igualtat formalment ja reconeguda a la llei catalana en igualtat real i
efectiva.

Per tot el que s'ha exposat, el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges proposa al Ple
l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Instar el Govern espanyol i al Ministeri d'Igualtat a iniciar el tràmit i aprovar en aquesta legislatura un marc legal en matèria de drets LGTBI que garanteixi la plena igualtat i el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere i que inclogui la despatologització i autodeterminació de gènere, així, com l’abordatge integral de polítiques per intervenir en les desigualtats estructurals que viuen les persones LGTBI.

SEGON.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a dotar la Llei 11/2014 dels recursos necessaris per a la seva implementació amb el desenvolupament de polítiques efectives per abordar la discriminació de les persones LGTBI en els diferents sectors d’intervenció, com ara; la salut, l’ocupació, l'habitatge, l’educació, la cultura, el lleure i l’esport, els mitjans de comunicació, la salut, l’ocupació, la formació i sensibilització de professionals, l’atenció des dels serveis socials i el reconeixement de la diversitat familiar.

TERCER.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Salut a posar fi a la discriminació sanitària cap a les persones LGTBI i la iniquitat territorial; a implementar una model d'atenció a persones trans no patologitzant desplegant unitats de referència territorial; a garantir l’accés a les tècniques de reproducció assistida per dones lesbianes, bisexuals o sense parella masculina i a desenvolupar serveis de salut sexual per la prevenció, la detecció i el tractament precoç d’ITS, amb serveis i ràpids de cribratge d'ITS i per l'administració de la PreP.

QUART.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament d’Empresa i Treball i Departament de Drets Socials, tal com obliga l’article 21 de la llei 11/2014, a desplegar estratègies per la inserció laboral de les persones LGTBI i mesures adreçades a evitar qualsevol classe de discriminació laboral. La Generalitat, en coordinació amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, ha de desenvolupar programes d'inserció sociolaboral per a persones trans que contribueixin a la reducció de les dificultats afegides del col·lectiu a l’àmbit laboral. En la mateixa línia, s’han de destinar recursos econòmics als municipis per adaptar i millorar els serveis locals d’inserció laboral.

CINQUÈ.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya, i als departaments competents en la matèria, a dotar de recursos als municipis perquè, a través dels SAI (Servei d’atenció integral a persones LGTBI) locals i comarcals, els ens locals puguin garantir a les persones LGTBI que pateixen o es troben en risc de patir qualsevol classe de violència o discriminació el dret a rebre de manera immediata una protecció integral, real i efectiva.

SISÈ.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya, i a la resta de departaments competents en la matèria, a desenvolupar urgentment polítiques socials en l’àmbit de l’habitatge per la població LGTBI més vulnerable, especialment, persones joves que viuen situacions de LGTBIfòbia en l’àmbit familiar o nucli de convivència i necessiten iniciar processos d’emancipació.

SETÈ.- Aquest ajuntament es compromet a incrementar els recursos tècnics i econòmics pel desenvolupament de polítiques per la diversitat sexual i de gènere, ampliant el pressupost municipal en matèria de polítiques LGTBI i garantint les condicions perquè les polítiques LGTBI es prioritzin i es consolidin.

VUITÈ.- Desenvolupar polítiques efectives d’erradicació de la LGTBIfòbia amb recursos d’informació i atenció, formació i sensibilització, que facin de les nostres ciutats i pobles espais segurs per a la diversitat sexual i de gènere en totes les seves manifestacions.

NOVÈ.- Desplegar estratègies per a la promoció dels drets laborals de les persones LGTBI tals com: adaptar i millorar la capacitat de resposta dels serveis d’inserció laboral; incorporar a les convocatòries de subvencions criteris d’igualtat d’oportunitats; incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en programes municipals d’ocupació i d’inserció laboral adreçats a col·lectius vulnerables; així com a fomentar la contractació de persones LGTBI, especialment, de dones trans, a través de programes de treball i formació.

DESÈ.- Garantir habitatge social immediat per a persones LGTBI en situacions de LGTBIfòbia i que estan vivint en condicions de precarietat habitacional, ampliant les places d’emergència i els recursos d’habitatge d’inclusió de les entitats socials. Així com ajuts al lloguer.

ONZÈ.- Donar trasllat d'aquests acords a tots els grups del Congrés dels Diputats, al Ministeri d'Igualtat, al Govern de la Generalitat, al Departament de Salut i al Departament d’Afers Socials, Treball i Família de la Generalitat de Catalunya, a tots els grups del Parlament de Catalunya, a les entitats membres del Consell Nacional LGTBI, la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya i a la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) i a les entitats municipalistes de Catalunya.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Sitges Grup Independent (2), Guanyem (2) i El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges (1) i els Regidor no adscrits Sr. Ignacio Rubí González (1), Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1)

Vots en contra: Cap

Sessió de Ple municipal de 25 de maig de 2022

Presentada per:

Comuns Verds

“El passat 18 d’abril de 2022 el mitjà de comunicación nord-americà The New Yorker va publicar l’article d’investigació “How democracies spy on their citizens” el qual ha confirmat que l’Estat Espanyol va utilitzar el programa israelià d’espionatge Pegasus contra polítics independentistes catalans, activistes, advocades i advocats i periodistes. Una llista que s’eleva fins a 65 càrrecs electes i on en destaquen els darrers tres presidents de la Generalitat de Catalunya així com el President Aragonès. Una investigació elaborada pel Citizen Lab, un grup de recerca amb seu a la Universitat de Toronto que se centra en els abusos dels drets humans d’alta tecnologia. Expertes i tècnics del Laboratori sobre Seguretat d'Amnistia Internacional han verificat de forma independent les proves dels atacs. Avui existeixen proves circumstancials contundents que suggereixen una connexió en l’ús d’aquest software d'espionatge amb els serveis d’intel·ligència de l’Estat Espanyol.

L’aplicació Pegasus és un spyware desenvolupat per la empresa cibernètica israelí NSO és capaç de llegir missatges de text, rastrejar trucades i la ubicació del telèfon, recopilar contrasenyes així com qualsevol informació de les diferents aplicacions que estiguin instal·lades en un dispositiu mòbil sense necessitat que l’usuari o usuària premi cap enllaç. Una aplicació que a Espanya no s’utilitza atès que el sistema d’escoltes telefòniques es duu a terme mitjançant el sistema SITEL (Sistema Integrado de Intercaptación de Telecomunicaciones), sempre i quan estat autoritzada o ordenada per un jutjat.

Ja el mes d’octubre del 2020, Amnistia Internacional va reclamar al Ministeri de Defensa informació sobre l'ús de Pegasus per part del Centre Nacional d'Intel·ligència. El Ministeri va respondre que la informació era classificada. D’altra banda, NSO afirma que només ven l’spyware a governs i que les seves eines estan concebudes per tal de ser utilitzades per
combatre la delinqüència organitzada greu i el terrorisme. De fet, NSO no ha pres les mesures adequades per posar fi a l'ús de les eines per a la vigilància selectiva il·legítima d'activistes i periodistes malgrat que sabia, o hauria de saber, que s'estava produint. NSO Group hauria d’haver tancat de forma immediata els sistemes dels clients quan hi hagi proves fidedignes d'ús indegut de les seves eines.

També sabem que l’exvicepresident del govern Pablo Iglesias així com centenars de personalitats del món empresarial han estat presumptament objecte de seguiment, espionatge i monitorització il·legal durant anys per persones relacionades amb departaments públics. El cas més escandalós ha estat el del excomissari de la policia nacional José Manuel Villarejo, que assegura tenir al seu poder milers i milers d’hores de gravació de converses telefòniques, així com informes que comprometen a institucions i persones individuals. Avui encara no s’ha donat resposta sobre la vinculació de diversos estaments oficials de l’Estat amb l’entramat mediàtic, empresarial i parapolicial creat amb finalitats econòmiques il·lícites o les responsabilitats per les conclusions de la comissió d’investigació del Congrés sobre les denominades clavegueres d’Interior. Així mateix, tampoc s’han rendit comptes dels sistemes de control per evitar aquestes pràctiques il·legals que posen en perill el sistema democràtic i soscaven els drets fonamentals i introdueixen una total desprotecció i inseguretat jurídica.

Ens trobem doncs davant d’una situació molt greu que atempta contra el principis democràtics del nostre país. Així ho han expressat, entre d’altres el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Aquests darrers han realitzat un comunicat conjunt assegurant que l'espionatge il·legal i massiu a l'independentisme català és una greu vulneració de drets fonamentals incompatible amb una democràcia i perjudica i lesiona la convivència pacífica de la societat. Un fet que un país democràtic no pot obviar i del qual s’han de depurar responsabilitats obrint una investigació que esclareixi els fets.

El Parlament Europeu ja ha iniciat els treballs d’una comissió d’investigació sobre el programari Pegasus per recollir informació sobre la utilització d’aquesta eina i aturar aquestes pràctiques, determinar l'abast de les suposades infraccions o casos de mala administració en l'aplicació del dret de la Unió que resultin de l'ús del programa espia de vigilància i altres programes equivalents, recopilar informació sobre la mesura que els estats membres utilitzen aquesta vigilància intrusiva que vulnera els drets i llibertats reconeguts a la Carta Europea, i avaluar el nivell de risc que això suposa per als valors democràtics, l'Estat de Dret i el respecte dels drets humans.

Aquesta situació ha de preocupar al conjunt de totes les forces democràtiques per l’evident vulneració de drets, especialment per garantir l’expressió democràtica i evitar l’abús autoritari, il·legal i il·legítim contra qualsevol dissidència política. Totes les idees democràtiques han de poder-se defensar amb llibertat, sense que els seus drets civils i polítics siguin violats per raons ideològiques.

Si el Parlament Europeu ha constituït aquesta comissió, res no impedeix , ans al contrari, crear una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. No poden dilatar més una regulació sobre l'ús d'aquestes eines de spyware en un món on els seus ciutadans i ciutadanes estan connectades permanentment a dispositius mòbils. La indefinició crea forats negres de drets humans elementals com la llibertat d'expressió i de moviment o el dret a la privadesa. La investigació pública és el primer pas per acabar amb els abusos.

Considerant la gravetat d’aquestes pràctiques d’espionatge il·legal que semblen confirmar els perills de l'ús indegut de la tecnologia de vigilància en detriment dels drets humans i la democràcia.

Considerant que l'espionatge massiu i il·legal no és només un atac a 65 persones individuals, sinó que es tracta d’un atac a opcions polítiques legítimes i a la pluralitat democràtica.

Considerant que l’espionatge i Estat de Dret són incompatibles, el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges proposa al ple municipal l’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER.- Condemnar l’espionatge polític que suposa una flagrant vulneració de drets humans fonamentals reconeguts, tant en l’àmbit intern com internacional, com són el dret a la intimitat o el secret de les comunicacions.

SEGON.- Manifestar el suport i la solidaritat a les almenys 65 persones que fins a dia d’avui se sap que han patit aquest espionatge polític a través del #CatalanGate.

TERCER.-. Instar el Congrés dels Diputats la creació d’una comissió d’investigació amb la màxima celeritat i transparència per analitzar la informació sobre la utilització d’aquesta eina, determinar la vulneració del principi de confidencialitat de les comunicacions, delimitar les responsabilitats amb relació a aquesta pràctica il·legal d’espionatge contra la dissidència política, en aquest cas, contra membres del moviment independentista català.

QUART.- Reclamar l’adopció urgent de les mesures per erradicar l’espionatge polític antidemocràtic, i garantir així que cap persona pugui ser perseguida ni víctima d’espionatge i intervenció de les comunicacions sense empara legal.

CINQUÈ.- Reafirmar el compromís democràtic de defensar els drets i llibertats de la ciutadania i defensar que es respectin els tractats i els convenis internacionals per a la protecció dels Drets Humans i els Drets Civils i Polítics.

SISÈ.- Demanar al Govern de l’Estat espanyol que expliqui la veritat, assumeixi i depuri responsabilitats, així com efectui les dimissions pertinents davant l’escàndol ‘catalangate’ i dugui a terme una explicació pública d’aquesta vulneració de drets fonamentals.

SETÈ.- Donar trasllat dels presents acords al Ministeri de l’Interior, al Ministeri de Defensa, als grups polítics del Parlament Europeu, Congrés dels Diputats i Senat, Parlament de Catalunya, Amnistia Internacional, al Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), el Col·legi d’Advocats de Barcelona a la FEMP i a les entitats municipalistes de Catalunya.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

Vots a favor: 12 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Guanyem (2) i Comuns
Verds de Sitges (1) i el regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).

Vots en contra: 6 que corresponen al grup municipal Socialista-CP (3) i als
regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose
D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1).

Abstencions: 2 que corresponen al grups municipals El Margalló (1) i Sitges
Grup Independent (1).

Sessió de Ple municipal de 25 de maig de 2022

Presentada per:

Comuns Verds

“El procés de descolonització del Sàhara Occidental, antiga colònia espanyola de la qual segueix sent legalment la potència administradora i que el Marroc ocupa militarment des del 1975, ha patit un canvi de fons de la tradicional posició de l’Estat vers la seva solució. Segons les notícies aparegudes, s’hauria traslladat a les autoritats marroquines la predisposició per part del Govern d’Espanya a cercar una solució a la situació a partir de les propostes de la part marroquina, que emmarquen i limiten el camp de la resolució en concedir al Sàhara Occidental un marc d’autonomia dins el Marroc segons el pla presentat al 2007. Aquestes declaracions signifiquen un gir molt significatiu a la postura històrica d'Espanya que sempre havia advocat per una solució al conflicte en línia amb allò marcat les resolucions de l'ONU que reconeixen la sobirania política del Sàhara Occidental i per tant en reclamen la lliure determinació.

L’ocupació marroquina del territori sahrauí no només viola el dret internacional, sinó que ataca constantment els drets humans de la població del Sahra Occidental que viu sota la seva ocupació. El pla d'autonomia per al Sahra Occidental dins del Regne del Marroc ignora que durant els darrers 47 anys les autoritats marroquines han reprimit sistemàticament qualsevol moviment pels drets del poble sahrauí i els seus líders han estat empresonats o desapareguts.

La 45a Conferència EUCOCO de suport a la lluita del poble sahrauí celebrada a Las Palmas de Gran Canària el passat mes de desembre, es va posicionar amb contundència com a les 44 edicions anteriors, a favor de l'exercici del dret inalienable i imprescriptible del poble sahrauí a la autodeterminació i independència, a més del dret dels i les sahrauís a viure al seu territori ocupat avui pel Marroc.

En definitiva, la posició expressada pel president del Govern espanyol abandona el consens internacional expressat per les Nacions Unides, la Unió Africana, o el Tribunal de Justícia Europeu que reiteradament no han reconegut cap sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental.

No entenem ni compartim aquest canvi d’orientació en la política respecte el Sàhara Occidental i conseqüentment mantenim i reafirmem la nostra posició de solidaritat amb el poble Sahrauí i d’un itinerari per a una solució que assumeixi la seva voluntat. Seguirem treballant perquè la posició de les institucions espanyoles retorni a la cerca d’una solució basada en el Dret Internacional i el respecte a la voluntat del poble Sahrauí.

La resolució d’aquest conflicte –malauradament estancat- requereix un nou impuls, certament. Però aquest no pot passar per assumir el punt de partida i el marc resolutiu de la part marroquí. El moment internacional actual ja és prou complex com per a un realineament brusc com aquest, antagonitzant la part Sahrauí i altres països de la regió. Cal reimplicar tots els actors regionals, a les institucions europees i els esforços de Nacions Unides per dibuixar un camí amb ple respecte a la legalitat internacional.

Continuarem treballant des de totes les institucions i acompanyarem les mobilitzacions ciutadanes que s'organitzin per mostrar la solidaritat amb el poble sahrauí.

Per aquests motius, el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges proposa al Ple l’adopció dels següents

Acords:

Primer.- Donar suport a la resolució del conflicte del Sàhara en el marc del procés de descolonització sustentat en les resolucions de l'ONU inclòs el dret d'autodeterminació del poble sahrauí mitjançant un referèndum.

Segon.-. Traslladar al Govern d'Espanya el rebuig al pla del Regne del Marroc d'autonomia per al Sàhara Occidental per no complir les resolucions de l'ONU ignorant el dret a la lliure determinació del poble sahrauí.

Tercer.- Instar la Presidència del Govern de l’Estat així com el Ministeri d’Afers Exteriors a donar les explicacions imprescindibles en el Congrés dels Diputats sobre les raons d’aquest canvi d’orientació en una política que fins ara havia estat consensual a la política espanyola.

Quart.- Obrir un procés de reflexió social i polític per tal que les institucions espanyoles tornin a formar part de la cerca d'una resolució que garanteixi el dret d’autodeterminació del poble sahrauí i que ajudi a aconseguir una pau justa i duradora al territori.

Cinquè.- Traslladar a la Presidència del Govern d'Espanya els acords presos i el suport al reconeixement de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). Així mateix comunicar aquests acords al Ministeri d’Assumptes Exteriors, als grups polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat i Parlament de Catalunya, a CEAS (Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara) ACAPS (Federació d’Associacions Catalanes Amigues amb el Poble Sahrauí) a la FEMP (Federación Española de Municipios i Provincias) i les entitats municipalistes de Catalunya.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

Vots a favor: 12 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Guanyem (2) i Comuns Verds de Sitges (1) i el regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1)

Vots en contra: 6 que corresponen al grup municipal Socialista-CP (3) i als regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1)

Abstencions: 2 que corresponen al grups municipals El Margalló (1) i Sitges
Grup Independent (1)

Sessió de Ple municipal de 25 de maig de 2022

Presentada per:

Guanyem Sitges en representació de Iaioflautas - Unitat pensionista del Penedès

“Durant el primer semestre de l’any, els principals Bancs (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter) han obtingut un benefici d’11,127 milions d’euros. Una bona part d’aquest benefici prové de les comissions que es cobren.

Aquests guanys, obtinguts en part a costa dels clients, caldria que revertissin en una millora del servei que ofereixen.

La reducció d’oficines (en 10 anys, el 64% han tancat), l’acotació de l’horari de l’atenció presencial o la necessitat de sol·licitar cita prèvia han suposat i suposen un gran inconvenient.

A Catalunya hi ha 443 municipis que no disposen d’una entitat bancària ni tan sols d’un caixer automàtic, segons un informe del Banc d’Espanya. Això suposa un greu problema per als veïns/es dels pobles que es troben en aquesta situació, ja que s’han de desplaçar a les localitats més properes i moltes persones no disposen de vehicle propi. El problema s’agreuja a l’àmbit rural.

La Banca ha reduït despeses darrerament i, alhora, ha incrementat beneficis. En aquest sentit, cal tenir present que l’any 2021 va guanyar un 45% més que el 2019, abans del COVID. És per això que:

- Tanca oficines.
- Acomiada personal i, per tant, dificulta l’atenció al client.
- Redueix l’horari d’atenció al públic en general.
- Desvia, tant com pot, l’atenció vers la informàtica. I sovint les eines no funcionen.

Massa sovint mostra poca comprensió pels problemes: la realitat no s’ha d’adaptar als supòsits de la banca, és la banca qui s’ha d’adaptar a les necessitats de les persones.

Els usuaris i usuàries poc familiaritzats amb la informàtica, per edat o coneixements, cada cop tenen més problemes per relacionar-se amb el seu banc. És evident que la informàtica és ja el present i el futur, però molta gent que no ha conegut la informàtica en el seu passat, viu amb frustració, inseguretat i angoixa la situació d’enfrontar-se a una màquina sense possibilitat de que ningú els pugui resoldre els seus dubtes.

La Gent Gran són els grans perjudicats perquè és la franja d’edat on hi ha més persones que no saben valdre’s de la informàtica amb seguretat.

Aquesta pot ser una situació puntual perquè les noves generacions ja tenen els recursos informàtics per reduir la situació d’inseguretat, però avui és una situació real.

El Síndic de Greuges considera que la informatització i la cita prèvia poden ser una eina de l’administració, i de la banca en aquest cas, però que no es pot convertir en el camí imposat a tothom, que hi ha d’haver sempre alternatives.
La situació esdevé crítica per a moltes persones d’edat avançada que es veuen redirigides a aplicacions informàtiques cada vegada més complexes i que no saben fer anar. Moltes d’aquestes persones viuen soles i no tenen ningú que els ajudi, amb la pèrdua d’independència que això comporta i el tracte que a vegades reben, resulta humiliant.

Cada vegada és més generalitzat el clam d’exigir que s’habilitin seccions a les sucursals on puguin ser atesos en horaris amplis, deixin de sentir-se exclosos en l’administració d’uns diners que son seus, i puguin recuperar el tracte digne que sens dubte mereixen.

Davant d’aquesta situació, proposem al Ple de l’Ajuntament de Sitges, l’adopció dels següents acords:

1.- Instar-lo a fer una valoració de l’atenció que rep la gent gran a les entitats bancàries de la ciutat.

2.- Instar-lo per a què treballi preferentment amb aquelles entitats bancàries que atenguin amb un tracte més humà la gent gran que hi va en recerca d’ajuda: el que es coneix com la finestra humanitzada.

3.- Instar-lo a que estudiï la possibilitat d’incrementar la taxa d’ocupació de la via pública per caixer automàtic, fent una bonificació del 90% a aquelles entitats que atenguin personalment a la gent gran al llarg de tota la jornada laboral.

4.- Transmetre els anteriors acords al Consell Comarcal, a la Generalitat i a les entitats bancàries de la ciutat.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

Vots a favor: 17 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Sitges Grup Independent (1), Guanyem (2) i El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges (1) i el regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1)

Vots en contra: 3 que corresponen als regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1)

Abstencions: Cap

Sessió de Ple municipal de 25 de maig de 2022

Presentada per:

Regidor no adscrit, Ignasi Rubí

“Actualment, la web municipal de l’Ajuntament de Sitges tal com està dissenyada presenta innumerables barreres d’accessibilitat que dificulten o bé impossibiliten la utilització de la web i aplicacions per a moltes persones amb altres capacitats, amb capacitat transitòria amb el temps o bé majors d’edat avançada.

Aquest fet no impedeix que cada vegada més persones decideixin recaptar informació, realitzar tràmits administratius, consultar l’oci, notícies, o bé fer ús dels serveis que ofereix actualment la pàgina així i també les annexes que depenen de l’Ajuntament, les aplicacions per a dispositius mòbils o bé xarxes socials.

Una realitat és que està redactat en el Reial decret 1112/2018 de 7 de setembre, sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic, per la qual es transposa la Directiva (UE) 2016/2102 del Parlament Europeu del Consell d'Europa.

Demanar el servei de recollida de residus, apuntar-se a un curs, consultar subvencions municipals, realitzar instàncies, estar el dia de les activitats de la Vila, gestionar consultes, etc.. ha de ser una realitat de fàcil accés i comprensió per als vilatans que accedeixen a la web municipal, webs redirigides o en les aplicacions de l’ajuntament de Sitges.

Que la informació en els canals de comunicació municipals sigui accessible permet augmentar la transparència del govern municipal, la motivació d’aquesta proposta d’acord és arribar a la millora d’accessibilitat de la web municipal i les redirigides, per permetre que les persones amb altres capacitats i amb dificultats relacionades puguin disposar d’igualtat d’oportunitats.

Una web accessible és aquella que ens permet superar les barreres de la comunicació proposant nous escenaris que permetin interactuar als usuaris. Per a proposar aquests nous escenaris són necessaris dos principis, crear pàgines que es transformen correctament a les adaptacions tècniques de cada persona i oferir el contingut de manera comprensible i
entenedora per a la navegació.

Els escenaris responen a les dificultats més típiques que podem trobar en la xarxa, per
exemple:

- Disposar d’un sintetitzador de veu per a la conversió del text de pantalla, explicacions de les imatges o permetre àudios de navegació per a les persones amb altres capacitats visuals o amb dislèxia per exemple.
- La possibilitat d’ampliació de la pantalla i control mitjançant teclat per a les persones ambliopies.
- Traducció a llenguatge fàcil i ús d'esquemes visuals i infografies per a les persones amb dèficit d'escolaritat o amb dificultats cognitives.
- Disposar de control de contrast i resolució de pantalla adequada amb els contrastos inclusius i interfícies interactives per a les persones que pateixen acromatòpsia o altres patologies visuals.
- Disposar automàticament de subtítols sistemàtics per a les persones no oïdores.
- Disposar d’alternatives al ratolí o permetre l’accessibilitat per teclats adaptats a les persones amb problemes motors.
- Traducció a llenguatge fàcil i ús d’esquemes visuals i infografies per dificultats cognitives.
- Simplicitat en l'organització de la web per a les persones amb desordres d’atenció o amb poca habilitat en l'ús de les noves tecnologies.

Actualment, la web de l’ajuntament li manca la major part d’aquests escenaris, l’adaptació tecnològica no és fàcil i és necessari establir un redisseny de la web de l’Ajuntament.

En aquest Pla hauria de valorar els costos econòmics, factors tècnics del software de suport, la seva actualització i manteniment en el temps, factors socials sobre la consideració de la població a la qual va dirigit i factors legals de l’adaptació a la normativa vigent.

Per desenvolupar el Pla és necessari redissenyar o actualitzar la web i que estigui dins dels paràmetres amb les Pautes d’Accessibilitat o Principis Generals de Disseny Accessible establertes pel Grup de Treball WAI ( Web Accessibility Guidelines ) dins del W3C ( World Wide Web Consortium ) i amb normes UNE 139803 d’Aplicacions informàtiques per a persones amb discapacitats.

Per l’anteriorment motivat i exposat com a regidor no adscrit de l’Ajuntament de Sitges proposo
a la Corporació el següent:

ACORD

Instar a l’Ajuntament de Sitges a redissenyar la web municipal amb un disseny funcional
inclusiu per a totes les persones amb diversitat funcional que els permeti percebre, entendre,
navegar, fer gestions e interactuar amb l’espai sense barreres auditives, visuals, físiques i
cognitives.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

Vots a favor: 20 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Sitges
Grup Independent (1), Guanyem (2) i El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges
(1) i els Regidor no adscrits Sr. Ignacio Rubí González (1), Sr. Manuel
Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra.
María José Lores García (1).

Vots en contra: Cap

Abstencions: Cap

Sessió de Ple municipal de 27 d'abril de 2022

Presentada per:

Grup municipal socialista

Exposició de motius

La universalitat i inversió en l’educació infantil és una de les mesures més importants de les polítiques educatives per promoure el dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats. Tota l’evidència acadèmica i d’organismes internacionals (Unió Europea, OCDE i UNESCO) avalen els avantatges i el valor social d’intervenir en l’atenció socioeducativa de la petita infància 0-6 anys. Diversos estudis demostren que la inversió en la primera infància obté el retorn més alt, respecte a d’altres edats, en benefici a l’Estat i als ciutadans (Heckman, 2011). També a nivell espanyol la rendibilitat social de l’educació primerenca va ser de més de 4 vegades el seu cost (Van Huizen, Dumhs i Plantega, 2016). Així mateix, l’Agenda 2030 incorpora l’educació infantil com a objectiu específic i defensa la seva universalitat i accessibilitat.

Arran d’una Iniciativa Legislativa Popular, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 5/2004 de creació de llars d’infants de qualitat. En compliment d’aquesta Llei, el 14 de febrer del 2015, es va signar el Primer Acord-marc entre la Generalitat de Catalunya, la FCM i l’ACM, referent al finançament per a la creació de les noves places públiques i per al sosteniment de les mateixes, en els centres de titularitat de les corporacions locals, on s’establia una aportació de la Generalitat de 5.000 € per plaça creada i de 1.800 € any per al sosteniment de la plaça.

Aquest Acord-marc es va concretar mitjançant convenis específics en cada Corporació local i el Departament d’Educació. També, complementàriament, es va impulsar una important línia d’ajuts destinats a la població desafavorida, fins un màxim de 1.350€ anuals. Finalitzat el termini del Primer Acord-marc, el 19 de novembre del 20210, es va signar el Segon Acordmarc, entre la Generalitat i les Entitats Municipalistes, per garantir el finançament de les places dels ajuntaments amb el mateix import de 1.800 € any per plaça.

Per contra, en els darrers 10 anys, els successius governs de la Generalitat de Catalunya han desatès l’educació 0-3 anys, malgrat tractar-se d’una competència exclusiva. L’any 2013 el Govern va disminuir en més d’un 50% les aportacions de la Generalitat per al funcionament ordinari de les llas d’infants municipals, passant dels 1.800 € pel funcionament de cada plaça acordats en el seu moment amb els ajuntaments (sistema de terços), fins l’aportació de menys de 900 € per plaça i curs anunciats en el seu dia pel Departament d’Educació. L’any 2015, es van eliminar també els ajuts per l’escolarització dels infants en situacions econòmiques desafavorides, i el finançament de les escoles bressol va passar a 0 €.

Entre els cursos 2012-13 i 2018-19, els ajuntaments, que havien estat els grans impulsors de l’escola bressol pública, d’alta qualitat i assequible, van haver d’assumir la major part del cost financer – conjuntament amb les Diputacions – que per competència corresponia a la Generalitat, a qui li pertoca, a més, establir la planificació de l’oferta de places i el seu finançament d’acord amb la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).

No es va recuperar l’aportació de la Generalitat fins el curs 2019-2020, amb una aportació de 1.300 € i que a dia d’avui, encara, no arriba a la coresponsabilitat acordada amb als ajuntaments en el seu dia. I, a més, estan finançant els ajuntaments a curs passat, incomplint la normativa.

L'etapa educativa d'atenció a la primera infància ha d'esdevenir una de les prioritats de les polítiques públiques del Govern de la Generalitat. Les administracions han de garantir un servei educatiu de 0-3 anys de qualitat a tota la població, en unes condicions d'equitat social i territorial, atenent a un principi de coresponsabilitat amb els ens municipals i la comunitat educativa. En aquest sentit, els i les socialistes van entregar al Govern de la Generalitat el "Pla per la universalització i gratuïtat de l'oferta educativa 0-3 anys, de 10 de desembre de 2021" en el qual es concreta una proposta de marc estable de governança, coordinació i finançament, en base a l'experiència de Govern d'anteriors legislatures on es van arribar a crear 40.493 places públiques, entre el 2004-2012.

El passat 1 d'abril de 2022, la Generalitat amb l'FMC i l'ACM van signar el Tercer Acord-marc per a la implementació del finançament del cost de escolarització pera les famílies d'infants a i2 a les llars d'infants i escoles bressol de titularitat municipal i per avançar cap a la incorporació del finançament del primer i segon curs del primer cicle d'educació infantil (iO i i1). En l'acord s'estableix un finançament de 1.600 € any per plaça per fer front a la part d'aportació de les famílies d'I2 i el mateix import de 1.600 € de mòdul de finançament de la Generalitat. Malgrat l'acord és una fita positiva per reduir substancialment l'aportació de les famílies, l'actual acord infrafinança el sosteniment del servei i amaga un canvi de model de gestió, organització i finançament de les escoles bressol municipals. l obre la porta a un possible tracta diferenciat dels ens locals, especialment contraproduent per als ajuntaments que han executat polítiques de tarificació social i/o ajuts, la qual cosa pot arribar a revertir negativament per als ajuntaments i la ciutadania.

Al 2005, la base del càlcul del cost de funcionament de la plaça 0-3 anys va ser 5.400 € per any, en aquests moments la base del càlcul de la plaça ha estat 3.734,51 € perquè s'han restat els serveis complementaris i les despeses de manteniment, fent una analogia competencial als centres de primària, contràriament al que estableix l'article 159.4, l'article 198 Finançament del primer cicle d'educació infantil i la Disposició Final Primera de la LEC. Segons el tercer l'Acordmarc el Departament només finançarà les hores d'escolarització i s'ha obviat el cost pressupostari que suposa la tarificació social i les línies d'ajuts i beques atès que no s'ha calculat en cap del estudis realitzats pels diferents organismes.

Per altra banda, l'anunci fet pel Govern respecte la voluntat de finançar les aportacions de les famílies d'Infantil 2 anys a les escoles bressol municipals, amb l'actual oferta limitada de places, especialment en els territoris més densament poblats o sense oferta suficient, pot generar majors graus de desigualtats i un tractament diferenciat i/o exclusió dels infants depenent d'on visquin, és a dir, segons el grau d'escolarització de 0-3 anys dels pobles i ciutats del país. Per tot això, és imprescindible abordar la universalització mitjançant el creixement del nombre de places públiques on estableixi el nou mapa d'escolarització 0-3 anys de Catalunya, millorar el finançament de les places actuals i, progressivament, avançar vers el finançament complet del terç del cost de la plaça corresponent a les famílies.

Perquè no és el mateix elaborar i oferir polítiques públiques que protegeixin la "universalitat" d'aquesta mesura (el qual ha de ser l'objectiu principal per assolir) que oferir tant sols la gratuïtat. Car la universalitat garanteix la igualtat d'accés de nens i nenes a l'educació infantil mentre que la gratuïtat serà només garantida per les places disponibles.

A més a més, cal posar en valor que els ajuntaments ofereixen la seva disponibilitat a acordar nous escenaris de finançament sota la condició de garantir en el present i, també, en el futur, una regulació i vinculació jurídica i financera, absent en aquest moment, mitjançant un marc normatiu i econòmic explícit per aquesta etapa. Car l'anunci del Govern de la Generalitat obligaria a la majoria dels ajuntaments a derogar ordenances i acatar un règim d'accés que generarà segregació a les escoles bressol. I, a la pràctica, els municipis perderíen la capacitat pròpia d'organització del servei, vulnerant el principi d'autonomia local.

Cal recordar el recent escenari de molts anys d'inacció de la Generalitat que va provocar recursos contenciosos administratius fins a aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictaminés sentències a favor dels ens locals, On es condemnava a la Generalitat de Catalunya a pagar els deutes per la gestió de les escoles bressol des de 2012.

En el terreny econòmic, els municipis rebrem 1600€ per plaça: lluny dels 1800€ del que rebíem fa una dècada i sense tenir ni en compte els increments de l'IPC dels propers anys. La realitat, per contra, de les escoles bressol a pobles i ciutats és heterogènia.

De manera prioritària, els ajuntaments han de poder tenir la concreció dels imports de finançament de l'acord normatiu, no només del nivell de 2 anys, sinó també dels nivells de O i 1 anys respectivament, així com les dates del pagament pendent del curs 2021-2022, abans de l'estiu 2022, per poder fer front a les despeses del proper curs 2022-2023, i el model clar d'implementació del servei dels 0 als 3 anys garantint el seu servei mitjançant centres públics i el seu foment. En aquest sentit, pel que fa als Fons Europeus, Catalunya rebrà del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència un import de 111M € pera la creació de 10.884 places públiques de nova creació (2021-2023).

Per tant, darrere d'aquest anunci de la Conselleria, s'amaga un canvi de model de gestió, organització i finançament de les escoles bressol que no és positiu ni pels ajuntaments ni la ciutadania.

I finalment, el passat 30 de març de 2022, el Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar van: presentar a la Mesa del Parlament la darrera Proposta de Resolució sobre un acord de coresponsabilitat i cogovernança pel que fa al foment i finançament de l'escolarització 0-3 anys a Catalunya.

Per aquests motius, el Grup Municipal Socialista proposa al Ple de l'Ajuntament de Sitges l'adopció dels següents:

ACORDS

PRIMER.-Instar al govern de la Generalitat de Catalunya a abordar la universalització de l'Educació infantil, mitjançant el creixement del nombre de places públiques a on estableixi el nou Mapa de 0-3 anys de Catalunya, millorant el finançament de les places actuals i, posteriorment, avançar vers el finançament complert del terç del cost de la plaça corresponent a les famílies.

SEGON.-Dotar d'estabilitat jurídica i financera aquesta etapa educativa, inclosos els nivells O i 1 anys, mitjançant un Acord de govern on es garanteixi els imports concrets del finançament de les escoles bressol municipal durant els propers anys i establint convenis específics entre cada corporació local i el Departament d'Educació, en base al reconeixement que les. escoles bressol són competència de la Generalitat, a qui pertoca establir l'oferta de places i el seu finançament, d'acord amb la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), tot respectant també el principi d'autonomia local atès que és un servei públic de titularitat municipal.

TERCER.-Aportar el cost total del que suposa el servei complert de les escoles bressol municipals, incrementant l'aportació dels 1.600 € en base al cost real del servei i incloent el finançament de l'esforç de les polítiques socials dels ajuntaments (tarificació social, ajudes i beques) i atenent l'IPC anual.

QUART.-Garantir a les administracions locals el pagament dels deutes pendents derivats de les depeses efectuades pel funcionament i les places d'escoles bressol que correspon al Govern de la Generalitat.

CINQUÈ.-Assegurar que l'actual Model del servei públic de qualitat d'educació 0-3 anys s'implementi mitjançant els centre públics de 0-3 anys dels ajuntaments i de la Generalitat i del seu foment, a excepció de les zones rurals –poblacions inferiors a 2.500 habitants- on les aules de 2 anys s'incorporen als centres d'educació infantil i primària.

SISÈ.-Generar una línia de recursos econòmics i ajuts per cobrir tant el suport educador que requereixen els infants amb necessitats educatives especials, com la cobertura alimentària i/o d'acollida per als infants de famílies vulnerables, evitant l'exclusió per motius socioeconòmics.

SETÈ.-Elaborar un nou Mapa i fomentar i facilitar la creació de noves places d'escolarització de 0 a 3 anys, aprofitant l'important finançament dels Fons Europeus de recuperació, en base a uns criteris acordats prèviament amb les entitats municipalistes, amb l'objectiu d'avançar cap a la universalització d'aquesta etapa educativa en els propers anys, vetllant per l'equilibri territorial i tenint en compte l'oferta de les llars d'infants privades sense afany de lucre.

VUITÈ.-Donar trasllat dels presents acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya, a les quatre diputacions, a l'aFFaC, a CCOO, a UGT i a USTEC, i al Consell Municipal Escolar, i a les escoles bressol del municipi.

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Sitges Grup Independent (2), Guanyem (2) i El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges (1) i el Regidors no adscrits Sr. Ignacio Rubí González (1), Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1).

Vots en contra: Cap

Abstencions: Cap

Sessió de Ple municipal de 30 de març de 2022

Presentada per:

Comuns Verds de Sitges

“El passat 10 de febrer, el Departament d’Educació la comunicar via carta als centres escolars de Catalunya l'anunci de reorganització del calendari escolar que hores més tard va anunciar el president de la Generalitat de Catalunya en roda de premsa. Un anunci que anirà acompanyat d’una ordre per regular aquests nous horaris els quals no han estat acordats ni amb la comunitat educativa. ni amb les famílies, ni amb els Ajuntaments catalans ni amb el Consell Escolar de Catalunya.

Un fet que ha tornat a evidenciar la manca de voluntat de dialogar per part del departament amb el món local i els agents educatius referents a Catalunya i que altera de manera substancial, el sistema educatiu afectant en la preparació de l'inici del curs escolar als equips docents i a les escoles d’estiu que es duen a terme en el transcurs del mes de juliol per a compartir i millorar els projectes educatius de centre.

En concret, l’ordre presentada pel Departament implica l’avançament de l'inici del curs escolar 2022-23 al dia 5 de setembre per als ensenyaments d’educació d’infantil i primària i el 7 de setembre per a l'ESO batxillerat i l'FP, reduint així el període vacacional. Aquesta reforma horària farà que els centres educatius d’infantil i primària facin jornada reduïda entre les 9 i les 13 hores durant el mes de setembre i incrementar les vacances de Nadal en un dia així com els dies de lliure elecció dels centres, passant de 3 a 4 dies.

El Departament d’educació torna a actuar d'esquena a la Comunitat Educativa i al món local, proposant canvis estructurals en el model escolar català sense consens previ ni amb aquests agents ni amb el Consell Escolar de Catalunya. Cal afegir que aquesta modificació horària provoca que els equips docents i directius dels centres educatius disposin de menys temps per poder preparar l'inici del curs. sobrecarregant encara més les seves tasques abans de l'inici escolar.

Aquesta modificació horària planteja molts dubtes sobre I ‘horari de menjador escolar i sobre la possibilitat de carregar la cura dels infants i adolescents en mans de familiars propers. Alhora, aquesta reducció horària afectarà de manera directa les activitats extraescolars que obligarà els ajuntaments a incrementar-les. Tot i que l'ordre explicita l’obligatorietat d’obertura dels centres educatius fins a les 16h el mes de setembre. Aquesta obligatorietat no la acompanyada de nous recursos econòmics. Un fet que acabarà recaient en una major despesa dels ens locals.

Els sindicats d'Educació, de manera unitària, ja han anunciat una vaga de 5 dies (15, 16, 17 i 26 i 30 de març) per aquesta falta de diàleg amb el Departament d'Educació considerant que la Conselleria d’Educació ha oblidat que és la seva obligació promoure el respecte i el reconeixement al col·lectiu docent davant de la societat.

Rebutgen l'actitud de menysteniment del conseller González Cambray envers les treballadores i treballadors i l'actitud impositiva i autoritària mostrada en desatendre i negligir la negociació real amb els representants sindicals per un retorn de condicions laborals que ara més que mai mereixem.

Els sindicats de manera unitària, reclamen, entre d'altres mesures, l'augment del pressupost del Departament d’Educació fins arribar al 6% del PIB, l'increment del personal d'atenció directa a l'alumnat, la retirada de l'ordre de calendari escolar fins arribar a un acord o una negociació real amb el Conseller.

Per últim, cal afegir que la decisió presa per la conselleria d'educació no ha anat acompanyada de la presentació i publicació dels informes tècnics que garanteixin l'efectivitat de la mesura anunciada. Un fet que creiem imprescindible per garantir que l'aplicació d'aquest nou horari pugui ser efectiva a totes les escoles catalanes vista la diversitat existent al nostre territori, on tenim tant escoles amb diferents línies com escoles rurals que conten amb molt pocs infants.

Després de tres cursos afectades per la pandèmia, el sistema educatiu català necessita una etapa de tranquil·litat, estabilitat, recuperació i de recerca de consensos, lluny d'aquest darrer anunci realitzat per part del Departament d'Educació.

Per tot això exposat. el Grup Municipal Comunes Verds de Sitges proposa al ple l'adopció dels següents

ACORDS

PRIMER.- Instar al Departament d'Educació a aplicar una moratòria d'un any a la proposta de reorganització del calendari escolar anunciada.

SEGON.- Instar al Departament d’Educació i al Conseller González-Cambray a obrir un espai de negociació urgentment amb la Mesa Sectorial d’Educació, les entitats municipalistes, les associacions de famílies i la comunitat educativa a fi d’assolir el consens que la proposta de reorganització del calendari escolar necessita.

TERCER.- Instar al Departament d'Educació a elaborar els informes tècnics pertinents per a garantir la idoneïtat de la proposta de reorganització del calendari escolar.

QUART.- Instar el Govern de la Generalitat a treballar amb els sindicats educatius a fi de millorar les condicions laborals dels equips educatius a Catalunya així com el nivell educatiu que s’està impartint avui a les escoles catalanes.

CINQUÈ.- Donar trasllat dels presents acords al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Consell Escolar de Catalunya, a aFFac, a FAPAES, a la FMC, a I”ACM, a USTEC, a CCOO i a UGT.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

- Vots a favor: 11 que corresponen als grups polítics municipals de Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Guanyem (2), Comuns Verds de Sitges (1) i El Regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).
- Vots en contra: 4 que corresponen als grup polític municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (4)
- Abstencions: 6 que corresponen als grups polítics municipals de Sitges Grup Independent (2), El Margalló (1) i els Regidors no adscrits, Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1).

Presentada per:

Comuns Verds de Sitges

“Les agressions sexuals a la infància i l'adolescència són un greu problema de salut pública i de vulneració dels drets dels i de les menors. En concret, les agressions sexuals a menors dins de l'Església catòlica són un problema històric de la institució que s'ha manifestat a escala internacional, si bé no ha estat fins fa pocs anys que hi ha hagut una denúncia pública de les víctimes, en ocasions, organitzades col·lectivament a través d'associacions i entitats. Aquells nens, nenes i adolescents són ara persones adultes també titulars de drets específics que han de ser objecte de protecció pel poder públic, ja que mantenen la condició de víctimes d'agressions sexuals i, en molts dels casos, presenten seqüeles del maltractament.

Les estructures patriarcals, tant de l'Església catòlica com del poder polític, han invisibilitzat durant dècades aquesta realitat i les seves víctimes, que han viscut moltes vegades en solitari un problema que ens afecta a tots i totes com a societat. La protecció davant les agressions sexuals a menors és un àmbit d'actuació de l'administració pública que cal abordar partint del dret del i de la menor i en conseqüència amb una perspectiva àmplia i transversal que inclou tots els espais de la vida dels i de les menors, tant públics com privats.

A l'Estat Espanyol s'han comptabilitzat 360 casos de pederàstia per part de l'Església espanyola amb 928 víctimes afectades, segons dades del mitjà de comunicació El País recollides en la primera base de dades de referència sobre la pederàstia de l'Església catòlica espanyola. Pel que fa a Catalunya, es coneixen 66 casos d'abusos: 50 a la demarcació de Barcelona, 7 a la de Tarragona, 6 a la de Lleida i 3 a la de Girona.

La majoria de casos documentats han tingut com a víctimes a infants i adolescents en els seus respectius centres escolars o en diferents congregacions religioses. L'especial vulnerabilitat de les víctimes i la posició de referencialitat de les persones agressores fa que molts d'aquests casos quedin invisibilitzats durant molts anys. En aquest sentit, és imprescindible desplegar més polítiques de protecció a la infància per part de la Generalitat de Catalunya, així com garantir el finançament necessari i la dotació de recursos humans a l'Observatori dels Drets de la Infància per garantir el seu òptim funcionament, així com l'elaboració d'un pla de treball que integri els estudis relatius a les violències sexuals en la infància, prestant especial atenció als casos d'assetjament sexual duts a terme per l'Església catòlica.

Amb aquests objectius, recentment, El Congrés va aprovar la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència, coneguda com a "Llei Rhodes", amb la màxima que la lluita contra la violència a la infància és un imperatiu de drets humans, que no només respon a la necessitat d'introduir al nostre ordenament jurídic els compromisos internacionals assumits per Espanya en la protecció integral de les persones menors d'edat, sinó a la rellevància d'una matèria que connecta de manera directa amb el desenvolupament sa de la nostra societat.

A Catalunya, el Síndic de Greuges va instar el Parlament a crear una comissió de recerca sobre les agressions sexuals comeses per l'Església catòlica i que ja han prescrit. Aquest informe del Síndic de Greuges va ser el resultat d'una comissió creada en el marc del mateix Síndic, que va comptar amb el testimoni de diverses víctimes que en el moment dels fets tenien entre cinc i disset anys. El relat de les víctimes és coincident que els fets tenien lloc en excursions i campaments, espais de la institució eclesiàstica o als domicilis dels abusadors, per tant, fent ús de la relació de confiança amb les famílies i deixant conseqüències psicològiques i físiques per a les víctimes, com ara depressió, ansietat o problemes en el desenvolupament de la seva vida sexual. Segons aquest informe, les institucions religioses han començat a disposar de procediments per prevenir agressions sexuals, tot i que s'han detectat deficiències que
s'haurien de corregir.

Ara bé l'Església catòlica a Catalunya i a Espanya s'ha negat sistemàticament a reconèixer la seva responsabilitat directa en els escàndols de pederàstia tractant-los sempre com a casos aïllats en comptes d'obrir un procés per conèixer tota la veritat, depurar responsabilitats i reparar les víctimes. Un fet que va directament en contra del mandat del Papa Francesc que ja el 2019 establia el deure general de tota l'Església catòlica de cooperar amb la justícia i prohibia explícitament la imposició del silenci a les víctimes d'abús.

Les administracions competents tenen l'obligació de crear mecanismes que facilitin la denúncia d'aquests casos i que aquestes surtin de l’opacitat i de la invisibilització actual.

Considerem que la creació d’una Comissió d'investigació sobre les agressions sexuals a la infància i l'adolescència comeses per membres de l'Església catòlica és un objectiu clau per disposar de la informació necessària per poder planificar polítiques públiques de reparació, prevenció i atenció a les víctimes d'aquesta xacra. Alhora que el poder públic opera com a garant i catalitzador d'una investigació dels fets que, a Espanya, no s'ha dut a terme fins ara. El poder públic ha d'assegurar l'adopció de mecanismes de prevenció efectius, la transparència en les investigacions i la informació a les víctimes i obrir un procés de reparació i també garantir que s'elaboren i es corregeixen els protocols de prevenció i intervenció. Sembla evident que fins ara no s'han adoptat aquestes polítiques actives i que durant molts anys l'opacitat ha comptat també, per acció o omissió, amb còmplices a l'esfera del poder polític.

La Comissió ha de poder facilitar una reparació a favor de les víctimes dels casos prescrits, a través de procediments de justícia restaurativa en què puguin participar les institucions afectades i les víctimes. Les responsabilitats polítiques són evidents quan el poder públic és l'últim responsable de garantir als i les menors la protecció plena a tots els espais de la seva vida, en especial, als centres públics i d'institucions concertades amb l'administració, encara que també s'han d'adoptar polítiques de prevenció, detecció i reparació als centres privats.

Per tot això exposat, per acabar amb la impunitat que durant tants anys ha tingut l'Església Catòlica al nostre país i amb la intenció de garantir els drets als infants recollits en la Convenció sobre els drets de l'infant adoptada per les Nacions Unides el 20 de novembre de
1989, entrant en vigor el 2 de setembre de 1990 després de la ratificació per part de 78 dels estats membres, el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges a l'Ajuntament de Sitges proposa el ple l'adopció dels següents

ACORDS

PRIMER.- Condemnar de manera enèrgica totes les violències sexuals vers la infància i amb especial contundència aquelles produïdes en l’àmbit religiós i que n’espera la condemna de la pederàstia clerical per part de l’Església catòlica.

SEGON.- Instar a l'Església catòlica a reconèixer la seva responsabilitat directa en els escàndols de pederàstia, depurant responsabilitats i reparant el dolor a les víctimes.

TERCER.- Instar els grups del congrés a facilitar l’aprovació d’una comissió d’investigació amb l’objecte d’investigar les agressions sexuals a la infància i l'adolescència comeses per membres de l'Església catòlica a Espanya.

QUART.- Instar el Parlament de Catalunya a la creació d'una Comissió d'Investigació per conèixer tota la veritat sobre la pederàstia dins l'Església catòlica a Catalunya i obrir un procés de reparació a totes les víctimes que han de saber que l'estat de dret i les institucions al seu costat.

CINQUÈ.- Instar el Govern de la Generalitat a aprovar una Estratègia transversal de lluita contra les violències sexuals contra els infants, que desenvolupi polítiques de coordinació eficaç i multisectorial, facilitant vinculacions transversals i efectives, així com la coordinació interdepartamental i entre els diferents àmbits i nivells institucionals.

SISÈ.- Garantir la suficiència pressupostària de l’Observatori dels Drets de la Infància i dotar-lo de recursos econòmics i humans adients pel seu òptim funcionament així com d’un pla de treball que integri els estudis relatius a les violències sexuals en la infància.

SETÈ.- Revisar, unificar i regular legalment els protocols existents en diversos àmbits, relacionats amb la violència sexual infantil, perquè siguin decrets autonòmics de compliment obligatori a tots els centres educatius i sanitaris, tinguin la titularitat que tinguin establint mecanismes per oferir orientació i assessorament a qualsevol professional en situacions de sospita d'abús o maltractament infantil perquè pugui complir amb el seu deure d'intervenir.

VUITÈ.- Donar trasllat dels presents acords als Grups Polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat, Parlament de Catalunya, a la Conferència Episcopal, al Papa Francesc, a l’Observatori dels Drets de la Infància, a l’associació Infància Robada, a la FEMP, la FMC i a l’ACM.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

- Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Sitges Grup Independent (2), Guanyem (2) i El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges (1) i els Regidors no adscrits, Sr. Ignacio Rubí González (1), Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1)

- Vots en contra: Cap

- Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.

Moció per la implementació d'un servei de transport públic entre els tres hospitals del Consorci Sanitari de l'Alt Penedès i Garraf, i millora del servei ja existent entre Vilafranca del Penedès, Vilanova i La Geltrú i Sant Pere de Ribes

Presentada per:

Comuns Verds de Sitges

L'acord de Govern COV/26/2019 de l'1 de febrer autoritzà la constitució del Consorci Sanitari de l'Alt Penedès i Garraf (CSAPG). El CSAPG té el seu origen en un Protocol d'intencions subscrit en data 3 de juliol de 2016 pel Servei Català de la Salut, el Consorci Sanitari de l'Alt Penedès (CSAP) i el Consorci Sanitari del Garraf (CSG), per a la integració dels dispositius i recursos assistencials d'aquestes dues entitats.

El projecte engloba un seguit de dispositius de referència de màxima importància per a l'equilibri territorial del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT), entre els quals destaquen l'Hospital Sant Antoni Abat (Vilanova i la Geltrú), l'Hospital Residència Sant Camil i Centre de Rehabilitació (Sant Pere de Ribes) i l'Hospital Comarcal de
l'Alt Penedès (Vilafranca del Penedès).

La suma dels recursos d'aquestes organitzacions i la seva població de referència encaixa, d'altra banda, amb les línies estratègiques del Pla de Salut de Catalunya, sota el criteri d'enfortir la massa crítica de les entitats proveïdores de serveis assistencials com a mecanisme per promoure el màxim aprofitament dels recursos públics, i així millorar la qualitat en l'atenció a la salut i la viabilitat del sistema.

La prioritat que guia la iniciativa és facilitar la continuïtat d'aquests serveis en condicions de viabilitat i sostenibilitat a través de la seva fusió en una organització consorcial íntegrament pública, majoritàriament participada pel Servei Català de la Salut, i que segueixi comptant amb la participació de les administracions locals: Consell Comarcal de l'Alt Penedès, Consell
Comarcal del Garraf, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Ajuntament de Sant Pere de Ribes-.

Tot i l'ample suport a la creació del CSAPG, per raons d'eficiència econòmica, sanitària i de benefici social, des del primer moment diversos usuaris, entitats i grups municipals han plantejat la necessitat de dissenyar i implementar un Pla de mobilitat -transport públic entre les dues comarques, per tal que els dos integrants del nou Consorci i els tres centres hospitalaris siguin abastament assequibles per a la població de les dues comarques i també pels professionals, que han passat a desenvolupar la seva jornada laboral repartida entre els tres centres assistencials que formen part del CSAPG.

Aquest Pla de mobilitat no només és absolutament necessari per fer viable la xarxa sanitària que s'està teixint entre les dues comarques, sinó que també ho és per fer més fluida la comunicació entre dues comarques que ja tenen establerts molts vincles en diversos sectors
però que tenen la gran mancança que representa l'escassa comunicació en transport públic.

La direcció del CSAPG, a petició del grup municipal de Vilafranca en Comú, va elaborar un estudi de la mobilitat estimada, tant per part de les persones usuàries, com per part dels professionals. El citat informe, elaborat amb dades del 2019, planteja les necessitats de desplaçaments de pacients i familiars entre territoris de l'Alt Penedès i Garraf, a partir d'unes dades que són fruit d'un exercici teòric basat en la informació i la utilització fins l'any 2019.

· Diàlisi (aprox. uns 60 pacients 3 dies per setmana) majoritàriament en vehicle especial.

· Intervencions quirúrgiques programades (COT, Urologia, Cirurgia Pediàtrica, Cataractes d’OFT, etc) entre els dos territoris, de pacients d’una zona que s’operen a l’altre. Aprox. 850 pacients + 1 o 2 acompanyants.

· Intervencions quirúrgiques urgents (COT, Cirurgia, etc) 2/3 setmana + acompanyants. Total 120/any x 2 persones x dos dies de visita.

· Tècniques i proves com marcapassos, CREPS, Làsers, Ecocardios, OCT, telemetries, urodinàmies, etc. Aprox. 400 pacients + 1 o 2 acompanyants.

· Proves de diagnòstic per la Imatge, com RMN, densitometries i altres. Aprox. 2.500 pacients + 1 acompanyant.

· Utilització de servei de transport entre hospitals per part de professionals, sobretot professionals mèdics, i de suport directiu i administració. Aprox. 10 per dia laboral. Total any 2.200 viatges/persona. Segons aquestes dades, el total d’utilització de transport entre els tres centres hospitalaris de les dues comarques son:

- Diàlisi (tenen un altre sistema de transport) però podria ser un 30% del total (9.360 viatges x 0,3= 2.808 d’anar i altres de tornar. Aprox. 5.616 viatges.

- Cirurgia programada: entre 1.700 i 2.550 any. D’anada i altre de tornada. Aprox. entre 3.400 i 5.100 viatges (una mitjana de 4.250 viatges).

- Intervencions quirúrgiques urgents/diferides: Aprox. 480 x anada i tornada= 960 viatges.

- Tècniques i proves: Aprox. entre 1.600 i 2.400 viatges.

- Diagnòstic per la imatge (sobretot RMN): 10.000 viatges.

- Utilització per professionals: aprox. 4.400 viatges.

Per aquest càlcul s'ha tingut en compte 1 viatge d'anada i 1 de tornada, i no es coneix quina seria la utilització de vehicle particular. En total son 27.226 viatges al llarg de l'any entre les 8h matí i les 21 h del vespre, entre els tres centres hospitalaris de les comarques de l'Alt Penedès i del Garraf que formen part del CSAPG. I la tendència, a mesura que va avançant la unificació, és augmentar el nombre de desplaçaments, tant dels usuaris, com dels professionals.

Cal preveure un augment del nombre de viatges calculats entre els tres centres hospitalaris a curt termini, ja que, fins al moment de la integració en un sol consorci, l'Hospital de Referència de 3er nivell pel CSAP era l'Hospital Universitari de Bellvitge, on el desplaçament per transport públic era molt millor que entre Vilafranca i Vilanova o Vilafranca i Sant Pere de Ribes, malgrat que la distància sigui tres vegades inferior. Amb la integració al CSAPG, algunes o moltes de les diverses derivacions a Bellvitge passaran a fer-se a I ‘Hospital de Sant Camil, de nivell 2 de complexitat (el CSAP és de nivell 1 de complexitat).

Per aquests motius, el Grup d’En Comú Guanyem de l’Alt Penedès proposa els següents

1. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la realització d’un estudi en el termini de tres mesos sobre com establir un servei de transport públic que faciliti la mobilitat dels veïns i veïnes de les comarques de l'AIt Penedès i del Garraf (i Cunit) als centres hospitalaris de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú, l’Hospital Residència Sant Camil i Centre de Rehabilitació de Sant Pere de Ribes i l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès de Vilafranca del Penedès que formen part del Consorci Sanitari de l'Alt Penedès i Garraf. I dels i les professionals que han passat a desenvolupar la seva jornada laboral repartida entre els tres centres assistencials que formen part del CSAPG.

2. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que el citat estudi contempli que el transport públic entre els tres centres hospitalaris serveixi, també, per millorar el transport públic entre Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i Sitges actualment deficitari.

3. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que en el termini de sis mesos s'implanti un servei de transport públic que faciliti la mobilitat dels veïns i veïnes de les comarques de l'Alt Penedès i del Garraf als centres hospitalaris Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú, Hospital Residència Sant Camil i Centre de Rehabilitació de Sant Pere de Ribes i Hospital Comarcal de l'Alt Penedès de Vilafranca del Penedès que formen part del Consorci Sanitari de l'Alt Penedès i Garraf com també dels i les professionals que han passat a desenvolupar la seva jornada laboral repartida entre els tres centres assistencials que formen part del CSAPG.

4.-Realitzar en el marc de la taula de mobilitat del Penedès i en el termini de 6 mesos una anàlisis de les necessitats i les alternatives per establir un servei de transport públic que faciliti la mobilitat entre els centres hospitalaris de Sant Antoni abat de Vilanova i la Geltrú, l’hospital residencial sant camil, el centre de rehabilitació de sant Pere de Ribes i l’hospital comarcal de l’alt Penedès de Vilafranca del Penedès a partir de les dades reals de mobilitat existents. així mateix, analitzar també la necessitat i les alternatives de millora del servei actual de transport públic entre Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de ribes i Vilafranca del Penedès.

5.-Implementar durant l’any 2022 i d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, les actuacions incloses en les conclusions de l’esmentat anàlisi.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

- Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Sitges Grup Independent (2), Guanyem (2) i El Margalló (1). Comuns Verds de Sitges (1) i els Regidors no adscrits, Sr. Ignacio Rubí González (1), Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra.
María José Lores García (1).

- Vots en contra: Cap

- Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.