24/09/2025: Proposta d'acord del grup polític municipal de Verds en Comú Podem per a una nova gestió ecològica i segura del pantà i la conca del Riu Foix

Ple municipal de 24 de setembre de 2025

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El dissabte 13 de juliol de 2025, una DANA va descarregar més de 150 litres per metre quadrat en diversos punts del Penedès, provocant una crescuda sobtada del riu Foix, arribant a desbordar l’embassament del Foix, i greus afectacions al municipi de Cubelles. Tot i que la costa no va ser el punt de màximes precipitacions, sí que va ser el lloc on es van concentrar les conseqüències més greus, amb inundacions a la desembocadura del Foix, activació de protocols d’emergència, afectacions a les platges i al teixit urbà i agrícola. Aquest fet ha tornat a posar en evidència les limitacions estructurals i la manca de governança sobre el sistema hídric de la conca del Foix i, molt especialment, sobre la situació crítica del Pantà de Foix.

L’embassament del riu Foix, situat al municipi de Castellet i la Gornal i inaugurat l’any 1928, compta amb una capacitat nominal de 3,34 a 3,74 hm³. Amb el pas dels anys, aquesta infraestructura ha pa t un deteriorament significa u a causa de l’acumulació de sediments an cs, que han reduït greument la seva capacitat ú l i han inutilitzat les comportes inferiors. Una de les tres comportes mai no ha estat opera va des de la construcció, i avui dia, el pantà només pot evacuar aigua a través del sobreeixidor, fet que impedeix qualsevol ges ó ac va i controlada del cabal. En situacions de pluja torrencial com la viscuda aquest juliol, el sobreeiximent sobtat del pantà per manca de capacitat de regulació va contribuir directament al desbordament del riu, exposant les zones baixes a riscos greus per a la seguretat, el medi i la ciutadania.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va encarregar, el juliol del 2023, un estudi batimètric a l’empresa Seabots per determinar amb precisió la profunditat i l’estat de colmatació del pantà.

Tanmateix, a data d’avui, els resultats d’aquest estudi no s’han fet públics, i tampoc s’ha anunciat cap pla d’acció concret, ni cap calendari ni pressupost per afrontar les tasques de dragatge, descontaminació o de rehabilitació de les comportes i sistemes de regulació. Tampoc no consten proves de resistència estructural per garantir la capacitat de la presa per suportar pressions hidràuliques extremes, fet especialment preocupant en el context d’emergència climàtica.

Davant d’aquest escenari, múltiples veus expertes, en tats ambientals i tècnics municipals reclamen una actuació decidida i urgent per restaurar la funcionalitat hidràulica de la infraestructura, incrementar la seva capacitat de resposta i millorar la ges ó del cabal. També es reclama la revisió del règim de cabal ecològic del riu Foix. El cabal actual (situat entre 37 i 57 litres per segon, segons la planificació de 2018) és clarament insuficient per garantir la continuïtat fluvial i el manteniment dels ecosistemes de ribera. El tram final del Foix, especialment entre el pantà i la desembocadura, es troba gran part de l’any completament sec, amb conseqüències greus: destrucció d’hàbitats, desaparició del bosc de ribera, risc de desertificació del llit, manca de transport de sediments i pèrdua de connectivitat ecològica.

Aquests efectes no són només ambientals. La manca de cabal fa que el riu no contribueixi al manteniment de les platges del litoral, que retrocedeixen progressivament per manca de sediments, i augmenta la vulnerabilitat de la costa davant temporals. Alhora, el fet que el riu aparegui com una riera seca ha afavorit usos inadequats del llit (circulació de vehicles, camins improvisats, etc.) que poden posar en risc la ciutadania en cas de crescudes sobtades.

La qualitat de l’aigua és un altre factor preocupant. Tot i la finalització, l’any 2023, de les obres d’ampliació de la depuradora de Vilafranca del Penedès, amb cofinançament de l’ACA, con nua sense haver-hi separació efectiva entre aigües pluvials i residuals, fet que provoca episodis d’abocament al riu en situacions de pluja. La situació s’agreuja amb la inoperativitat o transformació en simples estacions de bombeig de diverses depuradores locals —com les dels Monjos, la Ràpita o la Múnia— que han deixat de complir la seva funció de sanejament local.

Les conseqüències són visibles. A Cubelles, les pluges del juliol van arrossegar aigües brutes, escumes i sediments contaminats fins a la desembocadura, amb afectació directa a la qualitat de l’aigua de mar, tancament temporal de platges i restriccions d’ús. Aquest tram final del riu forma part de la Xarxa Natura 2000 i de la ZEPA de la desembocadura del Foix, fet que obliga les administracions a garantir-ne la conservació i a actuar per revertir-ne el deteriorament.

A més, la manca de sanejament adequat i el col·lapse del sistema en episodis de pluja intensa incrementen el risc de contaminació difusa a tot el litoral del Penedès Marí m i, per extensió, a la Costa Daurada, especialment en zones de bany i ecosistemes vulnerables. Aquest risc posa en perill la salut pública, la biodiversitat marina i l’activitat econòmica associada al turisme i als usos recrea us del litoral. És imprescindible actuar amb urgència per evitar que aquest pus d’episodis esdevinguin recurrents i cronifiquin la degradació d’un espai natural i socialment vital per al territori.

El 2023 es va celebrar una trobada tècnica participa va impulsada per la Diputació de Barcelona, l’ACA, ajuntaments i en tats ambientals en el marc d’un projecte per a la millora de la qualitat ambiental i la continuïtat fluvial del riu. Tot i això, més enllà del diagnòstic, no s’han conegut avenços reals, ni compromisos concrets ni par des pressupostàries específiques.

Tot plegat evidencia una manca de governança efectiva, de planificació estratègica i de voluntat polí ca per afrontar els dèficits estructurals d’una conca hidrogràfica altament tensionada i ambientalment degradada. És urgent passar del diagnòstic a l’acció, i fer-ho amb transparència, amb criteris ecològics i amb justícia territorial. El que va passar el juliol de 2025 no pot tornar a passar.

Atesa la situació, el grup municipal Verds en Comú Podem de Sitges proposa al ple els següents

ACORDS :
1. Instar el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat que impulsi un pla d’actuació urgent i calendaritzat sobre el Pantà de Foix, que inclogui com a mínim:
• La re rada selectiva de sediments i la restauració de la capacitat ú l.
• La rehabilitació o substitució de comportes profundes i vàlvules de regulació.
• La modernització dels sistemes de control i monitoratge de la presa.
• La instal·lació de nous mecanismes que permetin una gestió activa i preventiva del cabal.

2. Instar el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat l’actualització immediata del règim de cabal ecològic del riu Foix, amb l’objectiu de garantir-ne la continuïtat fluvial, la recuperació del bosc de ribera, la millora de la biodiversitat i el manteniment del transport natural de sediments cap al litoral.

3. Instar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a fer públics de manera immediata els resultats de l’estudi batimètric encarregat a l’empresa Seabots el juliol de 2023, així com qualsevol altre informe tècnic elaborat sobre:
• L’estat de colmatació del vas del Pantà de Foix.
• La funcionalitat i seguretat de les comportes i el sobreeixidor.  L’estat estructural global de la presa.

4. Instar l’ACA i la Mancomunitat Penedès-Garraf a completar les actuacions pendents per garantir un sanejament eficient i resilient de la conca del Foix, en especial:
• La separació efectiva de les xarxes de pluvials i residuals.
• La reactivació i modernització de les depuradores locals actualment fora de
servei.
• La implantació d’un model descentralitzat, dimensionat i ambientalment sostenible.

5. Reclamar al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica la definició i execució d’una estratègia específica per a la restauració ecològica i la resiliència hidrològica de la conca del Foix, que inclogui també la protecció del litoral del Penedès Marí m i la Costa Daurada davant el risc de contaminació i regressió costanera, amb una visió de conca integrada i amb participació dels ajuntaments, en tats socials i ambientals, i sectors afectats.

6. Instar la revisió i reforç dels plans d’emergència locals i supramunicipals (DUPROCIM, CECOPAL i altres) per garantir una millor coordinació entre l’ACA, els serveis d’emergència i els ens locals en episodis de pluja torrencial o sobreeiximent del pantà.

7. Demanar a la Generalitat de Catalunya i al Govern de l’Estat la incorporació als pressupostos 2026-2027 d’una par da específica per:
• La restauració integral del Pantà de Foix.
• La millora del sistema de sanejament de la conca.
• La renaturalització del tram final del riu i la protecció del litoral del Penedès Marítim.

8. Instar la creació d’un espai estable de governança compartida de la conca del riu Foix, el Consell de Conca del Foix amb participació activa dels municipis, l’ACA, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i les en tats ambientals i socials del territori, per fer seguiment, avaluació i proposta conjunta d’actuacions.

9. Traslladar aquest acord a l’Agència Catalana de l’Aigua, el Departament de Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, el Departament d’Interior, la Mancomunitat Penedès-Garraf, l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, els grups polítics del Parlament de Catalunya, les en tats municipalistes de Catalunya i a tots els ajuntaments de la conca del riu Foix.”