30/10/2024: Proposta d'acord per la modificació legislativa per tal de corregir els beneficis fiscals i exempcions a l'Esglèsia Catòlica i altres confessions religioses

Sessió ordinària de 30 d'octubre de 2024

Proposta d'acord del Grup Municipal de Verds en Comú Podem per la modificació legislativa per tal de corregir els beneficis fiscals i exempcions a l'Esglèsia Catòlica i altres confessions religioses

“El 22 de juliol de 2021, el jutjat contenciós administratiu núm. 8 de Barcelona va emetre
sentència al recurs presentat per una congregació religiosa sobre l’exempció de pagar l’IBI. El
recurs va ser presentat després de la notificació de l’Ajuntament de Barcelona on demanava el
pagament de l’IBI corresponent a l’any 2019. La sentència resol l’obligatorietat de tributar a una
entitat religiosa a la ciutat de Barcelona atesa la seva activitat econòmica, independentment de
qui exerceix la seva titularitat i independentment de la titularitat sempre que hi hagi rendiment
econòmic del seu patrimoni.

La magistrada expressa en el contingut de la sentència “Es un hecho admitido que la parte
actora está dada de alta en el ejercicio de las actividades de los epígrafes 859 y 861.2 y es
titular del inmueble que está arrendado a la mercantil de la que percibe un alquiler”, fet que fa
aflorar de nou el debat social entorn a l’obligatorietat tributària justa i per a tota classe d’entitat
amb patrimoni i benefici econòmic.

Convé recordar que des de fa uns anys són molts els Ajuntaments que han empès mesures per
tal de garantir que tothom tributi per allò que li pertoca de la seva propietat o activitat, però en
el cas dels béns i activitats de l’Església catòlica, particularment, sempre s’ha estat infructuós el
seu compliment donada la situació de privilegi de la mateixa mitjançant els acords signats entre
Espanya i la Santa Seu l’any 1979 i el desplegament normatiu tributari vigent, tant de les
hisendes locals com de l’incentiu fiscal al mecenatge.

Segons estudis publicats, s’estima en uns 122 milions d’euros els que evadeix de tributar
l’Església catòlica, provinents de lloguers i inversions. Altres estudis efectuats a finals de 2020
per l’organització Europa Laica, constaten que els privilegis fiscals de l’Església catòlica, entitat
que de forma majoritària és la més beneficiada, s’estima en uns 2.000 milions d’euros a l’any. A
aquest benefici fiscal cal sumar-hi els prop de 358 milions d’euros que ha rebut de la
campanya de Renda de 2024 per concepte de destinació d’IRPF.

Malgrat aquest context, convé constatar que la norma tributària detalla de forma molt concreta
les condicions que s’han de donar des d’un punt de vista de titularitat, però també de l’activitat
subjecta a exempcions i, per tant, també d’aquelles activitats que estan obligades al
compliment dels deures tributaris.

En aquest sentit, convé recordar l’article 15 de la Ley de régimen fiscal de las entidades sin
fines lucrativos de los incentivos fiscales al mecenazgo (Llei 49/2002) que dicta “Estarán
exentos del Impuesto sobre Bienes Inmuebles los bienes de los que sean titulares, en los
términos previstos en la normativa reguladora de las Haciendas Locales, las entidades sin fines
lucrativos, excepto los afectos a explotaciones económicas no exentas del Impuesto sobre
Sociedades”.

A Sitges, existeixen quatre béns immatriculats de l’Església: una ermita i un temple, dels quals
el titular de la propietat n’és la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla; una finca rústica, de
la qual n’és titular de la propietat la Parròquia de Sant Pere de Ribes; i un habitatge, de la qual
n’és titular de la propietat la Parròquia de Santa Maria del Garraf. Les quals, sota la legislació
actual, no són gravades amb l’IBI, amb motiu dels ja esmentats acords signats entre Espanya i
la Santa Seu l’any 1979, així com del text actual de la Llei 49/2002.

Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 2017 va resoldre a favor de
l’Ajuntament de Getafe pel litigi sobre cobrament d’ICIO per obres d’un saló d’actes efectuades
per l’Església catòlica. La sentència posava en dubte la mesura de l’exempció d’aquest impost
en considera que podria tractar-se d’una “ajuda estatal prohibida”, en la mesura que 1) conferia
a la congregació a càrrec de l’escola un avantatge econòmic selectiu i 2) suposava un descens
en els ingressos de l’Ajuntament i, per tant, l’ús de fons estatals.

Atesa la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea C-74/16 de juny de 2017, la qual
serveix de precedent per al conjunt dels estats membres de la Unió Europea, ja que la funció
del TJUE és garantir que s’apliqui de la mateixa manera la legislació de la UE a cadascun dels
països membres.

Atès aquest marc jurídic que empara, protegeix i eximeix del compliment tributari a
determinades titularitats o en dificulta els procediments, fet que suposa un greuge respecte a
altres titularitats i que pot comportar una vulneració de la competència per la seva activitat com
així han expressat tribunals europeus.

Atès que no podem considerar mecanismes de cooperació aquells en què l’únic fonament és el
privilegi enfront dels altres en el pagament dels impostos als quals totes les ciutadanes i
ciutadans tenim el deure constitucional de complir sense cap excepció.

En consideració als antecedents exposats que constaten uns privilegis obsolets i que la
proposta no vol constituir cap atac a les creences religioses de cap persona sinó que pretén en
un estat aconfessional com es defineix a la Constitució vigent i amb voluntat de justícia
tributària, el Grup Municipal de Verds En Comú Podem Sitges proposa l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Instar al Govern de l’estat espanyol a la modificació del Reial Decret Legislatiu
2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes
Locals i la Llei 49/2002, de 23 desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i
incentius fiscals al mecenatge i fundacions per tal de suprimir les injustificades exempcions de
l’IBI i altres impostos dels edificis titularitat de les confessions religioses.

SEGON.- Instar al Govern de l’Estat espanyol a la revisió dels acords del Concordat amb la
Sant Seu de 1979 per tal que se suprimeixi l’exempció tributària de l’IBI i altres beneficis fiscals.

TERCER.- Traslladar els acords al Govern de l’Estat espanyol, als grups parlamentaris del
Congrés, a la FMC, l’ACM i a la FEMP. “

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:
- Vots a favor: 10 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (3), Socialista-Margalló CP (4), Verds en Comú
Podem (2) i Guanyem (1).
- Vots en contra: 7 que corresponen als grups polítics municipals de Junts per
Sitges (4), Fets per Sitges (1), Partit Popular (1) i Vox (1).
- Abstencions: 4 que corresponen al grup polític municipal de Sitges Grup
Independent (3) i al vot particular del regidor del grup d’Esquerra Republicana
de Catalunya Sr. Albert Oliver - Rodés Sen (1).

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment
de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que
resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora
alcaldessa.

Sitges, a data de la signatura electrònica
Vist i plau
L’Alcaldessa
Aurora Carbonell i Abella