Mocions del Ple Municipal

Sessió de Ple de 30 de novembre de 2022

Proposta d'acord del Grup Comuns Verds de Sitges per garantir l'educació inclusiva als centres educatius de Sitges

“La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant (1989) reconeix a tots els infants i adolescents el dret a l’educació sobre la base de la igualtat d’oportunitats, el dret a assolir el màxim desenvolupament possible i que les decisions que s’adoptin prenguin com a consideració primordial el seu interès. En aquest sentit, cal recordar també que la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006) reconeix expressament el Dret a l’Educació Inclusiva com a model indispensable perquè tot l’alumnat rebi una educació de qualitat i per garantir la universalitat i la no-discriminació en el dret a l’educació.

D’acord amb aquests acords internacionals, el marc normatiu regulador del sistema educatiu català ha anat incorporant reformes successives amb un enfocament orientat a garantir que l’escola pugui respondre a les necessitats de tot l’alumnat. Primer, amb l’aprovació de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC) i, darrerament, amb la publicació l’any 2017 del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, amb l’objectiu declarat de “garantir que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics dins l’àmbit de l’ensenyament no universitari siguin inclusius”. Malgrat això, l’anàlisi de la realitat dels centres educatius de la nostra comarca posa de manifest moltíssimes mancances relacionades amb l’atenció a la diversitat i en l’aplicació efectiva del model d’educació inclusiva que preveu la normativa esmentada.Recentment, Vilanova i la Geltrú ha mostrat el seu rebuig a aquesta greu situació que no és malauradament un fet aïllat. Sitges també pateix aquestes mancances que afecten a tots els nivells educatius ,des del 0-3 fins l’ESO i el Batxillerat. La causa principal és la falta dels recursos necessaris per garantir el dret de tot l’alumnat a una educació inclusiva. Aquesta manca d’inversió del Govern contradiu el que especifica la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), aprovada el 2009, segons la qual “El Govern, a fi d'assolir els objectius d'aquesta llei, ha d'incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l'entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut.”

Han passat 13 anys des de l’aprovació de la LEC (2009) i 5 anys des de l’aprovació del Decret de l’educació inclusiva (2017) i la situació dels nostres centres educatius, pel que fa a la inclusió, és precària. Per manca de recursos, a centres educatius de Sitges es discrimina l’alumnat amb necessitats educatives especials i es priva tothom d’una educació inclusiva. En alguns casos, fins i tot, els centres opten per mesures de segregació per atendre la diversitat, tot i que aquesta mena de mesures contradiuen el Pacte contra la Segregació Escolar a
Catalunya, del 18 de març de 2019, que va signar el Departament d’Educació, el Síndic de Greuges, una gran quantitat d’entitats de la comunitat educativa i gairebé tots els ajuntaments de més de 10.000 habitants, entre els quals, també, l’Ajuntament de Sitges. La manca d’inversió del Govern en educació vulnera el dret dels nostres infants a una educació inclusiva i, de manera dramàtica, atempta contra la dignitat dels nens i nenes amb necessitats educatives especials.

Aquesta manca de recursos per a la implementació real d’una educació inclusiva de qualitat compartida per tota Catalunya es presenta de manera agreujada a la nostra comarca i, de manera especial, al nostre municipi. L’any vinent celebrarem els 40 anys de l’establiment del Garraf com a comarca pilot en termes d’educació inclusiva, un tret diferencial que ens enorgulleix al convertir-nos en la comarca inclusiva per excel·lència, un model de referència d’equitat i de solidaritat per a tots els infants i les seves famílies. Però, alhora, també ens situa
en una posició de major vulnerabilitat, al no haver incorporat dins del sistema educatiu de la comarca ni els recursos ni els professionals especialitzats que requereix la complexitat de les nostres escoles.

Per tot això, el Grup Municipal COMUNS VERDS DE SITGES proposa al Ple de l’Ajuntament de Sitges l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER. Instar al govern de la Generalitat de Catalunya que destini com a mínim el 6% del PIB català a educació, tal com marca la Llei 12/2009 d’Educació.

SEGON. Adherir-se a la campanya de l’aFFaC “Jo també hi vull anar”, perquè es desplegui plenament el Decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, per garantir que els infants que tenen Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) puguin gaudir del dret a l’educació amb les mateixes condicions que la resta de l’alumnat.

TERCER. Exigir al Departament d’Educació la immediata incorporació als centres educatius de Sitges del volum de recursos econòmics i professionals especialitzats que requereix la implementació del Decret 150/2017 i que s’han menystingut durant aquests 39 anys de comarca inclusiva.

QUART. Fins que no es desplegui plenament el Decret 150/2017, destinar els recursos econòmics necessaris per garantir la contractació d’hores extres de vetlladores o de monitoratge amb formació adequada, actualment assumida per les AFAs i/o per les famílies individuals, perquè l’alumnat amb NESE no estigui discriminat a l’hora d’accedir al serveis de menjador i d’extraescolars.

CINQUÈ. Traslladar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Educació, a l’aFFac (Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya), a la Coordinadora d’AFA de Sitges i a les direccions de tots els centres educatius públics i concertats de la ciutat.”

S'adhereixen a la proposta el regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González.

• Vots a favor: 19 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (2) Socialista-CP (3), Sitges Grup Independent (2), Guanyem (2), El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges (1) i els Regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1), la Sra. María José Lores García (1) i Sr.Ignacio Rubí González (1).

• Vots en contra: Cap

• Abstencions: Cap

Ple de 30 de novembre de 2022

Proposta d'acord del Grup Municipal Comuns Verds de Sitges, a la que s'hi accedeix el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, per a la millora del finançament de l'administració local

“L’autonomia local és un dret constitucional que s’atorga als municipis per a la gestió dels seus interessos. Aquesta es garanteix atorgant-los personalitat jurídica plena, atribuint als ajuntaments, conformats pels alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores, el seu govern i l’administració.

Els Ajuntaments, i els ens locals en general, formen part de la xarxa institucional del nostre país i cal que també esdevinguin, en un sentit ampli, govern, basant-nos en el principi de subsidiarietat que implica l’exercici de les competències dels poders públics més pròxims a la ciutadania, recollit a la Carta Europea d’Autonomia Local del 15 d’octubre de 1985, subscrita per l’Estat Espanyol en 1988.

Durant aquests 43 anys de democràcia local, l’arquitectura institucional i pressupostària dels governs locals no ha tingut grans variacions. El procés, inacabat de descentralització de l’Estat en el sistema autonòmic, no ha arribat amb el mateix impuls als municipis. Des d’aquesta perspectiva, per poder exercir l’autonomia local és imprescindible disposar dels mitjans necessaris i, sense garantir la suficiència financera de l’administració local, queda desvirtuada l’autonomia local.

Malgrat que l’article 142 de la CE estableix que les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per al desenvolupament de les funcions que la llei atribueix a les corporacions locals, i es nodrirà fonamentalment dels tributs propis i de la participació en els de l’Estat i les Comunitats Autònomes, aquesta suficiència financera ha anat minvant progressivament, i amb ella l’autonomia local real.

Una gran estocada al principi d’autonomia local a través de la limitació de l’autonomia pressupostària es va produir amb la reforma de l’article 135 de la CE i la posterior aprovació de la Llei Orgànica 2/1012 de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, que disposava que l’elaboració, aprovació i execució dels pressupostos i altres actuacions que afectin les despeses o ingressos de les administracions públiques havien d’estar sotmeses al principi d’estabilitat pressupostària.

Aquesta nova llei exigia noves adaptacions de la normativa bàsica en matèria d’administració local per aplicar adequadament els principis d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera o eficiència en l’ús dels recursos públics locals. És per això que es va aprovar la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, coneguda com a LRSAL.

El preàmbul de l’LRSAL pretenia aquesta reforma amb els objectius de clarificar les competències municipals per evitar duplicitats, racionalitzar l’estructura organitzativa de l’administració local d’acord amb els principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera, garantir un control financer i pressupostari més rigorós i afavorir la iniciativa econòmica privada evitant intervencions administratives desproporcionades.

La realitat és que l’LRSAL no ha estat una norma transformadora, en el sentit de modernitzar el règim local, sinó que la finalitat que es perseguia era garantir que les entitats que conformen l’administració local no generaven dèficit estructural limitant la despesa pública a través també de la limitació de competències. Això afecta de ple a l’autonomia local que queda subordinada a la situació financera del municipi, generant desigualtat bàsica en els ciutadans i ciutadanes.

Per altra banda, l’article 27 de l’LRSAL especifica en quines condicions es pot delegar en els municipis l’exercici de competències de l’Estat i de les CCAA. Aquestes delegacions requereixen els mitjans personals, materials i econòmics que l’administració delegant ha d’assignar als municipis sense que suposi una major despesa per a les administracions públiques.

Tot i el redactat d’aquest article i la voluntat de l’LRSAL, en poques ocasions els municipis reben els mitjans personals, materials i econòmics adequats per assumir la delegació de competències d’altres administracions superiors, costejant també amb recursos propis les necessitats de la seva ciutadania.

A aquesta situació de dificultats estructurals de finançament del món local i de la limitació de la seva autonomia, cal sumar-hi un seguit de situacions que s’han produït en els darrers anys, i que han agreujat el moment actual:

El món local ha afrontat des de la primera línia de batalla una pandèmia que ha requerit molts esforços econòmics per atendre les necessitats de la ciutadania. Des del primer moment, els ajuntaments i ens locals van estar al capdavant proporcionant material preventiu, realitzant neteges intensives i acompanyant les necessitats de la ciutadania més vulnerable, fins a la segona fase, d’acompanyament a la recuperació de les conseqüències econòmiques de la pandèmia en les nostres viles i ciutats.

● La Sentència del TC sobre l’impost de l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua) ha generat també un trasbals a les economies locals. La sentència obliga a la modificació de l’impost, amb un impacte econòmic important per a les administracions locals que, per una banda, ha de retornar les liquidacions que no tenien un caràcter ferm i, per l’altra, deixa exemptes de tributació moltes transmissions. Cal recordar que l’impost de la plusvàlua és la segona major font d’ingressos pels ajuntaments, per darrere de l’impost sobre els béns immobles (IBI).

● En el cas de Catalunya suposa de mitjana el 13,71% dels ingressos per impostos directes dels ajuntaments, tot i que n’hi ha que estan molt per sobre d’aquest percentatge, com Castelldefels (34,6%), Malgrat de Mar (34,4%), Pineda de Mar (24,8%), Santa Coloma de Cervelló (23,3%), Sitges (21,1%) o Cornellà (19,1%), per posar alguns exemples.

● Fruit de la guerra a Ucraïna, la factura energètica dels ajuntaments ha augmentat una mitjana del 30%, dificultant el pagament d’aquest augment en el pressupost del 2022 i fent gairebé impossible assumir-lo en els pressupostos del 2023. A aquesta situació cal afegir la derivada de l’encariment de les matèries primeres, que provoca un major cost en les inversions municipals i que fa que en nombroses ocasions les licitacions quedin desertes, o un cop adjudicades les empreses no puguin desenvolupar-les.

L’augment de l’IPC, que se situa en el mes d’octubre en el 7,3%, impacta de forma directa en la confecció dels pressupostos municipals del 2023. Per altra banda, l’acord del Govern de l’Estat amb els funcionaris públics per afrontar aquest augment del cost de la vida, es trasllada al capítol 1 de tots els ajuntaments i ens locals, amb una pujada addicional per aquest any de l’1,5% per compensar la inflació -que se suma al 2% ja aprovat en els pressupostos de l’Estat del 2022-, i un augment del 2,5% per l’any 2023, sense rebre mésm nrecursos per part de l’Estat per afrontar aquest increment.

● En les darreres setmanes, el Banc Central Europeu (BCE) ha augmentat els tipus d’interès bancari per tal de controlar la inflació. En octubre l’augment ha estat en 75 punts bàsics, situant el tipus de referència principal en el 2%. Tot apunta que aquest augment no serà el darrer, com ja ha avisat el BCE. Aquest increment repercuteix en un augment de la despesa dels ajuntaments endeutats, o el que es vulguin endeutar per afrontar inversió necessària en els seus municipis.

● També en els darrers anys, tant el Govern central com el Govern de la Generalitat de Catalunya han dedicat esforços a l’aprovació de legislació amb afectació a l’administració local, sense garantir l’adequat finançament perquè aquesta pugui complir amb les obligacions que li són traslladades.

Finalment, i en relació amb el Fons de Cooperació Local, fa pocs dies la conselleria de Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya ha avançat que en el 2023 s’incrementarà un 10% de mitjana aquest fons per a ajuntaments, consells comarcals i entitats municipals descentralitzades. La Federació de Municipis de Catalunya considerem del tot insuficient aquesta proposta, tenint en compte que el Fons de Cooperació Local va arribar al seu màxim l’any 2010, amb una dotació de 156 M€. En el 2012 es va reduir a 124 M€, on gairebé s’ha mantingut sense variacions en els darrers deu anys. En l’any 2022 va augmentar als 136 M€ (per sota dels 139 M€ del 2011). Per tant, aquesta proposta d’increment del 10% ni tan sols ens situa en la dotació de l’any 2010. És evident que aquest augment dels Fons de Cooperació Local no respon a les necessitats actuals dels nostres municipis i que s’ha de revisar de manera urgent, transitant cap a un sistema que garanteixi el principi d’equitat interterritorial.

Per posar fi a les dificultats econòmiques d’una ja minvada hisenda local i assolir l’autonomia local real que preveu la normativa i donar resposta de forma justa i igualitària a les necessitats del segle XXI dels nostres veïns i veïnes, l’assemblea general de la Federació de Municipis de Catalunya, celebrada el passat dia 4 de novembre de 2022, va aprovar per unanimitat la resolució que es reprodueix en aquest text en forma de moció.

Per tot això, el grup municipal COMUNS VERDS DE SITGES proposa al Ple de l’Ajuntament de

Sitges l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Sol·licitar al Govern de l’Estat:

a) Considerant que per al 2023 les transferències en el marc del model de finançament preveuen un increment d’un 3% en relació amb el 2022, sol·licitem al govern de l’Estat la dotació d’un fons extraordinari en favor dels ens locals per donar resposta a l’augment de despeses vinculat, directament o indirectament, a l’increment de costos de l’energia .

b) Que es realitzi una compensació a favor dels ajuntaments per la pèrdua d’ingressos provocada per la sentència del TC en referència a l’impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, tant per les devolucions realitzades com per les conseqüències de la reforma normativa.

c) La creació d’una dotació addicional de recursos per incrementar el finançament dels ens locals amb motiu de l’increment salarial de l’1,5% pel 2022.

d) La derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local

Tot i que en els darrers anys s’han augmentat l’import de les transferències realitzades a favor dels ens locals, fruit del bon comportament de les figures tributàries que incideixen en el model de finançament i la voluntat del Govern de l’Estat, la realitat és que ha estat insuficient per a cobrir ni tan sols les noves necessitats de despeses dels ens locals Per això, és necessari que es revisi definitivament el finançament local per fer possible el mandat constitucional d’autonomia local.

Segon.- Sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya:

a) Que actualitzi i revisi els fons de cooperació local a les necessitats actuals dels ens locals de Catalunya.

b) Que generi un Fons de Cooperació Local Extraordinari que cobreixi els increments dels costos derivats de la inflació.

c) Que presenti en la present legislatura la Llei de Governs Locals i la Llei de Finances Locals per recuperar el principi d’autonomia local i els recursos suficients per a dur-la en plenitud.

d) Que quan es produeixi una delegació de competències en els municipis, es faci garantint els recursos necessaris perquè puguin ser desenvolupades sense generar cap cost a les administracions locals.

Tercer.- Sol·licitar a les Diputacions:

a) Que sufraguin el 50% de la despesa addicional de l’increment del cost de subministraments energètics dels ajuntaments que han de suportar les administracions locals.

Quart.- Comunicar aquests acords al Govern de l’Estat Espanyol i al Congrés dels Diputats, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, a la Diputació catalana corresponent del territori i a la Federació de Municipis de Catalunya

Els grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya, Partit dels Socialistes-CP i Sitges Grup Independent, s’adhereixen a la moció.

• Vots a favor: 16 que corresponen als grups polítics municipals d’EsquerraRepublicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (2), Socialista-CP (3), SitgesGrup Independent (2), Guanyem (2), El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges(1) i els Regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).

• Vots en contra: 3 que corresponen als regidors no adscrits Sr. ManuelRodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra.María José Lores García (1)

• Abstencions: Cap

Ple de 30 de novembre de 2022

Moció de Junts per Sitges sobre les ocupacions conflictives i delinqüencials

“Les ocupacions il·legals delinqüencials són un greu problema que fa la vida impossible als veïns que la pateixen i provoca un sentiment d’impotència a molts dels nostres ajuntaments perquè no tenen eines per restablir la convivència en els seus municipis.

Aquestes ocupacions són utilitzades sovint per màfies que s’aprofiten d’uns immobles que sabem que el propietari no farà res i que provoca que amb el pas del temps, la convivència i la pau social en molts barris i poblacions del nostre país es degradi enormement.

Els propietaris no fan res perquè són immobles propietat d’entitats financeres, fons especulatius, la SAREB, o persones jurídiques considerades grans tenidors. Aquests propietaris no actuen judicialment, i es desentenen dels problemes que generen aquestes ocupacions delinqüencials.

El passat 20 d’octubre, a proposta de Junts per Catalunya es va aprovar un mandat parlamentari per actuar contra les ocupacions i la usurpació d’habitatges on hi ha un major risc de l’acció de grups de delinqüents que han convertit l’ocupació en un negoci, minvant el dret de les persones vulnerables a accedir a un habitatge social i, a la voluntat del Govern de garantir la convivència i facilitar instruments per resoldre una situació que provoca greus conflictes i degrada comunitats i barris, quan els propietaris dels immobles no actuen per solucionar-ho.

És per això que, des de Junts per Catalunya, fem una crida als tribunals de justícia i a la fiscalia de Catalunya perquè implementin i apliquin, com ja fan a altres llocs de l’Estat, protocols que permetin uns tràmits ràpids i efectius per a desallotjar l’immoble ocupat il·legalment que genera greus problemes de convivència.

Per tot això, el grup municipal de Junts per Sitges, presenta els següents acords:

ACORDS

Primer.- Donar eines als ajuntaments i comunitats de propietaris per acabar amb l’ocupació d’immobles, pisos, finques, naus, i parcel·les en urbanitzacions, que provoquen greus problemes de convivència en l’entorn i generen alarma social entre el veinatge, perquè es tracta d’una ocupació delinqüencial.

Segon.- És necessari també, destinar a habitatge social els immobles recuperats per fer front a una de les emergències que viu el país: la manca d’habitatge.

Tercer.- Impulsar la modificació del llibre V del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals, per facultar els ajuntaments i les comunitats de propietaris. La modificació facultarà jurídicament els ajuntaments i les comunitats de veïns afectades perquè puguin instar judicialment les desocupacions, en els casos que generen alteració greu de la convivència i creïn alarma social.

Quart.- Modificar la Llei de l’Habitatge i afegir una nova tipologia de conducta com a exemple d’incompliment de la funció social de l’habitatge.

Cinquè.- Modificar la Llei d'Enjudiciament Criminal mitjançant la introducció d'una mesura de desallotjament en el termini màxim de 48 hores, des de la petició cautelar de desallotjament, quan els ocupants de l'immoble, requerits, no exhibeixin el títol jurídic que legitimi la seva permanència a l'immoble

Sisè.- Modificar de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, per possibilitar que els ajuntaments puguin tenir instruments que els permetin intervenir contra els efectes perjudicials a la seguretat i a la convivència ciutadana que genera la comissió de conductes delictives derivades de l'ocupació il·legal.

Setè.- Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat, a la conselleria de Justícia, al Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol, al Congrés dels Diputats i al Senat, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

• Vots a favor: 9 que corresponen als grups polítics municipals Junts per Sitges(2), Socialista CP (3) i els Regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez del’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1), la Sra. María JoséLores García (1) i Sr. Ignacio Rubí González (1).

• Vots en contra: 3 que corresponen al grup polític municipal de Guanyem (2) iComuns Verds de Sitges (1).

• Abstencions: 7 que corresponen als grups polítics municipals d’EsquerraRepublicana de Catalunya (4), Sitges Grup Independent (2) i El Margalló (1).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.

Ple de 26 d'octubre de 2022

Moció del Grup Municipal Comuns Verds a favor de l'assignació del 25% del pressupost autonòmic de Salut a l'atenció Primària

“La salut s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la població. En aquest sentit, l’atenció primària representa la porta d'accés al dret a la salut per a la majoria de la població, especialment de les persones i els col·lectius en situació de major vulnerabilitat. L’increment de les necessitats sanitàries de la població no s’han vist acompanyades de mesures eficaces ni d’un augment suficient de la inversió per reforçar l'atenció primària: al contrari, l’atenció primària ha estat la gran perjudicada de la manca d’inversió en l’última dècada.

La feblesa de l’atenció primària s’ha fet encara més evident durant la pandèmia. Hi ha hagut una discriminació indirecta en l’atenció sanitària de la població, en particular de les malalties no covid-19 com les persones que pateixen malalties cròniques o que tenen una major dependència del sistema (gent gran, malalts mentals, persones migrants o amb malalties cardiovasculars, diabetis o càncer, entre d’altres). El resultat han estat els retards i les deficiències en els diagnòstics i l’augment de les llistes d’espera, que incrementen el risc d'empitjorament de l’estat de salut de les persones. L’atenció primària és fonamental per prevenir i promoure la salut, ja que permet realitzar diagnòstics de manera precoç per a detectar problemes de salut abans que s'agreugin.

Malgrat l’abandonament, l’atenció primària sobreviu gràcies als seus professionals. La seva situació de sobrecàrrega laboral i precarietat ja era crònica abans de la pandèmia. En aquests moments el personal sanitari es troba exhaust, i la crisi sanitària posa en risc la seva salut física i mental. Els alts nivells d’ansietat i frustració han incrementat l’abandonament laboral, un efecte molt perillós en un sistema infradotat i amb dificultat per trobar nou personal. Els discursos i aplaudiments d’agraïment al personal sanitari durant els moments més crítics de la pandèmia s’han de traduir en mesures concretes per ampliar les plantilles i millorar-ne les condicions laborals, que redundin en un millor accés al dret a la salut i qualitat de l’atenció sanitària.

Fa dotze anys que l’OMS i Relators de l’ONU insten els Estats a reforçar l’atenció primària destinant almenys el 25% del pressupost sanitari. L’OMS estima que l'atenció primària pot satisfer més del 70% de les necessitats de salut de les persones al llarg de la seva vida.

Malgrat això, els pressupostos del Govern per al 2022 només destinen només el 17%, sense desglossar suficientment quines partides són incloses en aquest àmbit. Dels 11.215 milions d’euros destinats a Salut, 1.885 estan previstos per l’atenció primària. Aquesta xifra representa un augment respecte l’any anterior de 323 milions, però resulta del tot insuficient per cobrir les necessitats de personal i de recursos que garanteixin l’accés universal del dret a la salut de la ciutadania. L’atenció primària és el puntal de la salut i del benestar social i, per tant, cal que es reflecteixi en els pressupostos.

Cal rescatar l’atenció primària de la situació de col·lapse amb un major augment pressupostari que serveixi per desplegar mesures ràpides i eficaces. A més, cal establir indicadors d’avaluació de les seves necessitats per tal determinar la distribució dels recursos, i cal transparència de quines partides i segons quins criteris són incloses en el seu pressupost. Per tant, destinar el 25% ha de ser un primer pas per a l’augment progressiu i d’acord amb les necessitats sanitàries de la població. Els sistemes de salut basats en una atenció primària forta garanteixen nivells de salut més alts a la població, són més equitatius i eficients en l'ús de recursos, i disminueixen les desigualtats i la mortalitat.

Instem el Govern de la Generalitat de Catalunya i els diferents grups parlamentaris que en la negociació dels pressupostos del 2023 s’augmenti el pressupost destinat a l’atenció primària fins a arribar al 25% del pressupost sanitari. La pandèmia ha de servir com a punt d’inflexió per repensar el sistema sanitari públic i enfortir l'accés al dret a la salut. Són moltes les dificultats i els reptes socials i econòmics a conseqüència de la pandèmia, però la millor sortida d’aquesta crisi és la protecció i el respecte dels drets humans de forma indivisible i universal.

L’enfortiment de l’atenció primària és essencial per garantir el dret a la salut i la resistència del sistema sanitari davant les noves necessitats i amenaces.

Per aquests motius, el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar al Govern de la Generalitat a destinar el 25% del pressupost sanitari a l’atenció primària, tal com recomana l’OMS, i una vegada assolit, incrementar de forma progressiva els recursos materials i personals per donar resposta a les necessitats de la ciutadania en el seu accés al dret a la salut.

Segon.- Instar al Govern de la Generalitat a garantir la transparència sobre quines despeses són incloses en el pressupost de l’atenció primària en els pressupostos anuals.

Tercer.- Instar al Govern de la Generalitat a posar en marxa el document 30+ per enfortir el sistema públic de salut.

Quart.- Comunicar aquest acord municipal al President de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Economia i Hisenda, al Departament de Salut i a l'entitat Amnistia Internacional Catalunya (info@amnistiacatalunya).

Entitats promotores: Amnistia Internacional Catalunya, Medicus Mundi Mediterrània, Rebel·lió Atenció Primària, Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), Marea Blanca Catalunya, Metges de Catalunya.”

El regidor no adscrit, Sr. José D. Tendero Rebollo proposa una esmena consistent en introduir un nou punt, que s’accepta per part del Grup proposant Comuns Vers de Sitges i s’incorpora al text de la moció el punt tercer de la part dispositiva.

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada per unanimitat:

• Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’EsquerraRepublicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), SitgesGrup Independent (2), Guanyem (2), El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges(1) i els Regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1),Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1), la Sra. María José  García (1) i Sr.Ignacio Rubí González (1).

• Vots en contra: Cap

• Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.

Ple de 26 d'octubre de 2022

Moció del Grup Municipal Comuns Verds de suport a la garantia de rendes

“Les administracions públiques (Unió Europea, Govern de l’Estat, Govern de la Generalitat i ens locals, amb una menor responsabilitat) no podem defugir del compromís de garantir la qualitat de vida de la ciutadania ni de respondre a problemes accentuats els darrers mesos com l'increment del preu de determinats béns i serveis bàsics. Els increments de preus són causa de a múltiples factors: conjunturals (com la invasió russa a Ucraïna), estructurals (com el progressiu exhauriment dels jaciments de combustibles fòssils) i institucionals (com el deficient funcionament marginalista del mercat elèctric i la manca d’una reforma fiscal en profunditat).

Per tant, les solucions han de ser múltiples i no generar efectes col·laterals negatius sobre altres prioritats de l’agenda social i ecològica.

És imprescindible que les classes populars no perdin poder adquisitiu davant l’actual situació inflacionista i evitar altestaxes de pobresa. Fins el mes de febrer passat, el 44% de l’increment de preus ha estat a conseqüència de l’increment del preu de l’electricitat i un 28% als hidrocarburs (derivats del petroli i gas), essent aquestes partides de consum un 12% del total dels consums de les llars.

A més a més, en l’àmbit del lloguer, les famílies llogateres estan dedicant el 42% dels seus ingressos al pagament del lloguer, una xifra molt per sobre de les recomanacions de la Unió Europea i les Nacions Unides. Durant la darrera dècada, els preus del lloguer ja s’havien duplicat a les grans ciutats, i ara ens trobem davant una nova bombolla, amb pujades de més del 20%. En conseqüència necessitem urgentment un nou decret que congeli els lloguers i veti els desnonaments almenys fins la finalització de l’emergència social, en previsió d’un hivern marcat per uns preus de l’energia disparats.

Alhora el Banc Central Europeu, ha decidit augmentar el tipus d’interès. L’euríbor se situava el setembre de fa un any en el -0,492% per situar-se avui en 1,893% de mitjana. El còctel d’inflació elevada i augments de tipus d’interès implica un menor poder adquisitiu, menys compres per part de les famílies, i aquesta disminució de la demanda interna pot dur a la recessió.

Finalment en l’àmbit del cost de l’alimentació, diferents productes de primera necessitat han pujat el darrer any un 14%. Limitar o congelar els preus pot ser una solució extraordinària en un context excepcional com s’ha fet amb els preus del transport públic (i que considerem que caldrà prorrogar) i el carburant. Que la inflació dels preus no es traslladi a la butxaca de les famílies ha der ser un dels reptes. En aquest sentit fora bo arribar a un acord amb les grans distribuïdores perquè els productes bàsics d'una dieta sana siguin accessibles a tothom. Arribara un acord per a una cistella assequible d’aliments essencials no és un caprici, és una necessitat.

En l’actual context, els costos que origina la inflació a la ciutadania han de ser repartits equitativament mitjançant un pacte de rendes. En aquest sentit el pacte de rendes esdevé un instrument fonamental per lluitar contra els efectes de l'increment continuat de preus i per aconseguir que els efectes de la crisi no recaiguin en la classe treballadora. El pacte de rendes és la fórmula de concertació d’agents socials i econòmics per al repartiment equitatiu del costde la inflació i una expressió de la recerca de la consecució del valor de la solidaritat entre la nciutadania. En aquesta conjuntura, els poders públics hem de formar part activa i fonamental d’un pacte de rendes, no només afavorint el procés de concertació, sinó també com a actor essencial en l'adopció de mesures econòmiques de control d’activitats estratègiques, gravàmens sobre els ingressos extraordinaris de determinades activitats o patrimonials, establiment de mecanismes de limitació de lloguers i increment de les pensions i del salari mínim interprofessional.

Al mateix temps cal adoptar mesures per al sosteniment dels ingressos reals dels col·lectius més vulnerables, com l'augment de l'Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania i d'altres prestacions de garantia d’ingressos, el compromís de revaloració de les pensions i l’establiment d’ajuts directes a treballadors i treballadores, autònoms i autònomes i desocupades amb rendes baixes.

D’altra banda i com a factor essencial en la redistribució d’esforços, cal establir un gravamen excepcional sobre aquellssectors, els marges de beneficis dels quals,s’hagin vist incrementats per l'escalada de preus. Així, es pot establir una prestació patrimonial dirigida a reforçar la garantia de rendes de les classes populars i de col·lectius vulnerables, de manera que determinats grups econòmics realitzin una contribució obligatòria que reforci l'acció pública dotant-la de recursos addicionals per al sosteniment de la garantia de rendes. Els sectors en què la pujada de preus pot incrementar més els beneficis són el sector elèctric, gasista, petrolier i el de les entitats de crèdit.

Per tot això, considerem que el sector energètic i el sector de les entitats de crèdit i les grans fortunes han de poder contribuir a reforçar la garantia de rendes. A més cal recordar que en el passat recent es va invertir una ingent quantitat de recursos públics per al rescat d’entitats financeres que va permetre el sanejament del sector, la realització de reestructuracions empresarials i les millores de les perspectives de negoci. De fet ha tirat endavant al Congrés dels Diputats la Proposició de llei per a l’establiment de gravàmens temporals energètic i d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit amb 187 vots a favor, 153 en contra i 8 abstencions. El cas del sector energètic aquesta proposta estaria alineada amb el nou impost que gravaria el 33% dels beneficis extraordinaris de les companyies de combustibles fòssils – petroli, gas, carbó i refinament, anunciat per la presidenta de la Comissió Europea i que de manera urgent el Consell Europeu ha d’adoptar per a un repartiment més just del cost de la inflació.

En aquest context l’aposta del govern de l’Estat per realitzar canvis conjunturals al sistema fiscal (caldria una reforma profunda en la fiscalitat) és una excel·lent notícia per dues raons: L’impost a les grans fortunes com a gravamen de caràcter temporal per als contribuents. D’una banda perquè les aportacions es canalitzarien com una transferència solidària de rendes i d’altra perquè és una resposta a la cultura desfiscalitzadora i al model de finançament desequilibrat i injust que s’està consolidant amb el model del Madrid de Ayuso, refugi de grans fortunes parasitàries a l’empara del dúmping fiscal.

Ara bé, la ciutadania i les classes populars no són les úniques afectades per l’augment del cost de l’energia i d’altres béns. Els ajuntaments també veurem com les despeses d’energia creixen exponencialment i tindran un gran impacte en els pressupostos i en la planificació de les hisendes locals. Així doncs, l’Estat Espanyol i el Govern de la Generalitat han de mobilitzar els recursos necessaris per tal que els nostre ens locals puguin abordar l’increment dels preus energètics.

Per concloure, és important comprometre’ns en una política de garanties de rendes. Les mesures i aportacions per assegurar el bé comú no han de fer-se des d’una majoria social per a rescatar uns quants, sinó, al contrari, uns quants ho han de fer al conjuntsocial, amb el repte d'afavorir el bé comú i un futur de prosperitat compartida.

Per aquests motius, el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar el govern de l’Estat a executar diferents mesures:

a. Increment del l’SMI seguint les recomanacions del comitè d'experts amb el compromís d'arribar el 2023 com a mínim al 60% del salari mitjà que indica la Carta Social Europea.
b. Establir un impost extraordinari sobre el marge d'interessos i comissions en el cas de les entitats de financeres
c. Adequar i implantar el nou impost europeu que gravi els beneficis extraordinaris que generen les empreses energètiques que s’apropiï d’aquests beneficis caiguts del cel.
d. Congelar la pujada de lloguers d’habitatges mentre duri la situació d’excepcionalitat inflacionària.
e. Establir una coordinació real de les rendes garantides i l’Ingrés Mínim Vital per simplificar els sistemes d’ajut, evitar duplicitats amb l’objectiu de fer suportables els impactes que tindran les transformacions energètiques en els diferents sectors econòmics.
f. Estudiar un acord amb les grans distribuïdores perquè els productes bàsics d'una dieta sana siguin accessibles a tothom.

Segon.- Instar el govern de la Generalitat a:

a. Accelerar l’electrificació del parc de vehicles, l’ampliació dels serveis de transport electrificats (trens, tramvies, autobusos...)
b. Impulsar i finançar un pla per a la instal·lació massiva d’energiesrenovables i la millora de l’aïllament de les llars.
c. Convocar les organitzacions agràries per reforçar les polítiques de garantia de preus.
d. Revisar la política de menjador de les escoles per tal de garantir un àpat saludable al dia, tot ampliant les beques i reduint els costos de menjador

Tercer.- Instar el Govern de la Generalitat a mantenir, fins que l’actual escenari d’inflació reverteixi i es garanteixi el poder adquisitiu de la ciutadania la reducció de les tarifes de l’ATM per a usuaris i usuàries habituals, amb l’objectiu de protegir la ciutadania dels efectes de l’alta inflació i reduir la nostra dependència energètica dels combustibles fòssils.

Quart.- Instar l’Estat Espanyol i el Govern de la Generalitat la creació d’un Fons Extraordinari per afrontar l’augment del cost de l’energia i la inflació dels preus de la compra pública, amb aportacions d’ambdues administracions.

Cinquè.- Comunicar els presents acords a la Presidència de la Comissió Europea, el Ministeri de Treball i Economia Social, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, el Ministeri de Transports,Mobilitat i Agenda Urbana, el Ministeri de Consum, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, els grups polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat i Parlament de Catalunya, l’ATM, CCOO, UGT, CEOE i les entitats municipalistes de Catalunya.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

• Vots a favor: 18 que corresponen als grups polítics municipals d’EsquerraRepublicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), SitgesGrup Independent (2), Guanyem (2), El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges(1) i al Regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).

• Vots en contra: 3 que corresponen als Regidors no adscrits Sr. ManuelRodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1), la Sra.María José Lores García (1)

• Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.

Ple de 26 d'octubre de 2022

Moció del Grup Municipal Socialista en suport de les dones iranianes

“El 16 de setembre de 2022, Mahsa Amini, una jove kurda de vint-i-dos anys va morir a un hospital de Teheran a conseqüència d’una brutal agressió de l’anomenada policia de la moral de la República Islàmica de l’Iran. El motiu de la seva detenció va ser, suposadament, portar el hijab de forma incorrecta.

Després que es conegués la terrible notícia, milers de manifestants van sortir arreu del país per protestar per les actuacions de la policia de la moral, reivindicar els drets fonamentals de les dones i exigir canvis en la legislació vigent, entre ells, deixar de portar el hijab, obligatori des de la revolució islàmica de 1979.

Pocs dies després de començar les protestes, una altra jove de vint-i-dos anys, Hadis Najafi, també va morir a mans de la policia de la moral. En el seu cas, va assistir a les manifestacions sense vel. Li van disparar més de vint bales.

Tot i que l’actual Govern s’escuda en què les lleis no són tan estrictes com ho eren les primeres elaborades després de la revolució islàmica -quan es va prohibir a les dones viatjar soles o divorciar-se-, a la pràctica les dones viuen sotmeses a una societat i un govern totalment patriarcal que limita que treballin en determinats llocs, que triïn lliurement amb qui es volen casar, o tinguin lliure moviment. La màxima expressió de la submissió a què estan sotmeses les dones, i que els recorda cada dia el seu lloc al món, és l’obligatorietat de portar el hijab en públic a partir dels nou anys. Per no portar-lo o portar-lo sense que cobreixi totalment el cabell, la policia de la moral pot detenir-les. També pot fer-ho si considera que es veuen massa els braços, les cames o fan un ús “inadequat” dels cosmètics. Accions com negar-se a portar-lo poden significar l’empresonament i, en el pitjor dels casos, com el de la Mahsa Amini, la mort.

El dret a manifestació tampoc s’està respectant a l’Iran. Un nombre creixent d’informes indica que, tot i les reiterades crides a la contenció per part de la comunitat internacional, la resposta de les forces de seguretat iranianes a les protestes per la mort de l’Amini estan essent desproporcionades. Iran reconeix oficialment la mort de quaranta-una persones durant les manifestacions (la majoria d’elles diuen que són per causes alienes a l’acció de les forces de seguretat), mentre l’agència iraniana Fars parla de seixanta i algunes ONG internacionals, com Iran Human Rights, en comptabilitza més de setanta.

El dret a la informació i la llibertat d’expressió tampoc estan sent respectats. Arran les manifestacions, les autoritats del país han restringit dràsticament l’accés a internet i a les plataformes de missatgeria instantània. Aquesta vulneració també ha portat a la detenció de periodistes, com la periodista Nilufar Hamedi, la primera a donar la notícia sobre la mort d’Amini i que actualment es troba retinguda a una presó, juntament amb una altra periodista i un fotògraf.

La Unió Europea i els seus estats membres, entre ells el Govern Espanyol, han emès comunicats on “insten les autoritats d’Iran a què portin a terme una investigació independent i depurin responsabilitats de manera transparent, objectiva i completa”, a més, “reiteren la crida a què les autoritats acabin amb les restriccions a les comunicacions, les detencions arbitràries i qualsevol altra restricció o atac contra els ciutadans, els periodistes i tots aquells que exerceixen les seves llibertats cíviques”.

ACORDS

Per tot això, el Grup Municipal Socialista de l'Ajuntament de Sitges proposa al Ple Municipal, l’adopció dels següents ACORDS:

1. Condemnar la vulneració dels drets humans i particularment els drets de les dones i les nenes per part del règim iranià.

2. Condemnar l’assassinat de la Mahsa Amini i la Hadis Najafi a mans de la policia de la moral de l’Iran, així com totes les altres víctimes i altres formes de sotmetiment i tortura.

3. Condemnar l’empresonament de la periodista Nilufar Hamedi, així com de la resta de periodistes empresonats per informar sobre la mort d’Amini i n’exigeix l’alliberament, així com el respecte a la llibertat de premsa i informació;

4. Condemnar la repressió del règim iranià, especialment repressiu vers les dones, les persones homosexuals i les minories ètniques i religioses.

5. Condemnar qualsevol legislació que estableixi l’obligatorietat del vel o qualsevol altra vestimenta, ja que atempta contra la llibertat de les dones.

6. Exigim una investigació exhaustiva i independent dels fets que han provocat la mort de Masha Amini; i que es depurin les responsabilitats polítiques, civils i penals que se’n derivin.

7. Demanem a la comunitat internacional que atengui les demandes de les dones iranianes a l’exili, que demanen suport en la seva lluita contra la repressió i la falta de llibertats a Iran.

8. Reclamem a les autoritats iranianes que assegurin la seguretat física de les dones i homes que s’estan manifestant arreu del país, i que escoltin les seves demandes legítimes.”

El grup proposant introdueix esmena d’un error material en l’acord primer: “vulneració dels drets humans”.

L’Alcaldessa sotmet la moció a votació, quedant aprovada per unanimitat:

• Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
  Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Sitges
  Grup Independent (2), Guanyem (2), El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges
  (1) i els Regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1),
  Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1), la Sra. María José Lores García (1) i Sr.
  Ignacio Rubí González (1).
• Vots en contra: Cap
• Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Ple de 26 d'octubre de 2022

Moció de Junts per Sitges pel traspàs de Rodalies Renfe

“La xarxa de Rodalies Renfe de Catalunya i els serveis de mitja distància són infraestructures clau per als desplaçaments diaris de milers de catalanes i catalans. En plena emergència climàtica, a més, són mitjans de transport que han d’ajudar a descarbonitzar la mobilitat al nostre país, convertint-la en més eficient i sostenible.

És per això que, des de Junts per Sitges considerem fonamental la inversió en aquestes infraestructures ferroviàries, per garantir el seu bon estat de conservació i millorar el servei que ofereix a la ciutadania. Tanmateix, sembla que el Govern de l’Estat espanyol no considera ni necessari ni urgent prendre mesures per afermar els 462 quilòmetres de vies i les 134 estacions.

L’incompliment recurrent de l’Estat amb les inversions a Catalunya és especialment greu en la xarxa ferroviària. El Pla de Rodalies Renfe de Barcelona entre el 2008 i el 2015 preveia uns 4.000 milions d’euros d’inversió, de la qual només se’n va executar un 14%, mentre que del Pla d’actuacions prioritàries entre el 2014 i el 2016, dels 306 milions d’euros previstos només se’n va invertir un 35%. Aquestes xifres encara empitjoren més si tenim en compte les inversions que l’Estat fa en d’altres territoris. Per cada 100€ pressupostats a Madrid, se n’executen 183€ en realitat, mentre que a Catalunya per cada 100€ pressupostats se n’executen 35€.

Aquesta manca d’inversió genera implicacions negatives amb els horaris, amb retards dels trens, l’estat dels vagons, els passos a nivell pendents de realitzar o múltiples punts negres en matèria d’accessibilitat. La qualitat del servei es veu afectada, negativament, per aquesta infrainversió de l’Estat a Catalunya. Així, mentre que a Ferrocarrils de la Generalitat o al Metro de Barcelona s’assoleix un 99% de puntualitat, a Renfe aquestes xifres són estrepitosament molt pitjors.

Des de l’any 2010, en virtut de l’article 169 de l’Estatut de Catalunya, la Generalitat havia d’assumir responsabilitats de supervisió matèria d’horaris, freqüència de pas, tarifes i informació als usuaris. Tanmateix, la titularitat dels trens, la gestió i l’explotació de la infraestructura d’estacions, vies i andanes, va seguir en mans d'Adif, l'empresa pública que depèn del Ministeri de Foment, el qual no es digna a fer les inversions necessàries per a garantir el bon servei que mereixen les catalanes i els catalans.

Per tot això, des de fa anys, el Govern de la Generalitat i els municipis que es veuen afectats per aquest servei ferroviari, demanen el traspàs de Rodalies Renfe de Catalunya, per tal d’oferir un servei que s’assimili al de Ferrocarrils de la Generalitat o del Metro. És urgent i imprescindible rescabalar la inversió pendent i garantir una gestió real i integral del servei per part de la Generalitat. És l’única solució perquè les necessitats de les persones usuàries siguin garantides amb responsabilitat de gestió i un servei i una infraestructura adequada.

PRIMER.- Exigir al Govern de l’Estat que executi urgentment les inversions que promet. La infrainversió estructural pendent a tot el sistema ferroviari català que depèn de l’Estat impedeix que aquesta sigui una xarxa de qualitat, incomplint els terminis del Pla de Rodalies Renfe i impossibilitant una bona atenció a l’usuari.

SEGON.- Exigir al Govern de l’Estat a completar, íntegrament i urgentment, el traspàs del Servei de Rodalies Renfe i les infraestructures d’aquest servei, amb el compromís d’efectuar la transferència del dèficit tarifari per tal que la Generalitat pugui gestionar-lo directament, així com també procedir de manera immediata a la signatura del contracte programa entre Renfe i la Generalitat que estableixi les condicions de la relació entre l'Administració titular i la companyia operadora amb l'amortització de les inversions a mig termini.

TERCER.- Instar a totes les administracions a treballar en la línia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 i de la mitigació dels efectes del canvi climàtic, amb accions per incrementar l’ús del tren en detriment del vehicle privat.

QUART.- Comunicar aquest acord a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, al Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, al Ministeri de Transport i Mobilitat i Agenda Urbana.

L’Alcaldessa sotmet la moció a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

• Vots a favor: 12 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
  Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Guanyem (2), Comuns
  Verds de Sitges (1) i el Regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).
• Vots en contra: 6 que corresponen al grup polític municipal de Socialista-CP
  (3) i els Regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1),
  Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1), la Sra. María José Lores García (1)
• Abstencions: 3 que corresponen als grups polítics municipals Sitges Grup
  Independent (2) i El Margalló (1).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Ple de 27 de juliol de 2022

Proposta d'acord del Grup Comuns Verds de Sitges de suport a la iniciativa legislativa popular per una regularització extraordinària de persones estrangeres

S’adhereixen a la proposta els grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de
Catalunya i Guanyem Sitges.

“Segons les estimacions més recents, a Espanya resideixen de manera irregular entre 390.000 i 470.000 persones, una tercera part de les quals serien menors d'edat. El sistema d'accés a la residència contemplat a la llei d'estrangeria Llei Orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social resulta insuficient i limitat i no s'ajusta a la realitat actual de les persones migrants que hi viuen i treballen a l'Estat espanyol.

Això pel fet que, d'una banda, els criteris d'accés a la residència són altament restrictius i de molt difícil compliment, i de l'altra, el procediment administratiu implementat és lent, burocràtic i compta amb un elevat marge de discrecionalitat a l'hora de concedir les autoritzacions o renovar-les.

Aquesta dinàmica genera una espiral de vulnerabilitat i desprotecció que augmenta l'exclusió social i impacta al conjunt de la societat. Per això, considerem imprescindible la cerca de mecanismes que garanteixin que aquestes persones puguin sortir de la situació de invisibilitat i “no drets” com a conseqüència de l'estatus migratori irregular.

1. Raons que justifiquen una regularització extraordinària.

En primer lloc, el respecte dels drets fonamentals de cada ésser humà. La irregularitat suposa una condemna a l'explotació laboral, la invisibilitat davant les institucions, la desprotecció legal o l'exclusió de facto de serveis públics essencials com l'educació i la sanitat.

En segon lloc, la pèrdua d'una gran aportació econòmica i fiscal per al conjunt de la societat.

D'una banda, la irregularitat impedeix molts migrants contribuir dignament amb capacitats que són essencials per al sosteniment de la societat. D’altra banda, l'economia submergida limita les contribucions fiscals d'aquests treballadors i treballadores als impostos indirectes del que consumeixen. Una regularització afloraria, ràpidament i eficaçment, el gran potencial dels impostos directes i de les contribucions d'empleades i empleats i ocupadores al sistema de Seguretat Social. Una estimació recent de la Universitat Carles III suggereix que la aportació neta mitjana dels treballadors regularitzats s'incrementaria per sobre dels 3.250 euros per persona i any.

Finalment, l'existència de prop de mig milió de persones fora del radar de les institucions i de la planificació dels serveis públics suposa un dèficit de governança pública que és urgent corregir.

Cadascuna d'aquestes raons ha multiplicat la seva rellevància durant els mesos de la pandèmia, on les comunitats de migrants en situació irregular han donat la cara per la societat en sectors imprescindibles com el de les cures, el repartiment a domicili o la recollida de fruita i verdura. Amb això van pagar un preu altíssim en forma de contagis i morts. La nostra societat té un deute de gratitud amb un dels seus col·lectius més vulnerabilitats La política migratòria no pot romandre escindida de la realitat socioeconòmica del país i de totes les persones que la componen i construeixen dia a dia. La regularització extraordinària permetrà visibilitzar la totalitat de la població migrant que resideix al país, compensar les desigualtats que presenten com a punt de partida, i alhora garantir els drets laborals en condicions d’igualtat, reduint les situacions d’abús i explotació.

2. Un mecanisme habitual a molts països, també a l’Estat espanyol.

Aquest mecanisme de regularització extraordinària ha estat utilitzat per un important nombre de països al llarg de les darreres dècades: només a la UE, entre 1996 i 2008 es van dur a terme 43 programes de regularització en 17 Estats membres. Les regularitzacions més recents van ser les realitzades per Portugal i Itàlia en plena pandèmia, una resposta recolzada pel Relator especial de l'ONU per als drets humans de les persones migrants.

Espanya ha conegut durant la darrera etapa democràtica sis processos de regularització, quatre duts a terme pel Partit Socialista i dos pel Partit Popular.

En aquest context, és on s’emmarca la proposta de suport a la Iniciativa Legislativa Popular del Col·lectiu “Regularització Ja” que sol·licita la regularització extraordinària de persones immigrants.

Aquest col·lectiu sol·licita, entre altres coses, que es modifiqui la Disposició Transitòria Primera de l’esmentada llei 4/2000, i es flexibilitzi per a donar carta de naturalesa a totes les persones que ja formen part del nostre dia a dia, i que durant el confinament, i després d’aquest, es va revelar com un sector tan necessari, que sense ells no hauria estat possible mantenir la producció alimentaria i la cura d'un gran sector de la nostra població, com la gent gran, moltes dependents, i els i les menors.

Per aquests motius el grup Comuns Verds de Sitges, Esquerra Republicana de Catalunya i Guanyem Sitges, proposen al ple l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Donar suport i adherir-se a la campanya de la Iniciativa Legislativa Popular “ESENCIALES” per a la regularització extraordinària de persones migrants a l’Estat espanyol, amb l’objectiu de col·laborar en la seva difusió, promocionar la sensibilització popular i facilitar la recollida de signatures.

Segon.- Donar suport al següent text articulat de la proposició de llei:

Text articulat de la proposició de llei

Llei per la qual s'estableix una regularització extraordinària per persones estrangeres

Article únic: Modificació de la disposició transitòria primera de la Llei orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i el seu integració social.

Es modifica la disposició transitòria primera de la Llei orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social amb la següent redacció:

“Disposició transitòria primera. Regularització d’estrangers que es trobin a Espanya. El Govern, mitjançant un reial decret, establirà, en el termini de 6 mesos, un procediment per a la regularització dels estrangers que es trobin en territori espanyol abans del dia 1 de novembre del 2021”.

Tercer.- Traslladar els presents acords al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, els grups polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat i Parlament de Catalunya al Comissió Promotora de la ILP #RegularizacionYA, Fundación para la Ciudadanía Global, Fundación Por Causa, REDES, Alianza para la Solidaridad i a les entitats municipalistes de Catalunya.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

• Vots a favor: 17 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
  Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Sitges
  Grup Independent (2), Guanyem (2) i, Comuns Verds de Sitges (1) i el Regidor
  no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).
• Vots en contra: 3 que corresponen als Regidors no adscrits Sr. Manuel
  Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra.
  María José Lores García (1).
• Abstencions: 1 que correspon al grup polític municipal del El Margalló (1).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.

Ple de 27 de juliol de 2022

Proposta d'acord dels grups municipals Esquerra Republicana de Sitges i Guanyem Sitges en contra dels dragatges al litoral

“El dragatge és l'operació que consisteix a extreure materials del fons del mar, o bé per explotar-los, o bé per fer treballs de tipus portuari (cavada de conques o de canals, o manteniment per deslliurar-los dels sediments que s'han acumulat i en disminueixen el calat).

Els materials extrets són generalment sorres i graves, principalment utilitzades en obres públiques o materials calcaris (utilitzats principalment en feines agrícoles), però també en els últims anys s'ha utilitzat per a usos recreatius per eixamplar les platges del litoral. Aquest fet ve produït a conseqüència de la regressió a causa del canvi climàtic (puja el nivell del mar, els temporals són més forts i hi ha canvis en el vent i de la direcció de l'onatge), les infraestructures de la costa que modifiquen les dinàmiques del litoral, i la falta d'aportació natural de sediments per la gestió dels rius.

El dragatge comporta diversos riscos per al medi ambient. Per exemple, els impactes negatius generats durant i després del dragatge i descàrrega del material dragat sobre els peixos i organismes vius són:

• Migració de peixos
• Canvis en la demanda d'oxigen que comporta una recolonització de les àrees afectades per espècies oportunistes que s'adapten a les noves condicionis
• Interferència amb els processos respiratoris dels peixos
• Interferència amb els processos migratoris dels peixos, per efecte de la terbolesa generada durant i després de dragatge i la descàrrega de material
• Destrucció d'hàbitat aquàtics
• Cobertura de la vegetació
• Ingestió i acumulació de contaminants com a pesticides i metalls pesants per part del conjunt de la fauna i la flora d'una regió.

En el cas de dragatges de canals i dels ports, els sediments fangosos o llotosos poden ser contaminats per metalls pesants, pesticides, i altres elements. Així de vegades l'operació de dragatge o neteja és més contaminant per al medi ambient que no pas deixar els sediments allà on eren, i encara menys, per utilitzar aquestes sorres per usos recreatius, els quals prèviament requereixen d’un procés de descontaminació segons la legislació vigent.

A més a més, cal dir que les actuacions de recrescuts de platges amb sorra de forma artificial mitjançant dragatge són actuacions efímeres que estan destinades a la curta o a la llarga a ser esborrades per la dinàmica litoral. Es dóna el cas que, tot sovint, poc després d’actuacions de recrescuts de forma artificial mitjançant dragatge, ha ocorregut un temporal marítim que ha erosionat tota la sorra aportada amb la qual cosa s’han malmès tots els recursos econòmics invertits.

És per tots aquests motius exposats pels quals en els últims anys el govern municipal de l’Ajuntament de Sitges ha evitat utilitzar el dragatge per a usos recreatius. Ara bé, a dia d’avui ens trobem que encara es draguen les bocanes dels ports, o al fons marí de la costa davant la Platja de les Botigues de Sitges per part del Port de Barcelona:

Segons l’estudi ambiental i estratègic del Pla de Ports de Catalunya horitzó 2030, ja indica que l’acumulació de sorres a les bocanes o als molls i espigons dels ports s’haurien de corregir mitjançant la realització de bypass de sorres amb mitjans mecànics per evitar els mateixos dragatges, que només estan recollits en cas que no
es puguin aplicar sistemes de circulació de sorres alternatius.

Recentment el Consell Municipal de Medi Ambient de Sitges, en reunió celebrada en data 21 de maig de 2022, va decidir traslladar la queixa per les accions anuals de dragatge programades pel Port de Barcelona, ja que segons consta en la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Pla Director del Port de Barcelona (2000), i l’autorització
de la Demarcació de Costes de Catalunya a l’Autoritat Portuària de Barcelona per a l’extracció de sorres a la zona d’assumpte, d’acord amb el Proyecto de aportación de arenas a la playa situada al sur del Llobregat, entre les condicions per atorgar l’esmentada autorització anual d’extracció de sorres per al dipòsit en les platges del
Prat del Llobregat, literalment es diu, “1.- La situación actual de la playa del Prat de Llobregat está en buenas
condiciones, no apreciándose erosiones significativas. No obstante, a petición municipal, se pretende aportar la arena, más por un estricto cumplimiento de la DIA que por unas necesidades reales.” i, per tant, no es justifica l’actuació que anualment es porta desenvolupant d’extracció de sorres en aquesta zona de la costa sitgetana.

Afegir que l’any 2021 es va presentar davant l’Ajuntament de Sitges l’Estudi tècnic sobre l’evolució del temporal de la línia de costa i la regeneració de les platges del terme municipal de Sitges, elaborat per l’empresa Geociencias y exploraciones marinas (GEM), on es conclou que la Platja de les Botigues de Sitges en el període
2009-2021, presenta un moviment mitjà net de la línia de costa de -8.59 m, amb un retrocés de la línia de costa negatiu màxim de -44.34 m. L’informe indica que la Platja de les Botigues està fortament erosionada i el dragatge n’és una causa evitable.

Considerant les queixes veïnals en matèria de contaminació acústica pel soroll generat durant la nit pels treballs d’extracció de sorres a les Botigues de Sitges.

Considerant l’informe Un litoral al límit, emès l’any 2021 pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, on es diu que la costa catalana es troba en una situació límit.
Considerant les finalitats (art. 3) de la Llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral.

I tenint en compte l’avanç del Plan Estratégico Nacional para la Protección de la Costa Española considerando los efectos del cambio climático, en redacció pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO).

Es conclou que no resulten justificades aquestes actuacions de dragatge dels fons marins front la costa del municipi de Sitges, el qual es troba en àmbit proper a zona marina Xarxa Natura 2000 Costes del Garraf, amb codi ES5110020, el qual resulta directa i indirectament afectat.

Per tot allò anteriorment expressat, proposem al Ple de l’Ajuntament de Sitges, l’adopció dels
següents ACORDS:

1.- Demanar al Port de Barcelona, a Ports de la Generalitat de Catalunya i al Ministerio para la
Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) el cessament definitiu amb caràcter
d’urgència de les activitats de dragatge o extracció de sorres marines davant la costa del municipi de Sitges, en no estar justificades, afectar acústicament el medi nocturn urbà, suposar
un impacte ambiental sobre el medi marí Xarxa Natura 2000, i sobre els sediments de les
platges del municipi. Tanmateix instem a que es realitzin els canvis en la tramitació de la DIA
(Declaració Impacte Ambiental) del Port de Barcelona perquè en cas de necessitar seguir fent
aportacions de sorra al Delta del Llobregat, aquestes es realitzin de sorres provinents d’altres
bancs que no suposin una afectació a ecosistemes marins.

2.- Instar a l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) a definir un pla de conca per garantir l’aportació de sediments del riu Llobregat i així alimentar de sediments la zona de la costa des de la desembocadura del Llobregat fins les platges de Castelldefels i Sitges.

3.- Reafirmar la voluntat política de l’Ajuntament de Sitges de no utilitzar dragatges per a augmentar artificialment l’amplada de les platges degut a les greus conseqüències mediambientals que aquesta activitat comporta cap a l’espai natural litoral.

5.- Sol·licitar als ports situats al terme municipal de Sitges que apliquin sistemes de bypass de sorres amb mitjans mecànics, o sistemes de circulació de sorres alternatius als dragatges i respectuosos amb l’entorn natural.

6.- Sol·licitar al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) que realitzi els estudis i els treballs necessaris per evitar la regressió del litoral sitgetà de forma sostenible, així com a realitzar un estudi per executar un pla de protecció dels ecosistemes marins de les platges del Delta del Llobregat que van des de la seva desembocadura fins a les platges de Sitges.

7.- Traslladar els presents acords a tots els membres del Consell Municipal del Medi Ambient de Sitges, al Port de Barcelona, a Ports de la Generalitat de Catalunya, al departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), a l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) i a les meses del Parlament de Catalunya i del Congreso de Diputados.”

S’accepten les esmenes proposades per el grup polític municipal de Comuns Verds de Sitges, que s’incorporen a la proposta llegida abans de la votació.

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

• Vots a favor: 10 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (4), Sitges Grup Independent (2), Guanyem (2) i El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges (1)

• Vots en contra: 7 que corresponen als grups polítics municipals de Junts per Sitges (4) i els Regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1).

• Abstencions: 4 que correspon al grup polític municipal de Socialista-CP (3) i el Regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.

Ple de 27 de juliol de 2022

Moció del grup Comuns Verds de Sitges per reclamar una oferta formativa pública digna, de qualitat i adequada de formació professional

“Aquesta serà la legislatura de l’FP”, una de les primeres declaracions del Conseller Cambray a l’inici del curs que ara justament acaba i que s’ha revelat, lamentablement, com una de les més certes. Després d’un curs ple de despropòsits que han portat al límit als i a les professionals de l’educació, amb data d’1 de juliol, els centres d’FP han rebut una carta del Director General de Formació Professional informant que el Departament ha decidit augmentar les ràtios d’FP un 10% abans de l’inici de la matrícula. Una decisió presa unilateralment i fora de temps, que només s’entén en un intent d’apaivagar l’estrall que suposaria per la Conselleria un nou reguitzell de titulars denunciant la manca de places públiques d’FP a Catalunya.

Cal recordar que l’inici de curs escolar 2021-22 més de 10.000 alumnes es van quedar sense plaça per a poder cursar estudis de Formació Professional a Catalunya. Una situació inaudita, que va vulnerar el dret bàsic a l’educació i que va evidenciar la falta de planificació i de previsió del Departament d’Educació a l’hora de programar l’oferta amb suficients places públiques i equilibri territorial ajustat a les necessitats de les persones i del teixit productiu. Una falta de planificació que aquest curs es torna a fer palesa amb aquesta decisió.

Cal recordar que el Síndic de Greuges ja es va pronunciar sobre la situació crítica de la Formació Professional a Catalunya, després de les denúncies d’algunes famílies i del sindicat CCOO. El Síndic va considerar que Catalunya té un dèficit de places estructurals i que hi ha una manca de garanties d’escolarització i d’oportunitats per als i les joves que opten per l’itinerari professional.

La proposta feta pel Departament d’augmentar l’oferta a través dels increments de ràtios dels cicles ja existents ja es va demostrar insuficient al curs 2022-23, així com l’augment de l’oferta formativa on-line mitjançant l’Institut Obert de Catalunya (IOC). Una solució que la COVID-19 ja va demostrar que no és útil.

Totes les dades objectives que es posseeixen sobre les necessitats de qualificació de la nostra població activa indiquen que no només no es pot prescindir de l’FP del sistema educatiu per donar-hi resposta, sinó que se l’ha de reforçar amb moltes més places públiques, una manca estructural endèmica al nostre país.

Després de dècades de polítiques connivents per contenir i degradar l’oferta pública mentre les ofertes privades a distància creixien de forma desorbitada, resulta que la resposta de la conselleria per donar cabuda a més alumnes és augmentar les ràtios, sense augmentar recursos ni recuperar les condicions laborals dels i de les professionals de la Formació Professional.

Cal recordar que l’actitud del Conseller Cambray, la manca de recursos en l’educació pública, la presa de decisions de manera unilateral per part del Departament d’Educació i la no recuperació dels drets i les condicions laborals dels i de les professionals de l’Educació a Catalunya han dut als sindicats i a les treballadores i treballadors a realitzar diferents vagues aquests darrers mesos. Unes mobilitzacions que sembla que pel Conseller no hagin existit, tornant a utilitzar l’unilateralitat com a mecanisme per prendre decisions des del seu departament.

Aquesta situació constata que excloure la Formació Professional del decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya va ser un error, així com l’exclusió del mateix de l’educació infantil. Ara en paguem les conseqüències d’una programació centralitzada insensible a les necessitats dels nostres pobles i ciutats.

Un decret que és contrari al que estableix la Llei Orgànica 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la Formació Professional i que porta annexada una memòria econòmica de 5.500 milions d’€. Uns recursos imprescindibles per garantir una FP pública i de qualitat, i que crearà 200.000 noves places de FP, 3.000 noves aules, la contractació de 50.000 nous docents, 60 noves titulacions per adaptar la mateixa a les demandes de la Indústria 4.0 i l’actualització de gairebé el 80% del catàleg de la FP. A aquests recursos, cal sumar els 14.906.250€ que li corresponen a Catalunya exclusivament per a la creació de noves places durant el curs 2022-2023, provinents del Pla de recuperació, transformació i resiliència del MEFP, i que s’haurien de sumar a les pròpies.

Catalunya necessita una aposta més decidida per la Formació Professional.

Una aposta que ha d’anar acompanyada de recursos i de mesures per solucionar la situació dels milers de joves que no tenen assignada plaça per a seguir cursant els seus estudis, així com garantir la igualtat d’oportunitats, la formació al llarg de la vida i lluitar contra la segregació en els nostres centres escolars.

Per tot això exposat, el grup municipal Comuns Verds de Sitges proposa al ple l’adopció dels següents

PRIMER.- Instar el Departament d’Educació a augmentar imminentment les
places públiques de FP, tant de Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM), Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) com els Programes de Formació i Inserció (PFI) per garantir l’accés a tot l’alumnat.
SEGON.- Instar al Departament d’Educació a reforçar els sistemes d’orientació i acompanyament a l’escolaritat de l’alumnat matriculat als ensenyaments secundaris postobligatoris, especialment de l’alumnat que s’ha preinscrit a determinats cicles formatius i no ha pogut accedir a l’oferta que més s’ajusta als seus interessos i expectatives.
TERCER.- Instar el Departament d’Educació a combatre les desigualtats territorials existents en la provisió de l’oferta de formació professional i prioritzar la creació de places a les comarques amb més dèficit de provisió.
QUART.- Instar el Departament d’Educació a planificar, conjuntament amb la comunitat educativa i amb els ens locals, la creació de nova oferta de Formació Professional de cara al proper procés d’admissió per al curs 2023-24.
CINQUÈ.- Traslladar aquest acords al Govern de la Generalitat, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a CCOO, a UGT, a USTEC, a AFFAC, a PIMEC i a la Federació Empresarial del Gran Penedès FEGP.

S’accepten les esmenes proposades per el grup polític municipal de Junts per Sitges, que s’incorporen a la proposta llegida abans de la votació.

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

Vots a favor: 17 que corresponen als grups polítics municipals Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), Sitges Grup Independent (2), Guanyem (2) i El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges (1) i els Regidors no adscrits Sr. Ignacio Rubí González (1), Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1)

Vots en contra: Cap

Abstencions: 4 que correspon al grup polític municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (4)

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.